Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i femella de la foscor. Eros va aconseguir amb mònita que les tenebres,	ben	avingudes i barrejades, engendressin, com per distret miracle, una
tot el complex embalum, per la immensa superfície del netíssim Pontos.	Ben	a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al
eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ joves i	ben	plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les
corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és	ben	singular i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a tall
i fins i tot, mesos després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà,	ben	jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense
del vit. En tot cas, en adreçar els meus compliments a aquest pacífic bou	ben	informat de tot i raonable, no puc evitar l'impuls nerviós, estúpid,
el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen, i	ben	sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al singular
dona, per excel·lent que la imaginis, et farà delejar, tard o d'hora, un	ben	guanyat repòs, el terme dels teus dies. No t'allunyis gaire d'Ítaca ni,
devia bategar amb una molt relativa blanesa, allí on la Quimera amagava	ben	endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a
a poc a poc, cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra	ben	guanyada gana." Maira Ajagut en la fina sorra de la platja, a frec del
d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa	ben	ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels antics
seus defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i,	ben	tractades, amigues de l'home i fidels a ell. No necessito avisar-te,
. Avui és el meu últim parlament aquí —o tal vegada no, qui sap—, i altres	ben	diverses veus contaran potser al seu torn vells i eterns mites del nostre
va respondre, amb un bri d'insolència el trinxeraire. "La vida ens	ben	acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes mai?",
és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara,	ben	endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el
ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan	ben	servida com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria
Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp	ben	humil. Perquè aquesta vida nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic
last but not least, perquè, sense intenció d'ofendre, està molt	ben	construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a admirar-la." I
damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls arqueològics	ben	precisos, tres orenetes en ple vol, elegants, ràpides, gràcils. Com que
modèlica virtut i, per escreix, i no com la meva, mare exemplar. Però,	ben	mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer, despariat sense consol,
l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho	ben	prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies,
i es va ficar al llit. "Per sort, la cornucòpia, que val una fortuna, és	ben	sencera. No s'ha venjat", badallava. "Tranquil·litzi's, que no
extraconjugal, mig segle enrera. "Però cap dels meus homes, tan	ben	plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una
es parla sense aturador ni decència de tot i de tothom, les suposem molt	ben	proveïdes de notícies. N'apleguen tantes, almenys, com n'arreplegava la
Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé	ben	bé qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre
accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no gaire	ben	apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc d'alba, li falla o li
al pèl de les cames. Les orelles es dissimularan amb els cabells	ben	llargs, com ara s'estilen. I l'Erasme Caballé li pot serrar, en un
però tan mortificador com incoercible, inextingible a pesar d'una	ben	intencionada persecució estatal centenària. A Konilòsia i a Alfaranja, la
de debò original, unes quantes llàgrimes d'íntima complaença pel deure	ben	acomplert varen rodolar per les galtes llises de la matrona encara jove.
de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall,	ben	quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals
il·lusòria, procura d'una manera inexorable, piadosa, que s'acompleixi	ben	de pressa el meu destí, el meu desig d'emparar-me en el mur altíssim, en
del rei. "No he tingut ni temps d'assecar la meva nuesa, després de	ben	rentar-me i de reposar en l'escalfor del bany, i el primer cop de l'arma
verseuse céladon, autèntica T'ang! Ploraria." Ariadna Aquesta figura tan	ben	abaltida és una antigua coneixença del comentarista. Però cal confessar
persuasiva d'una deessa que mana de debò. La de Teseu, potser no	ben	injusta però que ens sembla excessiva, destrueix Hipòlit, un punt
Teseu és l'àrbitre, el fred amo de la situació. No repetirà el paper	ben	poc lluït de Minos i no se sent disposat a amoïnar-se pel dubte de
que vull perdurable, de la meva innocent i alta noblesa." Hipòlit "	Ben	mirat, què m'importa Fedra?", es desinteressava el no gens madur
raonables exigències del públic. Sembla que plàsticament va quedar molt	ben	resolt, una baralla que va plaure, i me n'alegro. Comprova, doncs, que
cada cop que havia de baixar a Santa Maria li costava gairebé un esforç.	Ben	segur que de no haver estat per la seva filla i pel seu germà, no hauria
més lluny: submergeix-te en la vida, viu i pateix. Després torna, o, més	ben	dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i casa't. Casa't, perquè ja ho saps
està embruixada. Com s'explica, si no, que hagi deixat per ell Tiago? —És	ben	cert. No hi ha fadrina a Santa Maria que no hagués donat un ull per
Durant l'hivern un foc alegre crepitava a la llar; el rebost estava	ben	proveït, i ell, assegut prop d'ella, amb la nena damunt els genolls, li
romandre allí durant molt temps. Amb aquesta tropa arribà ell: era alt,	ben	plantat; pertanyia a una il·lustre família originària del Nord. S'havia
i solteres, i no sense fortuna, car era liberal, desimbolt de maneres,	ben	plantat i decidit de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un
estic esllomat a causa de cap esforç extraordinari. —Ho has pensat bé? —	Ben	pensat està, ma cunyada: no és de la humitat; no estic esllomat a causa
d'afectes i sol·licituds, amanyagada i regalada. Mila —ell ho veia	ben	bé— necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una
i que ja tenia triat; enguany confeccionaria les gustoses borraines,	ben	untades amb mel; compraria l'ampolla de vi ranci i les pastes: res no
Però, de sobte, en aquell precís moment va succeir l'inesperat; més	ben	dit, el que havia de succeir forçosament. En aquell moment, a baix a la
trobar-la. Feia horror. —Són caràcters. No s'hi pot fer més. —És	ben	cert. —Però ella és molt diferent. Com voleu que s'hi avinguin els pares
diferent. Com voleu que s'hi avinguin els pares amb aquest perdulari? —És	ben	cert. —Doncs, quan ho sàpiga Joan del Santo! —És a la ribera. L'esperen
són els homes d'avui. I mireu que la noia se'ls mereixia uns quants cops	ben	donats! Mira que anar veure un home a casa seva! On s'ha vist una cosa

Pàgina 1 (de 1459)

50 següents