Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blaus clars i somrients, i ostentava una espessa barba que començava ja a	blanquejar	. El vell cridava el seu nebot al costat seu i li referia fets dels seus
incansable. Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa	blanquejava	entre el verd dels faigs i a la carena del Martí. Els trons feien vibrar
la lluita entre germans". Fa una nit molt serena i estrellada. El camí	blanqueja	a la celístia i en el gran silenci canta algun rossinyol. Al poble,
un mar de ginesta d'or sota els castanyers, i la segona florida de l'arç	blanqueja	entre les fulles estilitzades. Després de reposar un moment a la Font de
queda neu a la carena del Martí, però a muntanya (al Matagalls) encara	blanqueja	força. Llegeixo, bo i assolellant-me, un interessant llibre que he rebut
quan era a la presó de Girona; els nens juguen a cartes. Tornant, el glaç	blanqueja	pel camí. 3 febrer. Sec, matí i tarda, al marge
a la manera xinesa: ABRIL Hem dit adéu al març, però encara	blanqueja	la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho
la cuina. Envellia la mare sobre els perols absurds,	blanquejaven	les grenyes damunt l'os del seu front. Cosa de quatre dies o de
Er és un poble de la baga, sota el vessant del Puigmal, i que la neu hi	blanqueja	per Sant Martí. "Per Sant Martí, la neu al pi", diu el vell adagi.
de s'ajaçar. La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les penyes	blanquegen	els braguers rentats amb aigua tèbia. Els clavells de pastor brillen com
Piali-paixà i el bereber Dragut. Era l'any 1560. Tres segles	blanquejà	el trofeu sinistre, fins que a mitjan segle passat el bei féu enterrar
a la posta. Les muntanyes de llevant són roges, i davant nostre Tunis	blanqueja	. Tunis la blanca Darrera el golf que de Byrsa estant contemplàvem,
de cel, tan petits i riallers i vius, del no m'oblidis. ¿Què és allò que	blanqueja	entre les roques, allà baix, en aquella vessant de muntanya? ¿Són arços
del cos fins l'últim fil de roba. A l'incerta claror matinal tot	blanquejava	de gebre i el vell Canigó dreçava en el fons la seva majestat, la testa
reposen, arriba l'amo. Els anys li comencen de pesar, els cabells li	blanquegen	i les espatlles se li encorben una mica. Però encara és ple de fortalesa
germanet entre una bella floració de jardins. A travers del fullam	blanquejaven	torres formoses, s'oïa alguna música matinera; els jardiners anaven
llum somorta, les parets vellutades. Dues testes de guix, vulgaríssimes,	blanquegen	al fons. Aquesta és l'aula número VIII del Col·legi de França,
a meditar, tot respirant la bonança d'aquestes marjades, devia veure	blanquejar	, encara fresques de morter, les muralles que el rei Felip August havia
es a mà dreta, que s'escau. La derrera del poble y la més gran. Veu com	blanqueja	? Oh, prou es ben gopa, prou!—" "Y allà, al flanch de ponent
iglesieta y son campaneret romànich, la vaig veure realment	blanquejar	ab la closa llarguíssima de son hort, que, partint del cantell esquerre,
el veritable camí. Una cinta polsosa amb sots enormes. Les roderes	blanquegen	entre la gruixa de fang mòlt, que forma una rebava de terra d'escudelles
uns dispersos per les terres alteroses, assiluetant-se en les carenes o	blanquejant	en l'obagor dels flancs, altres afilerats a la ribera del Ter, embrunits
A la primavera a cada mata hi refila un rossinyol i a tot moment arreu hi	blanquegen	les margaridoies. Llavors les passejades matinals entre el bàlsam de les
Són nafres tenebroses on, entre els troncs carbonitzats de les garrigues,	blanqueja	la relíquia d'una clova de cargol calcinada. No hi aneu entre les runes
