×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bescantar |
Freqüència total: 212 |
CTILC1 |
acostumaré mai a caminar sobre pols i entre mals endreços, ni menys a ser | bescantada | . Víctor. [(Amb amarga ironia.)] És que esperes la visita | baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura frisa una mica. —No | bescantis | els altres; em fa mal efecte. Això són mentides que feu córrer els homes | i ara tornes per fer allò que no gosarien tants d'aquells altres que | bescantaves | . Vas en aquella casa, dissimules, rius amb un propòsit que, encara que no | Jaume i la seva colla, amb la rancúnia que ens tenen, ho han inflat per | bescantar | -nos, i ara nosaltres n'hem de pagar la pena. —Oh, no! Teresa s' | no l'hauria posat mai en ridícul. Era per aquesta misèria teva, que m'has | bescantat | ; has fet que el meu marit m'acabés d'avorrir i faràs que em llancin | intel·lectuals —sovint en els mateixos que van abandonar Xènius o que el | bescantaven | una vegada caigut— que, mentre altres causes derivades del prestigi | a En Llull, demostraven que els folls eren ells, perquè perdien el temps | bescantant | a aquella gran figura que anava d'un cantó a l'altre per veure si podia | editorials i de llibreria. Gent que potser encara es diu catalana ens | bescantava | un dia de massa afectes a la burocràcia del servei de Catalunya; i ells | i li sembla escandalosa ostentació, i tem que les males llengües no el | bescantin | , potser amb raó sobrera, de vanitat i d'impudícia. I quan els altres | ni amics no han de merèixer plany ni perdó, si no acaten la nova llei o | bescanten | el seu profeta. Cap lligada de sang, d'amistat ni d'agraïment no ha | juraments amb propòsit decidit de no complir-los. Lícit és de robar-lo i | bescantar | -lo i deshonrar-li muller i filles, que, sense comptar el profit i el pler, | amb el propòsit d'ésser obres d'art, la casa no pot ésser admirada ni | bescantada | per cap d'aquelles raons, i això, senzillament, perquè no hi ha tal casa. | literària estrangera, des d'En Redwitz a En Trueba. Contra els qui | bescanten | l'ariditat de certs estudis, ell sabia extreure, de tot el que se li feia | va fer-se creus de la gasiveria de l'hisendat. Tant el satiritzaren i el | bescantaren | , que el brau home, a fi de tapar boques i deturar antipaties, amollà | ja veureu si us en diuen, de bé de la puput. No tingueu por que, ningú la | bescanti | ni en parli malament. Hi ha ocells que encara que siguin bons amics | de si algun que altre caminer que anés de Pi a Mantet podia veure'ls i | bescantar | -los pel poble. De sobte la Llucieta va dir: —Me cal'nar a ca meua. | que van a ponre a Garriguella. Del temps de l'avior que tota la plana en | bescanta | la fama. Gallines de Marsà, descuidades feineres ¿què hi trobeu en les | de l'Associació per a la Caça del Tigre poc serà a un hom a qui | bescantaran | . La cosa, en substància, va anar així: en un dels països més petits que | imprevisibles. Com la seva avidesa. Hi havia qui deia —amb la intenció de | bescantar | -la, és clar— que en ocasions havia estat molt generosa del seu cos amb | Els seus èxits dialèctics eren deguts principalment al seu costum de | bescantar | d'antuvi les opinions que suposava als altres perquè aquests no | deixada, la ciutat que ara no els podria oferir disbauxa i oblit. La | bescantaven | , i eren ells els disbauxats; i, ara que en són fora, París té l'ànima | dir: —Bunyol! Pescador de pega! Aquesta missenyora no parla clar sinó per | bescantar | -me. —Tots esclafiren a riure, llevat de la dameta, que preguntà: —/¿ | altra meravella de les que li oferia la natura. Les gents de ciutat, en | bescantar | -los, cometien una injustícia. Calia plànyer-los, si més no. Portaven una | d'allò que ha vist i ha tocat i no s'està pas d'exalçar gloriosament o de | bescantar | ignominiosament el reietó que l'ha arreconada. Ja us dic jo que en sentia | amb un aire seriós i callat, les granotes de l'estanyol on s'esqueia