DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
benaurat A 650 oc.
benaurat M 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb benaurat Freqüència total:  653 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i orb, ara lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I
fill amb sol·licitud, i, tal vegada enmig de les seves angúnies es sentí benaurada per l'ocasió que se li presentava de poder dedicar-li totes les
no veure ni sentir ni recordar ningú; una bona pau, vora la meva filleta benaurada. Les llàgrimes li arriben als ulls. Pere no la interroga; l'un i l'altre
on havia parlat per primera vegada amb la meva amiga. Ell s'hi trobava benaurat com en un paradís. Mai no tenia un cèntim i jo sempre pagava. Estava
botigues, a la gent que em passa pel costat i al seu llenguatge. Em sento benaurat dintre una atmosfera antiga, llegendària, històrica, i també dintre el
d'escalfar, ens vam ajeure al peu d'un marge i vam dormir com dos benaurats fins passat migdia. Malgrat tot Ara caminàvem un dia i un altre dia per
les escalinates de marbre i manifestava una certa tendresa envers els benaurats posseïdors d'aquelles magnificències. Un senyor d'aquells, un gran
emplenà tots els Cels, i entre els electes Esperits benaurats es va difondre una inefable joia nova. Es veia, no
agradívol indret que és llur estatge. Oh, tres vegades benaurats els homes i els fills dels homes, amb tants dons egregis
i amb ell, renovellats, el Cel, la Terra. Doncs convoquem els Benaurats a sínode, per l'amplada del Cel; els meus judicis, no
en Terra o Cel: serà llavors la Terra un Paradís, més benaurat recinte que aquest Edèn, i amb jorns més venturosos." Digué
obrí la boca: —Seria divertit, patró, si ara compareixia madam Bubulina —benaurada sigui, però que Déu nos en guard! Només ella ens caldria. I tanmateix,
manera, per la intemperància tenen seny. Efectivament ho sembla. Però, benaurat Símmias, potser respecte de la virtut no és aquest el canvi adequat, si
de tal manera que contemplar-la és un espectacle propi d'espectadors benaurats. En ella viuen molts altres animals i també homes, els uns al mig de la
em tindreu amb vosaltres, ans aniré cap a unes beatituds que són les dels benaurats, això em sembla que li ho dic debades i que només serveix de consol ara a
de com és i anar a la creació d'un home nou, que sigui rei dels benaurats destins que li estan reservats. Ell sorgirà del cataclisme, rejovenit i
cridat l'atenció de tota l'assistencia cap al següent discurs: "La benaurada ocasió present ens posa en el deure..." "Ferma aquí!" interrompé Legs,
aquí el secret meravellós de la paradoxa, altrament dita la veritat: —Benaurats els humils, perquè aniran al cel. Benaurats els homes nets de cor, perquè
altrament dita la veritat: —Benaurats els humils, perquè aniran al cel. Benaurats els homes nets de cor, perquè veuran Déu. Els altres, mentrestant
a veure, no més essent vistos per ella, si en tenen d'estar agraïts, els benaurats que s'estimen. Fins un altar li farien, si no fos tan roda-cels i la
amb un so gutural inintel·ligible, accentuant aquella rialleta de benaurat que era un bisturí que esgarrinxava l'ànima. La platja de Moré perdia son
home, que va ésser possible que existís un home com ell, és un lluminós i benaurat senyal d'alegria. Aquest home és moralment gran, perquè va esser en el
la vida, aquestes paraules de comprensió, de curiositat sempre alerta, de benaurada sol·licitud i de maduresa atenta a la joia de l'adolescència que arriba
llunar, amb un braç damunt la testa, i amb tan bell respir de somni benaurat, que les teles de la camisola ritmaven el son com un oratjol suavíssim.
