Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el	berenar	i altres monstruoses i tètriques escenes negres, després de somniar-los,
almenys de moment, en el silenci. Després de la feina, aquesta tarda hem	berenat	cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà
aquella poc que podran cremar-la". Amb la Fina, la Roser i les nenes	berenem	a la Font de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme lluna d'or
l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs.	Berenem	a la font de la bassa de Vilarmau, sota els faigs, a l'ombra fresca. Hem
Mola, víctima d'un accident d'aviació. La ràdio italiana la confirma.	Berenem	a la font de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre
d'herbei. Després s'asserena; el cel s'emmiralla en els tolls del camí.	Berenem	vora una font que neix en una balma de molsa fosca i de sorra netíssima.
Dia fresc, gairebé fred: a la tarda he hagut de posar-me un jersei.	Berenem	a la bassa de Vilarmau, voltats de falgueres, ran de l'aigua verda on
religiós, una tendència a preferir les formes "apocalíptiques".	Berenem	vora la font Camp Xamení, en un jaç de farigoles, davant un camp ple de
els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint versos anglesos.	Berenem	a la font de Vilarmau, i després anem als cingles que hi ha damunt de
turgents de llavor. Grives que fugen. 29 juliol. Vaig a	berenar	, amb l'avi, la Fina i la Magdalena, al Serrat de Cerdans. Seiem vora una
27 graus a l'ombra. El vent és càlid i el sol, un alè de fornal.	Berenem	a la font de Vilarmau amb l'avi. Frescor entre falgueres i pollancres,
els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la font!	Berenem	de cara a l'esglesiola grisa i els densos alzinars. Després, camí amunt,
zones de Terol no han estat ocupades pels republicans. A mitja tarda	berenem	a Vilarmau, per celebrar la llibertat d'en Lari. Quina carn de xai més
pastoral, bíblic. Saborós vi negre i ametlles torrades han arrodonit el	berenar	. En tornar, era ben fosc, però amb celístia. Érem un grup d'unes vint
mig pa: de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani!	Berenem	a Mas Joan: llonganissa abundosa, pa, formatge, excel·lent vi... Arribem
a la tarda els dos nois jugaven al jardí i quan va sortir a dur-los el	berenar	, de seguida va veure totes les jonquilles plantades al revés: la cabeça
havien regalat unes quantes llaunes de confitura d'albercoc i els faria	berenar	. Jo li vaig dir que m'havia de quedar perquè em vindria a veure la
tenia gana quan arribava de fer el soldat i la Rita no li volia preparar	berenar	perquè deia que si perdia temps no tindria la roba feta a l'hora de
casat començar a viure només per divertir-se. De vegades els trobava tots	berenant	i discutint ni ells sabien de què. I quan arribava anava a descalçar-me
ofensiu, acceptant la gara-gara, els pollastres o les amanides d'un	berenar	de mitja tarda, com la moxaina d'un gos que està obligat a fer-la, sense
feina. Es veu que s'ha posat de moda a Comarquinal. I me l'he endut a	berenar	als Mojons, tot i que no volia seguir-m'hi. —No pot venir cap tarda,
—que sembla tallada tota ella en una sola matèria noble preexistent— i a	berenar	en un bar de la Rue de la Paix. Amb la plugeta, les voreres il·luminades
foc només espontani. Són quarts de set de la tarda, i va entrant gent per	berenar	. De primer uns francesos, amb un noiet de dos anys que ja juga com si fos
sense amoïnar el proïsme. Ara sóc jo el qui m'interrompo, perquè vull	berenar	; pa amb tomàquet i pernil, i un vas de vi negre. Procuro no menjar massa,
les racions més reduïdes que altres anys —sobretot, les d'esmorzar i	berenar	—, però, com que així i tot menjo força i, a més, amb el mal temps
