Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un home jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una mica	blanes	—, Euïos va deixar Nysa, em penso que per no tornar-hi mai més. Les nimfes
ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de cera	blana	, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns
Un dia l'esculpirà així, en un tronc d'olivera o en un grapat de	blana	argila; intentarà captar aquest misteri tremend del seu amor. Ja en un
posar tot allò en un míser tronc d'olivera o en un trist grapat de	blana	argila? Passà una ràfega més forta; la pluja, penetrant fins al recó on
sentí que l'alegria se li glaçava a l'ànima. Ell estava dempeus sobre la	blana	sorra, però, on era? A quin paratge havien abordat? Santa Maria no es
ajunteu-me amb ell. Amb ell, el càstig més sever hauria de semblar-me	bla	; sense ell la mateixa glòria del teu Cel em semblaria un turment.
saber quin, fins i tot es pica alegrement les cuixes que sonen a massa	blana	i adiposa, com si percudís un ventre inflat. —Ja hi ha caigut! —On? —
Guàrdia! S'ha incorporat i el pit li rebota contra l'estómac amb un cop	bla	però fort que l'obliga a replegar-se. —Què passa? El guàrdia ha obert la
tros cobert s'han anat convertint ja en una massa pastosa i repugnantment	blana	que ha perdut la immobilitat de les coses inertes sota el llevat de vides
expedientaran algú per negligència... Ell obre la boca amb un gest	bla	, com si volgués posar-se a plorar, però en lloc d'això esclafeix la
prosseguint: "Nals i grops, a diferència dels peritots, tenen les bribes	blanes	i les comes crans, probablement perquè el crum els és inconegut, ja que
Nals i grops, a diferència dels peritots —repeteix— tenen les bribes	blanes	i les comes crans... Per què no dir, per exemple, que els homes i les
lleixius i de secrecions seminals que es precipiten al carrer on l'aire,	bla	i amorós, les escampa en direcció al riu. Després hi ha una extensió de
i, de cara a la seva companya, diu—: Aquí n'hi ha tot un tou més	bla	. —Va palejant, obrint un sot enmig del camí, i el munt de terra dins el
queda com fascinat pel capteniment del menut, una mena de cuc de carns	blanes	i de crani pelat que estampa la seva primera rúbrica amb una indiferència
tot enrera, i hi havia en tot ell, en els seus moviments, alguna cosa de	bla	, de femení. Parlava poc, amb frases soltes i mal lligades. Algú va
el camp i el pretext de tanta fúria, la dona! àmfora	blana	de la voluptat. Infants frenètics, percacem el gaudi i plorarem
de l'amor de cap pa no faig rosegons. Tota farina	bla	vull moldre. Si l'enamorar-se d'un home se m'acut
serrats, enrotllant-se com un jaç al niu d'una coma	blana	. D'una blingada d'esquena, fugen com enlluertades,
vers la terra, bosc endins, on aquesta hora tan	blana	vigila la teva son, mentre a mi em té desvetllada.
