×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb begut |
Freqüència total: 300 |
CTILC1 |
prou feines podia donar crèdit a la seva oïda. Va dir-se que devia estar | begut | . Tornà a pensar en allò que havia pensat tantes vegades davant les seves | hagué fins i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar | begut | !" S'aixecà i el seguí al carrer. III /@Mal quem lhe resiste Mal quem | des de la nit, la nit febril de la caverna. El vi | begut | , en casa, a l'hora de menjar S'oficiava el vi, lentament i | I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres, | begut | solemnement, l'aliment de la còlera, el vi o sosteniment de | pels pobles i el qual les primeres hores d'una matinada atrapen mig | begut | , dins d'una horta finíssima, entre un presseguer a mig madurar i quatre | de carregar rails, hi ajuda tothom; els invitats de la boda, més que | beguts | , també hi col·laboren, i, tot rient rient, la nostra goleta aguanta el | Res no hi confiava, però et vas girar furtiu, ulls | beguts | . Un instant d'aguait i, brusc-excitades com | tenia set pàgines plenes de noms. Era prim com un espàrrec, bastant | begut | de galtes i només amb una dent. Duia els cabells pentinats tots cap a una | que era una burla o una mentida que li feia dir la seva imaginació de | begut | . A la taula del costat hi havia un homenet gris, tronat i insignificant | per la dama, el francès somrient i amb un to com el del que està una mica | begut | , va contestar: "Elle dort, la belle Dorothée... Dommage de la | voluptuositat especialíssima en l'empenta i en la mossegada d'un mariner | begut | . Aquella criatura, que males llengües afirmaven a Sant Pol que es | barreja de persones delicades i austeres, de poetes ben intencionats i de | beguts | de marca, passant pels forçats de les xurmes, els vividors de la pell | En lluita amb la meva família i conseqüent amb les idees | begudes | prop del Gilet de primer, i, després, prop de l'Aladern, em vaig resistir | pena, de ràbia i violència, de joves, de vells, de malalts, de baldats, de | beguts | , de podrits, de vagabunds, de trinxeraires, de cretins, de tot aquell món | aquí al moll es troben a cap preu. I si en pesquem una que estigui ben | beguda | , "li ho podrem fer per no res". No sé què vaig veure en ell d'innoble | . —Feu com jo —va dir-me—, agafeu-ne una d'aquestes. Estan | begudes | com una sopa. En va prendre una i va emportar-se-la vora la porta d'un | de resolucions ràpides, acosteu-vos a aquests homes ben menjats i ben | beguts | , però encara no embriagats, puix que això esdevindrà a algú d'ells | No ne volem cap que no sigue picat. El vi ja ha fet el seu efecte. | Beguts | com un tonell, passats com un cuir, els homes ja no raonen clar. Ara ja | o malhumorada, o els pares que han predicat tantes vegades al fill | begut | la perdició de les tavernes. Tira-li la clau, tira-lí. No li faces | el nostre pit penjava la lluna... Trotàvem seguit seguit, com cavalls, i, | beguts | com anàvem, sentíem lleuger el cos, com si voléssim. Darrera nostre, al | es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un cop ben menjat i ben | begut | , va parar la seva gran orella peluda: —La lira... —murmurà—. Al poble | quatre dels balladors, encara amb la rosa a l'orella, alegres, mig | beguts | , sostenien cadascun per una punta la porta damunt la qual jeia estesa la | fetes un mullader de llàgrimes. Convençuts, doncs, els meus electors, ben | beguts | , ben cobrats i ben tips; disposats uns a votar-me de bona fè (sempre en | carreteres. Com has decaigut! Estretes les dents, els llavis esblaimats | beguts | endintre, esperes a la vora del camí, rera una mata, que torni del | els soldats, culates enlayre, el gorro frigi en lloch del ros, tots | beguts | y abrassats ab la xusma. Els canons d'artillería entregats a les | grandeses, però que