Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i orb, ara lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts	benaurats	, i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I
fill amb sol·licitud, i, tal vegada enmig de les seves angúnies es sentí	benaurada	per l'ocasió que se li presentava de poder dedicar-li totes les
no veure ni sentir ni recordar ningú; una bona pau, vora la meva filleta	benaurada	. Les llàgrimes li arriben als ulls. Pere no la interroga; l'un i l'altre
on havia parlat per primera vegada amb la meva amiga. Ell s'hi trobava	benaurat	com en un paradís. Mai no tenia un cèntim i jo sempre pagava. Estava
botigues, a la gent que em passa pel costat i al seu llenguatge. Em sento	benaurat	dintre una atmosfera antiga, llegendària, històrica, i també dintre el
d'escalfar, ens vam ajeure al peu d'un marge i vam dormir com dos	benaurats	fins passat migdia. Malgrat tot Ara caminàvem un dia i un altre dia per
les escalinates de marbre i manifestava una certa tendresa envers els	benaurats	posseïdors d'aquelles magnificències. Un senyor d'aquells, un gran
emplenà tots els Cels, i entre els electes Esperits	benaurats	es va difondre una inefable joia nova. Es veia, no
agradívol indret que és llur estatge. Oh, tres vegades	benaurats	els homes i els fills dels homes, amb tants dons egregis
i amb ell, renovellats, el Cel, la Terra. Doncs convoquem els	Benaurats	a sínode, per l'amplada del Cel; els meus judicis, no
en Terra o Cel: serà llavors la Terra un Paradís, més	benaurat	recinte que aquest Edèn, i amb jorns més venturosos." Digué
obrí la boca: —Seria divertit, patró, si ara compareixia madam Bubulina —	benaurada	sigui, però que Déu nos en guard! Només ella ens caldria. I tanmateix,
manera, per la intemperància tenen seny. Efectivament ho sembla. Però,	benaurat	Símmias, potser respecte de la virtut no és aquest el canvi adequat, si
de tal manera que contemplar-la és un espectacle propi d'espectadors	benaurats	. En ella viuen molts altres animals i també homes, els uns al mig de la
em tindreu amb vosaltres, ans aniré cap a unes beatituds que són les dels	benaurats	, això em sembla que li ho dic debades i que només serveix de consol ara a
de com és i anar a la creació d'un home nou, que sigui rei dels	benaurats	destins que li estan reservats. Ell sorgirà del cataclisme, rejovenit i
cridat l'atenció de tota l'assistencia cap al següent discurs: "La	benaurada	ocasió present ens posa en el deure..." "Ferma aquí!" interrompé Legs,
aquí el secret meravellós de la paradoxa, altrament dita la veritat: —	Benaurats	els humils, perquè aniran al cel. Benaurats els homes nets de cor, perquè
altrament dita la veritat: —Benaurats els humils, perquè aniran al cel.	Benaurats	els homes nets de cor, perquè veuran Déu. Els altres, mentrestant
a veure, no més essent vistos per ella, si en tenen d'estar agraïts, els	benaurats	que s'estimen. Fins un altar li farien, si no fos tan roda-cels i la
amb un so gutural inintel·ligible, accentuant aquella rialleta de	benaurat	que era un bisturí que esgarrinxava l'ànima. La platja de Moré perdia son
home, que va ésser possible que existís un home com ell, és un lluminós i	benaurat	senyal d'alegria. Aquest home és moralment gran, perquè va esser en el
la vida, aquestes paraules de comprensió, de curiositat sempre alerta, de	benaurada	sol·licitud i de maduresa atenta a la joia de l'adolescència que arriba
llunar, amb un braç damunt la testa, i amb tan bell respir de somni	benaurat	, que les teles de la camisola ritmaven el son com un oratjol suavíssim.
