×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bavejar |
Freqüència total: 108 |
CTILC1 |
es desplomà de nou sobre el seient amb la boca entreoberta i torçada, | bavejant | , i agitat per un continu tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en | de boc. No podia cargolar la cigarreta sinó amb grans esforços, i la | bavejava | més que no la fumava fins que li queia desfeta pel pit. Tot d'una la | per terra en un garbuix de braços i de cames. Josep escopia insults i | bavejava | d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo desfogar-se i | i ¡ai del teu pare si mai li feien cap retret!... El primer verí havia | babejat | en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia | es de número hú. Vaja, vaja, enròtllaho y anèm.— En Joanet reya fins a | babejar | . Sos ulls espurnejants, queyen sovint ab cert ayre de retret, sobre la | se van mirar fit a fit esmaperdudes: els nebots del orador van somriure | bavejant | ; la majoría de pagesos va gratarse'l cap; y'l vell Molas, ab els ulls | sentía, llavors, tot el goig del seu ministeri, s'intrigava y s'abstreya | babejant | devant d'aquella planteta que veya florir tan be, y volía esmerarse en | primos que saben pescarse certs personatges de la Cort, que | babegen | davant d'ells, els hi paguen els viatges, els hi fan de secretari y | i porten el pànic a les que encara pasturen tranquil·les i a les que | bavegen | ajagudes: gairebé totes pugen el pendent de prats, deixant que els | que no el podien dur. La boca, abans sempre riallera, ara molt sovint li | bavejava | com la d'un vell. Es va anar acostant acostant com una mala nuvolada. | que espeternega. Quelot s'atansava: —Sembla una serp. —Ja té el mal. —Com | babeja | ! I la llengua que li surt, com si fes mofa. La voltaren. Un recordà: — | Vull sortir d'ací! No escolta res i dóna cops a tort i a dret. La boca li | baveja | i s'ennuega amb paraules sense sentit que engega a borbollons, | més solitari que abans; el rellent entela l'aire, t'acapara l'alè, | baveja | als vidres dels fanals... Pujaràs l'escala a les fosques però encara no | una cosa més. Menjava no per viure, sinó per tornar a menjar: de pressa, | bavejant | , xuclant i xarrupant, i amb uns ulls inquiets com si tingués recel que li | fressejar; remor, remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, | bavejar | ; llàgrima, llagrimejar; gota, gotejar; espurna, espurnejar; guspira, | concomitants (un retrassament excessiu del caminar i de la dentició, un | bavejar | persistent, el no donar a conèixer les necessitats, una atenció incapaç | creure en la sinceritat republicana d'aquests homes que fins ara han | bavejat | com gossos la mà del rei que pretenen derrocar? És possible que tot el | seva mania de la llet de vaca. Crec que un dels vedells va morir; un que | bavejava | , ¿no te'n recordes, d'aquell fulano que bavejava? En Picó pretenia que el | vedells va morir; un que bavejava, ¿no te'n recordes, d'aquell fulano que | bavejava | ? En Picó pretenia que el curés; com si jo fos manescal! Aquest dimontri | de bru a la pell de Marietta. Els llavis del senyor Gianfrancesco | babegen | ja els turmells de la noia, i els seus dits li llisquen pel coll. Ella | planta s'ha usat molt per al mal de boca dels infants a l'època en què | bavegen | , evitant-los els trastorns propis dits de "la bava". Es fa una decocció | Quan volguèu omplir el cantiró, hi amorrèu el tarot y desseguida | babeja | ...