DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bell A 15956 oc.
bell AV 1349 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bell Freqüència total:  17305 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pulcre Trompel·li. "No cap dubtar del gust del viatger: la dona era bellíssima. Mais elle était bête comme une oie", va somriure el narrador.
la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell mig del xaró, de /Madame Butterfly\. L'enveja us rosegaria si
de nou el rar i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós
ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les nogueres,
disposades a agafar-se de mans i a ballar la sardana, que és la dansa més bella..." "No, això no, pari, calli, no la suporto. Xisclaré", em
però la meva conducta ha estat sempre decent", improvisava la bellíssima matrona, distreta, el cap a una altra banda, davant un receptiu grup
i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal volta no era massa bella, si s'entén per bellesa la perfecció de les faccions, però que es
la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les cases amigues gairebé commogut, com
Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em
del son. A penes havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser portada de bell nou a Santa Maria. Munda del Roso, quan veié tornar la seva filla, sentí
—digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la vara. El
ronda es deturà sota el seu balcó, i en nom del seu promès li dedicaren belles cançons. A Mila, en les cançons que li cantava la ronda, va semblar-li
parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca mongeta va sentir-se l'ànima
! I ja tenies la mateixa gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan bé! Que bella ets, Déu! Quins ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota la vida m'
prop de la teva mirada; tota la vida m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i tornà—: I tu, Mila: no et recordes
quan les esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses belles: amb les flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento
pregués, amb febre de tendreses i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M'
a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!" Es sentia, a més a
Candaina. Però ella és la Mila. Una nit se'n va al llit amb un somni molt bell a la ment, i al matí, en aixecar-se, ha dit adéu a tot el que
la seva mare. Pocs dies després d'haver ingressat, un matí es presentà de bell nou amb sa mare; la mare portava una cardina que la professora els havia
contes antics i meravelloses llegendes. Així havia conegut Mila les més belles històries d'amor, els contes més encisadors. Així havia conegut la
s'eixugà una llàgrima amb la mà. El ritme de la cançó l'arrabassava de bell nou i la feia plorar; la carn semblava desfer-se-li d'angoixes i
en els principis de la més pura virtut. S'havia casat amb una dona bellíssima, estava profundament enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove
Costa. Maria Àgueda tenia aleshores setze anys i era de les noies més belles del poble. Fou en una de les rares ocasions en què ella sortia de casa
Tornà a les seves figures de fang, tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els dos únics amics que tenia: amb Quim Bisa, conegut i
estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte el pensament! "Ambdós estàvem sols, i d'ençà
emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de sobte en un bell record molt llunyà que encara en servava. Vaig sentir tanta joia
que podia reportar-li. Així l'un havia acrescut considerablement el ja bell patrimoni que havia rebut dels seus pares, mentre que l'altre havia
la bondat? La bondat és la resplendor de les ànimes, llur ornament més bell a la terra, i un cor bondadós val més que tots els tresors. Així que se
sempre, de la idea amb què Tino Costa havia suscitat la qüestió—. Que bell resulta comprovar a través de totes les llegendes i els mites antics, a
en les narracions de tan pura bellesa de l'antiga mitologia; així en la bellíssima de Baucís i Filemó, i tantes d'altres en què el cristianisme ha posat les
i Filemó, i tantes d'altres en què el cristianisme ha posat les seves més belles llegendes. Entre elles n'hi ha una que sempre m'impressionà per sobre les
on es forma aquest somni de bondat de què et parlava i que respon al més bell aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em refereixo és tan bella,
al més bell aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em refereixo és tan bella, m'impressionà sempre tan pregonament, que te la vull referir.
ja i saltaven dintre el llot del bassal." —Sí, sí; la llegenda és bella —havia dit Tino Costa— però... és llegenda. Tampoc en ella no hi ha per a
res no es poden justificar, que una llàgrima d'un innocent desfà la més bella harmonia, ensutza l'home, i fins el propi Déu en sembla afectat. A això,
seu amic de tota la vida, l'amic que estimava més. El padrí havia pres de bell nou la paraula: —Et contaré una cosa d'ell, Mila, que et farà riure. ¿
ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no ploris. L'acaricià de bell nou; però ella plorava ara inconsolable, i també ell sentia que se li
que en tenia. La mort els havia deixats així: adormits en el gest més bell, a resguard d'ofenses i brutalitats, ja intocables i només per a l'amor i
respectaven i volien, separada d'ell per tanta diferència de fortuna, bella i plena de bondat, adornada de totes les virtuts, i quan estava,
amb la qual se n'anà. Tino Costa tornà a l'interior. —Quina nit fa més bella! Es diria que som a la primavera. Però ja sentia clarament que les seves
li a la fi—; hi anirem tots dos; m'acompanyaràs." Va abraçar-me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia; saltava com un infant
la veu encara, il·luminada per un sol tranquil, amb tots els records més bells, com una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to,
Però Déu ho ha volgut així: Déu ha volgut que tornés, que veiés de bell nou la mare i Sileta, que et veiés a tu i pogués fer-te aquesta
és bruta, rebregada i insignificant, i en canvi, quines flors fa més belles! En la vida, no obstant, es veuen molt sovint coses com aquesta, perquè
insignificants, i dóna al card la seva bonica flor blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de l'estany." Mossèn Anselm ho
nena alegre d'aleshores! La vida l'havia feta davallar dels seus bells somnis i l'havia un dia tancada en aquella casa on havia estat tan feliç,
endebades: Mila no contestà. Els pensaments de les dues dones tornaven de bell nou a la tragèdia. —És horrible! —tornà a parlar, aixecant el cap—. Diuen
impregnada d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa massa d'ombres
llunyà, cap a la part de les muntanyes. El poble s'havia enfonsat de bell nou en una fosquedat completa: no es veia res sinó la llum feble dels

  Pàgina 1 (de 347) 50 següents »