Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es relaciona un casc indeterminat, propi per a junyir, que porta	bavera	("cassidem de júnyer cum baveria"). Devien ésser semblants als
segle XV trobarem que, a aquest segon tipus, s'ha afegit la	bavera	, peça de ferro que volta el coll i protegeix el mentó, i que arraconarà
equival a careta, i barbuda podria interpretar-se com a sinònim de	bavera	, i no com una mena especial de casc, com al Libre dels
ben clar es pot veure a l'estàtua d'argent esmentada. Quan hom adoptà la	bavera	d'acer, la part inferior de la qual cobria fins al naixement del coll, la
subjectava ensems la part alta de la pancera i la part baixa de la	bavera	, com es pot veure en el cavaller central del magnífic grup de l'arc del
que el bacinet amb capmall segueix en vigor, s'imposa el bacinet amb	bavera	, o sia el casc combinat amb la careta i amb una peça rodona que protegeix
béns d'Alfons el Magnànim són descrits dos bacinets d'aquesta mena (amb	bavera	i careta), en partides corresponents al 1413, quan Alfons era
agost). Existia, també, una forma de bacinet combinada, o sia amb	bavera	i capmall. A l'inventari d'Alfons el Magnànim se'n descriuen dos, en
de moda. Tenim una interessant prova de la persistència del bacinet amb	bavera	. Al Museo de Navarra s'exhibeix un bell bacinet de ferro, amb
un bell bacinet de ferro, amb careta mòbil fixada amb xarneres, i amb	bavera	i gorgera que fins fa poc era a la Catedral de Santa Maria de Pamplona,
Santa María de Pamplona". Crec que la identificació del bacinet amb	bavera	procedent de la Catedral de Santa Maria de Pamplona (avui al
73; pàg. 172). En una batalla a Tirant li cau la	bavera	, i això porta males conseqüències, car el rei d'Egipte "tirà-li un
casc, de manera que la part superior del rostre restava descoberta, i la	bavera	, també mòbil, que defensava la part inferior de la faç. Aquestes dues
Veiem, doncs, que la cara, o careta, i la	bavera	són els principals elements de l'elmet. Al Passo Honroso
el uno al otro". Aquests elmets a més de "cara" tenen "	bavera	", com s'anota en multitud de passatges, entre els quals trio aquest:
porta una careta mòbil, que es pot alçar, i pot anar combinada amb una	bavera	, la qual no va pas fixada al casc (com s'esdevé a l'elmet), ans a
maig). La celada, insistim-hi pot anar en combinació amb una	bavera	, però aquesta és independent del casc. La segona vegada que trobo
e cinch platons en aquella" (pàg. 145). Per la celada i la	bavera	, venudes a l'encant, donaren 50 lliures (pàg. 211). La
això una celada evidentment sense careta, que no vagi combinada amb	bavera	ni amb gorjal (peça de la qual tractarem tot seguit). La boca devia anar
la feblesa de les armes defensives i l'abundor de les ofensives. La	bavera	rebia també els noms de barba, barber i barbot. El
barbot". Com veurem més endavant (§ 64) és possible que la	bavera	també fos identificada amb el gorjal de ferro. Vegeu una bella bavera o
la bavera també fos identificada amb el gorjal de ferro. Vegeu una bella	bavera	o barbot, combinada amb la celada, al cavaller del mig d'una de les
era portada de vegades sobre un capmall, tant si anava combinada amb	bavera	com si no. El gorjal no podia ésser exactament un capmall per tal com a
Des del moment que l'escaramucina va combinada amb mitja	bavera	, que pot ésser descarada ("sin vista") i que se subjecta amb
i que es lligava amb corretges. Era esfèric, no portava careta, i la	bavera	no hi anava fixada, ans combinada, com en la celada. S'assemblava al
un casc que devia ésser semblant a la celada, car podia anar combinat amb	bavera	i amb gorjal de malla. Alfons el Magnànim, segons l'inventari, en tenia
de l'estàtua. Casc: bacinet amb careta mòbil fixada amb xarneres, amb	bavera	i gorgera; amb portaplomall a la part posterior. Aquest bacinet va lligat
claus. El casc és un elmet, dels anomenats de bec d'ocell, amb careta i	bavera	, forat portaplomall a la cresta i vairescut al lloc corresponent a la
però amb un armament defensiu molt feble (cota de malles, celada sense	bavera	i amb el coll descobert, etc.); i justifica aquesta elecció amb aquests
soleia, ceps plantats amb el parpal i l'escoda; aquell fou amb unes	baberes	de blauet que albireu en el replà més alt d'aquella graonada de feixes,
rude. Pulissílebus de tres o més erticulecións dirèctes simples.	Bevére	vequete quepitá guevete berená munade berane curóne butunade quenari
de ferro, pus cap pessa li faltava pera resguardar son cos, capell ab	babera	, gorjal, corassa y perpunt, espatlleras, devant-brassos, manoplas,
paladins, y sobre la sella de llurs cavalls los elms de ferro ab nassal y	babera	de aquells, y en la má las llansas de bornar ab llurs banderolas. Mès
el paraigüer, una armadura (sencera: amb el bacinet, la visera, la	bavera	, la gola, la gorgera, l'espatllàs, el plastró, l'armadura de pit, el
de València don Gaspar guardava la seua armadura, composta per l'elm amb	bavera	, les plates d'acer, els braçals amb guardabraç, els mandilets, la
una trompada a la defensa que li protegia la boca, just al mig de la	bavera	del bacinet. La llança es va doblegar, va fregar la part superior de les
una atxa petita i al cap una celada, que cobreixi cap i nuca, amb una	bavera	al davant per protegir la boca. Si l'atxa li cau, la podrà recuperar
i li va llançar l'atxa a la cara amb tanta força que li va travessar la	bavera	com un punxó, i li va causar unes quantes ferides superficials al coll.
aixecar-se, però un dels cops de llança li havia desenganxat del casc la	bavera	que li protegia la mandíbula i un altre li havia impactat en el
per clavar-li un cop de llança a la cara. Com que Tirant havia perdut la	bavera	, el va ferir a la galta i, de retop, li va fer caure quatre queixals.