del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba. Atenció! Vosaltres, els	benaurats	, els de la pura i tranquil·la joia, filla i pare, enamorada i enamorat,
ha llegit ni ha vist al dessota la inscripció que un jorn la mà d'un home	benaurat	va traçar-hi: "Aquí viu l'amistat perfecta". I ja ningú més no la veurà
En canvi, el que diu "la meva dona", manté aqueixa fórmula	benaurada	tant en la vida mundana com en la més íntima. I pot estar segur que mai
tracte us recorda moltes vegades el dels homes de les edats passades.	Benaurat	país aquest on l'hoste és rebut amb cordial cerimònia —tan lluny de la
per poc que lluquin la presència del caçador. Els elefants, al temps	benaurat	de Livingstone viatjaven de dia, i tenien unes costums que ara han
seu voler, tot quant en éll hagi de millor, aquest, sí, qu'és set vegades	benaurat	, doncs ha trobat el ver camí i la font de tota joya! IV Tret de
que per ser verdaderes, viurán eternament en els homes. Com en aquells	benhaurats	temps, avuy, Afrodita somriu amb la mateixa gracia. Zeus, com allavores,
un segón fill la serventa de Lia, Silpa. I Lia diu: —Oh benaurança la mia!	Benaurada	me diràn totes les dònes. I li posà de nom Asser. Era el temps de les
tots d'una íntima i escollida beatitud. En el cim d'aquesta vida	benaurada	, voltada de l'esclat de núvols i milícies angèliques, l'Assumpció de
afligida dóna ocasió al baró savi per a produir-se, i que en la florent i	benaurada	, regnen la supèrbia, l'enveja i mil altres vicis desidiosos. Segons com
és el que no és dolent. A penes podries tenir la sort d'una tria més	benaurada	, si cercaves bons amics entre Plató i Xenofont i aquell noble estol
que morregen la superfície. Els tripulants són dos presoners polinesis. (	Benaurat	país aquest, on els homes culpables purguen llur pena damunt l'aigua del
la terra no existien tants fogons rústecs per quilòmetre quadrat com les	benaurades	foranies de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols i altres poblacions de
primers castellans que van morir a mans dels catalans van ser els més	benaurats	, perquè els que van anar morint després, amb l'augment del furor popular,
respecte a les coses honestes i pertinents a una vida bona i	benaurada	, o bé en l'estudi dels coneixements científics. Amb això hem parlat ja de
feia giravoltar el seu cavall per atansar-lo més al peu de la muralla. —	Benaurats	els ulls que poden admirar les vostres gràcies! —li digué. I somrient
de petroli que no va en poemes bucólics. En tindré prou amb exclamar: "	Benaurats	els que som del país de l'oli!" Mes, ai! que quan amaniu el pa,
a la mà, fent-li moixaines com si fos una nina. Joan Antoni pensava: Són	benaurats	tanmateix! Recordava la sòrdida dispesa de Vilaret i pensava en els àpats
de la saviesa política. Ni diré pas que el país d'aquest rei fos més	benaurat	que cap altre país del món, no; passava això: si mai s'esqueia que les
els convidats els acompanyaren fins a la porta de l'Hospital, on la	benaurada	parella muntà al cotxe. Feta aquesta cortesia, passàrem al menjador de la
amb cua de cavall, dones amb ulls de peix, ases eloqüents." "Oh	benaurada	felicitat! Quan l'home obri com un veritable germà de totes les criatures
és xuclar la saba celestial que dóna vida divina, vida plena, vida	benaurada	i immortal. Feliç, doncs, qui rebrà amb cor dòcil el seu testimoniatge;
esferes, tot afegint-n'hi una de més ampla i bella perquè les ànimes	benaurades	no trobin a faltar un espai on poder passejar de gust, celebrar convits o
i suplicis, que els era prohibit d'oposar resistència al mal perquè els	benaurats	són els mansuets, no pas els violents, que havien de seguir l'exemple
passaven anys i panys, amb la mateixa alegria quan arribaven aquests dies	benaurats	. Però vet aquí que l'any passat, avui fa un any exactament, vaig rebre la
vol i envia la llum a cercar-me per acatar la formosor única!. Digues-me	benaurada	! diga'm formosa! Mes, ai! dissortada imatge bella!... Un ratolí entra en

Pàgina 1 (de 14)

50 següents