Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al paradís, els ectoplasmes virtuosos no en tindrien prou amb la visió	beatífica	o contemplació de Déu: hauran de disposar també d'una satisfacció
il·lús. Ell ni això no era. Vivia en el present, per mesquí que fos, tot	beatífic	: un cigar a la boca, una copa, el cafè, la més miserable de les dones,
cèlic paviment, or sota els passos, que allò diví o sagrat en	beatífica	visió posseït; per ell els homes ensenyats i induïts,
i, en aquell dia, foragitat de Déu i de la seva visió	beatífica	, davalla vers la fosca total, profund abisme, el seu
la seva convicció, l'ensopiment somniador equival, o gairebé, a la visió	beatífica	. Els altres, a estones perdudes, busquen alè i calma en manuals de
un esperit, sense l'anunci augural i angèlic dels poetes. Però fóra massa	beatífic	de pensar que la música del verb portaria màgicament tots els elements
trobar una làpida recordant, ai!, els que hi anavem a gaudir d'una pau	beatífica	. Els carrers estrets L'home que ja està cansat d'anar del "Cafè de la
li parlés d'ella, diria que no la coneix, i abaixaria els ulls,	beatific	, mentres se lleparia el bigoti. El Mirador Sortint d'aquets carrers de
que alguns vagin allà a sofregir el morb hipotètic o real. Per la	beatífica	actitud adoptada es revela el desig temerari d'ofrenar les entranyes a
les parpelles, somrigué per sota el nas amb un aire entre picardiós i	beatífic	, i, amb una verba seguida, seguida, tot llepant-se de tant en tant els
seu entorn i sospirà profundament. El seu esguard es deturà en el rostre	beatífic	de la Verge, i en una muda pregària, li demanà inspiració i guiatge. No
en la tovor generosíssima d'un complicat llit salomònic i en el repòs	beatífic	d'una alcova guarnida de pintures al·legòriques, d'aranyes de randes i
dels braços. Esguardant aquells horitzons, experimentaven l'alleujament	beatífic	de les angoixes passades, i els semblava que totes les penes s'havien
per una disciplina serena i exemplar! Nit de silenci infinit i de pau	beatífica	. Cada estrella és una guspira d'una virtut lluminosa que raja del cel! En
suscitada per la nit misteriosa i callada de l'hivern que plena d'encisos	beatífics	hauria meravellat els esperits serens. En arribar a casa seva emmurriat
romangué quiet en aquell lloc gaudint d'un repòs íntim, d'una pau	beatífica	, d'una quietud profunda i d'una solitud acollidora. Dins aquelles quatre
sant frare acabava d'abandonar. I, de cop i volta, va tenir una visió	beatífica	de la naturalesa: aquella que n'han copsada els grans poetes primitius de
la realitat mateixa, dels sofriments interiors del Redemptor, és l'estat	beatífic	del pacient: ço és, la visió clara i directa de Déu en si mateix amb
que l'ànima sent d'aquesta fruïció visiva. Amb aquest plaer	beatífic	és compatible el dolor, la tristesa? No ens referim principalment al
de Jesucrist, malgrat la possessió, en el grau més excels, de la visió	beatífica	, és definit pels teòlegs com a mixte de beatitud i de sofriment, de via i
teòlegs, la compatibilitat de la mena primera de dolors amb la fruïció	beatífica	; no sols quan es tracta d'objectes diferents, sinó també quan versen
i dolorosa; vista, però, des de l'elevada espiritualitat de la visió	beatífica	, pot resultar molt plaent. Tampoc ací no es troben dificultats serioses;
o atenció actual de la ment a l'objecte dolorós. Però la visió	beatífica	absorbeix tota l'atenció de la ment benaurada i no li permet d'emprar-ne
a més de conèixer Déu intuïtivament, com objecte primari de la visió	beatífica	, percebia en el Déu vist tot allò que li interessava (objecte secundari):
corporis, car aquestos no eren objectes dissociats dels de l'atenció	beatífica	, sinó continguts en la totalitat de l'objecte secundari de la visió
insuperable d'associar aquesta mena de patiments morals amb la visió	beatífica	, no era pels impediments d'atenció simultània, sinó potser per altres
de coexistència del dolor o tristesa espiritual amb la visió	beatífica	, ço és, si en aquesta zona superior de la vida afectiva de Jesucrist hi
de la vida afectiva de Jesucrist hi cabia el dolor, malgrat el plaer	beatífic	, que també l'ocupava. Ací es trenca bruscament i profunda la conformitat
major part, presidits per sant Tomàs, admeten la coexistència del gaudi	beatífic	amb la tristesa i dolor espiritual en l'ànima del Crist pacient; uns
i Maldonado, reputen indispensable una suspensió temporal del gaudi	beatífic	en l'ànima del Crist, per tal de poder encabir-hi els sofriments, almenys
del Crist operava una doble correntia intel·lectual: la superior o	beatífica	, i la inferior, de classe semblant a la nostra. Aquest doble corrent es
del Crist hi cabia la doble percepció d'un objecte des del punt de vista	beatífic	i des del punt de vista humà natural, així també en la seva voluntat es
a rebaixar els sofriments morals del Crist, per la presència del plaer	beatífic	: com ho experimentem nosaltres, quan una impressió desagradable ens ve
felicitat. I aquesta és, finalment, la llei que presideix la vida	beatífica	en Jesucrist. La visió del pecat no podia apenar-lo en la zona racional
en la zona racional de la seva consciència il·luminada de la llum	beatífica	, perquè contemplava contínuament i amb fruïció inefable, com en resultava
com la nostra. I si bé no podia afligir-se'n des del punt de vista	beatífic	, no així sota el caire de la ciència inferior, en la qual els motius
a la visió del pecat i de la passió pròpia, ensems que en la visió	beatífica	ho percebia sense cap aflicció, ans joiosament. Aquesta explicació, que
dolor, si ensems els percebia actualment i amb tota claretat en la visió	beatífica	? Ens sembla que aquesta explicació teològica no s'adona prou d'un fet
traïdor, no era ni tan clara, ni tan certa, ni tan completa com la	beatífica	, que ja posseïa i en feia ús actualment. Per això, no hi fa res que
subsistien vives i clares en la consideració actual de la seva pensa	beatífica	, quan arribà a la consciència per la via inferior la notícia de la
coneixements, que operaven en la ment de Jesucrist. Quant al coneixement	beatífic	, concedeixen que no pot derivar-se'n cap pena o tristesa, per la raó
pot doncs, conclouen, aquesta ciència, funcionant ensems que la	beatífica	en la ment de Jesucrist, induir una visió penosa, quan expressa coses que
estat esmenades, sublimades, per la claretat prepotent de la ciència	beatífica	; i les derivacions afectives que n'haurien resultat, haurien sigut de
per això, finalment, que reputem indispensable una restricció de la visió	beatífica	en la consciència del Crist agonitzant a Getsemaní. La ciència beatífica
beatífica en la consciència del Crist agonitzant a Getsemaní. La ciència	beatífica	considera sempre actualment tot allò que constitueix el seu camp de
l'opinió de sant Tomàs sobre la continuïtat actual i plena de la ciència	beatífica	. La dificultat cristològica restaria automàticament resolta, si admetíem
de Duns Scot i també de sant Bonaventura; segons la qual, la ciència	beatífica	no cal que sigui sempre actual quant a la totalitat del seu objecte, sinó
que ella normalment percebria, i de fet havia percebut, en la visió	beatífica	, però que ara, Déu, per raons altes que Ell se sap, judica convenient
directament. Amb això, sense recórrer a una suspensió total de la visió	beatífica	, o del plaer corresponent, en tenim prou per solventar la gran dificultat
dels sofriments interiors. Si aquestos són incompatibles amb la visió	beatífica	en la zona superior de l'ànima del Crist, com opinen alguns teòlegs,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents