DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
beatífic A 212 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb beatífic Freqüència total:  212 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al paradís, els ectoplasmes virtuosos no en tindrien prou amb la visió beatífica o contemplació de Déu: hauran de disposar també d'una satisfacció
il·lús. Ell ni això no era. Vivia en el present, per mesquí que fos, tot beatífic: un cigar a la boca, una copa, el cafè, la més miserable de les dones,
cèlic paviment, or sota els passos, que allò diví o sagrat en beatífica visió posseït; per ell els homes ensenyats i induïts,
i, en aquell dia, foragitat de Déu i de la seva visió beatífica, davalla vers la fosca total, profund abisme, el seu
la seva convicció, l'ensopiment somniador equival, o gairebé, a la visió beatífica. Els altres, a estones perdudes, busquen alè i calma en manuals de
un esperit, sense l'anunci augural i angèlic dels poetes. Però fóra massa beatífic de pensar que la música del verb portaria màgicament tots els elements
trobar una làpida recordant, ai!, els que hi anavem a gaudir d'una pau beatífica. Els carrers estrets L'home que ja està cansat d'anar del "Cafè de la
li parlés d'ella, diria que no la coneix, i abaixaria els ulls, beatific, mentres se lleparia el bigoti. El Mirador Sortint d'aquets carrers de
que alguns vagin allà a sofregir el morb hipotètic o real. Per la beatífica actitud adoptada es revela el desig temerari d'ofrenar les entranyes a
les parpelles, somrigué per sota el nas amb un aire entre picardiós i beatífic, i, amb una verba seguida, seguida, tot llepant-se de tant en tant els
seu entorn i sospirà profundament. El seu esguard es deturà en el rostre beatífic de la Verge, i en una muda pregària, li demanà inspiració i guiatge. No
en la tovor generosíssima d'un complicat llit salomònic i en el repòs beatífic d'una alcova guarnida de pintures al·legòriques, d'aranyes de randes i
dels braços. Esguardant aquells horitzons, experimentaven l'alleujament beatífic de les angoixes passades, i els semblava que totes les penes s'havien
per una disciplina serena i exemplar! Nit de silenci infinit i de pau beatífica. Cada estrella és una guspira d'una virtut lluminosa que raja del cel! En
suscitada per la nit misteriosa i callada de l'hivern que plena d'encisos beatífics hauria meravellat els esperits serens. En arribar a casa seva emmurriat
romangué quiet en aquell lloc gaudint d'un repòs íntim, d'una pau beatífica, d'una quietud profunda i d'una solitud acollidora. Dins aquelles quatre
sant frare acabava d'abandonar. I, de cop i volta, va tenir una visió beatífica de la naturalesa: aquella que n'han copsada els grans poetes primitius de
la realitat mateixa, dels sofriments interiors del Redemptor, és l'estat beatífic del pacient: ço és, la visió clara i directa de Déu en si mateix amb
que l'ànima sent d'aquesta fruïció visiva. Amb aquest plaer beatífic és compatible el dolor, la tristesa? No ens referim principalment al
de Jesucrist, malgrat la possessió, en el grau més excels, de la visió beatífica, és definit pels teòlegs com a mixte de beatitud i de sofriment, de via i
teòlegs, la compatibilitat de la mena primera de dolors amb la fruïció beatífica; no sols quan es tracta d'objectes diferents, sinó també quan versen
i dolorosa; vista, però, des de l'elevada espiritualitat de la visió beatífica, pot resultar molt plaent. Tampoc ací no es troben dificultats serioses;
o atenció actual de la ment a l'objecte dolorós. Però la visió beatífica absorbeix tota l'atenció de la ment benaurada i no li permet d'emprar-ne
a més de conèixer Déu intuïtivament, com objecte primari de la visió beatífica, percebia en el Déu vist tot allò que li interessava (objecte secundari):
corporis, car aquestos no eren objectes dissociats dels de l'atenció beatífica, sinó continguts en la totalitat de l'objecte secundari de la visió
