×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb berena |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
amb el sac al coll, l'aixada o la falç sobre el sac, i el cistell de la | berena | penjat al braç, sortien de l'horta per les senderes o baixaven ja en | poder allunyar el pensament d'aquella idea. Despenjà el cistell de la | berena | , penjat en una branca, i s'assegué damunt l'herbei. Acabava de seure, | ja davant de la casa. Les noies anaven acudint amb els cistells de la | berena | i se saludaven amb crits. Feia fresca, i la nena de la Sila va ajupir-se | no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els berenars. Fer la | berena | el dia de Pasqua, és un goig sobretot per als fadrins. I per als infants. | I per als infants. Els infants es mengen la rosca com a llaminadura de la | berena | . I la rosca és la mona valenciana. La rosca la fa la mare, l'agüela o la | l'ànima no se les podrà menjar en una setmana, seran el plat fort de les | berenes | de les dues tardes pasquals. Ballades i cantades a les eres. Els fadrins | la història del viatge, els bureos a què han assistit, les menjades de la | berena | que portaven al sarró, les torrades de xulles, les mosses que han | que ha rebut de la barra on penjava... A la vesprada els xics fan la | berena | agrupats per colles. Epíleg Ja estan descrites les festes benassalenques, | anys que tres famílies de masovers s'hi juntaven al maig per compartir la | berena | . Encara que sigui invisible, t'hi pots confiar. En el pla d'aquesta | la inspecció de models a modistes i botiques, el passeig, el cine i la | brena | a les cases de moda li ocupaven per complet les hores de cinc a vuit; | de l'ai! de consuetud ha obert les mans deixant caure inconscientment la | berena | al nostre costat; alhora se li ha desfet el pentinat descabellant-se-li | de trompa i de saquet, cadascú empunyant el seu gaiato, i al muscle la | berena | , animosos, plens de satisfacció i de bon humor. ¡Quin formiguer per el | amics no cal estovalles, allí, en terra plana, fan la "topaeta" de | berenes | . Dels saquets ix de tot, des dels alls cluixents, fins lo torró del | el diumenge al vespre. El sendemà l'hereu es féu sellar l'egua, preparar | berena | del bo i millor que penjava al carner, i se'n pujà a muntanya, on l'altre | traspassar, l'encavallà damunt la ròssa més mansa que tenia, amb prou | berena | al sarró. De dones, al cim d'un pasquer, no se n'hi veuen gaires, si | per l'escada, dos per despeses d'estris, dos per la roba, quatre per la | berena | i quatre per imprevists: total 15 cuartos. Hi havia un | a cercar els queviures, que s'han de conservar fàcilment: pa ( | brena | —berena—, apòstol, pa d'apòstol; oferta quan és de sègol), oli, | cercar els queviures, que s'han de conservar fàcilment: pa (brena — | berena | —, apòstol, pa d'apòstol; oferta quan és de sègol), oli, cansalada, | castanyes per Tots Sants, turrons per Nadal, una fontada al istíu, una | brena | á la Salut, una sortida á Montserrat. D' aquesta mena de Cases de joch, | veient al rec el cel blau. No em digueu res de | berenes | fins que flautegi el gripau. El llac de blat Al bell | de la muntanya urbana, pinet rodó que protegeixes les | berenes | clares, i que innocent escoltes la impúdica cançó, | concurren á èll, principalment en los dias festius, á celebrar dansas y | barènas | . Molts altres passetgs se troban al rodedor de Madrid molt cómodos y | fins ben avançat el matí a fi que ell descansàs a plaer, arreglant-li la | berena | els dies que com a perit marxava al seu treball. I, a més a més, ell es | barcella de dacsa". La dona dormia. Ell es va arreglar una ascètica | berena | : un pa moreno, una ceba i un parell de "xulles amb ulls", com deia la | un sac al coll com si anàs a dur alguna cosa a la vinya; hi portava la | berena | d'un dia i una poca roba, i a la butxaca un duro solitari. Als cinc | és alt i la calor ens punxa? Tu seràs, Marta, que no li hauràs tingut la | berena | a punt. Marta. Per mi, ja podria planejar en les jaces de | veure l'ase dins la cort i he pensat que series aquí. ¿Que he d'apuntar | berena | per demà el matí? Quim. Més que més, sí. Marta. No m'ho | mà, més acatxat pel pes dels anys (setanta quatre) que pel càrrec de la | berena | , eixir per el portal del Toll i Caputxins a les sis i mija del matí i | de l' hivern, tot temps de l' any acudiam á la cita. Pera nosaltres la | brena | assenyalava l' hora y la encesa de fanals donava la rematada. Los únichs | y me 'ls fará tota la vida recordar ab lo més dolcíssim enterniment. La | brena | (Popular) Se trobaren, vora 'l riu Fluviá, tres sobrhumanas donzellas d' | fruyta, parant taula ab las flors qu' havem aplegadas. Finida la | brena | , vesprejava. Se donaren las donzellas un bes á cada galta y 's | A sotaixella hi duya 'l mocador blau que embolicaba la fiambrereta de la | brena | ... Reculá la Tuyas totduna, pujá amunt amunt y tot seguit, gayre be am | carrers de pagesos qu' ab la manta y las eynas á coll y 'l cistell de la | brena | al bras, van arriant matxos y rossins que xano, xano, ab lo ronsal | altres tres viudes, portava sota del bras la desqueta ambe l'oferta d'una | brena | y d'un flacó de vi. Y, cum en aquell poble era la costum de fe'l novenari | mateixa. Mira! El llum que portavas cade mati a missa me feya claror; la | brena | y'l vi qu'oferias per mi m'han alimentat y apagat la set; y, gracies an a | pare i el Josep. Quan pujàvem a dormir encara aprofitava per apariar la | berena | de l'endemà o per endreçar coses; alguna vegada acostumada a ser | dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la | berena | . Pa amb pernil. D'aigua massa que en trobaríem. Sortírem a punta de dia i | un bou. Ara l'Angeleta anirà sola a aviar les vaques i tia ens portarà | berena | allà a les dotze. Sopes, un tros de pernil i enciam amanit. De la bóta | fet fosc. Calia anar a munyir i poca cosa més. Ni parar taula ni apariar | berena | per l'endemà. En els meus records d'ara crec que aquella nit va presagiar | Tal vessa oli de trabocat cetrill. Després que ha vomitat l' aygua y | barena | , Lo deixan estirat y li fan vent... Vi li posan als | fent de mare, Criada, dida y de tot. Apenas fineix la | brena | , Inclós alló del sarró, Quant s' alsan tots perque | Les dones compareixen ab lo cistell al bras; los hòmens duhen la | berena | penjada al bastó. De bona arribada van á visitar sa virginal Patrona, y | i li donà una mica de pa i cansalada que se n'havia emportat de | berena | . Durant tot el matí, el cadell va anar darrere els talons de la | dels Ginebrells, es va aturar a la Font de les Mentides per menjar-se la | berena | . Va amorrar-se al toll i en aixecar el cap, va veure una persona dreta | i després d'apariar els corders, va dir a la mestressa que li preparés la | berena | . —Que també voleu aviar? —Doncs és clar, dona! Per què no? —Voleu | de la Casa de la Vila. Abans de posar-se a la feina, va dir que per | berena | li portessin un pernil i un bot del millor vi de la Conca. I encabat, va | fita. Els de Senet van triar un jove molt caminador i li van donar bona | berena | perquè tingués més forces: un formatge, un xoriç i una bóta de vi. El | ha hagut d'anar a la feina i m'ha dit que et donés avís perquè li portis | berena | .» Aleshores ella va començar a riure, potser per la paraula berena, que | i mai no diria. Quan ell ja era al llit, la Palmira desembolicava la | berena | i queixalava el pa i aquella truitada que havia preparat el vespre abans, | Quan tindria ullats els troncs, esperaria que es fes fosc. S'havia portat | berena | . No l'interessava ser vist ni enraonar amb ningú. Aleshores faria cap a |
|