DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bel A 1 oc.
bel M 132 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bel Freqüència total:  133 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'ovelles al pujol, davant de casa. Corren carena enllà, entre densos bels i dring d'esquelles. Llur clamoreig té un no sé què de planyívol i
i de nou canten els ocells i expressen les ovelles amb bels llur alegria que retruny per les valls i les muntanyes.
va endur les fedes al seu poble, i li varen fer anyellets blancs i bels com mai se n'havien vist. Agraït i cobejós hi va tornar l'any següent;
cridar, a cridar amb tota la força; però els seus crits, tendres com els bels d'un anyellet esgarriat, es perdien en la neu onejada, immensa, nua,
Què triga a caure l'altre batallada! La ressonància es va esvaint com un bel de ramat. No són les dotze, no. Tot just, les onze del matí. En Joan
vaig trobar que el so del piano no constituïa cap dissonància amb els bels dels moltons, el xivarri dels ocells i el cloqueig de l'aviram, sinó que
un pal. Una por que se'ns encomanà a tots quan l'animalot, de sobte, fa un bel molt fort, el ressò del qual rebot de roca en roca amb una diabòlica
prop de les graus de la creu. Sento aviat una veueta piadosa com el bel d'una ovella perduda... Ah, Déu! És la padrina Isabel, la padrina jaieta
Tramuntarem la verda corominola i al fons de l'afrau, tot ressonant de bels d'ovelles, ens sortirà la silueta del Miracle de Riner. Són nou hores del
alta, després de les pallisses que ens donava amb les vares d'avellaner. —Bel d'ovella, mossec de llop, murriet... —deia mentre es cordava la sotana.
bombolles. Tot plegat un guirigall infernal fet de cloqueigs, grinyols, bels, miols, brams, xiscles, refilets... —No van saber dar les gràcies? —va
de greus, com a planyívols, com també ho semblaven ésser, llavors, els bels de les ovelles. Mentre la ramada feia temps per a apletiuar-se, el
esverat, vaig fer un badall, vaig parar bé l'orella, i, no sentint els bels del bestiar ni les esquelles, em vaig veure perdut. Em tornava ximple
en direcció al seu pastor. A mesura que s'hi va acostant, minva el seu bel, i quan ja és al costat de l'amo, sent que aquest li diu: —On t'
se li excusa, mentre se li refrega per les cames tota manyaga i fent un bel fluix, com el d'un cabrit.
dretes, guaytavan el llum ab ulls encantats. El marrà llensà un llarch bel trèmol y feu alguns passos ab ayre inquiridor. —¿Què vols, rey Herodes?—
roncayres dels xaragalls, lladruchs llunyans de gos, plantívols bels d'ovella... Tota una turbulencia de ressons que, bo y adormida, li feya
la montanya...— La Mila recordà aleshores els lladruchs desaforats y els bels plantívols qu'ella havía pres per figuracions del somni. Després contà a
esporuguides més que depressa de l'estable, i al sentir els pastors llurs bels d'espant hi acudiren, fent foc sobre l'Ós i conseguint matar-lo entre
amunt vola quant el culis sona brau, es d'anyell un bel suau del anyell qui humil s'inmola posant l'homo y
sense dexar sa poma de ses dents y plorant tot d'una vevaga y fent com un bel, respongué: —D'infern. —Qu'has dit fiyó? quin nom tan ferest? D'on
persona. Els gossos lladren sinistrament i les ovelles es planyen amb un bel agut, llastimós. Tothom calla; els homes s'aixequen a apuntalar la porta;
d'ovelles al pujol, davant de casa. Corren carena enllà, entre densos bels i dring d'esquelles. Llur clamoreig té un no sé què de planyívol i
de fotrals, sense que li arribés ni un rastre de l'ovella o l'eco d'un bel. En clarejar l'alba es trobà endinsat en un bosc, esglaiador de tan
bubota d'alenar entretallat, li agafaven els pits, una cuixa. Esvergava bels escandalosos, l'Anna, i fugia el tipus. I, als qui se li declaraven, els
sota la lluminositat esmorteïda del fanal. Els esverà el segon esclat del bel, ferotge i desesperat. I van córrer tots cap a la porta de can Bernadí
a ajudar en Josep a arrossegar i a lligar l'animal espaordit, desfet en bels angoixosos. No mirava mai la paralítica, en Morro, i quan va passar allò
sord produït per centenars de potons que feren la terra, s'eleven els bels entremesclats de les ovelles amb els de les cries. El so de les abelles
i la prima llança uns planys molt fins —plors d'infant, crits d'ocell, bels de primala.— Poc a poc, per damunt de les amargors i de les
, ab el fí de matarli y fer gran destroça de ses ovelles. ¡Pobres! ¡quins bels! Fugen, s'esparveran y com no tenen defensa una á una'l llop les aniría
flonja y fina com la mansuetut y l'amabilitat; seguexen obedients el bel de ses mares y encara son capet es ben llis, potser com senyal de que no
que l'ignocenta criatura no li fará cap dany y per axò se li acosta. Si'l bel de sa mare es d'alerta per haverhi algún perill, ó ell s'adona de l'ombra
la pura intellectualitat; l'altra renuncía a discórrer, pera escarnir els bèls de cabridella d'una ingenuitat afectada. Qui vol la forma precisa i
© © © © © © © © © © © © © © © © © © Dolçor de bel de Nadal /Per a una campana-christmas d'Antoni
senitosa dels tendres olivers, el pas dels remats fréstecs, el bel de les ovelles, la vinya arrenglerada i el cant dels
les mares dels anyells, qui belen responent als tendres bels de sa fillada; i, de vermell tota enflocada, també
la gran tristor de la muntanya fina i plorosa com un bel. Hi deixo viva la fontana, la lluïssor dels viaranys,
i per criats que em despertin un quiquiriquic i un bel. Allí dalt de la muntanya tant en l'aire, tot hi és:
roba toqués de sa companya. I bufa. I bufa amb una suavitat de bel. I brolla escotorida i purifica el cel i encisa les
al flauteig de pastoria, dels anyells al tendre bel, vostra cara escolania trenarà sa melodia,
la blanca llet i em sent tota amorosa del tendre bel, dolça terra abundosa de llet i mel. Repòs
de clares assutzenes. Tremolosa, la cort dels bels de l'aire en ta figura. La cort dels bels de l'aire en ta figura
la cort dels bels de l'aire en ta figura. La cort dels bels de l'aire en ta figura vesteix i desvesteix de sons l'undosa
braços la meva mort enorme duen alta. Encesos haurem mort de bels i abraços en manta solitària. Cavalls que per morir
Cíclops, que eren devora, cap a llur fum, i llurs veus, i al bel d'ovelles i cabres. I així que el sol es pongué, i la foscor va
vaig sentî el bruelar de les vaques que les establaven i el bel de les ovelles; i em caigué dins el cor la paraula de
boca li eixí una sang vermellenca, i caigué a la pols, amb un bel, i petava de dents, i picava amb els peus el trespol. Però els
ales de cel d'una color de plom; i tu, anyell d'auri bel, amb blaus i grisos llaços; i tu, bou dels ulls
cels de la fredor. Són els ulls de les noies, violetes. S'alcen bels transparents dins de les pletes i apunta, als arbres, la joia
I solament ho arribes a saber quan sents prop teu un tendre bel d'ovella. Salutació de maig /A la Sra· de López-Picó\.

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »