Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bellugar M 4 oc.
bellugar V 1540 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bellugar Freqüència total:  1544 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que
després, en tornar de l'espectacle, la senyora Magdalena Blasi. "I sense bellugar-te gens?" Expulsat amb violència de la seva abstracció, el jove es va
i el pretès amor no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid cervell. No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat
no ets prou madur per entendre. Però procura almenys d'aprendre com es belluguen les que ara et col·locaré. Mira: així." I les lliçons varen durar
Agafeu la galleda. —És un interrogatori, doncs? —pregunta ell, sense bellugar-se. —La galleda! —crida el guàrdia, i ara el subjecta pels cabells. —
avança un pas, es torna a aturar, car tot d'una ha distingit una silueta bellugant-se al costat d'un tronc i el llampegueig d'algun objecte llarg i acerat,
el cap i el fes rodolar cel enllà, ben lluny. Però ni una fulla no es belluga: no passa un bri d'oratge. El sol molt baix es comença a pondre entintant
l'aire d'esclaus somrients. Fa una mar meravellosa. El "Ramel" no es belluga ni per respirar. Els negres van dignificant-se. Un boy malgache,
i els altres desgraciats de la descàrrega anaven estirant les cordes i bellugant la maquinària, amb una ganduleria negra i amb el cor desinflat, ha vingut
els xinesos, els malais i la mitja dotzena d'indis caribes que encara belluguen. Aquest barri és magnífic: contrasta amb un passeig de cocoters
profund, mantingut pels dics de Gatun i Miraflores, en el qual poguessin bellugar-se les embarcacions de gran calat; aquest estancament derivaria després
fèrtil en passatgers d'aquesta mena. Hi ha dos italians de Xicago que es belluguen dintre la fatxa tenebrosa i la indumentària d'Al Capone. Duen unes calces
del tot: és l'aire de plantar, de caminar, de gesticular els dits i bellugar els braços amb majestat, amb una distinció natural, de princeses, o
al punt que esclatà el darrer toc de sirena i la goleta començà a bellugar-se. I, després de pensar-s'hi molt, la "Moana" se n'anà
de dues hores abans, l'animació i els preparatius han començat a bellugar-se. Una vintena de soldats, els caps dels districtes de Tahití, els
quals, en deixar-se anar damunt la fusta de la goleta, no tenien esma de bellugar-se, i per fer-les aixecar i caminar cap a proa, on les encabiren totes,
cutter; menja a vegades a casa d'un indígena i en general no es belluga dels volts de l'escola. Jo he llegit els quatre llibres de Gerbault; m'ha
de braços i cames masculins i es mantenen amb les mans al clatell i bellugant —de la manera més abusiva— el ventre i les anques, com en les rumbes dels
polinesi, sense licors ni fantasies. L'existència a Punaauia es belluga neta d'incidents, però no em fa sentir el pes de les hores. Entre la
del coral i amb poder tenir a les mans una pedra preciosa que es belluga. Moé, que és un tahitià veí nostre, ens segueix amb la seva piragua i es
pren el braç i l'hi retorça.)] ¿No ho veus que quan es tenen ganes de bellugar la llengua, els braços no han de dormir i s'han de moure? Què vols dir
/Maurici\ Això se'ls deu encomanar de tant veure l'aigua que es belluga. /Antònia\. [(A Maurici.)] Que vols dir que la teva era de
bé. A l'altre cap de la ciutat, als afores, pel Terreno, per Gènova, es belluga un món colonial, compost de pintors, turistes i senyores que fumen. Són
anèmiques, repulsives, remugaven en un racó. Una d'elles es bellugava constantment a la cadira. Era molt nerviosa i repetia, enfadada: —És una
que es veuen obligats a seure sempre al tron, en actitud hieràtica, sense bellugar-se. Vivia en una constant repressió. Tenia un temperament viu, que li
seu marit. Na Remei entrava i sortia de puntetes. No feia renou, però es bellugava molt. —Dona Maria Antònia, ¿i ara no li faríem prendre a sa malalteta una
la fusta, inclina el cap en el palmell de la mà i encreua els peus, que belluga nerviosament. En Víctor revé amb un abrigall, posant-lo damunt les
i morat, només amb l'airet dels ciris comencen a bellugar: —Són les ombres de sis homes que el rei haurà fet
travessava una estesa de coloms amb la Rita al darrera i els coloms ni es bellugaven: els obrien pas, alguns, i d'altres els seguien. En Quimet va dir que ja
a la sala com si anés a fer un pecat, s'estava una estona quiet sense bellugar-se i, quan veia que totes treballàvem, se'n tornava, i a l'últim vaig ser
havia fanalets vermells que van encendre de dia. Els mossos no es podien bellugar de tan emmidonada que duien la camisa. Els pares d'en Vicenç van baixar
a gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre d'aigua i algú fes bellugar l'aigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es
de llana tota blanca, i a sota s'ou que canta el bellugar etern de l'aigua que s'escampa. La mar no s'està quieta; és
aleshores flamant, riquíssim, impossible, les camèlies del pit es varen bellugar insensiblement d'una manera lírica i devota, com si obeïssin al ventet
enfarinat i els hagués donat corda. Les galtes del senyor canonge es bellugaven nerviosament, la mica de múscul facial que aguantava el greix i les
i portava els cabells impregnats d'oli de coco; se'ls plantà al davant i bellugant les anques de la manera més trista, començà dient, amb una veu de mascaró
quan es posa una cama damunt de l'altra, mareja, sempre s'està tocant i bellugant el peu. Per mi, no té cap interès, no és el meu tipus; aquest matí ja
especial, com si els seus pensaments fossin uns peixos perlejats que es belluguessin entre la flora misteriosa d'un aquàrium, i per les nines engegués una
públics, i més que res, els seus dots oratoris i una gràcia a saber-se bellugar, el situaren esplèndidament. Agustí Casals era una bona persona, i feia
La posició del jove bilbaí semblava brillant, i el món en el qual es bellugava era una cosa molt més viva i més plena d'interès que l'oficina, la
somriures. I les velles padrines, tremoloses vora la llar, entestades a bellugar les moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de
que no s'havia vist mai a casa. —Si ja li agrada, a la Laura, de bellugar-se força! —observa càndidament ell. —No ho entenc. —Però malmet els
Á voltas creya descobrir lo seu busto entre las onas de blusas y caps que bellugavan derrera y semblavan espessirse més y més en los confins de sa visual.
Pepa y la sastressa. Las noyas anavan rient de lo que deya en Lluís, bellugavan lo cap com colomets, blincavan lo cos, remenavan y cercavan ab los
fa riure 'l gran brétol! —exclamava la Toneta gayre bé en veu baixa, tot bellugant nerviosament las camas. Y 's bebía ab los ulls tot lo terceto, midant de
amunt, mentres baixava á corre-cuyta la Madrona. Essent al carrer, sentí bellugar lo nen en sos brassos y apretá 'l pas, temerosa de que 's desxondís ans
el meu amic. No podia estar tranquil. A tot moment li semblava veure'l bellugar, cada sirena que s'oïa creia que era la del vaixell espanyol. El passatge
avall, emportat, les cames com si no fossin teves, sense pes, brunes, bellugant com dos peixos bruns que fugen mentre et sents segur per les mans que no
setmana potser a Macon. El Saone és d'aigua corrent, les ciutats viuen, belluguen, ja no són un punt entre ratlles; i això és terra, això arbres, això
pintures al fresc de la volta de l'església hi ha un bosc de rams que es belluguen i fan soroll com un torrentill d'aigües brutes de pluja de tronada que

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »