×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb berenar |
Freqüència total: 1117 |
CTILC1 |
tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el | berenar | i altres monstruoses i tètriques escenes negres, després de somniar-los, | almenys de moment, en el silenci. Després de la feina, aquesta tarda hem | berenat | cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà | aquella poc que podran cremar-la". Amb la Fina, la Roser i les nenes | berenem | a la Font de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme lluna d'or | l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs. | Berenem | a la font de la bassa de Vilarmau, sota els faigs, a l'ombra fresca. Hem | Mola, víctima d'un accident d'aviació. La ràdio italiana la confirma. | Berenem | a la font de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre | d'herbei. Després s'asserena; el cel s'emmiralla en els tolls del camí. | Berenem | vora una font que neix en una balma de molsa fosca i de sorra netíssima. | Dia fresc, gairebé fred: a la tarda he hagut de posar-me un jersei. | Berenem | a la bassa de Vilarmau, voltats de falgueres, ran de l'aigua verda on | religiós, una tendència a preferir les formes "apocalíptiques". | Berenem | vora la font Camp Xamení, en un jaç de farigoles, davant un camp ple de | els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint versos anglesos. | Berenem | a la font de Vilarmau, i després anem als cingles que hi ha damunt de | turgents de llavor. Grives que fugen. 29 juliol. Vaig a | berenar | , amb l'avi, la Fina i la Magdalena, al Serrat de Cerdans. Seiem vora una | 27 graus a l'ombra. El vent és càlid i el sol, un alè de fornal. | Berenem | a la font de Vilarmau amb l'avi. Frescor entre falgueres i pollancres, | els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la font! | Berenem | de cara a l'esglesiola grisa i els densos alzinars. Després, camí amunt, | zones de Terol no han estat ocupades pels republicans. A mitja tarda | berenem | a Vilarmau, per celebrar la llibertat d'en Lari. Quina carn de xai més | pastoral, bíblic. Saborós vi negre i ametlles torrades han arrodonit el | berenar | . En tornar, era ben fosc, però amb celístia. Érem un grup d'unes vint | mig pa: de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! | Berenem | a Mas Joan: llonganissa abundosa, pa, formatge, excel·lent vi... Arribem | a la tarda els dos nois jugaven al jardí i quan va sortir a dur-los el | berenar | , de seguida va veure totes les jonquilles plantades al revés: la cabeça | havien regalat unes quantes llaunes de confitura d'albercoc i els faria | berenar | . Jo li vaig dir que m'havia de quedar perquè em vindria a veure la | tenia gana quan arribava de fer el soldat i la Rita no li volia preparar | berenar | perquè deia que si perdia temps no tindria la roba feta a l'hora de | casat començar a viure només per divertir-se. De vegades els trobava tots | berenant | i discutint ni ells sabien de què. I quan arribava anava a descalçar-me | ofensiu, acceptant la gara-gara, els pollastres o les amanides d'un | berenar | de mitja tarda, com la moxaina d'un gos que està obligat a fer-la, sense | feina. Es veu que s'ha posat de moda a Comarquinal. I me l'he endut a | berenar | als Mojons, tot i que no volia seguir-m'hi. —No pot venir cap tarda, | —que sembla tallada tota ella en una sola matèria noble preexistent— i a | berenar | en un bar de la Rue de la Paix. Amb la plugeta, les voreres | foc només espontani. Són quarts de set de la tarda, i va entrant gent per | berenar | . De primer uns francesos, amb un noiet de dos anys que ja juga com si fos | sense amoïnar el proïsme. Ara sóc jo el qui m'interrompo, perquè vull | berenar | ; pa amb tomàquet i pernil, i un vas de vi negre. Procuro no menjar massa, | les racions més reduïdes que altres anys —sobretot, les d'esmorzar i | berenar | —, però, com que així i tot menjo força i, a més, amb el mal temps | tant en tant se m'acostava per preguntar-me si encara no tenia ganes de | berenar | . El seu rostre apareixia jove, fresc, immaculat. Res de les pal·lideses | Amb l'excusa d'evitar la presència de la vella, la criada em portà el | berenar | a la rebotiga. Aviat s'acostumà a berenar amb mi. Portava un sol plat per | la vella, la criada em portà el berenar a la rebotiga. Aviat s'acostumà a | berenar | amb mi. Portava un sol plat per a tots dos i un sol vas. Els primers dies | del pis, la criada fugia per la farmàcia. La vella em trobava sempre | berenant | sol. I es desesperava, puix que ara ja sospitava de la nostra | veritable estat. Altres vegades la festa acabava més malament. Si havíem | berenat | fort, tots junts ens tancàvem en un catau, i no en sortíem fins tard de | de tots els altres, ens proveïa de tabac, pagava el beure i, sovint, | berenars | i ressopons. Cada setmana rebia de fora, de la seva família, una caixeta | d'esperar que fosquegés. "Mentrestant, celebrem-ho —va dir ell—; anem a | berenar | , jo et convido." Vam entrar en un bar, davant l'Arc del Triomf, | bar, davant l'Arc del Triomf, cantonada a Trafalgar. Vam fer un espléndid | berenar | de comiat i a l'hora de pagar la nota ell posà damunt la taula un grapat | hores en què es decidia quelcom d'important per a mi. —Jo t'he convidat a | berenar | , i has hagut de pagar tu —va dir-me l'ajudant confús. No podia amagar la | bocí. ¡Com era gustosa l'ombra als ulls enlluernats! No havíem acabat de | berenar | quan vàrem veure acostar-se per sota els arbres una processó de noies | A Benassal, per Pasqua, no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els | berenars | . Fer la berena el dia de Pasqua, és un goig sobretot per als fadrins. I | de taverna. Pels camins retornen al poble les colles d'amics que han | berenat | junts. Per la carretera pugen alguns carros amb fadrinalla cantadora. És | Nicolau, Colau bendito...— No porten cap cistella, ara. Perquè el | berenar | el faran l'endemà a la vesprada sense dur el gall, sense passejar-lo ja | us diu que altre temps el pare sant Francesc vingué amb els seus frares a | berenar | en aquesta muntanya. Era precisament un dia d'octubre. Els frares d'igual | a no cobrar ni un vint i en molts cassos haver-hi d'afegir diners, perquè | bereni | la justícia, corprès de tanta honradesa, vos abraça, vos estreny la mà, i | rostolls, verda en els userdars i les tardanies. Quan el cistell és ple, | berenen | a l'ombra: uns talls de pernil i una llesca de pa de froment, que al món | d'encendre la llàntia, seu a la taula i diu amb un somrís: Ara jo voldria | berenar | . Allavors l'esposa hi estén un tovalló blanc i a la poca estona surt amb | sobre la coma, després d'haver enterbolit un grup d'estrelles. Acabat el | berenar | , el pare, prenent als braços i a la mà sos tres fills que estenen les | Una vida Mais je puis mourir! Moi!... Jules Laforgue Després de | berenar | la mare, ja ben pentinada i composta, va pendre el fill als braços, el | eren petits: —Què té, el maco? Que no es troba bé?... Que no ha | berenat | , avui?... Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant | i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut. —Dolent!... No haver | berenat | ! Tant de mal com et fa! ¡Ja té raó, ja, la teva mamà, que | el rostre va enrogir-se-li com si li haguessin donat una bufetada. Havent | berenat | , s'acomiadà dels pares i se n'anaren cap a la carretera. A mig camí, com | hora de dinar, es digué: —Ne fa per tota la mesada... Mes a l'hora de | berenar | la Mió va cremar-se, veient que tampoc venia en Pelifet. —Ves on la | y una copa de cafè. Victoria, vostè val més or que pesa. Ahont se pot | brenar | millor qu'aquí? Tot nèt y apetitós com paladar y salut demanen...— Y la | anaven a cercar la petaca oblidada, el mocador de butxaca, el cabàs del | berenar | , encara que fos a la fi del món; li llevaven el barret, les sabates i els |
|