Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

prou feines podia donar crèdit a la seva oïda. Va dir-se que devia estar	begut	. Tornà a pensar en allò que havia pensat tantes vegades davant les seves
hagué fins i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar	begut	!" S'aixecà i el seguí al carrer. III /@Mal quem lhe resiste Mal quem
des de la nit, la nit febril de la caverna. El vi	begut	, en casa, a l'hora de menjar S'oficiava el vi, lentament i
I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres,	begut	solemnement, l'aliment de la còlera, el vi o sosteniment de
pels pobles i el qual les primeres hores d'una matinada atrapen mig	begut	, dins d'una horta finíssima, entre un presseguer a mig madurar i quatre
de carregar rails, hi ajuda tothom; els invitats de la boda, més que	beguts	, també hi col·laboren, i, tot rient rient, la nostra goleta aguanta el
Res no hi confiava, però et vas girar furtiu, ulls	beguts	. Un instant d'aguait i, brusc-excitades com
tenia set pàgines plenes de noms. Era prim com un espàrrec, bastant	begut	de galtes i només amb una dent. Duia els cabells pentinats tots cap a una
que era una burla o una mentida que li feia dir la seva imaginació de	begut	. A la taula del costat hi havia un homenet gris, tronat i insignificant
per la dama, el francès somrient i amb un to com el del que està una mica	begut	, va contestar: "Elle dort, la belle Dorothée... Dommage de la
voluptuositat especialíssima en l'empenta i en la mossegada d'un mariner	begut	. Aquella criatura, que males llengües afirmaven a Sant Pol que es
barreja de persones delicades i austeres, de poetes ben intencionats i de	beguts	de marca, passant pels forçats de les xurmes, els vividors de la pell
En lluita amb la meva família i conseqüent amb les idees	begudes	prop del Gilet de primer, i, després, prop de l'Aladern, em vaig resistir
pena, de ràbia i violència, de joves, de vells, de malalts, de baldats, de	beguts	, de podrits, de vagabunds, de trinxeraires, de cretins, de tot aquell món
aquí al moll es troben a cap preu. I si en pesquem una que estigui ben	beguda	, "li ho podrem fer per no res". No sé què vaig veure en ell d'innoble
. —Feu com jo —va dir-me—, agafeu-ne una d'aquestes. Estan	begudes	com una sopa. En va prendre una i va emportar-se-la vora la porta d'un
de resolucions ràpides, acosteu-vos a aquests homes ben menjats i ben	beguts	, però encara no embriagats, puix que això esdevindrà a algú d'ells
No ne volem cap que no sigue picat. El vi ja ha fet el seu efecte.	Beguts	com un tonell, passats com un cuir, els homes ja no raonen clar. Ara ja
o malhumorada, o els pares que han predicat tantes vegades al fill	begut	la perdició de les tavernes. Tira-li la clau, tira-lí. No li faces
el nostre pit penjava la lluna... Trotàvem seguit seguit, com cavalls, i,	beguts	com anàvem, sentíem lleuger el cos, com si voléssim. Darrera nostre, al
es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un cop ben menjat i ben	begut	, va parar la seva gran orella peluda: —La lira... —murmurà—. Al poble
quatre dels balladors, encara amb la rosa a l'orella, alegres, mig	beguts	, sostenien cadascun per una punta la porta damunt la qual jeia estesa la
fetes un mullader de llàgrimes. Convençuts, doncs, els meus electors, ben	beguts	, ben cobrats i ben tips; disposats uns a votar-me de bona fè (sempre en
carreteres. Com has decaigut! Estretes les dents, els llavis esblaimats	beguts	endintre, esperes a la vora del camí, rera una mata, que torni del
els soldats, culates enlayre, el gorro frigi en lloch del ros, tots	beguts	y abrassats ab la xusma. Els canons d'artillería entregats a les