del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba. Atenció! Vosaltres, els benaurats, els de la pura i tranquil·la joia, filla i pare, enamorada i enamorat,
ha llegit ni ha vist al dessota la inscripció que un jorn la mà d'un home benaurat va traçar-hi: "Aquí viu l'amistat perfecta". I ja ningú més no la veurà
En canvi, el que diu "la meva dona", manté aqueixa fórmula benaurada tant en la vida mundana com en la més íntima. I pot estar segur que mai
tracte us recorda moltes vegades el dels homes de les edats passades. Benaurat país aquest on l'hoste és rebut amb cordial cerimònia —tan lluny de la
per poc que lluquin la presència del caçador. Els elefants, al temps benaurat de Livingstone viatjaven de dia, i tenien unes costums que ara han
seu voler, tot quant en éll hagi de millor, aquest, sí, qu'és set vegades benaurat, doncs ha trobat el ver camí i la font de tota joya! IV Tret de
que per ser verdaderes, viurán eternament en els homes. Com en aquells benhaurats temps, avuy, Afrodita somriu amb la mateixa gracia. Zeus, com allavores,
un segón fill la serventa de Lia, Silpa. I Lia diu: —Oh benaurança la mia! Benaurada me diràn totes les dònes. I li posà de nom Asser. Era el temps de les
tots d'una íntima i escollida beatitud. En el cim d'aquesta vida benaurada, voltada de l'esclat de núvols i milícies angèliques, l'Assumpció de
afligida dóna ocasió al baró savi per a produir-se, i que en la florent i benaurada, regnen la supèrbia, l'enveja i mil altres vicis desidiosos. Segons com
és el que no és dolent. A penes podries tenir la sort d'una tria més benaurada, si cercaves bons amics entre Plató i Xenofont i aquell noble estol
que morregen la superfície. Els tripulants són dos presoners polinesis. (Benaurat país aquest, on els homes culpables purguen llur pena damunt l'aigua del
la terra no existien tants fogons rústecs per quilòmetre quadrat com les benaurades foranies de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols i altres poblacions de
primers castellans que van morir a mans dels catalans van ser els més benaurats, perquè els que van anar morint després, amb l'augment del furor popular,
respecte a les coses honestes i pertinents a una vida bona i benaurada, o bé en l'estudi dels coneixements científics. Amb això hem parlat ja de
feia giravoltar el seu cavall per atansar-lo més al peu de la muralla. —Benaurats els ulls que poden admirar les vostres gràcies! —li digué. I somrient
de petroli que no va en poemes bucólics. En tindré prou amb exclamar: "Benaurats els que som del país de l'oli!" Mes, ai! que quan amaniu el pa,
a la mà, fent-li moixaines com si fos una nina. Joan Antoni pensava: Són benaurats tanmateix! Recordava la sòrdida dispesa de Vilaret i pensava en els àpats
de la saviesa política. Ni diré pas que el país d'aquest rei fos més benaurat que cap altre país del món, no; passava això: si mai s'esqueia que les
els convidats els acompanyaren fins a la porta de l'Hospital, on la benaurada parella muntà al cotxe. Feta aquesta cortesia, passàrem al menjador de la
amb cua de cavall, dones amb ulls de peix, ases eloqüents." "Oh benaurada felicitat! Quan l'home obri com un veritable germà de totes les criatures
és xuclar la saba celestial que dóna vida divina, vida plena, vida benaurada i immortal. Feliç, doncs, qui rebrà amb cor dòcil el seu testimoniatge;
esferes, tot afegint-n'hi una de més ampla i bella perquè les ànimes benaurades no trobin a faltar un espai on poder passejar de gust, celebrar convits o
i suplicis, que els era prohibit d'oposar resistència al mal perquè els benaurats són els mansuets, no pas els violents, que havien de seguir l'exemple
passaven anys i panys, amb la mateixa alegria quan arribaven aquests dies benaurats. Però vet aquí que l'any passat, avui fa un any exactament, vaig rebre la
vol i envia la llum a cercar-me per acatar la formosor única!. Digues-me benaurada! diga'm formosa! Mes, ai! dissortada imatge bella!... Un ratolí entra en

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »