Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

acostumaré mai a caminar sobre pols i entre mals endreços, ni menys a ser	bescantada	. Víctor. [(Amb amarga ironia.)] És que esperes la visita
baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura frisa una mica. —No	bescantis	els altres; em fa mal efecte. Això són mentides que feu córrer els homes
i ara tornes per fer allò que no gosarien tants d'aquells altres que	bescantaves	. Vas en aquella casa, dissimules, rius amb un propòsit que, encara que no
Jaume i la seva colla, amb la rancúnia que ens tenen, ho han inflat per	bescantar	-nos, i ara nosaltres n'hem de pagar la pena. —Oh, no! Teresa s'
no l'hauria posat mai en ridícul. Era per aquesta misèria teva, que m'has	bescantat	; has fet que el meu marit m'acabés d'avorrir i faràs que em llancin
intel·lectuals —sovint en els mateixos que van abandonar Xènius o que el	bescantaven	una vegada caigut— que, mentre altres causes derivades del prestigi
a En Llull, demostraven que els folls eren ells, perquè perdien el temps	bescantant	a aquella gran figura que anava d'un cantó a l'altre per veure si podia
editorials i de llibreria. Gent que potser encara es diu catalana ens	bescantava	un dia de massa afectes a la burocràcia del servei de Catalunya; i ells
i li sembla escandalosa ostentació, i tem que les males llengües no el	bescantin	, potser amb raó sobrera, de vanitat i d'impudícia. I quan els altres
ni amics no han de merèixer plany ni perdó, si no acaten la nova llei o	bescanten	el seu profeta. Cap lligada de sang, d'amistat ni d'agraïment no ha
juraments amb propòsit decidit de no complir-los. Lícit és de robar-lo i	bescantar	-lo i deshonrar-li muller i filles, que, sense comptar el profit i el pler,
amb el propòsit d'ésser obres d'art, la casa no pot ésser admirada ni	bescantada	per cap d'aquelles raons, i això, senzillament, perquè no hi ha tal casa.
literària estrangera, des d'En Redwitz a En Trueba. Contra els qui	bescanten	l'ariditat de certs estudis, ell sabia extreure, de tot el que se li feia
va fer-se creus de la gasiveria de l'hisendat. Tant el satiritzaren i el	bescantaren	, que el brau home, a fi de tapar boques i deturar antipaties, amollà
ja veureu si us en diuen, de bé de la puput. No tingueu por que, ningú la	bescanti	ni en parli malament. Hi ha ocells que encara que siguin bons amics
de si algun que altre caminer que anés de Pi a Mantet podia veure'ls i	bescantar	-los pel poble. De sobte la Llucieta va dir: —Me cal'nar a ca meua.
que van a ponre a Garriguella. Del temps de l'avior que tota la plana en	bescanta	la fama. Gallines de Marsà, descuidades feineres ¿què hi trobeu en les
de l'Associació per a la Caça del Tigre poc serà a un hom a qui	bescantaran	. La cosa, en substància, va anar així: en un dels països més petits que
imprevisibles. Com la seva avidesa. Hi havia qui deia —amb la intenció de	bescantar	-la, és clar— que en ocasions havia estat molt generosa del seu cos amb
Els seus èxits dialèctics eren deguts principalment al seu costum de	bescantar	d'antuvi les opinions que suposava als altres perquè aquests no
deixada, la ciutat que ara no els podria oferir disbauxa i oblit. La	bescantaven	, i eren ells els disbauxats; i, ara que en són fora, París té l'ànima
dir: —Bunyol! Pescador de pega! Aquesta missenyora no parla clar sinó per	bescantar	-me. —Tots esclafiren a riure, llevat de la dameta, que preguntà: —/¿
altra meravella de les que li oferia la natura. Les gents de ciutat, en	bescantar	-los, cometien una injustícia. Calia plànyer-los, si més no. Portaven una
d'allò que ha vist i ha tocat i no s'està pas d'exalçar gloriosament o de	bescantar	ignominiosament el reietó que l'ha arreconada. Ja us dic jo que en sentia
amb un aire seriós i callat, les granotes de l'estanyol on s'esqueia el	bescantaven	de fer vida interior. Però tanmateix tenia una cua tota virolada, i la
