Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes amb el	bec	, buscant desesperadament una sortida. La professora s'allunyà; després
han tingut bec les oques\. I en efecte: les oques sempre han tingut	bec	, i els homes sempre han tingut els mateixos "defectes". Deixem ara de
De Demòstenes o Ciceró a Blasco Ibáñez o Mussolini, qualsevol "	bec	d'or" autòcton ens té el cor robat. Hi admirem, més que la doctrina o la
Dues merles s'aturen a la perera del conreu; una d'elles s'escura el	bec	en una branca. Vora el safareig, els testos semblen pots de llet. Les
i ineludible i posteriorment diferenciades en formes locals..." —Té un	bec	d'or —xiuxiueja la noia. —Són més clars els altres —riu ell—. Escolteu...
pelagica\, és com una tortoreta d'un negre pur, amb el	bec	com el de les gavines però més historiat i més cargolat, i les potes
platejada, però molt més fi, un coll llarg i unes ales molt potents, un	bec	punxegut i perillós com el de les gralles i dues plomes llarguíssimes
contemplar una mena de cactus florits i he vist un ocell minúscul, amb un	bec	llarguíssim, finíssim, i amb tota la ploma d'un metall tornassolat, que
i la típica manera del seu vol. Grassa de pit, curta de cua, llarga de	bec	i de coll, vastíssima i imperial d'envergadura d'ales, un vuitanta per
i que els alisis frescos que vénen de les costes de Xile els fan topar de	bec	fins a la mateixa ratlla equatorial. Moltes vegades, en les meves nits
d'aquest ocell, potser trobareu algun petit granívor de ploma grisa i de	bec	rosat, i potser un d'aquests que s'anomenen caputxins. M'han assegurat
naturals anomenen /keoa-keoa\. A les vores de l'aigua estira el	bec	el /Kotare (Halcyon sanctus)\, ocell sagrat segons els vells
melanogenis\; aquests ocells, d'un fumat d'estampa japonesa, d'un	bec	esmoladíssim i d'unes ales com agulles, fan un efecte preciós volant ran
però que a mi em semblen més aviat pròpies dels molars dels simis o dels	becs	dels papagais. No hi ha, però, una sola fruita comparable a un bon
del més vil i del més ranci, barrejat amb tot el que pugui donar de si un	bec	mig impregnat de petroli i a mig cremar. El vapor de mazout, al
morta veiéssiu aixecar-se un d'aquests ocells aquàtics d'ales de seda i	bec	d'espasí, pintats de plata, de llet i de tinta xinesa, molt més elegants,
perquè quedi tranquil·la, no li puc dir si heu començat a donar-vos el	bec	o si li has pessigat la cuixa? /Gravat\ Apa, talòs, a jeure.
un timbal; de les trompetes fer goig al so, l'arma a l'espatlla i al	béc	la flor. Jovita Quan sol, diries, marxa l'hostal, ja cada dia
tres coloms davant i els donava veces i les hi prenien de la mà amb el	bec	. Quan vaig dir, què feu?, els coloms es van esverar i van alçar el vol i
a saber pujar cap al terrat i que els de dalt els van rebre a cops de	bec	perquè ja no els coneixien. El més enrabiat de tots era el blanc, el
a baixar, es passejaven per les baranes, se les menjaven a cops de	bec	. Semblaven persones. Arrencaven com un vol d'ombres i de llum i volaven
un molí i ni se la van mirar. Els mascles feien la roda a les femelles,	bec	endavant, bec enlaire, bec a terra, cua estesa, les puntes de les ales
se la van mirar. Els mascles feien la roda a les femelles, bec endavant,	bec	enlaire, bec a terra, cua estesa, les puntes de les ales escombrant.
