×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb benaventurat |
Freqüència total: 448 |
CTILC1 |
al seu entorn al seu despertar de la consciència, aquella mena d'illes | benaventurades | on els seus ulls no es veiessin ofesos cada dia per un nou espectacle de | venia de casta de prínceps. Havent llegit que en el llibre de la vida del | benaventurat | li deien "príncep de l'Església", s'ho prenia al peu de la lletra. | amb el recel de fer pitjor paper que el marquès de Collera, i, degut al | benaventurat | Joan de Montcada, que havia volgut afavorir-la, en feia tant o més. Les | entrar en Paradís. (Els lirons, els mísers, | benaventurats | !). Qui trobi son ànima, il·lús, la perdrà. Deixa pare | de Déu; li val propina un floc de neu, i somriu | benaventurada | . Allà damunt és Sant Feliu, amb aquell record de capella; | d'aquell resplendor que, segons afirmen els teòlegs, tenen els ulls dels | benaventurats | davant de la presència del Ser Suprem. Pat i Maria Lluïsa arribaren a la | que s'adeien amb la seva idea plàstica, merament infantil, del món dels | benaventurats | . La visió que ell estava seguríssim d'haver tingut, fou molt ràpida, durà | de portar-nos totes les verdures sobrants de la casa! Ric com un | benaventurat | . Arriba la carn. Finalment! La devorem. El mosso corre a treure'ns els | en una criatura sense edat i em vaig sentir tot sol en el teu petit món | benaventurat | , com una persona que s'ha perdut en l'ombra; al cel ja no hi havia res, | espadada. Més enllà encara, vagaven pels prats de maragda les ànimes dels | benaventurats | , com radiants cuques de llum. Jo anava i venia amunt i avall del terrible | glòria el meu avi —digué—. Ell entenia en dones. Les estimava molt, el | benaventurat | , i elles li havien fet beure l'enteniment. "Amb la meva benedicció —em | Zorbàs, vés a jeure al costat del teu confrare Zeus! Descansa també tu, | benaventurat | , que prou has patit en la teva vida!""" Zorbàs parlava, la seva | a les espatlles. Fins i tot Mimitó s'emportava els dos escarpins de la | benaventurada | , i els duia al coll lligats amb un cordill —semblava que madam Hortènsia | de dos pous foradats en dos ulls hipnòtics que em xuclaven a un abim, que | benaventurat | el que hi queia; després palpar-me la cartera i estrènyer les dues mil | devora! Digueu-me que mai més no ens separarem! Oh! hora sortosa, hora | benaventurada | , hora memorable! —En servarem la memòria, Rosanna meva: cada any, quan el | Rosanna? —Alonso? Oh! còm m'havíeu esglaiat! Seguiu. —Assenyaleu el dia | benaventurat | , Rosanna! Hi hagué una petita pausa. Després una veueta poruga, | i es trobava sens dubte arran d'esdevenir una paralització sòlida, | benaventurada | i sense somnis, quan... Què era allò? Les meves oscades facultats | i rebre ben de ple la meva metrallada." "Llavors, plorant com un | benaventurat | , vaig apretar el disparador. No vaig pas intentar veure l'efecte. | nacional. Entremig hi ha un piano que improvisa marxes bèl·liques. | Benaventurats | els sords! De totes maneres molt serà que no us deixeu entendrir davant | Crist. Tots féu mel, que s'aprofitarà, i cera, que ha de cremar-se. | Benaventurat | qui posi la seva bresca en mans de l'Apicultor! Cap gota de la seva mel | cantá una triple, bella estrofa al conjur de l'arbre tres vegades | benaventurat | : Per el cedre que és l'arbre fort com el Creador, que engendra | un cor serós guarnit per una llaçada de seda rossa donant gràcies a un | benaventurat | celestial per la curació d'una pulmonía o per una altra menys poética | una lògica de Déu, una lògica dels àngels, una lògica de l'ànima | benaventurada | . La valor d'una lògica consisteix que tots els seus elements es | Si per atzar un esblaimat record es filtra a l'ànima d'aquest deplorable | benaventurat | , no hi hauria per ventura un altre Déu? Podeu ben creure que es redreçarà | altre reconet de paradís d'on no us mouríeu mai més, tampoc. Oh, Senyor: | benaventurat | aquell que, fugint de les misèries i mentides del món, hi pugui | del món, hi pugui descabdellar els dies i els anys en un èxtasi continu; | benaventurat | aquell que, lliure d'angúnies i cabòries, s'hi avingui a esperar la mort | d'Aristó, el metafísic reial, demostrant-li com el goig suprem dels | benaventurats | al paradís és el ball en rodona. Hi era encara Culandric, el mestre dels | fent-te mala sang, preguntant-te cent mil vegades si eren realment uns | benaventurats | . En tot cas amassats amb el mateix llevat que nosaltres, incapaços de | de l'Home!" Coneixes res de més sublim? I sanglotàvem com a | benaventurats | ... Ens envejaven, icarianament, però ens envejaven. Paciència, | Rovira, no pots més; no pots més i esbocines a trossos menuts les teves | benaventurades | cartes i els retalls de /La Fraternidad\ que publica, nom per | misterioses dels horitzons amagats que els voltaven. Tenia un posat de | benaventurat | , amb els ulls esbatanats, la boca entreoberta d'un somriure de sorpresa | no feia més que somriure, davant de les proves de penediment d'aquells | benaventurats | , va obrir la boca per a dir: —Beneïts sigueu vosaltres i els vostres. | com l'hem sabuda. Què hi fa morir essent tan alts els nostres destins? | Benaventurat | qui s'allibera de les molèsties de la carn i s'enlaira com un nuvolet | la carn i s'enlaira com un nuvolet d'encens cap a la font de tota llum! I | benaventurats | també els que vivim assistits per amables potestats immortals! —Teniu raó | assabentat del cas. —Ai, ai, ai! —féu gemegosament—. El general Zapatero! | Benaventurat | qui mai no hi haurà de raure! N'hai sentides a contar moltes ferotgies | venia de casta de prínceps. Havent llegit que en el llibre de la vida del | benaventurat | li deien: "Príncep de l'Església" s'ho prenia al peu de la lletra. | amb el recel de fer pitjor paper que el marquès de Collera, i, degut al | benaventurat | Joan de Montcada que havia volgut afavorir-la, en feia tant o més. Les | ja no té poesia! Aquell epítet d'Herodot destinat a l'oasi: "Illes dels | benaventurats | ", no tindria sentit actualment. En un sol dia vam anar de Marraqueix al | obsessió i en recordava que era l'hora d'entrar... a l'altra escola. | Benaventurada | , però, aquesta escola franca! Ella em comunicà l'amor de les coses vives | del Vaticà s'ha celebrat un Consistori públic per a la canonització del | Benaventurat | Tomàs Moore. La Cort pontifícia, el cos diplomàtic, els membres de la | un gran perseguit, per un crucificat per amor a la veritat, pel Crist. " | Benaventurats | els que pateixen persecució per la justícia...". Nicolau a Montserrat | de Barcelona. És molt possible que tal estampa servís per fer llum al | benaventurat | príncep Carles en les llars catalanes on se li retia culte. L'estampa | dreçat per aquest redactor, advertim la intenció de posar en relleu dos | benaventurats | mercedaris: de cap altre sant no es donen detalls, i, en canvi, de sant | abundància, eloqüent eloqüència. Notem: benaurat, benaurança; | benaventurat | , benaventurança; ultracuidat, ultracuidança, i, l'un al costat de | el fris del treball i les voltes de la Creació hi ha un segon fris dels | benaventurats | , agrupats en correspondència amb les Benaventurances i presidits per la | l'encís de la imatge mitològica de Cupidó, i regracia el poeta pintor | benaventurat | que la forjà, perquè gràcies a ella la humana ignorància pot ésser | perfils poètics agudíssims, a dibuixar millor les arestes fulgurants dels | benaventurats | . Àngel Valbuena n'ha traduït i recollit alguns en la seva "Antología | dolor fa el Crist contemporani de tots els homes i coetern amb tots els | benaventurats | . Ofert amb dolor, el Sacrifici es consuma en glòria. 4. L'home | Déu havia fet en Ella coses tan grans que totes les generacions li dirien | benaventurada | . Totes les generacions, podríem afegir, començant per la primera parella, | del seu nom; i los ravals, a la Santíssima Trinitat l'un, i l'altre, al | benaventurat | i sofrit San Fèlix de Cantalici; sense que cap dels carrers dels ravals |
|