Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

estovalla y per las emblanquinadas parets, hont s' estampava l' ombra	bellugosa	de personas y objectes. Lo confés pregá qu' eixissin de l' alcoba tots
quan, de sobte, he sentit a vora meu cruxits de llenya. Un'ombra humana y	bellugosa	s'es anat extenent sobre'l meu còs. Ni temps he tingut de desensopirme
que un ull-de-bou; i, si jo hagués tirat barroer sobre qualsevol cosa	bellugosa	, podia, amb gran justícia, confondre en Pellini amb un capsigrany. D'en
sensació torna a dominar-lo. És una llengua de vent que vetlla la flama	bellugosa	del seu record. En vestir-se al matí, quedà embadalit a belles estones,
lluentes; la gallarda soca s'aguantava amb fermesa i el ramatge, gaiament	bellugós	, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu i dolç a les manyagueries de
de conversa... S'arribava a sentir el quasi imperceptible rum-rum de la	bellugosa	negror de mosques, que cobria un ram de falgueres penjat al sostre amb un
oberta molt amunt, sota mateix de l'alta volta, i a la qual formava	bellugosa	cortina una gespa que banderejava al buf del vent. Allà, quan la vista va
sorpreses no minvava. Jo havia conegut una noia bufoneta, prima, quelcom	bellugosa	i avespadeta, bruna de pell i cabell castany fosc, i de sobte, vaig
ni es veu a través d'ella tota la gamma psicològica que suposen els	bellugosos	jocs d'infants, omplint tots els moments de l'edat florida. L'Enigmística
racional de la veritat y del bé a una racionalitat intemperant y	bellugosa	. Hem parlat del bon sentit, del seny catalá, de la conciencia ètnica rica
que ensemps es Alcalde de Carpentras (un diputat, un alcalde senyors,	bellugós	com l' argent viu y sent creixer l' herba) s' ha dit á sí mateix: ¿Cóm
la plaça hi veureu al poble en massa, impacient i	bellugós	, que ja espera la festaça i les delicies del Cós.
suats per l'engunia, guiats per l'ofrena, amb ulls	bellugosos	i cara groguenca. Tres cops l'avançada pren
mans se reblinquin per la febre i amb sos dits inconscients i	bellugosos	del llençol rebregat en facin presa, i xiulets
que portava una nina angelical, de cinc anys, ulls	bellugosos	i cabells tots enrollats. La vergonya maleída
damunt de la molça d'uns llavis de foc; té els ulls	bellugosos	i l'aire agre-dolç; la clenxa partida
la mar al blau del cel petoneja, s'hi ovira un punt	bellugós	que a l'apropar-se depressa deixa al descobert els
vestíbul de parets grogues y descrostonades que les nostres ombres	bellugoses	y estrafetes anaven emmascarant a mesura qu'entravem, vaig veure
traspàs de la fosca del temple a n'aquell devassall de llum y colorayna	bellugosa	, cercant, inútilment y sense dirsho, a n'en Deberga... y, als deu
estarho, a mitxdía, en plè hivern, els passeigs de ciutat. A l'ombra	bellugosa	de les moxeres carregades de rahims coralins, hi havía qui geya de cara
quina meitat superior se trobava en Met, apuntavan tres o quatre piquets	bellugosos	que semblavan cuquetas de llum. Desseguida's vegé la taca negra d'un penó
la poso, darrera la porta... —Fins a després. Y la Màxima, lleugera y	bellugosa	com de costum, deixà la cadireta baixa ben aconduhida per la sessió del
d' alarma. Impensadament, l' organista, un capellanet petit i rabassut,	bellugós	i afable, per encarrec de mossen Lluís vingué a dur els papers de l'
dels salons llunyanas armonías y reflexos de llum, que jugavan ab las	bellugosas	estrellas al fons de l' aygua. Si demanem al aucellet que dorm en son niu
toparse se senten cruixir com ossades de calaveres. Uns colps la dança es	bellugosa	y precipitada, talment boja; altres pausada y majestuosa. Però lo que
espay en la posta de sol d' una freda tarde. Los fanals, destacant sas	bellugosas	ombras per l' ample del carrer, projectavan sobre l' empedrat mil figuras
resplandor repercutia's arreu, ja descomposta en alguns llochs pel's	bellugosos	prismas de las aranyas; la meteixa penumbra del babtisteri, en qual altar
escoltarnos lo Sr. Aleix, y tip de resseguir, per distréurers, aquellas	bellugosas	terenyinas de llum, que 'l tubo del quinqué reflexava en lo sostre,
en un march de mitja canya, lo demés desapareixia entre la espessó de la	bellugosa	gent. Devant de Sant Ramon hi cremava 'l ciri de mitja lliura ofert per
distingirlo, vaig observar que 's desprenia de sa silueta una llenca de	bellugosa	sombra com si ab son bras me convidés á entrar. Creuharen lo vidre las
y 'ls Rigodons, que 'n breu nos farian saltironejar, reflectia nostres	bellugosas	siluetas en sa brunyida fusta. De cada un dels tres balcons qu' eixian al
Fins me semblá que tot éll se movía obehint á una desconeguda forsa de	bellugosa	oscilació, consemblant á la d' una llanxeta en dia de trangul... —Y
estrenyía com un mós l' escorredis nú d' una de las cordas, sachsejant,	bellugósa	encare, com péndol quin váybé sobta 'l dit d' una criatura, era 'l cos
planas enteras, sinó tambè ilustracions, notas y comentaris. Tota aquella	bellugosa	y endiumenjada reunió de convidats semblava l' estudiat, encara que
y fresca com una rosa gemada; ayrosa com verda espiga; ab ulls desperts y	bellugosos	com los de cap aucell; boca feta aposta pera riure sens ofendre may, ó, si
sóls dexava penetrar alguns raigs, que feyan xicas tacas de tebia y	bellugosa	claror damunt la terra. Algunas fullas se movían enlayre y sobre l'
maravellas los predestinats, sinó que 'n tenen quaranta de temps. Ab la	bellugosa	rialleta á la boca penetrá 'l saludador y s' encaminá envers la sala, qu'
tros amunt y á la matexa margenada en que s' esqueya, va veure, entre las	bellugosas	clarianas del bosch, una noya tan gentil y graciosa, que 'l jove s' aturá
els jayos maldavan pera esvanir el dubte que 'ls anguniava, la clapa	bellugosa	, com xuclada per un grau del cingle, va desaparèixer tot d'un plegat,
Dos copets seguits y també víus, eran un nó de protesta. Dos de	bellugosos	, indecisos, portavan l'accent despreciatíu, y jo entenía que volían dir:
Fins que acostantse se feren Llurs pichs,	bellugosas	flamas. Davant meu per fi arribaren, Y vegí al llum
Inútil; lo macís de la llántia projectava sobre l' imatje una ombra tan	bellugosa	com forta qu' esborrava fins sos contorns. La porta 's badá escassament
qu' ab llurs copas ufanosas formavan, demunt del abím, una volta frescal,	bellugosa	y retallada, rica de color y cantadissa de aucells y de remors d' aygua
més que l' or rellú ton cap. —¿Diu que 'ls meus ulls	bellugosos	son esmeralda y diamant? —No t' han enganyat,
vivent, exes aygües un nou triomf a Galatea fessen. Fills	bellugosos	de la mar rítmica, aqueixs sirenis aman la música:
infant tot nú, i encare tinc, com el raím madû l'or	bellugós	sota una pell tivanta. III Aqueix raím, oh Kronos,
de bona voluntat y de desitx de ferho be, y axís les emprenían ab una	bellugosa	cansó pastoril que feya pessigolles en les entranyes. Los pastors
escola. Son ayre mandrós traheix esllanguiments de sòn interromput, sos	bellugosos	ulls encuriosits revelen sa passió per la vida viva. Camina
miras, noya? María. A tu 't miro, papá. ¿Qué 't passa? Estás tot	bellugós	y tot... [(S' acosta més. Lo senyor Viladot s' assenta demunt de la
y les boscuries, per hont les fonts y abundosos torrents deixan anar ses	bellugoses	cintes, sos escumosos dolls d' escabellades cascades, que, blanquinosos

Pàgina 1 (de 2)

50 següents