Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
belar M 31 oc.
belar V 98 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb belar Freqüència total:  129 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al poble. Lluna clara de Dijous Sant. Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d'anyell, en la nit. Una esquella tímida. Quants temples, en lloc de
una teulada. Algú cremava herba en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles d'anyell; notes ràpides d'un pigot; xiular
sentim el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, dels anyells. A contrallum el sol daurava els
de Borderiol quan el sol es ponia. En la calma paradisíaca sentíem el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el cant tímid d'un grill
i monòton, però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, algun belar d'ovella, un lleu fumerol blau entre les pomeres arraulides... I, lluny,
un cel clar, uns boscos nets, de coloració més fosca, color de setembre. Belar de ramats en la llunyania. 9 setembre. Dia deliciós, amb
famolencs, el cloquejar de les gallines, escarbotant pels fems, o el belar llastimós d'un corderet acabat d'allunyar del ramat i amarrat al fons del
madeixes burelles d'un petit escamot que a l'establia bela. El seu fill és carter dins París, la gran vila; no
de la seva matriu la immensa còrpora; surten belant, llanoses, les ovelles com plantes; entre mar i terra, ambigus,
no n'heguin esment, que tampoc no serviria de gran cosa. No és pas per no belar, que es perd l'anyell. Mes no per això el carnisser s'entendreix i el
Cançó de caça dels llops de Seeonee Quan l'auba apuntava, el sambhur belà un i dos cops i tres! I un cérvol saltava i un cérvol
com lloba zelosa dels seus petits, s'esforça en prevenir els esculls i bela clamorosa contra les ombres de lo desconegut. Bé prou ho sab, perquè l'hi
servents, pastors i masovers, amb el mugir de cent bous i vaques, amb el belar de mil ovelles, i, tot junt, amb la promesa ferma d'una felicitat sense
de les seves bestioles, s'han anat tirant enfora, i la seva veu, entre el belar de la seva tropa, ha pres el mateix so i la mateixa intensitat. Les
cerquen estar més amples o més ben acompanyats, i de tant en tant el seu belar satisfet com d'acció de gràcies, amb el cap alt de cara al pastor, és
li anava a captar una carícia que rares vegades obtenia; paraven de belar els moltons del corral, i mentre els infants que jugàvem sota el pebrer
que tenia de les filles del Merlis o del Vepo. I quan sortia als patis? Balaven els moltons traient el morro pel reixat de la porta i sobretot coneixien
De vegades se sent plorar una criatura, remugar una vaca, cantar un gall, belar un xai de llet. Per la porta mal tancada d'una casa treu el cap un porc
i sonor; se senten veus i crits, el cruixir dels carros en els camins, el belar de les ovelles del ramat, un ase que brama, el rebrinc d'un cavall,
vida. Els animals mai no van saber pregar: solament refilaven i bramaven, belaven i rugien. Aquí s'acaba el nostre relat perquè només és la història
fora, Marcel l'esperava grinyolant. També hauria de treure les cabres que belaven dintre del corral. Els conills, durant la nit, s'ho devien haver acabat
y la dòna, jorrant sanch es bòna. Cara de divèndres sant. La cabra que bèla, pèrt bossí. La cabra per els seus pecats, té 'ls genolls pelats. La
llevant segur. Núvols en creu, aigua de Deu. No es lo mateix velar que balar. Orsa, que ve ratja. Pastisset de monja, cafisset de blat. Peixcador de
el caparró els graciosos cabridets o corderets acabats de néixer i que belaven per "aclamar" llurs mares. Recordo que especialment em cridaven
perdut, no para d'anar i venir i, sobretot, d'escoltar amb atenció. Fa un belar tan estrident, que es deixa sentir a distàncies llarguíssimes. Aleshores
té un desfici per poder atalaiar-lo, i segueix la direcció del clam i bela amb més violència que mai. Això al pastor li serveix per a orientar-se
de reminiscències geòrgiques; més que una rialla jo hauria dit que era el belar de tot un ramat." "La corona de mossèn Collell fou la seva teula, com
indumentària i amb el seu riure típic, que encara conserva, que és com el belar insistent d'un moltó que té asma. A la vora d'aquell àrbitre de les
celatge grisench. Entraren en la ermita; ovelles y anyells se posaren a belar, en Baldiret cantava com un passarell, totes les portes s'esbatanaren y
s'interroguen, comparen, analitzen, es prosternen, però no retornen belant com un ramat de xais amb la marca roja a l'esquena, de l'escorxador de
una teulada. Algú cremava herba, en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles d'anyell; notes ràpides d'un pigot; xiular
sentim el ramat: els marrans de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, dels anyells. A contrallum, el sol daurava els
de Borderiol quan el sol es ponia. En la calma paradisíaca, sentíem el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el cant tímid d'un grill
i monòton, però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, algun belar d'ovella, un lleu fumerol blau entre les pomeres arraulides. 13
còrrecs, pels boscos, vessana amunt, devesa enllà, xiulant, cridant-la, belant, com si fos un xai, per atreure-la: la bèstia no tornà. Tant com havia
del capvespre li han fet menjar pebres de cirereta, i, dins el corral, bela com una camisa de llista que s'esqueixa.) La bavor del carrer, el ressol
l'oriol, el tudó i la griva dolça; se sent el belar trèmul dels remats i el sanglot d'una font prop de la molsa.
dalt rès més que eritjes, gatoves i romaguers; se sent com un gemec, un belar d'ovelles. La terra pedregosa, fosca de color, sustenta carts solitaris;
per haverhi algún perill, ó ell s'adona de l'ombra d'algún llop, depressa, belant y tremolant corre á amagarse, s'abriga poruch á redòs de sa mare. La
en sos braços que de llaçada li fan, mentres ella va belant guarnida de flocs i llaços. I a l'enfront de l'edifici,
de bous camina dolça al séu davant, i una cançó com un belar d'ovella entre les dents li va vibrant. Ja és a
estrella cau al prat, una flor s'ha esbadellat, tot belant juga el ramat amb la rossa macaruia. Al·leluia, cor
en tropell corren amb dalera les mares dels anyells, qui belen responent als tendres bels de sa fillada; i, de
negre Banyarrut! El tal Anyell que ara sentíeu té un belar dolç, que escoltaríeu tot davallant i el seguiríeu.
el cap. Per la foscura, d'enfora, les ovelles sentíen-se belar. D'altres menaven les ovelles al munyidor, qui, a les
un bell chor de cançons s'enlaira dins l'ambient. Mes el belar de les cabrides, cantars i flautes aixerides, dins
casa ne deixa, y saltant pels enderrochs, mentres bala una cabreta y cull l' altra un vert llacsó; vers la
s'hi morfon, i aquella campaneta del capvespre com el belar d'un xai de l'altre món. L'hereu no és pas així, no va al darrera
respir d'inconeguda llar! La cabra qui pastura, allà a la vora, bela amb dolçor i mena un cabridet. Pels replecs dels penyals, no
que és any de casar.— Sona al lluny un flabiol mesclat amb belar d'ovelles... i es sent l'olor de clovelles que

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »