×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb benestant |
Freqüència total: 899 |
CTILC1 |
i lectors, que, per molt de temps encara, es recluten entre els sectors | benestants | . De tot això, evidentment, n'arriben refraccions al poble. Però la | econòmiques, els magnats de bossa opulenta, les corporacions | benestants | , van proposar-se millorar els seus mobles en proporció a la seva | de l'intel·lectual perduren encara amb una certa vigència: les famílies | benestants | segueixen nodrint els seus rebrots lletraferits; el mecenatge adopta | Ahir, mentre dinàvem, es va omplir el menjador de l'Hostal del Sol. Gent | benestant | , homes ben vestits, alguna noia de "bona família". (Hi havia la Nené | davant de casa i parlaven. Tots dos ja eren vells. Guatxes era un pagès | benestant | i home influent en el poble, estimat de tots i respectat; Pere Franch, un | Moral Instructivo", amb un cafè, on es reunien els pagesos | benestants | a parlar de les terres, del temps i una mica de la situació del país; i | havia de dir. Hi havia, per aquells dies, al poble una família de pagesos | benestants | , amb fama de valents i decidits, coneguts pels de la Catalana. La | una gran despesa, era admissible perquè per a la majoria de la gent | benestant | era una despesa perfectament suportable i, alhora, un signe de | jo mateix. Els altres passatgers em feien la impressió d'ésser lliures, | benestants | . Jo em trobava miseriós. ¿On era l'abrandament de la nit anterior? Em | confortable i burgès d'aquelles cases era com el somriure irònic dels | benestants | davant els meus parracs. Àdhuc les flors tardorals que guaitaven als murs | França i la mentida social del seu règim, i tota la humanitat dels | benestants | endurits de cor. En aquest estat d'ànim anava a provocar l'home que | als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent | benestant | , de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren | prou. Hauria de canviar rodonament la moral de tot el poble, de tot; | benestants | i menestrals i malestants. Al nostre temps era considerat de bon seny fer | va travessar el Portal Nou i, després d'haver seguit un carrer de gent | benestant | i a l'aire encara adormida, ja als afores de la muralla el va sobtar el | allà l'enrolaven, d'aprenent, de grum o del que fos. En els estrats més | benestants | , la decisió disminuïa en peremptorietat, però no per això s'ajornava en | els tuteigs ràpids i anticonvencionals; o el lèxic dels fills de famílies | benestants | . Les més, i més importants, afecten a nivells decisius de les relacions | que les ordres religioses han tingut a l'hora de la formació de la gent | benestant | . A les illes, la castellanització no s'ha produït per xocs entre grups de | ruralia podien exercir amb molt més avantatge. A la llarga, les famílies | benestants | han emigrat a la Ciutat, cercant millors condicions de vida i un quadre | fenomen que es pastava. Conhort d'advocats desenfeinats i de capellans | benestants | , la Renaixença no tenia en realitat massa possibilitats d'èxit. La | o la castellanització, als quals forçosament acudeixen les minories | benestants | . I baldament les circumstàncies històriques, principalment la immigració | per a saber que aquests condicionaments es tradueixen per part de la gent | benestant | en menyspreu d'aquells altres que pensen i escriuen o treballen per la | a causa de l'imant que tenen tots els comportaments dels grups més | benestants | . No insistirem mai prou en el fet que aquests condicionaments siguin de | retrata en El Cortesano— no pot semblar més confortable i | benestant | , animat de jocs cultes i de jovialitats rutilants. El duc de Calàbria és, | la ciutat es troba sense cap minoria consolidada, de base | benestant | i amb pretensions directives. Donades les circumstàncies, hauria | castellanitzadora anava progressant: això, és clar, entre les classes | benestants | , que eren, al segle passat, la clientela "normal" de la literatura. La | juristes, prínceps, frares, bisbes, papes (tots d'entre el grup dels | benestants | ); mentre que, avara dels seus trets, cap no n'adreça als de l'altre grup, | entremig de vinyets i tarongerars, Barcelona. Petita ciutat feinejadora i | benestant | , res no conserves del temps que els nostres, per record i enyorança del | i la novetat es somriuen l'una i l'altra i el somriure llur fa | benestant | la nostra vida, podrem dir que havem definit, per la possessió, la | més enllà dels termes estrictes de la intel·ligència i de la normalitat | benestant | dels sentits per massa afinament de la sensibilitat de vegades o per | les comoditats acceptades o renoven les fòrmules usades de la facilitat | benestant | . D'aquest primer llibre del Tomàs Garcés podem lloar la qualitat alada | de seguir la corrent general o defensar-se'n, és a dir, els rics, els | benestants | , la senyoria rural, la millor grana de les nostres comarques. Els | menys importants i després es va estenent gradualment als ciutadans menys | benestants | fins a convertir-se, en alguns països, de privilegi que era abans, en | que se sentien identificats amb el proletariat urbà, i els pagesos | benestants | (kulaks), els quals pretenen utilitzar en profit propi la revolució | categories imaginatives i periodístiques que ajudaran l'estabilització | benestant | de la novel·la catalana. El llibre de Pere Coromines recull, millora i | ciutats d'enlloc: A l'hora que de l'oci et fas mirall, feliç i | benestant | de la indolència, l'ombra d'un núvol juga amb ta presència | deixar-nos una interpretació dolça i sentimental de la vida refinada i | benestant | de la seva època, pintors i escultors s'entretingueren poblant esglésies | ple de coixins, a la manera oriental; poden allargassar-se en la peresa | benestant | , com si fossin rics; poden tenir idil·lis bucòlics, sobre un fons de | ¿Creus més feliç Demetri Pompeià, que no s'avergonyí d'ésser més | benestant | que Pompeu? Cada dia li era referit, com a un general, el nombre dels | els sufragis, va jurar que no reclamaria l'herència de Tàrius, home | benestant | . Dirà algú: "Fou temença ben migrada, que no semblés que amb la | fatxendes i baladrers amb escopetes noves, de poc preu; homes d'aspecte | benestant | , cepats i espatlluts, amb armes de foc central, de dos trets, que l'hereu | encomanà una gran tristesa. Es llevà amb recança. La seva roba de ciutadà | benestant | damunt dels sacs de gra, les seves sabates enllustrades sota el llit de | la mar, amb l'esperança que en altres indrets trobarien gents més | benestants | que els podrien donar feina. Feia tres o quatre hores que caminaven, quan | realitzar-se, damisel·la. Ell estaria bé; ja no sofriria, i vós, sabent-lo | benestant | , també podríeu viure tranquila... Tot, menys parlar-li i que us parli. | de l'església; és voltada, a peu pla, de carreteres, i té un aspecte | benestant | i feliç. El pla que volta la vila és més fi —dèiem— que el de Vidreres, | sanguínia, d'acusades mandíbules i sorneguera expressió de pagès català | benestant | i ben peixat. Molt més que un espiritualista, és un sensual: sensual com | de banys de Sanillers, ple de canonges de la Seu i traficants muntanyencs | benestants | . A Sanillers van passar els nuvis dies de felicitat completa l'estiu del | de seguida consideraren la guerra com un desastre, mentre que els | benestants | no cabien a la pell d'alegria, tot i que ells, millor que no pas els | n'és de clara i de tranquila!— Aleshores apagà el llum, i la cambra, tota | benestant | , romangué obscura, si no és per mos raigs, que resplandiren tan | donzelles sofrien els turments més horrorosos, de vegades àdhuc persones | benestants | , que escanviaven joiosament les gaubances d'aquesta vida per les d'una | pas excepcional en les famílies del país: les branques riques, o tan sols | benestants | , solen ésser catòliques i convencionals; les pobres, anarquistes i |
|