Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a ser vell, que havia estimat noblement, que havia estat traït i	befat	i que feia dies que experimentava malestar moral. En sortir em vaig
¿Que no és un dia de festa, avui? El Gran Sacerdot. —Pretens	befar	-te dels morts? És la seva festa, ho saps perfectament, i t'havies d'haver
ferit i plorós, Diceòpoli gai i rialler, del braç de dues cortisanes, es	befa	del generalíssim atenès... És a dir, una llarga sèrie d'escenes,
treure arguments demostrant que té dret i fins obligació d'escarnir, de	befar	i de pegar son pare. Excitació indirecta, doncs, als atenesos perquè
estat pitjor interpretada i que els homes greus l'havien més calumniat i	befat	i que els llibertins i les heteres als quals solia demanar a canvi d'un
perdut i arreconat allà al desert com una desferra humana, menyspreat i	befat	pels romans, que en aquells temps eren els reis del món, anava estenent
moments del començament de la decadència castellana eren escarnits i	befats	a Catalunya, que es preparava, com veurem ara mateix, a defensar la
escàndol, com a posta per empipar-me... Car tots conspiren contra mi, em	befen	, m'arraconen; em tenen per un guillat i un gandul. Em retreuen que a la
rialles de Tristany i de Tàrrec, barrejades amb les de les dones que es	befaven	de Joan Antoni amb les expressions més grolleres. La mestressa cridava i
Ara s'adonava que mai no l'havia coneguda; ara li semblava que s'havia	befat	d'ell, i desitjava de reprendre el lloc perdut, com si les possessions
plena de la creació, aquell solitari suspecte de Zürich, malconegut i	befat	de tothom, no vacil·la a demanar, a exigir, tot allò que li cal, amb el
lligada encara a l'Estat que sosté a un Primo de Rivera i a un rei que es	befa	de la constitució i de les lleis del país. Tots els homes de ciència,
Darrerament, quan Romania va posar-se al costat de l'Entente, digué, com	befant	-se, al mateix personatge: "Era en el beire que vèieu una terra que jo,
—el domeny polític— a la vida humil i menyspreada. Els hongaresos es	befen	dels romanesos per ço com aquells constitueixen una de les races més
havien hagut de fugir empaitats per una misteriosa pluja de pedres, i	befats	per les goges que reien a boca plena. Una vegada però, un ardit fadrí
feliç sense el corc de la incomprensió. Sentireu aquesta mena d'homes	befar	-se de la incomprensió dels altres. És un moviment de dignitat que no
a inventar els noms que porten aquests personatges, al·lusius als dots	befats	pel comediògraf. Haureu vist, en el repartiment de la comèdia que dintre
destins, que l'home que tan bé s'havia endinsat en l'esperit dels homes	befats	per la dona, i que amb tanta espiritualitat havia fet befa de metges i
encobrir l'agonia... Però, que poc us parlo dels metges i de la medicina	befada	per Molière! I, en canvi, ¡de quantes coses faig conversa que no poden
dues parts, el qual advocat, quan s'alegrava del seu triomf, es va trobar	befat	pels seus companys de carrera com d'un fracàs. Cada matrimoni és un petit
tranquil d'esperit, prega Déu; Llorenç entre flames exulta i es	befa	del tirà; la verge Apol·lònia salta ella a la foguera encesa. Anaxarc
-se (si és que de vegades es poden reparar). Però la burgesia, se l'ha	befada	sobradament! Se l'ha reduïda a còpia d'insults i de mofes, i les
esclata en un país en el qual res no funciona, on el rei, Carles I, és	befat	per una bona part de la població, on els dissidents religiosos són
drets dels febles, dels menys, fins de l'enemic, no siguin trepitjats ni	befats	. Ara bé: enfront d'aquesta estructura interna de la democràcia clàssica,
un ben nodrit harem, que ell, però, considerava força modest. Un dia es	befà	significativament dels burgesos de sa capital fent penjar en els pòrtics
en els rengles dels lleials. El que sí saben els facciosos és escarnir,	befar	, mentir, torturar, organitzar mascarades tràgiques! Margarida Nelken,
feixista. Les seves llibertats han estat suprimides; la seva parla,	befada	; els drets anteriors, menyspreats; la seva bandera, trepitjada. Euskadi,
de Ripoll, tots gloriosos propulsors de la Renaixença catalana, que eren	befats	i trossejats per aquells qui deien que venien a defensar la grandesa de
los altres diuen que era un home extraordinari y res més, y n'hi ha qui'l	befan	é injurían per mal home. Tots contra Ell y Ell contra tots. Ell será
lo Verb de Deu als ulls de la humana criatura no es més amable y adorable	befat	, escupit, coronat d'espines y crucificat en lo Calvari, ensenyant la lley
d'abril històric. En el passat segle també Catalunya es veia sovint	befada	pels seus propis fills. El nostre verb era bandejat de moltes llars.
