×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb blanquejar |
Freqüència total: 378 |
CTILC1 |
| blaus clars i somrients, i ostentava una espessa barba que començava ja a | blanquejar | . El vell cridava el seu nebot al costat seu i li referia fets dels seus | | incansable. Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa | blanquejava | entre el verd dels faigs i a la carena del Martí. Els trons feien vibrar | | la lluita entre germans". Fa una nit molt serena i estrellada. El camí | blanqueja | a la celístia i en el gran silenci canta algun rossinyol. Al poble, | | un mar de ginesta d'or sota els castanyers, i la segona florida de l'arç | blanqueja | entre les fulles estilitzades. Després de reposar un moment a la Font de | | queda neu a la carena del Martí, però a muntanya (al Matagalls) encara | blanqueja | força. Llegeixo, bo i assolellant-me, un interessant llibre que he rebut | | quan era a la presó de Girona; els nens juguen a cartes. Tornant, el glaç | blanqueja | pel camí. 3 febrer. Sec, matí i tarda, al marge | | a la manera xinesa: ABRIL Hem dit adéu al març, però encara | blanqueja | la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho | | la cuina. Envellia la mare sobre els perols absurds, | blanquejaven | les grenyes damunt l'os del seu front. Cosa de quatre dies o de | | Er és un poble de la baga, sota el vessant del Puigmal, i que la neu hi | blanqueja | per Sant Martí. "Per Sant Martí, la neu al pi", diu el vell adagi. | | de s'ajaçar. La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les penyes | blanquegen | els braguers rentats amb aigua tèbia. Els clavells de pastor brillen com | | Piali-paixà i el bereber Dragut. Era l'any 1560. Tres segles | blanquejà | el trofeu sinistre, fins que a mitjan segle passat el bei féu enterrar | | a la posta. Les muntanyes de llevant són roges, i davant nostre Tunis | blanqueja | . Tunis la blanca Darrera el golf que de Byrsa estant contemplàvem, | | de cel, tan petits i riallers i vius, del no m'oblidis. ¿Què és allò que | blanqueja | entre les roques, allà baix, en aquella vessant de muntanya? ¿Són arços | | del cos fins l'últim fil de roba. A l'incerta claror matinal tot | blanquejava | de gebre i el vell Canigó dreçava en el fons la seva majestat, la testa | | reposen, arriba l'amo. Els anys li comencen de pesar, els cabells li | blanquegen | i les espatlles se li encorben una mica. Però encara és ple de fortalesa | | germanet entre una bella floració de jardins. A travers del fullam | blanquejaven | torres formoses, s'oïa alguna música matinera; els jardiners anaven | | llum somorta, les parets vellutades. Dues testes de guix, vulgaríssimes, | blanquegen | al fons. Aquesta és l'aula número VIII del Col·legi de França, | | a meditar, tot respirant la bonança d'aquestes marjades, devia veure | blanquejar | , encara fresques de morter, les muralles que el rei Felip August havia | | es a mà dreta, que s'escau. La derrera del poble y la més gran. Veu com | blanqueja | ? Oh, prou es ben gopa, prou!—" "Y allà, al flanch de ponent | | iglesieta y son campaneret romànich, la vaig veure realment | blanquejar | ab la closa llarguíssima de son hort, que, partint del cantell esquerre, | | el veritable camí. Una cinta polsosa amb sots enormes. Les roderes | blanquegen | entre la gruixa de fang mòlt, que forma una rebava de terra d'escudelles | | uns dispersos per les terres alteroses, assiluetant-se en les carenes o | blanquejant | en l'obagor dels flancs, altres afilerats a la ribera del Ter, embrunits | | A la primavera a cada mata hi refila un rossinyol i a tot moment arreu hi | blanquegen | les margaridoies. Llavors les passejades matinals entre el bàlsam de les | | Són nafres tenebroses on, entre els troncs carbonitzats de les garrigues, | blanqueja | la relíquia d'una clova de cargol calcinada. No hi aneu entre les runes | | en particular, un acordionista. Té un ull buidat i l'altre li | blanqueja | mirant el cel, el mateix que si seguís encara, amb