Els mascles feien la roda a les femelles, bec endavant, bec enlaire,	bec	a terra, cua estesa, les puntes de les ales escombrant. Entraven i
covadors. Els coloms, enfebrats, ens miraven amb ulls de vidre; tots els	becs	arrenglerats, foscos, amb el dibuix carnós, foradat amb dos forats que
de la roba al terrat, la roba estesa al terrat. Els ulls rodons i els	becs	punxents, el tornasol malva i el tornasol poma, tot a passeig! La mare
què era la mà ni els ous ni res de res, tirava el cap endavant, obria el	bec	i em volia picar. Petits i polits, els ous eren calents d'estar coberts
picar. Quan ficava la mà per sota de les plomes calentes, el cap i el	bec	del colom buscaven la meva mà per entre les seves plomes, i quan la meva
que els coloms no valien res; que només servien per agafar espart amb el	bec	i fer niu i tot plegat aigua pudent. Tot perquè sí. Tot perquè jo no
i estirava i arronçava els ditets de les potes i que al costat del	bec	hi tenia la saliva última i els ullets mig clucs molt envidrats. I vam
al teu colomar... vola, Colometa. Vola, vola, amb els ulls rodonets i el	bec	amb els foradets per nas al capdamunt... i corria cap a casa meva i
de ploma, sense venes, sense canons al coll tan trist, amb el cap i el	bec	a la mida del cos. I els pares no els abocaven menjar a dintre amb aquell
amb caputxa, amb mantellina... amb un giravolt de plomes del cap al	bec	que els tapava els ulls... amb llunetes de color de cafè amb llet... Tots
de dalt de tot de la torre i d'allà sortien com una corona de plomes i	becs	, però amb la guerra hi havia caigut una bomba i tot s'havia acabat.
ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l'aigua amb el	bec	... o uns quants ocells cridaners que baixaven de les fulles com llampecs,
s'hi banyaven estarrufats de ploma i barrejaven el cel amb fang i amb	becs	i amb ales. Contents... /Ginebra, febrer*setembre 1960\.
sota les innúmeres aranyes de vidre amb les mil llengüetes grogues dels	becs	de gas, i seguint instintivament el ritme d'un rigodon; la música
les deixava a elles; li agradava aquell món de picabaralla i de	becs	de gallina, i li agradava sobretot respirar la tebior supèrflua que va de
de plom de postals pornogràfiques conegudes. Corminola només dibuixava	becs	de gas. Tots dos tenien fama d'una altra cosa, però eren dos excel·lents
suor dels ulls, sentien una fiblada a la cuixa; era un pal de boix amb un	bec	de ferro, que maniobrava un home sec i estirat, impedit dels pulmons, que
cua d'un peix mecànic. A les roques, les ginesteres encenien els darrers	becs	de gas, en els quals s'hi cremaven les abelles. Un gas de color de salsa
impetuós vertigen, talla les muntanyes de llum dels nuvolats. Obert el	bec	, que astora la tempesta, sembla portar en el dors un cavaller: ¿Seria el
al mirall, només que per recollir-se un cabell rebel o per centrar un	bec	de la ruixa que li decora el pit. Pere somriu; respon a les falagueries
normal; i com sia que aquest "beguina" sembla un evident derivat de "	bec	", jo la identificaria amb aquella que en italià era dita "celata a
més o menys semblant a un elmet, que porta careta en forma de	bec	d'ocell, a l'estil de la celada beguina, i uns forats a l'indret de les
de les cabotes dels claus. El casc és un elmet, dels anomenats de	bec	d'ocell, amb careta i bavera, forat portaplomall a la cresta i vairescut
de cuervo", en la qual el martell tenia una forma similar al	bec	d'aquests ocells, cosa molt útil per a garfir les peces de l'arnès blanc
80). Una suggestiva il·lustració ens fa veure com era una atxa de	bec	de falcó. És la miniatura del manuscrit que transcriu els capítols
amb els senyals heràldics del seu llinatge, bous i castells) és de	bec	de falcó. També és de bec de falcó la que porta el Sant Maurici de la
del seu llinatge, bous i castells) és de bec de falcó. També és de	bec	de falcó la que porta el Sant Maurici de la Catedral de Manresa, retaule

Pàgina 1 (de 28)

50 següents