Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bilabial AI 23 oc.
bilabial F 6 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bilabial Freqüència total:  29 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

adés amb el llavi superior i llavors s'articulen els sons dits bilabials, adés amb la vora de les dents superiors, rebent la denominació de
entre amics, sobre un banc, darrere una olla. Consonants Les consonants bilabials. 60. La P. En l'articulació de la /p\
En canvi es careix del so de {v} labiodental, i es pronuncia bilabial {b} o © la /v\ ortogràfica, a les comarques de
etc., i compareix en posició inicial, entre vocals, davant consonant bilabial, darrera /s, l\ i /r\ i en final de paraula: mà, poma
s'assimila a llur punt d'articulació, i torna {m} davant bilabial (un pa {um pá}), © davant labiodental (un fill
laterals Fr. vibrants Nasals Africades Semiconsonants punt d'articulació bilabials sord. son. labiodentals sord. son. dentals sord. son. alveolars sord.
seua articulació labiodental i es distingix normalment de la /b\ bilabial (§ 64). En canvi els nadius del Maestrat i de la zona central de
per tal com els manca el fonema labiodental {v}, i pronuncien bilabial {b} o © la /v\ ortogràfica (§ 64).
i veurem com són classificades les consonants explosives o momentànies bilabials postdentals velars sordes p t k (pam, sopa, nap, arpa; tom,
considerant les de l'idioma, distribuïdes així les consonants fricatives bilabials labiodentals postdentals alveolars paladials velars sordes f s x
de nasals i laterals, distribuïdes així: Consonants nasals bilabial alveolar paladial sonores m n ny (pom, cama, neta, van,
són coneguts amb el nom de betacismes. Atenent al caràcter bilabial comú que les dites /b, p\ tenen amb /m\ i a la relació
en cada cas d'aquest capítol d'influències mútues entre les consonants bilabials, orientant l'adopció eventual de noves indicacions a fer, i mesures a
etapa: /A.\ Producció sostinguda d'una /f\ bilabial amb intensitat decreixent fins a soldar-se a una tènue vocal neutra, que
anotats: © /D.\ Producció sostinguda de la dita bilabial /f\ que anirem reduint fins obtenir una lleugera explosió
Producció de /p\ seguida immediatament d'una /f\ bilabial allargada, i aquesta de vocal: © reduint paulatinament l'element
en el de la v no hi ha cap motiu per creure que la pronúncia bilabial hagi estat afavorida per cap acció forana. Concedeixo que per raons
un poc estrident, té unes propietats físiques diferents de la bilabial. Aquest factor intervingué en la tria del mot per part del poeta.
labiodental (de vi, fava), que s'hi pronuncia /b\ bilabial (com la de bou, roba), la manca de /tg\ africada i
(pàg. 70). I en parlar de la distinció entre la /b\ bilabial i la /v\ labiodental, afirma sense embuts que "en las
servil. Tots els valencians hem pronunciat sempre amb /b\ bilabial els mots pobre i bisbe (o el castellanisme
de la distinció de la /v\ labiodental i la /b\ bilabial, que a gran part de les comarques continentals s'han confós en un so únic
que a gran part de les comarques continentals s'han confós en un so únic bilabial (com ha succeït també en castellà): a Barcelona i Girona, etc.,
d'alguns d'aquests sons i de les circumstàncies en que's produeixen. Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars Oclusives Sordes Sonores
Sordes Sonores Africades Sordes Sonores Nasals Laterals Vibrants Bilabials. El so de /p\ correspòn a tota /p\ ortogràfica. La
és del tot exacta al nostre dialecte més que quan es tracta d'una sonora bilabial: cep mort, ©; cap bou, © ©. En tot altre cas es manté
coincidint amb la majoria de parlars insulars; els sons làbio-dental i bilabial [v] [b] ho són d'acord amb la pronúncia insular, del valencià no
el tret arcaic de conservació de les dues varietats de {b}: /b\ bilabial oclusiva sonora i /v\ labio-dental fricativa sonora, reduïdes en
reduïdes en la major part de la Península Ibèrica a una sola varietat bilabial fricativa sonora, etc.. En la morfologia, hom veu la frontera dels