DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
beure M 346 oc.
beure V 10981 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb beure Freqüència total:  11327 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

alè, Arístocles, una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut un bri de massa, fingia escoltar-lo, tot empassant-se badalls amb
set és inextingible. Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible,
mirra amb el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu vi amb la meva llet." "Posaràs de seguida panxa", li va
trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins
sàtirs. Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per
una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i aviat va ser capaç
aquella nit havien acabat de sopar. Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns companys. El pare, immòbil al seu seient de
peix portat en cistelles a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs
en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol casar. "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de
acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells dies se'l veié també amb una
s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a xerrar i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi, el germà
de la colla. Ell, sense adonar-se de res, s'assegué al seu lloc. —Beguem —digué un, tot aixecant el got—. Brindem per Candi, a qui ha arribat el
car havia ja notat quelcom d'estrany, aixecà el seu got amb ells, i begué. Una ganyota amarga contragué a l'acte el seu rostre, mentre vomitava el
que aquell dia estava embriagat, cosa no estranya, car també el vici de beure el dominava, però Tino Costa sabia que era capaç d'haver-ho comès
també per impedir-li-ho. La Verge els diu: ""Per què em priveu de beure, quan em moro de set? L'aigua, com l'aire i el sol, és patrimoni de
remogueren tot el llot del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la vista d'això, la Verge ja no sentí la set; la indignació curullà la
el vell Candaina; que allí celebraren amb joia l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la futura felicitat de tots, i que, acabat, Manuel del
seva habitació per esperar-hi l'amic. —Quan arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim singular —alegre i trist a la
i la fina aristocràcia de les seves maneres. El veia, després d'haver begut i parlat, despenjar la guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única,
quina joia secreta. Moltes vegades es quedava allí fins a la matinada bevent i fumant i cantant. Les darreres cançons sempre sobreeixien de joia i
curosament; posà vi novament i li oferí el vas. Brindaren pel seu sant. Begueren. Tal vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent Tino Costa
cordial que sentia vibrar al seu entorn; abocà novament vi als vasos, begué amb ell i el volgué animar. Però ara li semblava ja que amb els seus
la confessió semblava àdhuc com si defugís la seva companyia. Tino Costa begué una resta de licor que quedava al seu got. Quim Bisa callava. Ell
seu, allí a la pròpia habitació. S'assegué, abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en alguna cosa; després encengué un cigarret. Una suor lleu
paraules, segons que solia fer-ho en els seus estats d'excitació. Tornà a beure i sortí al balcó. La taverna —el que més l'havia preocupat— ja era
deixar de cantar, i acabat el seu treball, vindria a reunir-se amb ell. Beurien, es besarien, mentre una altra noia, la substituiria, sobre les taules,
ja asserenats, el padrí de Mila cridà l'Antònia perquè portés l'ampolla i begueren i menjaren unes pastes, celebrant la reconciliació, i tornaren encara a
la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'acomodà a la vora del foc; begué una mica de l'aiguardent, deixà intocada la infusió, i així assegut
pres per haver ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia patit privacions, humiliacions, ofenses potser més greus; va estar
menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la misèria, bevent i embriagant-se per no recordar, fins el dia que no pogué aixecar-se del
tranquil dels àngels i de les ànimes pures. S'aixeca: agafa una ampolla i beu una llarga tirada. Si aquesta nit es mirés en un espill, Tino Costa no es
de tal manera, que el licor se li vessa per damunt i s'escampa per terra. Beu. Al fons s'agita la cortina... "Era un àngel, ella... La seva veu queia
passa un continu tremolor: no pot dominar el tremolor de les seves mans. Beu, i vessa gairebé la meitat del licor, que s'escampa per segona vegada per
dels arbres semblava un paradís. Els primers dies prenia banys de sol, bevia àvidament l'aigua glaçada. Era un oasi tranquil en un món de tragèdia.
la matança del porc. Hi conviden amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i tasten les primícies de
rossa, bruseta blanca). Eren burgesos supervivents que menjaven bé, que bevien bé, en aquell restaurant típic, catalanesc, presidits per una Verge o
Reposem llargament en un prat, davant la columnata de pollancres, i bevem l'aigua glaçada de la font de Camp Xamení, que surt en un esquei de roca,
mitja tarda anem a buscar bolets (rossinyols) als castanyers de La Vila i bevem a la font de les Paitides. Ja hi ha molts camps segats, amb les garberes
i mengem maduixes, molt madures i dolces. Quin benestar, sobre l'herba! Bevem l'aigua glaçada vora un gran camp de sègol d'or sense segar.
tombes reials de Westminster Abbey. Encarrego llet a Cerdans. Bec aigua vora el jardinet, on hi ha lliris tigrats i roses d'una olor molt
anguniosa al llit rústic, voltada de dones amatents. El seu marit beu vi i diu coses terribles. A mitja tarda vaig a Barcelona. Torno a veure
als cirurgians que interrompen uns minuts el treball per tal de beure a galet, llevat del ginecòleg, massa amoïnat per a pensar en aquestes
cap a les mans de les infermeres i dels ajudants; un d'ells, en lloc de beure, s'hi frega el bescoll i les espatlles i tot seguit, satisfet, encén una
s'ha aturat i surten a un vestíbul menut on només hi ha un home que beu en una cantimplora folrada de pell. —És l'encarregat —xiuxiueja el seu
pausa, agafa l'ampolla que té davant, se serveix una mica d'aigua i se la beu amb un glu-glu! que els altaveus amplifiquen, barrejat a la veu ampulosa
respectives tribunes, aprofiten la forçada pausa per a engolir aigua que beuen en uns grans vasos vermells. Es mou entre els pocs grupets estàtics que
La veu petulant de l'orador, una mica aigualida per tot el líquid que ha begut, pregunta lleugerament enquimerada: —Suposo que no hi ha possibilitat que
avui. Tots es van alçant, el que opera per conceptes estrictament lògics beu encara una mica d'aigua i l'ordenança es raspalla amb una mà els camals
ha un tros de truita de patates, però la torna a deixar i pregunta: —Per beure, no hi ha res? El tercer orador allarga la mà cap a l'interior de la llar
en treu una ampolla de vi. S'aixeca a agafar-la i torna al seu banc, on beu llargament abans d'encetar la truita. Els altres continuen menjant, amb

  Pàgina 1 (de 227) 50 següents »