de por que Déu no la castigués per cobejança. Podrà menar una vida	blana	i còmoda. Tot d'una es sacseja per assegurar-se de la flonjor del llit; i
bé perquè el fred és viu; i Teresa s'estreny les dues mans amb aire	blaníssim	, mentre que les dues mans se n'anirien a pujar el coll de l'abric de Pere
de França si m'hi tornaven a conduir. Aleshores vaig fer la farina	blana	. Vaig adoptar el posat dels qui "inspiren" compassió. Aquests eren uns
vida, estic ben disposat per a fer-la. En tinc el temperament. L'ànima	blana	, errívola, capriciosa d'un vagabund, i el cos peresós, però d'una
¡que és pietosa, aquesta foscor somorta! ¿És perquè la son sigui dolça,	blana	, una son d'hospital? També trobo dolç aquest pensament, que em torna amb
a l'exterior, em fan sentir vergonya de trobar-me entre aquella gent	blana	i luxosa. Fujo atordit devers la porta. El vell cambrer ens ve al
diria el poble de Benassal si els fadrins d'enguany portaren un animal	bla	o covard o massa jove o massa sec o revellit, per estalviar-se unes hores
foscos sentits aclariré, i llurs cors de pedra faré	blans	, per pregar, per penedir-se, i obeir com s'escau. A llurs
anaven oferint-los mentre seien damunt d'un marge ple de flor,	blaníssim	. En van xuclar les delicades polpes, i amb les escorces
de la ingratitud dels homes. Donà un cop a la taula amb el seu punyet	bla	i arrugat. I Zorbàs, estenent la seva experta mà sobre els genolls
com una ploma, i la terra, flonja i lleugera, com un núvol que, onejant i	bla	, canvia de forma al buf del vent. Veia Zorbàs fumant, i em vaig
virtut de llur veredicte el país fos més habitable i l'activitat de més	blanes	realitzacions... Per aquells anys morí el més ric de la colla deixant els
que prengui el seu lloc, quan ells manquin." La gent no pecava de	blana	en aquell temps llunyà i no era pas entre cotó fluix que criaven les
sesta i els ulls s'acluquen dolçament, sense penes ni somnis, a l'ombra	blana	del paller. Jornada segona L'alba tenyia els rostres d'una pàl·lida
del cim de les muntanyes on lluen les agudes clarors de les neus. Terra	blana	, terra xica, terra pagesívola i marinera. Ningú no et coneix pel món.
sedoses teles matisades. Damunt un sofà luxós, tapissat d'alguna mena de	blana	estofa índia, obrada amb fils negres i daurats, entreteixits amb altres
de vida. I és que a la Vall de Sant Daniel tota cosa esdevé morigerada i	blana	, d'un bell aire patriarcal i cristià. En cap altra forània gironina
i dels espais on bat la lluna. De tant en tant, us barra el pas una	blana	foscor: el camí sembla tallat per un abisme; però en anar a despenyar-vos
les ondulacions mandroses de llurs hàlits destrenaven en l'espai tota la	blana	bondat del matí. Ara les muntanyes cobertes de pins assolellats entre els
de mirar, sense cingleres ni brolla espesseïda, amb verdor de fulles i	blana	remor de riera. Aquesta indecissió li era agradosa els primers dies
desitja un instant que no sien elles, per perllongar una mica aquest	bla	recolliment. És un instant només. Si és una altra remor la que sent al
de la Bonanova i la quietud de l'aire amb alenades tèbies infonia una	blana	sensació de benestar. En aquella hora, vora la Treseta, ell es sentia
dels ulls no l'haurien distret amb un encís? Aquest encís, però, era tan	bla	i tan dolç de sentir! Ell havia començat a estimar-la amb un impuls
dues o tres hores seguides, perquè en tornar la fadiga li feia més	blana	la son. Quan es quedava a casa sortia al balcó i es distreia en veure com
quiet i li entelava els ulls o la feia parpellejar com si li posés una	blana	fadiga. Maria endreçava la casa i en remoure els objectes semblava que
calcigar sota ses peülles de porc; allí la peresa, baluerna sense cor,	blana	com un pop, gangrenada de braços i cames, esbravava ses males humors;
vora les aigües. Vist de l'altura, hi ha en ell alguna cosa de massa	bla	, alguna cosa de corromput, com en una vegetació de llot. L'esguard,
en canvi, sembla que algunes noies es casen per a abandonar aquell	blaníssim	confinament, i fins una vegada vaig sentir dir a un fill de família, en
d'aquells palaus de l'art modern, i encara aquella música indefinida i	blana	ressona en el meu cap i en el meu cor, perfidiosa; sí, però dolça i
de Teróo; i per a tots dos, allà el bosc de tarongers florits i aquí la	blana	i dolça sorra. Estimeu-vos i oblideu Wallis, Cook i Bougainville, i

Pàgina 1 (de 14)

50 següents