insuperable d'associar aquesta mena de patiments morals amb la visió beatífica, no era pels impediments d'atenció simultània, sinó potser per altres
de coexistència del dolor o tristesa espiritual amb la visió beatífica, ço és, si en aquesta zona superior de la vida afectiva de Jesucrist hi
de la vida afectiva de Jesucrist hi cabia el dolor, malgrat el plaer beatífic, que també l'ocupava. Ací es trenca bruscament i profunda la conformitat
major part, presidits per sant Tomàs, admeten la coexistència del gaudi beatífic amb la tristesa i dolor espiritual en l'ànima del Crist pacient; uns
i Maldonado, reputen indispensable una suspensió temporal del gaudi beatífic en l'ànima del Crist, per tal de poder encabir-hi els sofriments, almenys
del Crist operava una doble correntia intel·lectual: la superior o beatífica, i la inferior, de classe semblant a la nostra. Aquest doble corrent es
del Crist hi cabia la doble percepció d'un objecte des del punt de vista beatífic i des del punt de vista humà natural, així també en la seva voluntat es
a rebaixar els sofriments morals del Crist, per la presència del plaer beatífic: com ho experimentem nosaltres, quan una impressió desagradable ens ve
felicitat. I aquesta és, finalment, la llei que presideix la vida beatífica en Jesucrist. La visió del pecat no podia apenar-lo en la zona racional
en la zona racional de la seva consciència il·luminada de la llum beatífica, perquè contemplava contínuament i amb fruïció inefable, com en resultava
com la nostra. I si bé no podia afligir-se'n des del punt de vista beatífic, no així sota el caire de la ciència inferior, en la qual els motius
a la visió del pecat i de la passió pròpia, ensems que en la visió beatífica ho percebia sense cap aflicció, ans joiosament. Aquesta explicació, que
dolor, si ensems els percebia actualment i amb tota claretat en la visió beatífica? Ens sembla que aquesta explicació teològica no s'adona prou d'un fet
traïdor, no era ni tan clara, ni tan certa, ni tan completa com la beatífica, que ja posseïa i en feia ús actualment. Per això, no hi fa res que
subsistien vives i clares en la consideració actual de la seva pensa beatífica, quan arribà a la consciència per la via inferior la notícia de la
coneixements, que operaven en la ment de Jesucrist. Quant al coneixement beatífic, concedeixen que no pot derivar-se'n cap pena o tristesa, per la raó
pot doncs, conclouen, aquesta ciència, funcionant ensems que la beatífica en la ment de Jesucrist, induir una visió penosa, quan expressa coses que
estat esmenades, sublimades, per la claretat prepotent de la ciència beatífica; i les derivacions afectives que n'haurien resultat, haurien sigut de
per això, finalment, que reputem indispensable una restricció de la visió beatífica en la consciència del Crist agonitzant a Getsemaní. La ciència beatífica
beatífica en la consciència del Crist agonitzant a Getsemaní. La ciència beatífica considera sempre actualment tot allò que constitueix el seu camp de
l'opinió de sant Tomàs sobre la continuïtat actual i plena de la ciència beatífica. La dificultat cristològica restaria automàticament resolta, si admetíem
de Duns Scot i també de sant Bonaventura; segons la qual, la ciència beatífica no cal que sigui sempre actual quant a la totalitat del seu objecte, sinó
que ella normalment percebria, i de fet havia percebut, en la visió beatífica, però que ara, Déu, per raons altes que Ell se sap, judica convenient
directament. Amb això, sense recórrer a una suspensió total de la visió beatífica, o del plaer corresponent, en tenim prou per solventar la gran dificultat
dels sofriments interiors. Si aquestos són incompatibles amb la visió beatífica en la zona superior de l'ànima del Crist, com opinen alguns teòlegs,

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »