Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quasi amb llàgrimes el seu contentament: —Quina parella que fan! Déu els	beneeixi	! Aquell acte fou com el segell definitiu posat al prometatge. Munda del
el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després maleïu-me o	beneïu	-me, però no deixeu d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que davant aquests
Senyor. —Té figura de Verge. I una vella, cloent les lloances: —Déu la	beneeixi	! Té una ànima d'or! Déu la beneeixi! Sinó que després, en arribar a casa,
vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or! Déu la	beneeixi	! Sinó que després, en arribar a casa, el padrí se li queixava que li
Fins a l'últim moment conservà la seva clara lucidesa, i morí consolant i	beneint	. També la vida —segons ell— era emprestada, i la restituïa a Déu. El pare
inamovibles. Ja no es feia rentamans en posar-se a taula, ja no es	beneïa	la taula, ja no es donaven les gràcies a Déu quan s'havia acabat l'àpat.
endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i combregava, i	beneïa	les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest mig avergonyit, mig
la tauleta de nit, vora la pica d'aigua beneïda —"aigua de Roma, nineta,	beneïda	pel Papa"— veient com les mans li anaven creixent sense poder recordar
de Déu la reconeixeràs en tot, i en tot el	beneiràs	i ho faràs tot en el nom d'Ell, lliuradament, en
ja sou prou grans. [(Bufeteja lleugerament els nois.)] Jahvè us	beneeixi	com jo us beneeixo! Eva. [(Besant-los.)] Fills meus! El
[(Bufeteja lleugerament els nois.)] Jahvè us beneeixi com jo us	beneeixo	! Eva. [(Besant-los.)] Fills meus! El Senyor us faci ben
vendre't d'un cop al qui et fa més ràbia, d'odiar el qui et vol bé i	beneir	el més bèstia. Vas amb un rei al cos; però al fons de tot no hi ha sinó
ella nina, la madona duia els infants a la senyoràvia perquè aquesta els	beneís	abans d'anar a jeure: —Senyora baronessa, els hi digui que passin una
quatre segons, disset segles ha, i sempre, sempre	beneït	a tort i a dret per enjoiades mans. "Oh porcs
—Pare nostre! Pare nostre! Pare del cel estelat,	beneïu	-la i consagreu-la per la nostra llibertat! Enyorant
-me'n venir més ganes, i ara em convida? Un cop serem casats... Vam anar a	beneir	. Al carrer hi havia nens amb palmons i nenes amb palmes i nens amb
un ramet amb la cinteta vermella perquè li vaig dir que, jo, havia	beneït	palma. I del jardí va entrar una senyora i la mare d'en Quimet me la va
engrandit, i multiplicaré ta descendència, i en tu	beneiré	les nacions. Compta, si pots, els astres de la nit:
pesa la neu de cent quaranta hiverns, i sa vellura ha	beneïda	Jehovà, qui el féu senyor de tots els béns, sense mesura. Tenia
habitacle. S'amaren tendrament, i la semença va	beneir	el cel; i el fill Jacob, segon per la naixença, en
càndides, dins la nit expectant de meravelles. I quan l'espasa	beneeix	el poble i neix l'Infant, enmig dels cants de glòria,
a un dolç i agut Lleó XIII que, de l'altre pany de paret estant, el	beneeix	sense fer-ne gaire cas, prop d'una al·legoria del trànsit de l'Home,
i d'aire tan modest. I la seva mà fresca, que s'ha passat la vida	beneint	, senyala la modèstia d'aquella forastera perfumada de muguet,
entrant! —senyala el canonge amb aquella noble actitud de mans com si	beneís	. —Ara no és moment de parlar-ne. Però em sembla que no trobarem res que
Tomàs. I tan guapo! Fèiem cua el vespre en què va confessar. —Quan	beneeix	—declara Teresa— mou aquelles mans tan blanques i senyores, entre les
cap aquell punt lluminós; mou una mica les mans com si abracés o com si	beneís	. I se'n torna cap cot, amb el manteu que li curteja; les ulleres d'or que
, se li repenjá al coll y, tot baixet, va dirli: —Vull que 'ls pobres	beneheixin	sempre aquesta unió.— Un petó plé de tendresa sellá son front. —Peró y
la teva aplicació á mesura dels grans desitjos de la teva mare que 't	beneheix	y espera ab ánsia 'l moment d' abrassarte. María Fortuny, viuda d'
pausadament. Després s' havía adormit y seguía reposant encara. —Ay,	benehit	sia Deu! —exclamá la Madrona, creuhant las mans ab forsa y enlayrant l'
donarli delicadament un paquetet de moneda. La Madrona baixá l' escala	benehint	á Deu. Capitol XIX Un cop sech de timbre sobtá al regatxo de la
dretas; —digué 'l capellá sense perdre sa entonació. Y al véures obehit,	benehí	la unió mormolant á mitja veu: —/Ego vos in matrimonium conjungo, in
llur. Si les famílies dels nois fossin conscients, l'haurien de	beneir	, li haurien de besar els peus; allí, abans de presentar-se ell, no hi
donar. És una sort que hagi vingut aquest mestre al poble. Mereix d'ésser	beneït	... Li hauríem de besar els peus... La meva mare està commoguda. Ah! el
he pensat que seria ben acollit de Déu. Morir voluntàriament, tot	beneint	, per què ha d'ultratjar la voluntat suprema? Jo havia desitjat tant la
-me a poc a poc a la vida, i amb quin braó! Un llibre salvador Encara avui	beneeixo	aquest llibre. Quin déu favorable me'l posà a les mans? Un dia recorrent
sobresurt per damunt els altres. Potser un dia estaràs orgullosa de mi i	beneiràs	les penes que t'hauré fet passar; potser beneiràs fins i tot això que
orgullosa de mi i beneiràs les penes que t'hauré fet passar; potser	beneiràs	fins i tot això que anomenes la teva falta. Potser el meu pare també
amb tot això no t'has alliberat de fer coneixença amb el fred i la fam. ¡	Beneïts	siguin tots dos! El fred i la fam són la primordial, la suprema lliçó
llurs: els rams. Algú potser s'ha adonat que el senyor rector els	beneïa	. L'escolà els ha manat eixir de l'església, i cap altra cosa no farien
d'inspiració rococó; fina i gràcil com una ceràmica que, després de	beneïda	, serà repartida als romers, una a cada una de les persones que visiten
semblar que aquell dia la meva unió matrimonial ab l' Alfredo habia sigut	benehida	un temps pe 'l capella, desde la iglesia de Sant Culgat, y per la mare,
un racó amb prou profunditat per a ficar-m'hi dins. Si alguna cosa he	beneït	és la frescor de l'aigua. Bracejar, sentir el doll caure'm a ple rostre,
trobar a mi, tot sol. Aquell dia, Mònica, d'amagat del meu orgull, et vaig	beneir	des del fons de la meva vida miserable. ""També"" a tu la meva
al costat de la seva mare. —Cosme m'ha demanat que em quedi. —Que Déu el	beneeixi	! Cosme baixà junt amb la seva dona i van sortir al jardí. Els nois
L'ajudaven a pujar les escales... Núvols d'encens; el sacerdot els	beneïa	; el cant del gall ratllava els sons grandiosos de l'orgue. "La meva
Lluïsa era la dona ideal indispensable a la gent com nosaltres, i la vaig	beneir	des del fons del meu cor. No em vaig equivocar. El dia de la vostra boda
es retrobava de nou junt a l'altar al costat d'aquella dona. —...Déu	beneirà	la vostra unió, santificarà el vostre amor i el farà perdurable amb la
la paraula teva que em fa falta." "Perdoneu-me i que Déu us	beneeixi	." Desolat, fatigat, commogut, Gaspar aplega lentament els fulls de
mentre oïa parlar d'afartament; per la bona hora va	beneir	el seu pap; no menys alegre esdevingué la mala mare, i deia
en aquells termes molt més tard emesos per	beneir	Maria, segona Eva—: Salve, Mare dels homes, de si fèrtil

Pàgina 1 (de 53)

50 següents