×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb belluguet |
Freqüència total: 35 |
CTILC1 |
es guaitaven mig avergonyits i en la cua de l'ull de cadascú hi havia el | belluguet | d'una llàgrima. Aleshores don Tomàs s'adonava que de totes les collites | meteixa li demano. Ja veurá, es un bon noy, viu com la tinya, servicial, | belluguet | com una papallona que li dich jo, y com té aquest geni tan fayent | i les guilles i les llebres, quan les percacen els gossos! Ja en són, de | belluguets | , l'esquirol i la rata cellarda! Però ¿què compon l'agilitat d'aquestes | safaretx!... Sí, sí, que n'ets. El nen de la gerra, que és un | belluguet | , fa un salt destre per arribar bé al nas del minyó; però es torça el peu | i per un peix fou pescat * * * [12, 13] Les gestes d'en | Belluguet | el qui tot ho fa ben fet (acabament) 70 Tití diu: —¡Sóc un | Tití diu: —¡Sóc un pobret! Ara em mata aquest bestiota i no em salva En | Belluguet | ... 71 La gent té grossa emoció! Plorant tots al pobre mico, hi | àpat tan opípar no l'ha servit ni En Regàs... ¡El lleó aixeca la copa per | Belluguet | , per Tití i per tota l'altra tropa! 76 Després que han matat la | filosofia, que ocupi cada ú son lloc... 79 Fí. I si us plau, En | Belluguet | ara estudiarà uns quants mesos... ¡que serà ço més ben fet! * * | ovata L·, que s' aferra com una llagasta als vestits, y los | belluguets | Briza minor L·, que s' móuhen com si fóssen unas campanillas, y | parisien se pot dir ben bé, qu' es un esperit de rellotge: tots semblan | belluguets | . Aquesta es la terra de las fal·leras; per ells s' ha inventat alló de | Aquell cabell espès com una molsa, aquell esguard tan negre i | belluguet | , aquella veu mig tèrbola i mig dolça aquell pit nu | —Ai, pedra d'ull de serp, a les costelles li has encertat el | belluguet | del cor! Com ploraran quan surtin les estrelles i | retreta, i no és lletja la Mort, ni du parracs, ni és | belluguet | que no s'està mai quieta, ni es para a tot arreu com els | inclinacions i manera de ser de quan era fadrina; com llavorens era | velluguet | i riallera, fogosa en amors i rencunies, amiga de saltar i correr i | heu anat estels? Reflexos nostàlgics El reflex blau de l'estel | belluguet | ¿no us recorda —nostàlgia d'infant poeta— | a l'Esperit Sant! Andr· Però reposa, sents, seu i reposa; quin | belluguet | de dona, quin patî... Glòr· Sí, sí, reposa... què en treuré gran | La dreta té el llum del sostre encès. Una vella vestida de negre, prima i | belluguet | , repassa mitjons devora la taula. Davant seu, un braser que alguna vegada | Palestrió. ¿No sabries trobar una dona que fos bonica: un | belluguet | de vivor i murrieria? Periplectomen. ¿Lliure de naixença o | allí á remenar la cúa; y com ell dansará sempre de mala manera, fássa lo | belluguet | y ho fassa anar tot com unas devaneras. Nofre. Va! jo ho voldria | sol al mitg de la nit, puig com lo seu marit ha sigut un trampista y un | belluguet | de primeras que no ha deixat res per trafiquejarhi, ara no saben que | al col·legi —digué un dia Mossen Jaume á la seua germana, vegent á aquell | belluguet | que tancat dins del menjador semblava una rateta engaviada— jo crech que | pensant día y nit en lo negoci, desempedrant carrers, moventse com un | belluguet | tot lo día, no's fixava en res d'això, trobava perfectament explicable | morissin a poc a poc. La Kati no, la Kati no s'estava mai quieta, era un | belluguet | . Potser era la vitalitat de la Kati, pensava en Joan, el que més | dava als mossos la soldada, i bevia un traguet de tant en tant, la mare | belluguet | i enfeinastada guaitava el pare de la cuina estant. Pel corriol passaven | saber-se la lliçó, parlar a classe quan es demanava silenci o ser massa | belluguet | a les files d'entrar i sortir. Jo era alumne de l'altra escola, de la | contrast perfecte de la tímida i sensible Helena. Un d'aquells dies, el | belluguet | dels Bertrana va decidir, abans d'hora, que tindria una vida plena de | la pell tan fineta! Ella no em respon. Li veig els ulls foscos fixos, tan | belluguet | com era quan anàvem a les monges. De sobte fa: —Quina sort tens, Rita! Amb | els altres nens, però els ulls se li escapaven sovint cap a un dels més | belluguets | . Rosset, malcarat i neguitós, feia anar sa mare de corcoll. L'enredava, | L'enredava, l'esquivava i no li feia gens de cas. Les malifetes del | belluguet | provocaven una estranya simetria a la sala. Mentre la mare del nen més | En Ricard és... en Ricard era... el seu pare. L'atribolada mare del | belluguet | ros se les va mirar amb estranyesa. — Doncs el fill, és clar... Que passi | Ferri penjat a l'altre maluc. Així van avançar, penosament, fins que el | belluguet | ros els passà com un coet per davant i van estar a punt d'ensopegar i | a punt d'ensopegar i fotre's de lloros. — Disculpin —va fer la mare del | belluguet | ; allargà el braç per arreplegar el seu nen i li clavà una cleca—. A veure | avall i tot, on l'aigua aturava el trajecte. Els nanos estaven nerviosos, | belluguets | , i els de la vora de la carretera pujaven al lloc de guaita on era el | gent que anava i venia, la Mireia va pensar que allí eren més renouers i | belluguets | que al seu barri. Es va adonar que un noi que anava en sentit oposat | Però en Josep no és un home aferrat a les seves arrugues. És vital, un | belluguet | , seguidor dels moviments financers que juga a la borsa i té el carnet del |
|