Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es guaitaven mig avergonyits i en la cua de l'ull de cadascú hi havia el	belluguet	d'una llàgrima. Aleshores don Tomàs s'adonava que de totes les collites
meteixa li demano. Ja veurá, es un bon noy, viu com la tinya, servicial,	belluguet	com una papallona que li dich jo, y com té aquest geni tan fayent
i les guilles i les llebres, quan les percacen els gossos! Ja en són, de	belluguets	, l'esquirol i la rata cellarda! Però ¿què compon l'agilitat d'aquestes
safaretx!... Sí, sí, que n'ets. El nen de la gerra, que és un	belluguet	, fa un salt destre per arribar bé al nas del minyó; però es torça el peu
i per un peix fou pescat * * * [12, 13] Les gestes d'en	Belluguet	el qui tot ho fa ben fet (acabament) 70 Tití diu: —¡Sóc un
Tití diu: —¡Sóc un pobret! Ara em mata aquest bestiota i no em salva En	Belluguet	... 71 La gent té grossa emoció! Plorant tots al pobre mico, hi
àpat tan opípar no l'ha servit ni En Regàs... ¡El lleó aixeca la copa per	Belluguet	, per Tití i per tota l'altra tropa! 76 Després que han matat la
filosofia, que ocupi cada ú son lloc... 79 Fí. I si us plau, En	Belluguet	ara estudiarà uns quants mesos... ¡que serà ço més ben fet! * *
ovata L·, que s' aferra com una llagasta als vestits, y los	belluguets	Briza minor L·, que s' móuhen com si fóssen unas campanillas, y
parisien se pot dir ben bé, qu' es un esperit de rellotge: tots semblan	belluguets	. Aquesta es la terra de las fal·leras; per ells s' ha inventat alló de
Aquell cabell espès com una molsa, aquell esguard tan negre i	belluguet	, aquella veu mig tèrbola i mig dolça aquell pit nu
—Ai, pedra d'ull de serp, a les costelles li has encertat el	belluguet	del cor! Com ploraran quan surtin les estrelles i
retreta, i no és lletja la Mort, ni du parracs, ni és	belluguet	que no s'està mai quieta, ni es para a tot arreu com els
inclinacions i manera de ser de quan era fadrina; com llavorens era	velluguet	i riallera, fogosa en amors i rencunies, amiga de saltar i correr i
heu anat estels? Reflexos nostàlgics El reflex blau de l'estel	belluguet	¿no us recorda —nostàlgia d'infant poeta—
a l'Esperit Sant! Andr· Però reposa, sents, seu i reposa; quin	belluguet	de dona, quin patî... Glòr· Sí, sí, reposa... què en treuré gran
La dreta té el llum del sostre encès. Una vella vestida de negre, prima i	belluguet	, repassa mitjons devora la taula. Davant seu, un braser que alguna vegada
Palestrió. ¿No sabries trobar una dona que fos bonica: un	belluguet	de vivor i murrieria? Periplectomen. ¿Lliure de naixença o
allí á remenar la cúa; y com ell dansará sempre de mala manera, fássa lo	belluguet	y ho fassa anar tot com unas devaneras. Nofre. Va! jo ho voldria
sol al mitg de la nit, puig com lo seu marit ha sigut un trampista y un	belluguet	de primeras que no ha deixat res per trafiquejarhi, ara no saben que
al col·legi —digué un dia Mossen Jaume á la seua germana, vegent á aquell	belluguet	que tancat dins del menjador semblava una rateta engaviada— jo crech que
pensant día y nit en lo negoci, desempedrant carrers, moventse com un	belluguet	tot lo día, no's fixava en res d'això, trobava perfectament explicable
morissin a poc a poc. La Kati no, la Kati no s'estava mai quieta, era un	belluguet	. Potser era la vitalitat de la Kati, pensava en Joan, el que més
dava als mossos la soldada, i bevia un traguet de tant en tant, la mare	belluguet	i enfeinastada guaitava el pare de la cuina estant. Pel corriol passaven
saber-se la lliçó, parlar a classe quan es demanava silenci o ser massa	belluguet	a les files d'entrar i sortir. Jo era alumne de l'altra escola, de la
contrast perfecte de la tímida i sensible Helena. Un d'aquells dies, el	belluguet	dels Bertrana va decidir, abans d'hora, que tindria una vida plena de
la pell tan fineta! Ella no em respon. Li veig els ulls foscos fixos, tan	belluguet	com era quan anàvem a les monges. De sobte fa: —Quina sort tens, Rita! Amb
els altres nens, però els ulls se li escapaven sovint cap a un dels més	belluguets	. Rosset, malcarat i neguitós, feia anar sa mare de corcoll. L'enredava,
L'enredava, l'esquivava i no li feia gens de cas. Les malifetes del	belluguet	provocaven una estranya simetria a la sala. Mentre la mare del nen més
En Ricard és... en Ricard era... el seu pare. L'atribolada mare del	belluguet	ros se les va mirar amb estranyesa. — Doncs el fill, és clar... Que passi
Ferri penjat a l'altre maluc. Així van avançar, penosament, fins que el	belluguet	ros els passà com un coet per davant i van estar a punt d'ensopegar i
a punt d'ensopegar i fotre's de lloros. — Disculpin —va fer la mare del	belluguet	; allargà el braç per arreplegar el seu nen i li clavà una cleca—. A veure
avall i tot, on l'aigua aturava el trajecte. Els nanos estaven nerviosos,	belluguets	, i els de la vora de la carretera pujaven al lloc de guaita on era el