Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més el séu caràcter, prou retret de mena, per lo que mólt poques vegades	bestreia	a la conversa de les seves companyes, optà per no donar-se per entesa de
i seran vídues vostres mullers, i orfes vostres fills." "Si argent	bestrauràs	a un del meu poble, —al pobre que és amb tu—, no seràs per a ell
amb el seu amo per tal de trafiquejar amb el bestiar. No cal pas dir qui	bestreia	els diners i qui se'n duia els guanys. També havia aconseguit d'anar a
d'emprendre ell la campanya. Es refiava dels diners que li aniria	bestreient	un magatzemista de Girona. Li oferí un tant per càrrega, i li jurà, per
d'uns quants dies, jo t'asseguro que sobrepassarà els teus desigs. —	Bestreu	-me alguna cosa —respongué Vilaret—. Estic pelat, he deixat la dispesa on
a ésser pròsper, li vaig acceptar les vint-i-vuit pessetes que havia	bestret	. I ell se sentí més digne, encara que jo no vaig ésser ni més ric ni més
les meves primeres imaginacions referents a llurs figures foren	bestretes	, forassenyadament, a llurs làpides del cementiri. El dibuix de les
s'havia compromès a fer el retaule. I en la mateixa reunió s'acorda	bestreure	(amb el vot en contra de mo· Onofre Francolí, un dels homes més
del Gremi en aquest problema el demostra el fet que l'any següent	bestragués	60 lliures barcelonines al Castellví per a què posés més aigua
de cadascun d'ells, i que clogué el mestre Joan Serrals, el qual oferí	bestraure	ell sol les cent lliures. D'aquesta manera, l'afer anà endavant. La
1er· El verb jaure i els verbs composts atraure,	bestraure	, contraure, distraure, retraure i sostraure, conjuguen els
participis de traure i els seus composts, que fan tret, atret,	bestret	, contret, distret i retret, i si bé contraure,
aparéixer aprendre asseure's atendre atraure avenir-se avindre's	bestraure	beure cabre caldre caure cerndre circumscriure cloure
com treure. Avenir-se. Es conjuga com prevenir.	Bestreure	. Es conjuga com treure. Beure: ger. bevent; ind.
bescoll, besllum; bescantar, bescomptar-se. Notem: bescanviar,	bestreure	. re. Ex.: reconstruir, reedificar, reimprimir, reeditar,
menysprear l'home a qui a meitat de mes heu d'anar a suplicar-li que us	bestregui	unes pessetes? L'estat d'Anna Maria el feia més esclau que mai d'allò que
recordaríeu que més d'un cop i més de quatre, jo he estat amatent a	bestreure	-us una part de la mesada. No és que us ho retregui, no. Voldria, això
sense descomptes. Amb aquests diners i amb els que el benigne porter li	bestregué	, no sols li fou possible a Innocenci de pagar el compte del Trust de
Una vegada pogueren ésser rescatades pagant 400 florins que	bestragué	Lluís Pont, ciutadà de Torroella, el qual avançà els diners en nom de les
de pagament anuals de 1.000 lliures. Per començar, a més, se'ls	bestreien	350 lliures per a comprar fusta i 50 dobles tantost
parlar-li de lo que volgués... que entenia de tot i en tot era capaç de	bestraure	igual que un home... I això que no s'hi feia veure gens; al contrari...
saber si ets o no ets el meu home. Portes "quartos"?, perquè jo no puc	bestreure	'n. A l'inflamat marit se li aigualiren les sangs. —Ai, no! No cobro fins
ell, y si ella "dili al teu Pèpo que quánt em fará la bròça que li vaig	bestraurer	fa un any, o quánt vindrá a pesolar a conter de lo prés", ecsetèra. Els
aigües de Juvenci són les aigües eternes que ressusciten el passat i ens	bestreuen	l'avenir. L'Ernest Renan, a l'arrencar del mite una ingeniosa narració,
senyor Cambó pel camp, ja trillat, de la santa llibertat. L'usurer que	bestreu	al deu per cent, és liberal; el sacerdot que fuma i tira amoretes a les
el millor plaçament. Al canvi més aventatjós quina quantitat tindria de	bestreure	una persona que volgués una renda anyal de © pts.? 295.
