Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la natura, en decidir-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada	biblioteca	que mantenia sempre en fresc al cervell, als prestatges de l'intel·lecte
guanyats a força de bondat i de paciència. El vell posseïa una petita	biblioteca	: pocs llibres, però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La
més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la	biblioteca	del seu avi i altres que li deixava el seu mestre amb un ardor i una
tan radical, i els detractors i reticents de què es tracta, culs-de-	biblioteca	o culs-d'acadèmia, si no culs-de-cafè, no s'avindrien a una ascesi
i fins i tot és ben probable que si ara recerqués jo mateix en la meva	biblioteca	, hi trobaria alguna precisió en qualsevol monografia impensada: no ho sé,
Contínuament en fan reedicions augmentades. A la direcció tenen una	biblioteca	només per això i de vegades ve algun d'aquests savis estrangers a
Portaferrissa. S'havia fet col·locar una taula a la seva cambra, car la	biblioteca	no existia encara, ni en forma de projecte, i la gran sala que havia
ni en forma de projecte, i la gran sala que havia estat després la seva	biblioteca	i el seu despatx era plena de trastos vells i teranyines. És probable que
era plena de trastos vells i teranyines. És probable que fos l'antiga	biblioteca	del convent, però no en quedava res, o va ser cremada junt amb els
moblar-la. Llavors inicià també la construcció del que seria més tard la	biblioteca	. La compra de llibres el conduí a la tertúlia del llibreter Sterling, ja
tot sol la seva cambra, va fer obrir una porta que la comunicava amb la	biblioteca	i deixà que Carolina portés, amb eficiència val a dir-ho, el pòndol de la
sabés on anava. Es passava els dies sencers llegint i escrivint a la	biblioteca	. En aquest temps devia començar el comentari a l'obra de Condillac que
que tant estimava la solitud? Per què no centrà la seva vida en l'ampla	biblioteca	, de cara al ponent de Sant Pere Màrtir, a l'escalf del gran braser, on
en l'edició prínceps de les /Stanzas\, que figura en la seva	biblioteca	, la lletra petitíssima enquibida entre la lletra impresa, i pensava la
de Jeroni? Hauria pogut guardar les seves Memòries a qualsevol racó de la	biblioteca	i escriure a Erasme que les anés a buscar. Hauria pogut enviar un dels
clandestines i estrangeres que anaven a parar directament a la	biblioteca	, tancada sempre amb pany i clau. "Perquè els llibres, no cregueu la
els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis, l'amable	biblioteca	llatina del Magnànim, sinó els recomanables llocs on tant ens
El mercat és sincer, molt més sincer que les esglésies, els museus, les	biblioteques	i els passeigs estilitzats. El de Fort de France comença per ésser cobert
més moral. Sobretot cap estridència, cap desordre. Als prestatges de les	biblioteques	ningú no toca els llibres relligats en pergamí. Ningú no mira, en els
ni jugar a les cartes, ni estaven permeses les begudes alcohòliques. A la	biblioteca	tenien el /Blanco y Negro\ i /La Esfera\.
pensaren que era per treure-la a defora. La me'n duc en es segon pis, a sa	biblioteca	, la convid a xampany i li començ a mostrar /Blancos y Negros\
dels Muntanyola. Les altres hores, balderes, s'entretenia ordenant la	biblioteca	; accelerà la instal·lació del despatx; obrí llibres amb l'intent de
a la cantonada. Mossèn Joan la fa entrar en una cambra recollida, a la	biblioteca	del palau episcopal. Resolta la crisi de llàgrimes que el to pacificador
18. El millor manuscrit de la crònica de Bernat Desclot (	Biblioteca	de Catalunya, nº. 486), executat en els darrers anys del segle
sol, en gairebé cap branca; li calen instal·lacions —laboratoris,	biblioteques	, etc.— i a més, gairebé sempre, un treball d'equip, que depèn de si hi
per a matar el peix, que contemplo, posada en un prestatge de la meva	biblioteca	, mentre escric aquestes línies. L'artista, que l'esculpí en forma de
al Passeig de Sant Joan, on esperava que obrissin les portes de la	Biblioteca	Arús. Allí dins rebrotaven esponerosament les meves aspiracions
de filosofia. Allí l'antiga vocació es refermava. Allí era feliç. La	biblioteca	era un palau de gaudis i de somnis. Hi anava frisós. En sortia abrandat.
