×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb beatitud |
Freqüència total: 251 |
CTILC1 |
feia pena. ""Això em retorna!"", exclamava de vegades amb una mena de | beatitud | ." I aquesta beatitud era l'avarícia del boter de Saumur, i no la | retorna!"", exclamava de vegades amb una mena de beatitud." I aquesta | beatitud | era l'avarícia del boter de Saumur, i no la seva coquineria en | i l'Estat. Després llegeixo la inoblidable pàgina de sant Agustí sobre la | beatitud | (en l'excel·lent traducció del doctor Llovera). 9 | mai no va dormir profundament ni amb abundància, prou per perdonar-li la | beatitud | del seu son. En el cercle agavatxat que la dama francesa reunia al seu | immediatament amb un somriure feble, tendríssim, un somriure de | beatitud | integral. Conxa s'abandonà sobre el llit, i ell aleshores amb l'espinada | contorns dolcíssims, les vel·leïtats em semblaven fortes conviccions. La | beatitud | del somni que em guanyava era com el muntant de la lluna que embolcalla | s'ha transfigurat en dolcesa, la faç més rude s'impregna d'una | beatitud | celestial. Podíem esdevenir violents, cruels, cínics; el fet que hem | Al simple estat passiu de l'èxtasi es mesclava un ferment actiu. La | beatitud | dequeia i la inquietud començava a burxar. Quelcom de tèrbol, de sensual | d'on provenia el meu estat desficiós i exaltat alhora. No fou, doncs, una | beatitud | com altres vegades, sinó una delícia mesclada de turment. Potser això | que mai hagi pogut tenir; aquest sol pensament ja era dolçor, somnieig i | beatitud | . Se'm glaçava la cuixa del costat de terra, m'adonava de la seva | què hi faré?, mentre el tinc a la vora, callat, extàtic, amb una mena de | beatitud | interior que no li coneixia. Endevino que la seva ànima es dilata, que la | l'home." L'Omnipotent, no ofès, digué en resposta: "Adam, subtil | beatitud | amable tu mateix et proposes en la tria dels teus | com si aquella mansió fos casa meva. Sofria, esperava i gaudia la | beatitud | , deixant-me endur pels meravellosos versos. Vaig tancar el Dant. Ara | salvatge que libava aquesta gota. De sobte vaig ser arrencat d'aquella | beatitud | . Vaig sentir darrera meu passos i xiuxiueig, i una veu alegre: —Patró, | begut la metzina ja no em tindreu amb vosaltres, ans aniré cap a unes | beatituds | que són les dels benaurats, això em sembla que li ho dic debades i que | a qui l'està amoixant, sinó gust de fer saber a tot l'univers que la seva | beatitud | en aquell punt i hora és perfecta. I fóra errat de pensar, si s'ajeu i | Qui va posar-lo al món? Quina devia ser la seva arrel? ¿L'enyorança d'una | beatitud | d'abans de néixer, tan perduda després que la memòria no en serva cap | perquè la vida no ens sigui massa amarga? ¿O el desig i l'espera d'una | beatitud | futura, que la set de certesa que ens turmenta i el desengany que | Palma i, aixís que l veuen arribar, el segueixen esperant am la mateixa | beatitut | , i és que, pera ells, lo d'esperar el barco és el ritme de la seva | nostres culpes i pecats, que esser condemnats a cadira an aquet llac de | beatitut | , de calma i polsina daurada. La gent s'hi passeja poc a poc i no destorba | poc a poquet, a pas de mula de metge, perquè el sotrac no desvetlli la | beatitut | dels que l'esperen. Això sí: quan un palmesà, per excepció, és actiu, sia | el seu posat és retret, com la Beata Caterina; però per dessota la | beatitut | s'hi veu un peu tan petit, i va calçat am tanta malicia, que l que | amb àvida torpesa el mugró, roig i inflat; i quan la mare, somrient amb | beatitud | , l'hi aconduí a la boca, un xuclet de glotonia i un glu-glu | Per tota resposta ha tornat a sacudir l'espatlla, ha mirat el cel ab | beatitut | y, de sobte, se m'es escapolida costa amunt, boscuria endins, boscuria | de l'una a l'altra amb atent esguard. Una de les reines reposava en plena | beatitud | dins la resplendor llunar, amb un braç damunt la testa, i amb tan