tant en tant se m'acostava per preguntar-me si encara no tenia ganes de	berenar	. El seu rostre apareixia jove, fresc, immaculat. Res de les pal·lideses
Amb l'excusa d'evitar la presència de la vella, la criada em portà el	berenar	a la rebotiga. Aviat s'acostumà a berenar amb mi. Portava un sol plat per
la vella, la criada em portà el berenar a la rebotiga. Aviat s'acostumà a	berenar	amb mi. Portava un sol plat per a tots dos i un sol vas. Els primers dies
del pis, la criada fugia per la farmàcia. La vella em trobava sempre	berenant	sol. I es desesperava, puix que ara ja sospitava de la nostra
veritable estat. Altres vegades la festa acabava més malament. Si havíem	berenat	fort, tots junts ens tancàvem en un catau, i no en sortíem fins tard de
de tots els altres, ens proveïa de tabac, pagava el beure i, sovint,	berenars	i ressopons. Cada setmana rebia de fora, de la seva família, una caixeta
d'esperar que fosquegés. "Mentrestant, celebrem-ho —va dir ell—; anem a	berenar	, jo et convido." Vam entrar en un bar, davant l'Arc del Triomf,
bar, davant l'Arc del Triomf, cantonada a Trafalgar. Vam fer un espléndid	berenar	de comiat i a l'hora de pagar la nota ell posà damunt la taula un grapat
hores en què es decidia quelcom d'important per a mi. —Jo t'he convidat a	berenar	, i has hagut de pagar tu —va dir-me l'ajudant confús. No podia amagar la
bocí. ¡Com era gustosa l'ombra als ulls enlluernats! No havíem acabat de	berenar	quan vàrem veure acostar-se per sota els arbres una processó de noies
A Benassal, per Pasqua, no es veuen milotxes pel cel. Es fan, això sí, els	berenars	. Fer la berena el dia de Pasqua, és un goig sobretot per als fadrins. I
de taverna. Pels camins retornen al poble les colles d'amics que han	berenat	junts. Per la carretera pugen alguns carros amb fadrinalla cantadora. És
Nicolau, Colau bendito...— No porten cap cistella, ara. Perquè el	berenar	el faran l'endemà a la vesprada sense dur el gall, sense passejar-lo ja
us diu que altre temps el pare sant Francesc vingué amb els seus frares a	berenar	en aquesta muntanya. Era precisament un dia d'octubre. Els frares d'igual
a no cobrar ni un vint i en molts cassos haver-hi d'afegir diners, perquè	bereni	la justícia, corprès de tanta honradesa, vos abraça, vos estreny la mà, i
rostolls, verda en els userdars i les tardanies. Quan el cistell és ple,	berenen	a l'ombra: uns talls de pernil i una llesca de pa de froment, que al món
d'encendre la llàntia, seu a la taula i diu amb un somrís: Ara jo voldria	berenar	. Allavors l'esposa hi estén un tovalló blanc i a la poca estona surt amb
sobre la coma, després d'haver enterbolit un grup d'estrelles. Acabat el	berenar	, el pare, prenent als braços i a la mà sos tres fills que estenen les
Una vida Mais je puis mourir! Moi!... Jules Laforgue Després de	berenar	la mare, ja ben pentinada i composta, va pendre el fill als braços, el
eren petits: —Què té, el maco? Que no es troba bé?... Que no ha	berenat	, avui?... Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant
i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut. —Dolent!... No haver	berenat	! Tant de mal com et fa! ¡Ja té raó, ja, la teva mamà, que
el rostre va enrogir-se-li com si li haguessin donat una bufetada. Havent	berenat	, s'acomiadà dels pares i se n'anaren cap a la carretera. A mig camí, com
hora de dinar, es digué: —Ne fa per tota la mesada... Mes a l'hora de	berenar	la Mió va cremar-se, veient que tampoc venia en Pelifet. —Ves on la
y una copa de cafè. Victoria, vostè val més or que pesa. Ahont se pot	brenar	millor qu'aquí? Tot nèt y apetitós com paladar y salut demanen...— Y la
anaven a cercar la petaca oblidada, el mocador de butxaca, el cabàs del	berenar	, encara que fos a la fi del món; li llevaven el barret, les sabates i els

Pàgina 1 (de 19)

50 següents