DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bavejar M 2 oc.
bavejar V 106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bavejar Freqüència total:  108 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es desplomà de nou sobre el seient amb la boca entreoberta i torçada, bavejant, i agitat per un continu tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en
de boc. No podia cargolar la cigarreta sinó amb grans esforços, i la bavejava més que no la fumava fins que li queia desfeta pel pit. Tot d'una la
per terra en un garbuix de braços i de cames. Josep escopia insults i bavejava d'ira, es desfogava rebent cops i tornant-los. Era bo desfogar-se i
i ¡ai del teu pare si mai li feien cap retret!... El primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de dissimular, a l'amargar-los-hi la joia
es de número hú. Vaja, vaja, enròtllaho y anèm.— En Joanet reya fins a babejar. Sos ulls espurnejants, queyen sovint ab cert ayre de retret, sobre la
se van mirar fit a fit esmaperdudes: els nebots del orador van somriure bavejant; la majoría de pagesos va gratarse'l cap; y'l vell Molas, ab els ulls
sentía, llavors, tot el goig del seu ministeri, s'intrigava y s'abstreya babejant devant d'aquella planteta que veya florir tan be, y volía esmerarse en
primos que saben pescarse certs personatges de la Cort, que babegen davant d'ells, els hi paguen els viatges, els hi fan de secretari y
i porten el pànic a les que encara pasturen tranquil·les i a les que bavegen ajagudes: gairebé totes pugen el pendent de prats, deixant que els
que no el podien dur. La boca, abans sempre riallera, ara molt sovint li bavejava com la d'un vell. Es va anar acostant acostant com una mala nuvolada.
que espeternega. Quelot s'atansava: —Sembla una serp. —Ja té el mal. —Com babeja! I la llengua que li surt, com si fes mofa. La voltaren. Un recordà: —
Vull sortir d'ací! No escolta res i dóna cops a tort i a dret. La boca li baveja i s'ennuega amb paraules sense sentit que engega a borbollons,
més solitari que abans; el rellent entela l'aire, t'acapara l'alè, baveja als vidres dels fanals... Pujaràs l'escala a les fosques però encara no
una cosa més. Menjava no per viure, sinó per tornar a menjar: de pressa, bavejant, xuclant i xarrupant, i amb uns ulls inquiets com si tingués recel que li
fressejar; remor, remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, llagrimejar; gota, gotejar; espurna, espurnejar; guspira,
concomitants (un retrassament excessiu del caminar i de la dentició, un bavejar persistent, el no donar a conèixer les necessitats, una atenció incapaç
creure en la sinceritat republicana d'aquests homes que fins ara han bavejat com gossos la mà del rei que pretenen derrocar? És possible que tot el
seva mania de la llet de vaca. Crec que un dels vedells va morir; un que bavejava, ¿no te'n recordes, d'aquell fulano que bavejava? En Picó pretenia que el
vedells va morir; un que bavejava, ¿no te'n recordes, d'aquell fulano que bavejava? En Picó pretenia que el curés; com si jo fos manescal! Aquest dimontri
de bru a la pell de Marietta. Els llavis del senyor Gianfrancesco babegen ja els turmells de la noia, i els seus dits li llisquen pel coll. Ella
planta s'ha usat molt per al mal de boca dels infants a l'època en què bavegen, evitant-los els trastorns propis dits de "la bava". Es fa una decocció
Quan volguèu omplir el cantiró, hi amorrèu el tarot y desseguida babeja...— Com pera mostrarli pràcticament lo que deya'l pastor, en Baldiret
son cabal tot sencer per l'ull del Pont-del-Cop, sobreixía enverinat y babejava ses aygües llotoses sobre les margeres... Quan la Mila arribà a vista del
cec i sense veu, que reptava silenciosament pels carrers de Khavishnanda bavejant pels grans blocs de pedra i destruint sense pietat qualsevol vestigi de