desesper, l'última | | les valls i fondalades, aclarint els vilatges d'Estoer i Taurinyà, que | blanquegen | als meus peus, omplint la terra de la seva encomanadissa alegria; i el | | de la vida, del temple, inassequible per a mi, que va veure el poeta | blanquejar | entre el verd de la ribera, damunt les clares ones. Tot just si tinc | | L'una de les filles, casada, havia estat abandonada pel marit: el cap li | blanquejava | prematurament: estava envellida, mig grotesca, però amb una estranya | | un cercle fins al mar. Centenars de cascades es precipiten pels flancs i | blanquegen | en mig la verdor fosca dels obacs. Veiem apropar-se una piroga que solca | | daurat del senyor rector, que, amb l'ús, anava perdent el bany d'or i | blanquejava | . Pobra mareta! I, els seus gastaments de vida i de boniquesa, ¿no eren, en | | un eixerit garbí. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo. | Blanquejava | dins la cala una munió de veles punxegudes i esbadocades a faisó de | | a la cuina. Li semblà deserta. Buidors per ací, buidors per allà... El | blanquejar | feble i vaporós dels raigs de la lluna estenent vels per l'aire... Al | | còdol s'arrodonia com un muscle, el xaval llambregà un rest de perles que | blanquejaven | sobre la verdor de les algues. No calia sinó pegar un salt des de la roca | | i la dona i els dos nois grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina | blanqueja | entre les capçades d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en | | la pell torrada color de caoba, i el palmell de les mans i dels peus els | blanquejava | mateix que als negres sudanesos. Alguns nedaven com els dolfins i | | de la gossada impacient. Partien serres enllà. Els erms i els herbeis | blanquejaven | , el fang dels camins era tan dur com les mateixes pedres. Els ocells, | | d'herba i torrenteres plenes de vegetació. Més amunt, les neus eternes | blanquegen | al llarg de la carena, de la que en davallen a cada fondal les geleres | | mentre estaven parlant, en Boi s'adonà que allà baix a l'horitzó es veia | blanquejar | una vela damunt del blau del cel i de la mar. —Bau, Bau! —el cridà | | nos a casa seva a pensió, ço és, a taula, donar-nos cambra i llum, | blanquejar | dues vegades l'any la roba i el servei que havem de menester: ens queden | | Paisatges fistonejats, horitzons canviants, perspectives de ciutats | blanquejades | per la lividesa cadavèrica de la tempesta, o il·luminades per les | | magnífica floració dels jardins. A través de les arbredes i dels arbustos | blanquejaven | torres sumptuoses, pertanyents sens dubte als primers potentats de la | | en els contraforts de les muntanyoles que encercolen la Conca, | blanquegen | els pobles de Sarreal, Barbarà, Solivella, Lilla, Belltall... I a la | | cims de Capdella, el port de la Bonaigua i el llomb llargarut del Cadí | blanquegen | de neu. Ui, quines nits més feroses d'ací en avant! Lo Tano m'assenyala | | a les altures diverses menes de focs i adés ablanar-se el cel, adés | blanquejar | darrera un estel, llargs ròssecs de flames, adés volar torxes | | deixava caure de genolls. Sens dubte feia el "Via-Crucis". Ací i allà | blanquejaven | algunes creus, pintades en el roquisser. El bo d'home, ardent de caritat, | | la seva Mendra! Aina Maria és àvia I llavors, un bell jorn, la neu | blanquejarà | els cabells avui negres d'Aina Maria. La bella | | magre oasi militaritzat, ja en plena zona insotmesa. Damunt d'un tossal | blanquejaven | els edificis de la guarnició. El rus va aturar l'automòbil enfront d'una | | aplanades en el centre d'aquest canvi de paisatge, les cases de Terol | blanquegen | el terreny en una ratlla horitzontal. Des d'ací, Terol té el mateix | | que hi perdé les unces i la vida; al mig del camí va veure que hi | blanquejava | , perdut, un talec. Per aquest mateix temps, en el poble s'havien fetes | | de gelós, alegre, foll) ejar en coixejar, fluixejar, | blanquejar | (derivats de coix, fluix, blanc). Les terminacions verbals |
|