el | bescantaven | de fer vida interior. Però tanmateix tenia una cua tota virolada, i la | una pietat profunda per les coses i els sentiments de segles enrera, | bescanta | per degenerada i forastera l'obra del pare que l'ha posat al món. Els | la valor del vincle matrimonial, que els més eixelebrats s'esforçaven a | bescantar | amb gran indignació d'En Tomàs de Bajalta, que en això sí, amb la seva | gaubança que ni que el matessin podria ara recordar. Però quan la Ció la | bescantava | massa, ell li enaigava la follia, i no diré que la defensés, però li | i formava amples ones motejades de pics negres, la gent del seu carrer la | bescantaria | , i que una noia que s'havia vist com ella i que ara com ara no podia | que la teva i el daguerreotip de la meva mare. Qui gosaria davant meu a | bescantar | la teva cabellera d'or? Qui la teva puresa? Quant l'amant vingui a | Don Francisco Savalls, fidel als seus odis i als seus amors, però | bescantat | pels que l'haurien tingut de venerar, voltat per la seva muller italiana | i destenyida decadència encara feien tronar i ploure. Allí havia sentit | bescantar | pèrfidament les escabroses facècies del ball i com hi havia entrat de | ella i que esgarraparia si les pogués haver les marmanyeres que l'havien | bescantada | al Born. Com que el seu oncle Rafel no va a l'Església i ella no el vol | Joan, com s'escandalitzen tants i tants hipòcrites del nostre temps que | bescanten | l'Església perquè despèn diner en l'honorament del seu dilectíssim pobre, | de Rotterdam Al·locució de la Follia I. Baldament els mortals em | bescantin | (no ignoro pas la mala reputació que té la Follia àdhuc entre els més poc | raons. Jo li admiro tant la vida privada com la pública. Goethe ha estat | bescantat | i titllat d'egoista perquè s'evadí dels parts de les seves amigues i de | plor. "I a sobre encara ens posaves mala fama", continuà: "encara ens | bescantaves | de xuclallànties i de crida-la-mort: nosaltres, que defensant-te els | pati. Així podré celebrar-ho. De contra, si no te'l guareixo, tu mateixa: | bescanta | 'm, insulta'm, escup-me a la cara! Mira si estic segura del meu remei! | que a gratcient havia entabanat amb aquest nom la gent del poblet com per | bescantar | -me l'enteniment. Era un minyó colrat, d'espatlles amples, de braços i | .— ¿què m'ha dit aquest homenot d'Orlick, Pip? ¿En quina manera m'ha | bescantat | amb el meu marit al davant? Oh! oh! oh!— Cada una d'aquestes tres | amb llurs marits, pegant-se amb altres dones perquè s'han permès de | bescantar | -los. Una cosa és el que diuen, que pot fer pensar en manca d'amor | precipitació, però, no és enlloc característica pagesa, i sovint ha estat | bescantada | la parsimònia del llaurador valencià en els seus tractes i en les seues | Bertran de Born, cap als anys 1185 o 1190, escriví, | bescantant | el nostre rei Anfós el Cast, com un rei feble que no sabia governar: | besnét, besoncle; besllaurar, bescavar; bescara, bescoll, besllum; | bescantar | , bescomptar-se. Notem: bescanviar, bestreure. re. Ex.: | obres civils i "no podent sofrir el caràcter expiatori del Temple", han | bescantat | sempre l'obra de Gaudí. Els partidaris dels més desviats tempteigs | es comentava la seva vida íntima. Els qui escrivien contra ell, | bescantant | -lo, eren molt exigents pel que fa a la vida aliena i excessivament | gent sensata— no trobava altre tema per als seus diguem-ne articles, que | bescantar | Salvador Seguí. El calumniava sense miraments i els seus escrits eren tan | de l'organització —li deien. I el bo del cas era que alguns dels qui el | bescantaven | en aquest sentit, havien estat ajudats econòmicament per ell, però | la Irlanda. 22: L'Episcopat irlandès publica una carta-manifest | bescantant | els atropells comesos a Irlanda per Anglaterra. 23: El Batlle de | fallà la bona criança. I, en conseqüència, el Patronat fou combatut, | bescantat | , difamat. Un altre factor de l'oposició feta al Patronat, en alguns |
|