una pietat profunda per les coses i els sentiments de segles enrera,	bescanta	per degenerada i forastera l'obra del pare que l'ha posat al món. Els
la valor del vincle matrimonial, que els més eixelebrats s'esforçaven a	bescantar	amb gran indignació d'En Tomàs de Bajalta, que en això sí, amb la seva
gaubança que ni que el matessin podria ara recordar. Però quan la Ció la	bescantava	massa, ell li enaigava la follia, i no diré que la defensés, però li
i formava amples ones motejades de pics negres, la gent del seu carrer la	bescantaria	, i que una noia que s'havia vist com ella i que ara com ara no podia
que la teva i el daguerreotip de la meva mare. Qui gosaria davant meu a	bescantar	la teva cabellera d'or? Qui la teva puresa? Quant l'amant vingui a
Don Francisco Savalls, fidel als seus odis i als seus amors, però	bescantat	pels que l'haurien tingut de venerar, voltat per la seva muller italiana
i destenyida decadència encara feien tronar i ploure. Allí havia sentit	bescantar	pèrfidament les escabroses facècies del ball i com hi havia entrat de
ella i que esgarraparia si les pogués haver les marmanyeres que l'havien	bescantada	al Born. Com que el seu oncle Rafel no va a l'Església i ella no el vol
Joan, com s'escandalitzen tants i tants hipòcrites del nostre temps que	bescanten	l'Església perquè despèn diner en l'honorament del seu dilectíssim pobre,
de Rotterdam Al·locució de la Follia I. Baldament els mortals em	bescantin	(no ignoro pas la mala reputació que té la Follia àdhuc entre els més poc
raons. Jo li admiro tant la vida privada com la pública. Goethe ha estat	bescantat	i titllat d'egoista perquè s'evadí dels parts de les seves amigues i de
plor. "I a sobre encara ens posaves mala fama", continuà: "encara ens	bescantaves	de xuclallànties i de crida-la-mort: nosaltres, que defensant-te els
pati. Així podré celebrar-ho. De contra, si no te'l guareixo, tu mateixa:	bescanta	'm, insulta'm, escup-me a la cara! Mira si estic segura del meu remei!
que a gratcient havia entabanat amb aquest nom la gent del poblet com per	bescantar	-me l'enteniment. Era un minyó colrat, d'espatlles amples, de braços i
.— ¿què m'ha dit aquest homenot d'Orlick, Pip? ¿En quina manera m'ha	bescantat	amb el meu marit al davant? Oh! oh! oh!— Cada una d'aquestes tres
amb llurs marits, pegant-se amb altres dones perquè s'han permès de	bescantar	-los. Una cosa és el que diuen, que pot fer pensar en manca d'amor
precipitació, però, no és enlloc característica pagesa, i sovint ha estat	bescantada	la parsimònia del llaurador valencià en els seus tractes i en les seues
Bertran de Born, cap als anys 1185 o 1190, escriví,	bescantant	el nostre rei Anfós el Cast, com un rei feble que no sabia governar:
besnét, besoncle; besllaurar, bescavar; bescara, bescoll, besllum;	bescantar	, bescomptar-se. Notem: bescanviar, bestreure. re. Ex.:
obres civils i "no podent sofrir el caràcter expiatori del Temple", han	bescantat	sempre l'obra de Gaudí. Els partidaris dels més desviats tempteigs
es comentava la seva vida íntima. Els qui escrivien contra ell,	bescantant	-lo, eren molt exigents pel que fa a la vida aliena i excessivament
gent sensata— no trobava altre tema per als seus diguem-ne articles, que	bescantar	Salvador Seguí. El calumniava sense miraments i els seus escrits eren tan
de l'organització —li deien. I el bo del cas era que alguns dels qui el	bescantaven	en aquest sentit, havien estat ajudats econòmicament per ell, però
la Irlanda. 22: L'Episcopat irlandès publica una carta-manifest	bescantant	els atropells comesos a Irlanda per Anglaterra. 23: El Batlle de
fallà la bona criança. I, en conseqüència, el Patronat fou combatut,	bescantat	, difamat. Un altre factor de l'oposició feta al Patronat, en alguns

Pàgina 1 (de 5)

50 següents