×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb birbar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
sota l'ombra del desmai i de distreure's, però, el Rechut se n'anava a | birbar | l'arrosser i va deixar-lo de seguida... Tornava amb aquell pensament fixe | moterons; també aclariren i cercolaren les carabasseres de femet trit i | birbaren | un rodalet de juncça que abatollava lo fesolar; i oint lo ressó de les | i ben a gust dinaren, que qui treballa tranquil i sa conciència té ben | birbada | de malquerències i enveges, menja a gust i pensa dormir millor encara. En | que si per llei natural guanyaven son cor, son pare s'encarregava de | birbar | -los, com birbaven els llauradors la brossa roïn de les collites. Aixina | llei natural guanyaven son cor, son pare s'encarregava de birbar-los, com | birbaven | els llauradors la brossa roïn de les collites. Aixina va crèixer. Quan | cinc o sis anys seguits, sense altra carga que l' espargir algun adob i | birbar | -lo quan l'herba s' en comença a apoderar, afegint an això la favorable | però si plovia l'herba era abundant i es treponejava. Llavors | birbaven | els homes. Era costum cantar. Era l'època de sortir els talps | la llegenda atribuïa la fabricació d'esclops. Abril Continua la feina de | birbar | i d'herbejar, o sigui arrancar l'herba amb les mans. Si ho feien dones | fam.: alàudids) que deien que s'emportava les espigues senceres. | Birbaven | els altres conreus amb eines de mànec. Continuaven els boïcs o formiguers | Fins i tot, s'arriba a prendre solucions dràstiques, com ara deixar de | birbar | l'arròs —cosa que està passant enguany mateix (1977)— perquè hom | som d'angunies, de tristesa i mals humors, i | birbem | un cor de penes com birbem l'herba d'un troç. Tinc un pebroter | tristesa i mals humors, i birbem un cor de penes com | birbem | l'herba d'un troç. Tinc un pebroter mólt guapo que agafa una | quan plovia o nevava); després, quan començava a retillar la primavera, | birbar | la sembradura, escombrar oliveres i ametlers en una renovació anual i | Cuant vinguen l'ivern y els frets Tinga el blat arrailets. | Birbar | y tindre el camp net. No't quedes sense birbar Per | blat arrailets. Birbar y tindre el camp net. No't quedes sense | birbar | Per voler estalviar; Que per tindre lo camp net | es podreixen, fer l'herba —pensant que el millor herbicida és l'aixada—, | birbar | les maduixeres, escapçar els xiprers que pugen massa i un llarg | amb faixa, amb una mà a l'esquena i una altra treballant amb l'aixadeta, | birbant | . Ací hi ha els camps més pulcrament cuidats de tot el planeta, i sé el | mirades lànguides. Aquella brusa alba arran d'aroma d'arç. | Birba | l'aresta quan s'emmiralla blancall. Brunz vora | anys pots assegurar que no l'oblidaràs mai. Recordes la capsa de galletes | birba | on guardaves els teus tresors: un travesser de perles que et posaves els | plàstic: morta. El suïcidi de ta mare i la pèrdua de la capsa de galletes | birba | va ser el primer que contares a en Mohamed. I saberes que estaves | Martí Domínguez Cultive el meu hort biològic. Mentre | birbe | les tomaqueres, pense que aquesta és una activitat del tot convenient per | amb fil d'espart el brot de pèsols que s'enfilava per la canya dreta, o | birbar | amb el llegonet prim les brossetes que anaven creixent entre els solcs, | l'olor de la verdolaga i de la corretjola tallades pel llegonet de | birbar | , l'olor intensa i groga de les tomateres quan les lligava a la barraqueta | instant hi podia trobar homes llaurant o entaulant o fent cavallons o | birbant | o segant o plantant o collint o carregant hortalisses al carro, una | eina que li servia alhora de bastó i d'instrument per entretindre's | birbant | i arrancant herbes i mates per l'hort. Cada matí baixava del pis a la | faldada de menjar per als conills, que si esbarriar el fem pel tros, o | birbar | l'hort... —Què voleu dir? —va tallar la intèrpret. La senyoreta Montoliu, | de la Sal, no havia sentit mai aquesta paraula. —No saps què vol dir | birbar | l'hort, nena? Donques vol dir això, arrencar les herbotes de l'hort. I | que moria a la casa. El masover també va cridar, però a la dona, que | birbava | el sembrat. Com si amenacés un gos: —Cap a casa! Passa cap a casa!! | en eixam a finals de març i primers d'abril. Al cap de quatre setmanes es | birbava | i s'anava regant cada quinze dies. Per Sant Jaume es segava i s'estenia | els pagesos continuaven llaurant amb mules i adobant la terra amb fem, | birbant | a mà les males herbes i fent processons amb el santcristo gros per fer | avarques i em feu anar tot l'estiu a treballar a l'horta; pels matins | birbava | el dacsar i de vesprada estudiava; en setembre les vaig recuperar i ja no | com també per portar fems i repartir-los-hi, llaurar-les, podar-les, | birbar | -les, etc. A casa hi havia una fusta —un gran dipòsit— d'uns cinc mil | Hi ha afegit, si de veres vols saber-ho, que també | birbaria | la quintana. T'ha dit mai una cosa per l'estil? Si | endinsades a la terra. Tant hi fa, que en deixis alguna, fill. No cal que | birbis | totes les males herbes que trobis. Però aquella cosa m'exigia molta | que anaven una mica més enllà de la indiferència. Jo estava encongida | birbant | les males herbes i en tenia un bon grapat a la mà i em vaig sorprendre | chusquero. "Jiménez, López, Sastre i Roig al jardí de dalt: a | birbar | !... Llopis, Cantó i Escrivà netegeu la capella major! I Martí i Lloret a |
|