llefiscosos el coll dret i llis com un lliri. I el comissari borratxo bavejava interrogant-te al sòrdid Comissariat de barri. I l'austríaca Lise
actualment dins el calaix dels Martí. A la fi, el client somrigué i bavejà: —Hi ha... tres filles... encara... —repetia entre rots. Baixà les
y un mocadoret brodat y ab puntilla al muscle, per si la criatura baveja. El padrí paga els drets de la Iglesia y una estrena à la Comare, á qui
irritadas ab aquesta aigua varias vegadas al día. Si la criatura no babeja s' hi pot anyadir una gota de essencia de menta. Lo safrá ademés te
mal vestidas, ab la cara bruta; donas ab golls y algun idiota, que tot babejant, allarga la má pera rebre la almoyna. No es estrany que l' cólera hi fés
d' or no li faltaren autors dramátichs. Catalunya, com després veurém, al babejar lo fré del despotisme perdé per complert son teatre y sols quan l'
mosquits que li xiulen sobre el nas. Són com una xicalla que baveja i es valen de misèries i d'embulls: tot lo que tinc
obstant, que promet, y que no personalisant ho farà molt maquetó. Vostè baveja massa pera beure en l' abeurador de Lo Camell, y notém que les
horrible eixía fins de les juntures de les pedres de les cases; tot ell babejava odi i verí." "La veu de Nissanci en mitg de tal çarrafoll i desfici
llamp, dòna! —crido impacient, fòra de mi. —...i el criminal, després de babejar-me llordament me va violar. Oh, Jesús, Jesús! I jo, sense esma ni poder
l'esclafit d'un assot militar que no sabies ben bé si somreia o bavejava. Aleshores, allí mateix, es va produir —enmig d'un
palpo les hores Amb un punxó esmorteït el gest em penso sol bavejo incomprensibles els noms d'amor les nous del nou horari
l'un y l'altre's van dormir somniant seràfiques ilusions, mentre'ls pares babejaven repassant aquelles innocents missives y creyent descubrir en elles la
d'espatlles).] —¿Trobes? V· —Una mica afemellat. E· —Baveja. V· —Naturalment. E· —Treu bromera. V· —Potser
lleganyosa, la gran boca carnosa, bífia, sempre amb els fils del bavejar perpetu, del remugar filosòfic; i amb l'èxtasi passiu d'aquells ocells
jo hi veig sols la majestuosa altesa del sèu estat. Quan tothom, babejant fel, diu que crudelment impera, jo la trovo justiciera y gran, en lloch
el comerciant enriquit, posaben sobre aquell rostre ideal la mirada que babeja. Y la mirada s'en entornaba plena de vergonya devant d'aquella serenitat
vores dels camins. Quan arriben sota'l pont, s'aturen a beure; ab l'aygua babejant y regalimant del morro vellutós, s'enfilen per la pujada, atravessen
en tal extrem que no tingué altre remei que treure-s la cotilla. Ells, babejant, reien com uns babaus. Les dugues dònes estaven indignades, dient-se en
abeurar els cavalls, que sedents calaven el morro a la pica i, sadollats, babejaven. En aquell instant arribava un gros cavall que era tordillo de les cames,
quiet. Amb molt d'esforç s'aixecà, caminant com podia, enraonant tot sol, babejant i empastifant-se molt més de lo brut que ja sempre anava. A tothom que
quan un gossás de Terranova, saltantme d' un bot al coll, me babejá tota la cara. La presencia d' un jovenet deturá en mos llabis certa
una música alegre causa á tota persona sana, no feya més que brincar y babejar tot xarrotejant mots incomprensibles. Aixó n' obstant, mare y dida
no gosá dir ni una paraula en plenas Corts. Escoltava embadalit, casi babejant, la d' en Prim y sos satèlits, y, després, votava lo per ells defensat, ab
cadira, en Rodón fent ballar un genoll y la cadena del rellotje, en Jordi babejant de gust, en Bernat rebent ab afirmacions de cap totas aquellas novas
Tan manyaga y entendrida aparegué desde llavors aquella dòna, qu'en Foix babejava de content, descuydava fins un xich lo negoci y trobava robat lo temps

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »