×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb beneit |
Freqüència total: 2142 |
CTILC1 |
sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra | beneïda | , quítia d'humanes passions, em comprendrà i m'absoldrà, i entretant jo em | el consolador adobacossis del mig. Si bascula enlaire, perquè era prou | beneit | per raure-hi, no cal. I si és a la timba, tampoc. Altrament, mort | l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del bateig: l'aigua | beneïda | solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades els seus cabells; | bé podia ésser. Ja saps com és la Beneta: és una ànima de càntir, una | beneïda | de Déu. Li entrà por, i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia | guanyar! E Egoisme Potser en la mesura que no som egoistes som | beneits | . I potser, també, en la mesura que som beneits ens veiem incapacitats per | que no som egoistes som beneits. I potser, també, en la mesura que som | beneits | ens veiem incapacitats per a ser egoistes. Epitafi Per exemple: ací jau | espera allà a fora, i que fruïm meravellosament lliures, d'unes absurdes, | beneïdes | vacances de l'existència. No és difícil, doncs, imaginar l'esperit de | convertir en lletra impresa la paraula. Tu em vas fer conèixer en aquells | beneïts | temps de Cervera el plaer que atorga l'olor de la lletra impresa. | a fer equilibris del tot innecessaris. Mira si faig economies en aquesta | beneïda | ciutat que el meu palau, és vell i esquerdat val a dir-ho, em costa cent | amb el retrat de sa mare sobre la tauleta de nit, vora la pica d'aigua | beneïda | —"aigua de Roma, nineta, beneïda pel Papa"— veient com les mans li | m'aixec per anar-me'n me torna seguir i m'ofereix, devora sa pica, aigua | beneïda | amb sa seva mà. Me seny i llavors m'enteplega aquesta: —Podria parlar una | així com així: —Ets massa curra, Antonieta. S'ha enamorat de tu com un | beneit | . Si no pot per les bones, te rendirà per les males. Qualsevol dia | en els bars o penjant-se com una lira a l'espatlla d'algun senyor ric i | beneit | que amb l'excusa del color local es lliura a la disbauxa. Per referència, | Tomàs, ho vol tocar per a creure-ho. Hi ha l'americana asexual i una mica | beneita | , com una senyora que tinc a dues passes estirada en una | la bandera. Primer hi han enviat els missioners a escampar l'aigua | beneita | ; després hi va l'explotador amb les xurriaques. Llegiu el llibre del | la indústria religiosa fa servir per a convertir-les en piques d'aigua | beneita | . Aquests mol·luscs, que els francesos anomenen /bénitiers\, | collaret..." Jo li acostumava a replicar: "Calla, boja" o "No siguis | beneita | " volent-li treure aquestes il·lusions absurdes del cap. Doncs bé; | contenta la mestressa? [(L'acarona.)] Eva. Estigues, | beneit | ! ¿I què en farem, del pobre Caín? Adam. Ara no són hores de | herència... Jo en es seu lloc desconfiaria de Na Remei. Aquesta gent és | beneita | . Es referia a la noblesa. Ella no ho era i tenia molts de doblers. La | d'olivera, que podia semblar de l'hort de Getsemaní. Mancava aigua | beneita | : Na Remei hi posà aigua de la cisterna. Proveïts de ciris, els assistents | i sabia per què. La societat és dolenta i murmuradora. El marquès no era | beneit | , però li convenia semblar-ho de vegades perquè era polític. ¿No obtingué | obrí els seus: —Era un poca-vergonya. I de savi no en tenia res: era un | beneit | . Aquells versos, no els va fer ell; ¡no! Jo hi era davant; els hi | hi escriví es mestre. De llatí en sabia tant com jo, ¿no vos dic que era | beneit | ? I ja veis on s'ha anat a morir. Dins infern cremarà. Tal fou l'oració | auxili. Dona Obdúlia ressuscità, amenaçadora: —Sempre has estat un | beneit | —cridà—. Surt d'aquí, si no vols que ho conti tot en es meu homo i | Els de /Bé hem dinat\ no el sentiren: optaren per posar cara de | beneits | . Però, amb tot això, el director d'/El Adalid\ havia desviat la | amb Na Pilar Gradolí. Com que Na Pilar Gradolí era la més lletja i | beneita | de les germanes, el jove doctor es limità a produir una vaga rialla de | peces. —¡Jesús Senyor! Sis nits sense dormir. —A mi em faria por. — | Beneita | , aquestes coses estan molt perfeccionades. Però Dona Obdúlia en realitat | amb vostè, Obdúlia. Dona Obdúlia dirigia els seus ulls grossos i un poc | beneits | a un admirador que la contemplava rendidament. El flirt es matisava | matèria de moral: —Ara ets jove i estàs a s'edat de divertir-te. No sigues | beneit | . Es dia des benefici, com a paisà, l'has d'obsequiar amb un ramell de | com ho pot ser un gros animal. Els ulls semblen una mica de bou, una mica | beneits | . En el Variétés l'artista té els seus partidaris. Fins i tot els | no hi havia por que ho veiessin, perquè no ho miraven. Aina Cohen era | beneita | en privar-se de seguir el seu impuls. Dins un medi com el nostre, | fada sense fetills amb seny de mestressa molt fina. | Beneïda | dea d'eixampla —cor il·lès i feiner—, benigna fins en | [(Fent un esforç per semblar tranquila.)] Ets molt | beneita | , Merceneta. Com que estava desvetllada... volia treballar. | El vostre, molt més. Parleu d'esparvers i sóu una lloca. Jovita | Beneit | encantat creus que essent soldat faries carrera? Marcó Vós, cos | Amb la seva sang impura s'enterbolí tot el mar. | Beneïda | santa Eulàlia, Patrona de la ciutat! D'ençà d'aquella jornada, | enlaire, Déu vetlla pels catalans i santa Eulàlia | beneita | també té enlaire les mans i el Cavaller de Sant Jordi | negra per tots els dols que us vindran. Santa Eulàlia | beneïda | , volgueu-me allargar les mans!— El calze per Catalunya | tornant el cap blanc: bé tardes prou, Corpus Christi, | beneït | Corpus de Sang!— La presó de Lleida Glossa En la | no sortiria ni el més fer marí i cremaríem cera | beneïda | i tocaríem prest a comuní. Vós mateix escolliu-vos la peanya, | i era veritat que no sabia parlar de res més i s'anava tornant com un | beneit | tot i que jo me l'estimava molt. I deia que el primer dia de casat, el que | processons solemnes, usant uniformes de grandeses extingides i ciris més | beneïts | que els ciris corrents. Cada família tenia el seu nombre determinat | dintre unes gàbies de vidre, fent companyia a les piques d'aigua | beneita | , o als grans armaris negrencs, coronats d'escuts i plens de roba interior | com si fos una verge metàl·lica que camina tímidament sobre un rostoll | beneït | , li semblaven, a l'hereu Lloberola, unes vísceres dissecades de museu | sense conviccions, tiren al dret; ara són partidaris d'aquest general | beneit | i demà serien partidaris d'una república o d'un règim comunista, si | que estiguis "merla"... —És que, creu-me... no, no, no siguis | beneit | , no estic "merla"; però és que creu-me, la vida es presenta d'una | un paral·lel entre la gitana i Santa Teresa de Jesús. Uns quants | beneits | de la primera volada que s'escoltaven aquell sapastre molieresc, | va mirar amb més interès. L'amiga de Maria Lluïsa li aconsellà que no fos | beneita | , però ella encara no havia arribat a conclusions semblants. Tot el | —M'ha dit açò i açò,— Eliezer se postra i humilia: — | Beneït | el teu nom, o Jehovà! tu has posada la filla del germà | ja cavalcant, la núvia d'Isaac. —Adéu, germana nostra | beneïda | ! Sia la raça de ta sang nodrida, llum de les nacions, | promesos i regnis en el trono d'Israel.— David li respongué: — | Beneita | sies! beneita la dolçor de tes paraules pies, |
|