bell | de l'Onyar. Tot cruixia, tot s'enfonsava... Mes nosaltres pressentíem la | beatitud | i cantàvem, cantàvem triomfadors, de moment en moment més temprats i més | junts en l'estretor de la finestra. La testa d'ell, rendida de | beatitud | , a altura de gorja d'ella. Llavors ell, sense voler va escoltar una veu | va escoltar una veu encara; i aquest escolt li punyia d'una dolor vaga la | beatitud | del moment. Escoltava en el pit de la noia, son respir. III | encès un llum, que la noia encén. Ell ha restat al portal, tot donat a la | beatitud | , tot donat al repòs, tot donat al respir. Ja és nit closa. El pleniluni | tan malenconiós com ara, però mai tampoc havia gaudit d'una tan acabada | beatitud | . Mai no havia viscut tan apartat de les gents, ni les havia trobades | llur xarxa ja ningú no la sabria rompre. Pare i filla, tancats en llur | beatitud | i en els turments divins de llur aïllada amistat, han tardat a | a trobar-se? Tot el nus de neguits que temps endarrera el lligava en la | beatitud | de la seva cel·la ara es desfeia com per una bufada i sentia que el seu | està cridada... A una i altra part d'aquest rotlle, escenes de bucòlica | beatitut | ... Allí, unes dònes, sota la verda parra d'un encanyiçat, munyen una | pot ésser d'ingenuitat com de sapiencia, d'esperança com de negació, de | beatitut | com d'ironía... mentre que el mirar del Nen de Burne-Jones us | a la pensió... tots pausats, quiets i recollits, amb aires d'eclesiàstica | beatitut | . Allà, els Champs Elysées: davant les cases, els fastuosos trens, els | de penitents, de confessors, de pontífexs, tots d'una íntima i escollida | beatitud | . En el cim d'aquesta vida benaurada, voltada de l'esclat de núvols i | que, ara, l'exuberància de la carn és en la dona una manifestació de la | beatitud | burgesa, i així que es dóna en la lluita per la conservació de la línia, | cas d'una predisposició eufòrica, inclinada al platxeri dolç i a la | beatitud | . Tanmateix, en aquesta transferència entre unes ones lumíniques i un | acreixerem els nostres béns materials i ens aproximarem a un estat de | beatitud | . L'objecte que cal comprar és, en darrer terme, el pretext d'aquesta | purificació que, un cop salvats els esculls, ens ha de dur a un indret de | beatitud | final. Tant se val que en un altre ordre de realitats a aquest indret de | final. Tant se val que en un altre ordre de realitats a aquest indret de | beatitud | li vulguem dir cel, paradís o nirvana. L'estructura del joc de l'oca és | i senzill franciscanisme, /Les coses benignes\. I trobem tanta | beatitud | en la seva transcripció de la realitat o trasmutació de la realitat en | silencioses. El músic, espantat, s'aturà; i apropant-se a un, a qui la | beatitud | feia més de la xerinola, li preguntà si sofria molt i què calia fer per a | quan en realitat era sols d'uns minuts, en poder-me cabussar per fi en la | beatitud | , tan preada pels orientals i que succeeix a aquesta frase furibunda, vaig | anomenen el Kief. Ja no és allò englotidor i tumultuós, sinó una | beatitud | tranquil·la i immòbil, una resignació dolorosa. Fa estona que no sou amo | aviat aquest huracà d'orgull es transforma en una temperatura de calmosa | beatitud | , muda, reposada, i la universalitat dels éssers es presenta, acolorida i | cap de fixa. Només tinc esment d'un benestar molt dolç, d'una lassa | beatitud | , submergit en la qual em passava els dies com si jo no fos jo ni la meva | empinat en el rost de la muntanya, té una gràcia encisadora i una mena de | beatitud | conventual. Ni un ca no ens ha bordat en passar per tot el llarg carrer | que les ha vistes. Ell vol gaudir-ne i copsar llur bellesa en silenci i | beatitud | . M'entens? —Idò?... Una cosa molt pareguda a la que fem vostè i jo quan | i el volien guarir d'un mal que no existia. La nit li portava alenades de | beatitud | . No desmais, no llanguiments que Joan Antoni desconeixia, sinó vibracions |
|