fets per gent que no viu a Valls. Cada vegada deixa més diners; i en	bestreu	per fer negocis. En els diners que li donen a guardar, li condicionen el
element, i compòst quan está format d' un simple i un prefix: Traure,	bestraure	. Accidents gramaticals del vèrb. Els accidents gramaticals del
i capçaleres. A bon compte del preu de les dites pells, Andreu Massot	bestrauria	40 lliures barcelonines, tot comprometent-se que per tot el
de fer, satisfent a la vegada y ab preferencia a les persones que havíen	bestret	alguna cantitat per l'encunyació. A aquest efecte, se designá per anar al
almenys, 100 lliures, a més de cent peces de vuyt, que ell	bestreuría	de sos cabals propis, sens que la Ciutat tingués que donarli res, fins
suficient metall y tot lo que calía per la emissió. També demanava se li	bestregués	alguna cantitat per poguer acudir immediatament a les més apremiants
lliures, i en no poder assistir l'esmentat Franco demanà que se li	bestreguessin	20 lliures. En la sessió del 10 de juny de
Sr. Francesc Cambó. Les mutacions sofertes pel pla decoratiu havien	bestret	, a través de les anyades, un esforç de temps i despesa de materials que
Nicolau Duran de Sant Mateu, a Joan Valls a que cumplixca lo pactat,	bestraent	xx lliures i "dar spedit pasatge ab los dits retaules al
de Vilafranca del Penedès, Albert Berthomeu Janer Burgés. Home folgat que	bastregué	els diners, per atendre les despeses que ocasionà la separació. Mil
o quan menys ho haureu endevinat), el propi Mestre Casals ha tingut de	bestreure	del seu peculi particular per a liquidar els comptes. Confesso que em
quants en volia. Se'm disparà el fuet de les mans i vaig començar a	bestreure	cops a garrotada seca. El fuet em ballava dins els dits i em sortiren
una porta falsa, s'abrigava un llançol, agafava la granera i començava a	bestreure	granerades sense sosseg. Les tardes dels dissabtes de quaresma i els dies
Naturalment, els marits s'alarmen i sostenen, amb raó, que ja han	bestret	prou cèntims. També la tenen les senyores quan asseguren formalment que
se vorá prácticament la necessitat de recursos i lo que tingué que	bestraure	la ciutat de Valencia per a portar a avant l'armada. Una detenguda
de les bulles no devíen muntar gran còsa, per quant la ciutat tingué que	bestraure	de la seua clavería algunes quantitats de moneda, ab esperança de
propietari la quantitat corresponent a jornals, plantes o diners que hagi	bestret	per tal de plantar o replantar la rabassa. Se sumarà a favor del
mostren ganes de fer alguna cosa en aquest sentit, nos permetém	bestreure	en la qüestió, no buscant l'aussili de flors literaries, ni tendreses de
ha alli costa diners als pares, á l' Ajuntament ó al benefactor que ho ha	bestret	pera fer d' ells, que sense anar á la escola serían uns ignorants,
que si Deu li torna la salut, deu retornar a la Confraría lo que s'hagi	bestret	per ell. Ademés la Confraría de Lleida, te establert, com hem vist, que a
que pera realisar la obra no se necessitaría més que anticipar, ó	bestreurer	, lo import dels gastos de regoneixements, dipósit, expedienteix,
adhesións. Lo capital que s' ha dit se necessitaría anticipar ó	bestreurer	, y la manera de obtenirlo, se detallan de la següent manera. Partint del
pujarém á 500.000 pessetas. Y clar es que 'l contratista que	bestrega	aquesta suma, exigirá, al menos, que se li abonin interessos dels seus
pera'l conreu de les terres y les llevors pera la sement; però si l'amo	bestreu	tota la llevor, se treu aquesta primer que tot quan se parteix lo blat a

Pàgina 1 (de 3)

50 següents