Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

adés amb el llavi superior i llavors s'articulen els sons dits	bilabials	, adés amb la vora de les dents superiors, rebent la denominació de
entre amics, sobre un banc, darrere una olla. Consonants Les consonants	bilabials	. 60. La P. En l'articulació de la /p\
En canvi es careix del so de {v} labiodental, i es pronuncia	bilabial	{b} o © la /v\ ortogràfica, a les comarques de
etc., i compareix en posició inicial, entre vocals, davant consonant	bilabial	, darrera /s, l\ i /r\ i en final de paraula: mà, poma
s'assimila a llur punt d'articulació, i torna {m} davant	bilabial	(un pa {um pá}), © davant labiodental (un fill
laterals Fr. vibrants Nasals Africades Semiconsonants punt d'articulació	bilabials	sord. son. labiodentals sord. son. dentals sord. son. alveolars sord.
seua articulació labiodental i es distingix normalment de la /b\	bilabial	(§ 64). En canvi els nadius del Maestrat i de la zona central de
per tal com els manca el fonema labiodental {v}, i pronuncien	bilabial	{b} o © la /v\ ortogràfica (§ 64).
i veurem com són classificades les consonants explosives o momentànies	bilabials	postdentals velars sordes p t k (pam, sopa, nap, arpa; tom,
considerant les de l'idioma, distribuïdes així les consonants fricatives	bilabials	labiodentals postdentals alveolars paladials velars sordes f s x
de nasals i laterals, distribuïdes així: Consonants nasals	bilabial	alveolar paladial sonores m n ny (pom, cama, neta, van,
són coneguts amb el nom de betacismes. Atenent al caràcter	bilabial	comú que les dites /b, p\ tenen amb /m\ i a la relació
en cada cas d'aquest capítol d'influències mútues entre les consonants	bilabials	, orientant l'adopció eventual de noves indicacions a fer, i mesures a
etapa: /A.\ Producció sostinguda d'una /f\	bilabial	amb intensitat decreixent fins a soldar-se a una tènue vocal neutra, que
anotats: © /D.\ Producció sostinguda de la dita	bilabial	/f\ que anirem reduint fins obtenir una lleugera explosió
Producció de /p\ seguida immediatament d'una /f\	bilabial	allargada, i aquesta de vocal: © reduint paulatinament l'element
en el de la v no hi ha cap motiu per creure que la pronúncia	bilabial	hagi estat afavorida per cap acció forana. Concedeixo que per raons
un poc estrident, té unes propietats físiques diferents de la	bilabial	. Aquest factor intervingué en la tria del mot per part del poeta.
labiodental (de vi, fava), que s'hi pronuncia /b\	bilabial	(com la de bou, roba), la manca de /tg\ africada i
(pàg. 70). I en parlar de la distinció entre la /b\	bilabial	i la /v\ labiodental, afirma sense embuts que "en las
servil. Tots els valencians hem pronunciat sempre amb /b\	bilabial	els mots pobre i bisbe (o el castellanisme
de la distinció de la /v\ labiodental i la /b\	bilabial	, que a gran part de les comarques continentals s'han confós en un so únic
que a gran part de les comarques continentals s'han confós en un so únic	bilabial	(com ha succeït també en castellà): a Barcelona i Girona, etc.,
d'alguns d'aquests sons i de les circumstàncies en que's produeixen.	Bilabials	Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars Oclusives Sordes Sonores
Sordes Sonores Africades Sordes Sonores Nasals Laterals Vibrants	Bilabials	. El so de /p\ correspòn a tota /p\ ortogràfica. La
és del tot exacta al nostre dialecte més que quan es tracta d'una sonora	bilabial	: cep mort, ©; cap bou, © ©. En tot altre cas es manté
coincidint amb la majoria de parlars insulars; els sons làbio-dental i	bilabial	[v] [b] ho són d'acord amb la pronúncia insular, del valencià no
el tret arcaic de conservació de les dues varietats de {b}: /b\	bilabial	oclusiva sonora i /v\ labio-dental fricativa sonora, reduïdes en
reduïdes en la major part de la Península Ibèrica a una sola varietat	bilabial	fricativa sonora, etc.. En la morfologia, hom veu la frontera dels