lleys civils: temen y respectan tant á la pressó, com escarneixen y 's	befan	del poder de Dèu. Mes, ve lo temps, si 'ls vicis no 'ls hi han ja
en el seu butlletí interior. Ja sabem que el franquisme persegueix i	befa	la nostra llengua i el nostre poble. L'Orfeó Català va venir a París
se renova y sanciona cada día la espoliació del seu dret, no es decorós	befar	lo, manifestant que está identificat /con el derecho general\ y
Amarrant-lo fort a un rem, la xusma infael el	befa	; una ratxa de llevant mou la nau a tota vela
quan la forma descrita és l'embat que l'incita a	befar	del secret. Quina dolça metzina fornix la teranyina
anar: perquè massa tenen una insolència tabolla, no fos que el	befessin	, i a mi em faria una pena terrible. I és ben treballós per un
desventures, mentre viu, i en ser mort tothom aleshores se'n	befa	. Però el que és sens tara de mena, i de sentiments sense tara,
l'agosarat trobà sabateta per son peu; En Bordoni, fou xiulat, escarnit,	befat	! Va arribar la desfeta natural d'una situació falsa, la tremenda expiació
satans adolescents, al so de melodies mahometanes,	befen	els Set Pecats amb llurs cinc sentits. És la festa dels Set Pecats: oh,
sap per ell! Natural! I llavors tot és clar! Tot és cert! Com se'ns han	befat	, senyor! I jo als llims! I la meva mestressa als llims! I vostè als llims!
T'has tornat idiota. Peeter's. Perquè deixo que la gent em	befi	? Jo sóc el primer en riure'm de mi... I de tu... I de tots. Whisky
Si vós no fossiu com sou... Capi· Com sóc? Bona· Ho	befeu	tot... Per vós un home és un tros de fang amb articulacions. Un bell
Fins ara, tot cançons; d'aquesta noia i d'aquest desgraciat, podeu	befar	-vos, però de mi, no val, i la juguesca la pagaré quan vegi com us casen
i hàbil. Dona 1a·. ¿I què si Neòclidas, el d'ulls blaus, et	befa	? Praxàgora. ¿Aquest? Li diré que es miri el cul d'un gos.
baixesa doble... Avans!... Als altres homes les dònes els enganyen y's	befen	d'ells després, al cap de temps, quan ja'ls hi han donat la flor de sa
amenaçant vagament el recort malehit del jayo que de semblant manera 's	befava	d'ells. —¡Sota terra siga! —deyan uns. —¡Aixís se l'enduguin els
jo consentir que hi anés: amb l'urc estúpid que tenen! No, el	befarien	i a mi em seria una pena horrorosa. És difícil que un home, per
mentre viu, i, en ser mort, no hi ha ningú que no el	befi	; i qui és sense tara per ell mateix i pels altres,
mon cor alena cap, ni despit tant sols. Puig sé que mentres tú,	befant	me gosas y 't creus en llibertat, tot ton ser s'

Pàgina 1 (de 2)

50 següents