Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molts dies, ficant-se a les aigües brutes, amb la ferida oberta, i sense	benes	, sense compte de res; la ferida se li omplia de fang, que ell es treia
Tingué la idea de córrer cap a casa. Allí, a la calaixera, hi havia	benes	i cotó en pèl i hi havia també l'ampolla de l'esperit de vi. A un mal
res, una ferida sense importància, i a la masia, a la calaixera, hi havia	benes	, i el cotó en pèl embolcallat en un paper blau, hi havia l'ampolla de
feliç. I allí, molt a prop de les llumenetes, hi havia la masia, hi havia	benes	a la calaixera, i draps de fil, i el cotó fluix, i la botella de l'esperit
i que agradós que era el contacte del cotó tebi i la pressió suau de la	bena	, que Marina li havia ajustat amb tanta cura, i que dolces les mans
coix per la casa, repenjat en un bastó, i feia riure Marçal... "Porta la	bena	, Marina, porta el cotó i l'ampolla d'alcohol... Vés de pressa, Marina...
amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons,	benes	plenes de sang, aquells pèls plens de sang, tota la nit rodava
que tot minut que passa ha d'arrencar, brusc, una	bena	d'ombra, i ara el just cas de la llum serà ben recte, i ara
Però el maig, que eixa nit és tot bes i harmonia, rient em fa caure la	bena	dels ulls. No vui que ella malversi les trenes tot complint el seu vot
cossets de quan en Quimet era petit i la senyora Enriqueta em va regalar	benes	pel melic que era una cosa que jo no acabava d'entendre. Al coll dels
de la lluna. En comptes de fer voleiar banderes, valdria més que fessin	benes	perquè de la ventallada que els clavaran a tots plegats, no quedarà ni un
l'Escorial. La cama d'aquella dona, era deforme i tota embolicada amb una	bena	bruta. La gitana es planyia perquè el mal cada vegada anava en pitjor;
home primet, pell i vestit de color de suc de pipa, li anava palpant les	benes	i li deia que potser li tindrien de tallar la cama. La visió de la gitana
d'aquest llibre, anà resolent l'interrogant de cada dia amb aquella	bena	als ulls que a tots plegats ens posa el Destí. Els Lloberola menjaren
com coixí de puntas, trayent agullas, desfent llassadas y escorrent	venas	, lo desvolcallá en un obrir y tancar d' ulls, mentres la mare per son
com explicarmel ni á que atribuhirlo. Un dia un home 'm va treure la	vena	dels ulls. Eran las vuit del vespre y encara 'l meu marit no habia vingut
i practicar-les en tota llur integritat, portant els ulls tapats amb una	vena	i els peus lligats amb les cadenes del error, i per consegüent seguint la
an aquest tema, seran presentades als catalans per a què els hi caigui la	vena	dels ulls i no es deixin enganyar com fins ara i sobretot havent-hi el
lentament els ulls per veure la fesomía del cadavre. Havíen lligat una	bena	entorn dels queixos; però, jo no sé còm, s'era desanuada. Els llavis
caminarà dret al cingle on ha d'estimbar-se, que no hi ha millor	bena	als ulls que l'egoisme. La defensa de la civilització, dieu? El desig de
fet jo, tot intrigat.— Quí us ho ha manat axò? Teníu; comprèuvos draps y	benes	; fèuvos mirar per un metge. —Cah! —ha fet ella, rodant el cap alegrament
rebatre sense arrencar violentment de qui'ns els feya la consoladora	bena	que duya als ulls, el nebot y jo vam mirar-nos y no varem saber dir, sinó
tapeta de la brusa un troç de mocador de butxaca i el disposà en forma de	vena	per tapar-se els ulls. Anava a lligar-lo dessobre el caragol de sos
butxaquejava un xic per dintre, tornava a tancar, cosia la pell, cop de	benes	, ungüents i desfiles, vuit dies de llit, i a treballar al terròs, curat
rebostalles, que havia escampat sobre l'herbei, hi reparà entremig una	bena	de seda amb uns lligams, de la qual tot seguit endevinà la servitud. Era
seda amb uns lligams, de la qual tot seguit endevinà la servitud. Era una	bena	, que el belitre del captaire es lligava al cap per sobre els ulls a fi
el seu? Va tornar de mort a vida; i més encara quan, havent-se posat la	bena	, constatà que era d'un teixit clarer, a través del qual podia mig veure
encara deu hores del matí, segurament que no. Va alçar-se al front la	bena	, que duia sobre els ulls i, estenent la vista... rellamp, quina cosa més
una de revinguda i se'n tallà un bastó; tornà a cobrir-se els ulls amb la	bena	, eixí dels conreus, saltà a la carretera de Roses i, simulant els aires
pintava bé. Encara que per atzar topés amb gent coneguda, protegit amb la	bena	, no li sospitarien la tara. No res, mal d'ulls... i prou. Però valia més
honor, de llur rància noblesa escampades per les pistes. Més val que la	bena	dels ulls no els caigui; que aquesta ceguera de la dignitat perduri; que
tal que, en assecar-se, mantingués la cama immòbil, i finalment passà una	bena	pel damunt. —Saps, Bau, que ni un metge de vila ho faria millor que tu?
i fins algun home de pes. De totes les entrades sortia material de cura:	benes	, desfiles, drapets de tela vella, àrnica, àcid fènic, aigua blanca; se'l
hi ha carn malalta i fedent que crida el remei. I el remei hi va amb una	bena	als ulls i un tap a la boca del cor. En arribar a la Berta, ella va negar
un senyor. El més estrany és que al cap hi duu una cosa blanca, com una	bena	entortolligada. Instintivament, sense piular, els tres amics apretàrem el
jo tombava el cap, veiam si atalaiava aquell home tan estrany de la	bena	entortolligada. I, res; el camí era ben pelat. Al cap d'una hora més de
qui caminava molt a poc a poc; algú que al cap hi duia com una	bena	lligada. Aviat l'atenyem. I en passar pel seu indret els matxos
tro fondo. —Tant se val; tinc pressa, —respongué impassible el de la	bena	. El qual era un subjecte tan extraordinàriament verd, ullerós i cadavèric
hi trobem cap ambició ni cap il·lusió acomplides. Aleshores, l'home de la	bena	s'aixecà de son lloc i s'acostà lentament cap a nosaltres. —Em permeteu
comensals ens miràrem esverats. Quina història fóra aquella? L'home de la	bena	, sense esperar la nostra resposta, digué així: El meu pare sempre em deia
pas. El cadàver els oposà una invencible resistència. Li van lligar una	bena	entre cap i barba, li meteren un tap de roba sota cada mentó, quatre
tan sols un innocent canari que em refilés una passada. Quan l'home de la	bena	va acabar, en Llança i els dos capatassos esclafiren a riure
es mouen del cementiri? —El que he dit ja està dit, —féu l'home de la	bena	, aixecant-se de la cadira i decantant-se cap a la porta de l'escala. —
confirmació. Immutable, a pas lleu, amb un aire encarcarat, l'home de la	bena	se'n anà cap a la llinda de la porta, sense que l'altre, no solament no l'
en un extrem del menjador, no sabíem de quin món érem. L'home de la	bena	se'n degué adonar, puix que, tombant-se, ens digué polidament. —No passin
Garrotada seca! Transcorregué un minut, cinc, potser més... L'home de la	bena	no sortia de l'hostal. El desfici del sobrestant era indescriptible. El
en el joc inconscient de la creació, d'on ve que l'amant, en caure-li la	bena	dels ulls un cop perduda la il·lusió, troba la dona tonta i fins un xic
ossos. El que no diu la mitologia grega és què va passar quan, caiguda la	bena	dels ulls, es va trobar enllaçat per a sempre amb un bloc de matèria vil.
a aquell, després d'obrar-se el prodigi, no se sap que li caigués mai la	bena	dels ulls i al nostre sí. Capítol XX Pigmalió en el sepulcre Els
la Serra Cavallera, el nostre Tomàs de Bajalta que ara està rompent les	benes	i el sarcòfag i els murs de pedra que entorn d'ell havia llevat Pigmalió.

Pàgina 1 (d'11)

50 següents