Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i confós pel bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo,	bis	, bis!", aplaudia el públic, sense que calgués la burxa de la claca i el
confós pel bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo, bis,	bis	!", aplaudia el públic, sense que calgués la burxa de la claca i el
el tant de culpa pertinent segons assenyalen els articles 0043	bis	i 00461, apartat a) del paràgraf J;
són: 72631, 72632, 72633, 72634, 72635 i 72635	bis	. —Per què, el bis? —pregunta l'oficial. —Una distracció de l'escrivent
72632, 72633, 72634, 72635 i 72635 bis. —Per què, el	bis	? —pregunta l'oficial. —Una distracció de l'escrivent encarregat de la
—Trenqueu files. Que dos de vosaltres, el 72635 i 72635	bis	, s'encarreguin de dur-lo a la infermeria, on esperarà el llicenciament.
minuts i mig se serveix el dinar. El 72635 i el 72635	bis	recullen el desmaiat pels peus i per les aixelles i, precedits del
—Aquest matí n'hem ingressat sis; del 72631 al 72635	bis	. Hi ha hagut un error de l'escrivent... El soldat, sense deixar-lo de
ressonar dintre seu aquells patapams joiosos impulsant-lo a un	bis	insistent: pam, patapam-pam, pam, i el darrer pam anava a
cap a les roques foranes a esperar el pas de les orades, oblades i	bissos	. A mig dia, cap al sorral, que era l'hora que el llobarro s'hi atansava a
pàg. 19, i infra, pàgs. 47, 105, 117, 119. 43	bis	. Breu solt anònim afirmant que la revista seguirà publicant-se en català,
l'ús del nostre idioma, i el solt que el segueix (núms. 43, 43	bis	). Dels altres redactors del periòdic, M. R. B. és el més inexpert, el més
en que se troba, ostentar sas riquesas y bellesa" (núm. 43	bis	). Notem que l'historiador Tubino retreu precisament aquest passatge com
de terra del terme de Reus, tocant a la Rasa, a Pere Genovès. 33	bis	. Com l'anterior. 33 ter. Com els precedents. 34. 18
per a la llum. El peix blau sobretot —sardina, anxova, verat, surell,	bis	— és atret per la llum, sovint, d'una manera vivíssima. En general, moltes
en definitiva símptoma de peix blau (anxova, sardina, sorell, verat,	bis	), que és una varietat que té, com l'espècie humana, tendència a
el foc el trobava —una mata de peix blau, sardina, anxova, verat, sorell,	bis	—, tractava, fent el menys de soroll possible, d'aterrar-lo. Si la
les sardines. Altres peixos blaus: l'anxova, el verat, el sorell, el	bis	. A Fornells, hi flotava el mite de les anxoves de Cadaqués, conservades
verats a la matinada, sortint de l'aigua, és excel·lent. El sorell i el	bis	són peixos blaus inferiors. La gent que ha estat a França fa grans elogis
traentse de la bolseta els paperets, cual figura guanyava; era a modo del	Bis	, Bis, modèrn, sense ròda. Llaora (Pascua) Aquèst jòc el júen gicóns,
de la bolseta els paperets, cual figura guanyava; era a modo del Bis,	Bis	, modèrn, sense ròda. Llaora (Pascua) Aquèst jòc el júen gicóns, gicones i
l'ormeig anteriorment descrit. Serveix per pescar llobarros, doblades,	bissos	, verats, surells, cervioles. Palangre. És l'art de pescar més
del maig fins a darrers d'octubre. Pesquen sardina, barats, surell, boga,	vissos	i tota classe de peix de grandària regular. Recentment hom ha començat a
abadessa, princessa, etc.; segón, en les paraules compòstes de	bis	i dis, quan lo segón component comença per /s\:
passat n'arribà un altre de germà i més tard un Savoia-16	bis	, tots hidros, fent honor al títol de la companyia. El 20 de març
aleshores de sis aparells, dos Savoies (S-16 i 16	bis	, un dels quals duia motor de 300 CV) i quatre Macchi.
podria aplicar la mateixa regla donada en Aritmètica. (§ 94,	bis	)." Les fraccions anteriors quedarien transformades en les següents:
amb l'antiga. Sincerament vostres, Ferrer, Boada i Ca.. No. 6	bis	Distingit senyor: Com deveu haver vist en la circular adjunta, la
d'ahir, m'apresso a adjuntar-vos la factura rectificada núm. 62	bis	, important pessetes 522'50. Us prego de registrar aquesta
serveis, i us saludem atentament, Ferrer, Boada i Ca.. No. 76	bis	. Srs. Ferrer, Boada i Ca.. Barcelona. Hem rebut la vostra atenta del
vostres,Sincerament vostres, Ferrer, Boada i Ca.. No. 101	bis	Resposta Srs. Ferrer, Boada i Ca.. Barcelona. He rebut, amb la
/P\©/P\ i doncs /P\©/P\, se'n segueix: Si © (9	bis	) La lògica de les nocions. La comprensió de la negació Tant com es deixa
traiem, corresponent a (13), © (17) Aplicant (9	bis	) amb /Q\ = /P*\, tenim, corresponent a (17), ©,
de què traiem la valoració general de la negació: © (1	bis	) recordant-nos que el negador /u\ és una, a priori qualsevol,
veracitat zero i recíprocament) i qüestionem la negació. De (1	bis	) es dedueixen fàcilment les conclusions següents: 1. /A\ falsa
negador universal 1 i confonent veracitat amb valor, (1	bis	) es redueix a (1), (2 bis) a (2), etc., en
veracitat amb valor, (1 bis) es redueix a (1), (2	bis	) a (2), etc., en un mot que l'àlgebra general dialèctica es
/a*\ = /a\ que bé emmena /u\ = /a\ segons (1	bis	). La valoració per nombres complexos Abans d'introduir les veracitats
/ab\ + /ab\, etc.. La conjunció, que té per valor © (2	bis	) resulta doncs vera, tal com en lògica clàssica, en l'únic cas
/B\ veres. El valor de la disjunció s'expressa per © (3	bis	) Doncs, com en lògica clàssica, és sempre falsa (sempre vol dir aquí
i /B\ falses. La implicació pren el valor © (4	bis	) Raonar, deduir, exigeix que sigui falsa en el cas /A\ vera i
clàssica. El valor de l'exclusió recíproca es defineix per © (5	bis	) Tal com en lògica clàssica, és doncs sempre vera quan l'una de les
i ©. En fi, la mútua implicació té per valor © (6	bis	) En tant que deducció, ha d'ésser falsa quan una de les proposicions és
/u\ = /a\ que tractaré de clàssica perquè, de (1	bis	) a (6 bis), fa coincidir el valor dialèctic amb el clàssic, i
que tractaré de clàssica perquè, de (1 bis) a (6	bis	), fa coincidir el valor dialèctic amb el clàssic, i l'opció f(/u\ -
els resultats següents: © perfectament conformes a (1	bis	) sota la condició de prendre com a funció de valoració f(/a\) =
losange; doncs bé, la relació /a*\ = /u\ - /a\ (1	bis	) es troba verificada, tot i que /A\ i /A*\ siguin veres
proposicional ©, la veracitat de la qual s'expressa (4	bis	) per /uu\ - /a\(/u\ - /a*\). Primer, com tota implicació
el sistema © vera © vera Exigeix segons (2	bis	) que /D\(/l\) i /E\(/l\) siguin ambdues veres i també
[0,1] damunt la base del formulisme dialèctic, de (1	bis	) a (6 bis). Utilitzant per exemple veracitats complexes, llur

Pàgina 1 (de 5)

50 següents