delirant als versos, una adoració als poetes que havia freqüentat a la	Biblioteca	Arús. Les vides dels grans homes m'entusiasmaven. Pensava en el meu destí
un any vagabundejant, i el centre del meu vagabundeig és el Parc i la	Biblioteca	Arús. Quan em poso a treballar, ho faig en un col·legi de les rodalies
fondre. Per què havia acceptat d'acompanyar-los? Una vegada, davant la	biblioteca	de casa seva l'amic cordial m'havia ofert una obra de Daudet, en francès.
el llibre, li'n vaig poder parlar perquè l'havia trobat en castellà a la	Biblioteca	Arús. Aleshores s'anava a descobrir la meva mentida. L'obra que llegien
En sortir a Santa Mònica em vaig afuar als llibres vells. La meva pobra	biblioteca	s'havia format gairebé tota allí, i no m'hi podia acostar sense
de vell de Santa Madrona, el qual, a bell ull valorava la meva petita	biblioteca	en unes dues-centes pessetes. Jo posseïa cosa d'uns sis-cents o més
qual havia tractat i vam fixar dia per a emportar-se ell la meva petita	biblioteca	. Això era tant com declarar els meus intents a la meva família. El dia
carn. Ni al poble, llavors de les primeres lectures d'adolescent, ni a la	Biblioteca	Arús, ni mai fins llavors la paraula escrita no havia tingut per a mi
n'hi ha una pila, tu veuràs si són bons. Però de primer visitem una altra	biblioteca	que hi ha aquí baix. Veuràs quins llibres! En veure la meva sorpresa, ell
dissabte, dia 30 de juny del 1860. S'havia reunit a la	Biblioteca	del Museu d'Història Natural d'Oxford l'alta clerecia i els principals
que diu que caldria que els simis reconstruïssin tots els textos de la	Biblioteca	Nacional. Haeckel. —Però escolta, ¿aquesta posició que m'exposes
El vaixell xiulava per tercera vegada. M'allargà la mà: —Adéu, rata de	biblioteca	! —digué bromejant per ocultar l'emoció. La veu li tremolava. Sabia que fa
còlera barrejada de vergonya, quan el meu amic em va dir "rata de	biblioteca	". Tenia raó. Jo, que estimava tant la vida, ¿com era que m'havia deixat
amb homes senzills, obrers, camperols, lluny de l'espècie de rates de	biblioteca	. Vaig fer els preparatius de partida molt emocionat, com si aquell viatge
vida." "Recorda que, en anar-te'n, em vas dir ""rata de	biblioteca	"". Llavors, despitat, vaig decidir de deixar una temporada —o per
galeries i m'hi fico dintre. Així, per fer-te enrabiar. I de rata de	biblioteca	, a força de foradar i de fer passadissos terra endins, m'he convertit en
girar. ¿Com s'hauria pogut entretenir en aquell moment amb una "rata de	biblioteca	" que, en comptes de pic, portava a la mà una punta de llapis? Tenia
allà dalt, darrera de la finestra oberta, treballa l'arquebisbe. És la	biblioteca	. Escriu. Escriu tot el dia. —Justament et volia veure, pare Josep! —va fer
a la serenitat. Un dia que li feia visita, m'obrí la porta d'una gran	biblioteca	on dormia un gran exèrcit de llibres de cent a mil fulls ajustats per les
Aquest temple ombrívol m'esverava. I, ja de retorn, va declarar: "És la	biblioteca	del Mestre". No deia: "És ma biblioteca". Potsefer que li arribés
de retorn, va declarar: "És la biblioteca del Mestre". No deia: "És ma	biblioteca	". Potsefer que li arribés poques vegades de fullejar els llibres damunt
d'ésser una hipòtesi. Com a fons contenint "miracles" caldria mirar les	biblioteques	de Lo Rat Penat, de la Junta Central Vicentina i l'Arxiu de l'Ajuntament.

Pàgina 1 (de 111)

50 següents