grandeses, però que aleshores tenia les puntes estripades i la color	beguda	. Aquesta dona els rebé amb gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La
a caminar. Mentrestant, ja li havia succeït dos cops d'arribar a casa ben	begut	, i sempre malhumorat, deixant anar la bravada que tant repugnava a la
El cap del senyor Tusquella, d'ulls petits, bigoti esclarissat i galtes	begudes	. I ara, mentre mirava el quadro penjat al lloc de l'altre, el senyor
en veure que no passava res de mal s'anà retrobant, i una vegada sopat i	begut	, amb una calor que sentia que l'asfixiava, ja entrat el vespre sortí
ruta estrafolària, una dotzena de llegües. Però anava ben menjat i ben	begut	i a la nit dormia a la barraca de l'hortolà, servant la consciència neta,
amb la família a prendre l'aperitiu. Ell generalment no es podia tenir de	begut	. La senyora tricotejava sense parar i els nens feien el deber de
de parracs, cuita al caliu, la ceba esclafada d'un cop de puny i un vinet	begut	a raig de boteiola que li adoloria les dents. Tota cosa material i
—Sí. Per sort he trobat aquests ous, sense comptar els dos que m'he pres	beguts	. —Hi ha galliner en aquesta illa? —féu en Bau, sorprès. —Són ous de
a més, el número exacte dels habitants de la Xina, el nombre de cerveses	begudes	cada any a Alemanya, la llargada dels carrers de Londres, i la capital
—exclamà Vilaret solemnialment—. Tampoc jo vull presentar-m'hi	begut	. —I ajeient-se al costat de Tristany, i passant-li un braç pel coll,
endurits pel treball de la terra i pel sol. Altres, pàl·lids, biliosos,	beguts	de galtes, cremats de passió luxuriosa, continguda, enfebrada per mesos i
tan marcials i valents que tots ens sentim enardits com si estiguéssim	beguts	. Alça! Tot va en doina, tot sembla destornillat, tot té un algarot i un
l'altre. —Oh, i encara hi torna el poca-solta...! Voleu dir que no esteu	begut	? Que no ho sabeu, sapastre, que els morts no es mouen del cementiri? —El
guies fines del bigoti amb una mosca de pèl sota del llavi, les galtes	begudes	, els pòmuls prominents i els ulls d'ocell, acabaven de dar-li una mena
què he de recordar ara què fan els déus després del convit, quan estan	beguts	del tot? Unes coses, per Hèrcules!, tan estúpides que ni jo mateixa a
confessions. Consideren que revelar-los és un sacrilegi, excepte quan van	beguts	i volen divertir-se amb contalles facecioses: llavors comenten
de fum de tabac refredat —de fum ja fumat—, de cuina refredada, de vi ja	begut	, em produeix com una crispació somàtica, una protesta de la meva
dintre. Era un home ja vell, molt alt, prim i amb uns peus com barques.	Begut	de galta, amb els ulls petits i enfonsats, els llavis tendres, molt
i corregué a obrir. Li costà de ficar la clau al pany, com si estigués	begut	. Així que aconseguí de girar-la, empenyeren la porta des de fora d'una
sense tenir-ne consciència. —Salut, general! Ha entrat un home prim,	begut	de galtes, amb una mirada infinitament serena. No és pas un home jove. Té
ferotjament les negres conques buides i ens mostrà les galtes lletjament	begudes	i dues horrendes fileres de dents. I en lloc del nas desaparegut, un
Miquel Costa sembla trobar-se, en conjunt, més prop del sentiment horacià	begut	en les clares i dolces fontanes del Parnas hel·lènic. Però fins el millor
Quart. Una culleradeta de magnèsia anglesa desfeta en mig got d'aigua i	beguda	a glopets petits. Sempre que falli el cor: 1. 10 gotes de
i lo croquejar de les granotes, allí, ben airejats i millor menjats i	beguts	, entre cullerada i empinada de colze, afinaren i alçaprimaren totes les
vénen fins a nosaltres dues dones, amb cara de fatiga extrema, les galtes	begudes	, el color terrós, uns profunds solcs negrosos sota els ulls de febre.

Pàgina 1 (de 6)

50 següents