Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ell, com una nena que cerqués empar. Ara parlaren en un repòs de plenes	benaurances	. —Com desitjava veure't, Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de
el repòs benefactor d'una tremenda fatiga d'anys i anys, inundat en una	benaurança	tan plena com només en somnis havia pogut pressentir. Era un sentiment
immens de morir, de desfer-se en carn i en esperit i fondre's en la seva	benaurança	. No pogué contenir-se: li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué
els que podien encara mancar-li a passar, què representaven davant la	benaurança	que esperava assolir? Es veia ja descansant al costat seu, salvada de
de tots els perills, explicant-li-ho tot, perdonat i perdonada, en una	benaurança	de plenes comprensions, quelcom així com un avenç de cel. Llavors Mila
li consagrarà l'existència. Viuran junts ja per sempre —pensa—, i en la	benaurança	d'ella trobarà la compensació de tot. De nits treballarà. Encara sent
—sant Tomàs d'Aquino el primer— afirmaven que un dels gaudis de la	benaurança	celestial radicarà en la congratulació davant l'espectacle dels rèprobes
m'ha dut a un extrem d'oasi i de quietud. Sempre havia somniat com una	benaurança	inabastable de viure una llarga temporada al camp, amb lleure dilatat per
es transfigurava en una imatge divina, prometedora de les més excelses	benaurances	, i jo em postrava als seus peus en èxtasi. Les meves cartes i els meus
meu en aquest moment en què he renunciat a tot? M'esborrona aquesta	benaurança	feta de no res, gairebé ploraria. Matí d'una gran jornada He escrit a la
més destruït! Pitjor, ¿què ho fóra que viure aquí, privats de	benaurança	, i condemnats a la total misèria; on el turment d'un
sortida. Del bé i del mal extensament disputen, de	benaurança	i de final misèria, de passió, de glòria, d'apatia i
les Santedats celestes, i rebien d'aquesta visió una	benaurança	com per a dir-la mots no hi ha; a la dreta, fulgent
traslluït al teu rostre posar terme, no mirant la fruïda	benaurança	segut prop teu, pel mancament de l'Home va oferir-se
llur somni esperançat de fama o glòria, o	benaurança	aquí o a l'altra vida; qui ja a la terra obté el seu premi,
del Cel fins a l'Infern. Quina caiguda! De quina	benaurança	a quina angoixa!" I el nostre Avantpassat va replicar-li:
la teva voluntat, i és, acomplir-la, la meva	benaurança	. Jo assumeixo la teva dació, poder i ceptre, i els
van poder refusar, quan és, sotmetre-s'hi, la total	benaurança	. I aleshores, aquests teus Sants, immaculats, despresos
d'obeir tu també, i fer-te partícip, havent perdut la teva	benaurança	, del seu càstig, l'eterna desventura: fóra tot el seu
havia sortit, no essent possible que s'anés a mesclar amb la	benaurança	. Llavors Adam anà esvaint els dubtes nascuts en el
"T'he referit el meu estat, i porto la meva història al ple de	benaurança	terrestre que ací tinc. Amb tot, confesso que trobo
no féu, i molt menys l'Home i el que li garanteix la	benaurança	contra una força exterior. Radiquen dintre seu el
fins a l'indret que deixes, despullada de fe, de	benaurança	i d'innocència. Des que sortia l'alba, l'Adversari,
que s'ha operat en mi, i el faig partícip d'aquesta plena	benaurança	, o guardo per a mi sola el guany de la ciència? Podré
corrompre. Al principi vaig crear-lo dotat amb aquests dons: la	Benaurança	i la Immortalitat; quan, foll, va perdre la
i la Immortalitat; quan, foll, va perdre la	Benaurança	, l'altre va servir-li sols per a eternitzar la seva angoixa,
l'erm del món durant molt temps erràtic, a l'etern Paradís de	benaurança	. I, mentrestant, en llur Canaan terrestre sojornen
als fidels atorgarà llur premi, i acceptar-los voldrà en la	benaurança	, en Terra o Cel: serà llavors la Terra un Paradís,
temps donaves consol per tota pena, quan mateix ne seríes,	benhaurança	serena, ai! desitg impossible del pobre cor humá. Devant del
es quedaven graciosament capficats, amb una mena d'ensopiment o de	benaurança	indefinible, d'abandó total a les sabes de la terra, i entretant la porta
generositat, la novetat, la llibertat. Hom, a la fi, gosa aspirar a una	benhaurança	, feta d'energia i de voluntat —única benhaurança profitosa— rebutjant la
fi, gosa aspirar a una benhaurança, feta d'energia i de voluntat —única	benhaurança	profitosa— rebutjant la mollericosa facilitat de viure, que no ha estat
de rescatar les culpes passades i preparar les virtuts futures.	Benaurança	del patriota, només semblant a la del profeta humanitari i foll, però més
fantasíes que els distinguiren igualment, i elles juntes halenaren una	benaurança	delirant per sobre la Vall de l'Herba Virolada. Un canvi caigué sobre
en realitat, de la joia és nada la tristesa; sigui que la memoria de la	benaurança	passada faci l'angoixa d'avui, sigui que les angunies que són
societat, i, aficionant-se a mi sol, em feu feliç. Meravellar-se és una	benaurança	; —també és una benaurança somiar. L'erudició de Morella era profunda. Com
se a mi sol, em feu feliç. Meravellar-se és una benaurança; —també és una	benaurança	somiar. L'erudició de Morella era profunda. Com espero viure, els talents
als meus llavis, amb una munior de bonics epítets de noblesa, de	benaurança	i de bondat. ¿Què va moure'm, doncs, a-les-hores, a agitar la memoria de
les vetlles del dia de festa. Cal sentir-los xiular per a compendre la	benaurança	del lleure després de l'aplicació a una tasca modesta dins la jerarquia
pensament, ni del poder i la glòria, en el camp de la vida. És una mena de	benaurança	nova, transposició de la primera, la dels pobres, al terreny del
Recordem què hem dit de l'ascesi i insistim ara, tenint present la	benaurança	dels nets de cor, que aquesta ascesi consisteix essencialment a
sap si dintre seu, exiliat, habita un esperit pur, que enyora la perduda	benhaurança	, i és ell, adolorit, qui es queixa. Mentrestant, el Glaç anà envaint
de la gloriosa muntanya. VI Paulina sentia arreu del seu cor una	benaurança	veritable: el matrimoni havia estat per a ella el que se'n diu posar oli
ésser d'un contingut moral, tals com l'acceptació, l'evasió, el somni, la	benaurança	, el consol, i altres que hom ha assenyalat repetidament com a finalitat
la senyora Griessbach, "que caminava parençosament pel camí de la	benaurança	", i el metge Dr. Metz, sempre submergit en estranyes experimentacions, i
entre la farigola i la rosada. Orgull de l'Institut serà sempre la	benaurança	feliç d'aquest equilibri de les virtuts pairals i el paisatge; de la
és un rigor. La victòria sota aquesta altra llei: la claredat és una	benaurança	. Mai de mai l'engany de viure en poesia ni el de comentar l'expressió.
situar al moment que vivim (troballa de la plèiade i del diccionari) la	benaurança	de la llengua recobrada amb el convit —plaent a la jovenesa— de cara al
igual a la nostra contemplació. El xiprer, tot sol, com l'home lliure. La	benaurança	lleugera Un noi de casa bona estava assegut damunt la tomba del seu pare.
a fora. L'Amèlia, que feia estona que no deia paraula, amb un somriure de	benaurança	, va dir, de sobte: —Poques vegades has treballat com avui. No sé què

Pàgina 1 (d'11)

50 següents