— Com pera mostrarli pràcticament lo que deya'l pastor, en Baldiret | son cabal tot sencer per l'ull del Pont-del-Cop, sobreixía enverinat y | babejava | ses aygües llotoses sobre les margeres... Quan la Mila arribà a vista del | cec i sense veu, que reptava silenciosament pels carrers de Khavishnanda | bavejant | pels grans blocs de pedra i destruint sense pietat qualsevol vestigi de | llefiscosos el coll dret i llis com un lliri. I el comissari borratxo | bavejava | interrogant-te al sòrdid Comissariat de barri. I l'austríaca Lise | actualment dins el calaix dels Martí. A la fi, el client somrigué i | bavejà | : —Hi ha... tres filles... encara... —repetia entre rots. Baixà les | y un mocadoret brodat y ab puntilla al muscle, per si la criatura | baveja | . El padrí paga els drets de la Iglesia y una estrena à la Comare, á qui | irritadas ab aquesta aigua varias vegadas al día. Si la criatura no | babeja | s' hi pot anyadir una gota de essencia de menta. Lo safrá ademés te | mal vestidas, ab la cara bruta; donas ab golls y algun idiota, que tot | babejant | , allarga la má pera rebre la almoyna. No es estrany que l' cólera hi fés | d' or no li faltaren autors dramátichs. Catalunya, com després veurém, al | babejar | lo fré del despotisme perdé per complert son teatre y sols quan l' | mosquits que li xiulen sobre el nas. Són com una xicalla que | baveja | i es valen de misèries i d'embulls: tot lo que tinc | obstant, que promet, y que no personalisant ho farà molt maquetó. Vostè | baveja | massa pera beure en l' abeurador de Lo Camell, y notém que les | horrible eixía fins de les juntures de les pedres de les cases; tot ell | babejava | odi i verí." "La veu de Nissanci en mitg de tal çarrafoll i desfici | llamp, dòna! —crido impacient, fòra de mi. —...i el criminal, després de | babejar | -me llordament me va violar. Oh, Jesús, Jesús! I jo, sense esma ni poder | l'esclafit d'un assot militar que no sabies ben bé si somreia o | bavejava | . Aleshores, allí mateix, es va produir —enmig d'un | palpo les hores Amb un punxó esmorteït el gest em penso sol | bavejo | incomprensibles els noms d'amor les nous del nou horari | l'un y l'altre's van dormir somniant seràfiques ilusions, mentre'ls pares | babejaven | repassant aquelles innocents missives y creyent descubrir en elles la | d'espatlles).] —¿Trobes? V· —Una mica afemellat. E· — | Baveja | . V· —Naturalment. E· —Treu bromera. V· —Potser | lleganyosa, la gran boca carnosa, bífia, sempre amb els fils del | bavejar | perpetu, del remugar filosòfic; i amb l'èxtasi passiu d'aquells ocells | jo hi veig sols la majestuosa altesa del sèu estat. Quan tothom, | babejant | fel, diu que crudelment impera, jo la trovo justiciera y gran, en lloch | el comerciant enriquit, posaben sobre aquell rostre ideal la mirada que | babeja | . Y la mirada s'en entornaba plena de vergonya devant d'aquella serenitat | vores dels camins. Quan arriben sota'l pont, s'aturen a beure; ab l'aygua | babejant | y regalimant del morro vellutós, s'enfilen per la pujada, atravessen | en tal extrem que no tingué altre remei que treure-s la cotilla. Ells, | babejant | , reien com uns babaus. Les dugues dònes estaven indignades, dient-se en | abeurar els cavalls, que sedents calaven el morro a la pica i, sadollats, | babejaven | . En aquell instant arribava un gros cavall que era tordillo de les cames, | quiet. Amb molt d'esforç s'aixecà, caminant com podia, enraonant tot sol, | babejant | i empastifant-se molt més de lo brut que ja sempre anava. A tothom que | quan un gossás de Terranova, saltantme d' un bot al coll, me | babejá | tota la cara. La presencia d' un jovenet deturá en mos llabis certa | una música alegre causa á tota persona sana, no feya més que brincar y | babejar | tot xarrotejant mots incomprensibles. Aixó n' obstant, mare y dida | no gosá dir ni una paraula en plenas Corts. Escoltava embadalit, casi | babejant | , la d' en Prim y sos satèlits, y, després, votava lo per ells defensat, ab | cadira, en Rodón fent ballar un genoll y la cadena del rellotje, en Jordi | babejant | de gust, en Bernat rebent ab afirmacions de cap totas aquellas novas | Tan manyaga y entendrida aparegué desde llavors aquella dòna, qu'en Foix | babejava | de content, descuydava fins un xich lo negoci y trobava robat lo temps |
|