aleshores tenia les puntes estripades i la color | beguda | . Aquesta dona els rebé amb gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La | a caminar. Mentrestant, ja li havia succeït dos cops d'arribar a casa ben | begut | , i sempre malhumorat, deixant anar la bravada que tant repugnava a la | El cap del senyor Tusquella, d'ulls petits, bigoti esclarissat i galtes | begudes | . I ara, mentre mirava el quadro penjat al lloc de l'altre, el senyor | en veure que no passava res de mal s'anà retrobant, i una vegada sopat i | begut | , amb una calor que sentia que l'asfixiava, ja entrat el vespre sortí | ruta estrafolària, una dotzena de llegües. Però anava ben menjat i ben | begut | i a la nit dormia a la barraca de l'hortolà, servant la consciència neta, | amb la família a prendre l'aperitiu. Ell generalment no es podia tenir de | begut | . La senyora tricotejava sense parar i els nens feien el deber de | de parracs, cuita al caliu, la ceba esclafada d'un cop de puny i un vinet | begut | a raig de boteiola que li adoloria les dents. Tota cosa material i | —Sí. Per sort he trobat aquests ous, sense comptar els dos que m'he pres | beguts | . —Hi ha galliner en aquesta illa? —féu en Bau, sorprès. —Són ous de | a més, el número exacte dels habitants de la Xina, el nombre de cerveses | begudes | cada any a Alemanya, la llargada dels carrers de Londres, i la capital | —exclamà Vilaret solemnialment—. Tampoc jo vull presentar-m'hi | begut | . —I ajeient-se al costat de Tristany, i passant-li un braç pel coll, | endurits pel treball de la terra i pel sol. Altres, pàl·lids, biliosos, | beguts | de galtes, cremats de passió luxuriosa, continguda, enfebrada per mesos i | tan marcials i valents que tots ens sentim enardits com si estiguéssim | beguts | . Alça! Tot va en doina, tot sembla destornillat, tot té un algarot i un | l'altre. —Oh, i encara hi torna el poca-solta...! Voleu dir que no esteu | begut | ? Que no ho sabeu, sapastre, que els morts no es mouen del cementiri? —El | guies fines del bigoti amb una mosca de pèl sota del llavi, les galtes | begudes | , els pòmuls prominents i els ulls d'ocell, acabaven de dar-li una mena | què he de recordar ara què fan els déus després del convit, quan estan | beguts | del tot? Unes coses, per Hèrcules!, tan estúpides que ni jo mateixa a | confessions. Consideren que revelar-los és un sacrilegi, excepte quan van | beguts | i volen divertir-se amb contalles facecioses: llavors comenten | de fum de tabac refredat —de fum ja fumat—, de cuina refredada, de vi ja | begut | , em produeix com una crispació somàtica, una protesta de la meva | dintre. Era un home ja vell, molt alt, prim i amb uns peus com barques. | Begut | de galta, amb els ulls petits i enfonsats, els llavis tendres, molt | i corregué a obrir. Li costà de ficar la clau al pany, com si estigués | begut | . Així que aconseguí de girar-la, empenyeren la porta des de fora d'una | sense tenir-ne consciència. —Salut, general! Ha entrat un home prim, | begut | de galtes, amb una mirada infinitament serena. No és pas un home jove. Té | ferotjament les negres conques buides i ens mostrà les galtes lletjament | begudes | i dues horrendes fileres de dents. I en lloc del nas desaparegut, un | Miquel Costa sembla trobar-se, en conjunt, més prop del sentiment horacià | begut | en les clares i dolces fontanes del Parnas hel·lènic. Però fins el millor | Quart. Una culleradeta de magnèsia anglesa desfeta en mig got d'aigua i | beguda | a glopets petits. Sempre que falli el cor: 1. 10 gotes de | i lo croquejar de les granotes, allí, ben airejats i millor menjats i | beguts | , entre cullerada i empinada de colze, afinaren i alçaprimaren totes les | vénen fins a nosaltres dues dones, amb cara de fatiga extrema, les galtes | begudes | , el color terrós, uns profunds solcs negrosos sota els ulls de febre. |
|