Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cabra blanca des respecte humà. I tot això, fillets meus, no són més que	bellumes	del dimoni Fantasia, perque no li espenyin ses llurigueres desde ont los
na Martina. El vespre era dur com una pedra. L'obscuritat ens feia veure	bellumes	cada quatre passes. Una ombra lleugera es movia dins el camí. Em vaig
ulls amb el puny, perquè estava segur que no era possible, que havia vist	bellumes	, que tot era un engany. Era com si una estranya boira els rodejàs a tots
ara, no les crostes simbòliques, no benes bíbliques— converteixen en	bellumes	les coses i les persones, i els soldats pugen al tren arrossegant els
me tocava els cabells. Mirava mumpare i somreia, i els ciris li feien	bellumes	a sa cara. M'ha fet com a por però llavonses no ho sabia, estava trista,
el fosser va contar després que de la tomba oberta havien sortit remors i	bellumes	que li havien posat la pell de gallina, a ell, que tanta confiança i tan
devant y jo 'n tendré sa culpa. Jo ja comèns à tení els uys plens de	ballumes	, y faré santament si m' atur dins aquest hort que veitx à la dreta, per
de mitx à mitx. No n' hi havía cap, al manco que la vessen que fés nòsa y	ballumes	per allá al mitx, perqu' els mòros son molt gelosos y les tenen més
d' una grogor bullenta, com una mar de sofre volatilisat espurnetjant	bellumes	. El firmament, de contorns calitjosos, era blau-blanquinós ab rutilacions
y un la tira dins un barranc ó a fer munt a un claper! VII	Bellumes	y ombres. Era el die de Sant Llorens, la festa major. En Belluguins, a
consol per les moltes miseries d' aquest mon. Que res de tot axó 't fassa	bellumes	, valdement séntes aquestes declamacions de gent que tenga anomenada,
hey feye camí y carréra, per no perderhó á s' en forná, y li posá tantas	ballumas	en ets uis, y éll qui ja n' estave fins á ses rèls des cabeis de tots
fuster, de negrot, de cristià, et caetera amb totes les mil i una	bellumes	de l'enravenament. Witessinda Maroto recita davant un cèrcol de
de la seva pell i destacava la turgència dels seus malucs, amb una	belluma	perversa en els ulls, que altrament eren d'una innocència captivadora.
les travesses i la grava del balast, i es repobla de	bellumes	. 23 Ascendeixo al zigurat. Aprofito l'hora exacta que
que no es podia tocar res fins que no arribàs el jutge. «He vist la	belluma	d'un penjoll quan anava cap als sestadors per arreglar els animals. Era
i en Joan ja estava una mica cansat, perquè la primor li feia veure	bellumes	i tenia por de clavar-se l'ham en posar l'esca. En Toni davallà cap a la
segueixi... Tenia coses bé. —No cal. La professora se'l va mirar amb una	belluma	de commiseració als ulls freds, ara una mica entelats de pena. Dinar als
fins les quatre de la matinada. El cap em feia un mal de collons i veia	bellumes	pertot arreu. A més, com que ma mare treballa de torn de nit, no havia
com ella tota sola. —Ai!, egüeta. Jo perd el món de vista. Només veig	bellumes	. No sé de quan no m'he passat res pes canyó, per mi fa quinze dies. Tenc
la porta del despatx d'en Daniel. No en va fer cas. Estava cansat i veia	bellumes	pertot. Feia dies que les jornades de feina eren infinites i a les nits
temps aturat Instant etern Que no s'acaba mai	belluma	and evenings steep'd in honeyed indolence John