en particular, un acordionista. Té un ull buidat i l'altre li	blanqueja	mirant el cel, el mateix que si seguís encara, amb desesper, l'última
les valls i fondalades, aclarint els vilatges d'Estoer i Taurinyà, que	blanquegen	als meus peus, omplint la terra de la seva encomanadissa alegria; i el
de la vida, del temple, inassequible per a mi, que va veure el poeta	blanquejar	entre el verd de la ribera, damunt les clares ones. Tot just si tinc
L'una de les filles, casada, havia estat abandonada pel marit: el cap li	blanquejava	prematurament: estava envellida, mig grotesca, però amb una estranya
un cercle fins al mar. Centenars de cascades es precipiten pels flancs i	blanquegen	en mig la verdor fosca dels obacs. Veiem apropar-se una piroga que solca
daurat del senyor rector, que, amb l'ús, anava perdent el bany d'or i	blanquejava	. Pobra mareta! I, els seus gastaments de vida i de boniquesa, ¿no eren, en
un eixerit garbí. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo.	Blanquejava	dins la cala una munió de veles punxegudes i esbadocades a faisó de
a la cuina. Li semblà deserta. Buidors per ací, buidors per allà... El	blanquejar	feble i vaporós dels raigs de la lluna estenent vels per l'aire... Al
còdol s'arrodonia com un muscle, el xaval llambregà un rest de perles que	blanquejaven	sobre la verdor de les algues. No calia sinó pegar un salt des de la roca
i la dona i els dos nois grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina	blanqueja	entre les capçades d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en
la pell torrada color de caoba, i el palmell de les mans i dels peus els	blanquejava	mateix que als negres sudanesos. Alguns nedaven com els dolfins i
de la gossada impacient. Partien serres enllà. Els erms i els herbeis	blanquejaven	, el fang dels camins era tan dur com les mateixes pedres. Els ocells,
d'herba i torrenteres plenes de vegetació. Més amunt, les neus eternes	blanquegen	al llarg de la carena, de la que en davallen a cada fondal les geleres
mentre estaven parlant, en Boi s'adonà que allà baix a l'horitzó es veia	blanquejar	una vela damunt del blau del cel i de la mar. —Bau, Bau! —el cridà
nos a casa seva a pensió, ço és, a taula, donar-nos cambra i llum,	blanquejar	dues vegades l'any la roba i el servei que havem de menester: ens queden
Paisatges fistonejats, horitzons canviants, perspectives de ciutats	blanquejades	per la lividesa cadavèrica de la tempesta, o il·luminades per les
magnífica floració dels jardins. A través de les arbredes i dels arbustos	blanquejaven	torres sumptuoses, pertanyents sens dubte als primers potentats de la
en els contraforts de les muntanyoles que encercolen la Conca,	blanquegen	els pobles de Sarreal, Barbarà, Solivella, Lilla, Belltall... I a la
cims de Capdella, el port de la Bonaigua i el llomb llargarut del Cadí	blanquegen	de neu. Ui, quines nits més feroses d'ací en avant! Lo Tano m'assenyala
a les altures diverses menes de focs i adés ablanar-se el cel, adés	blanquejar	darrera un estel, llargs ròssecs de flames, adés volar torxes
deixava caure de genolls. Sens dubte feia el "Via-Crucis". Ací i allà	blanquejaven	algunes creus, pintades en el roquisser. El bo d'home, ardent de caritat,
la seva Mendra! Aina Maria és àvia I llavors, un bell jorn, la neu	blanquejarà	els cabells avui negres d'Aina Maria. La bella
magre oasi militaritzat, ja en plena zona insotmesa. Damunt d'un tossal	blanquejaven	els edificis de la guarnició. El rus va aturar l'automòbil enfront d'una
aplanades en el centre d'aquest canvi de paisatge, les cases de Terol	blanquegen	el terreny en una ratlla horitzontal. Des d'ací, Terol té el mateix
que hi perdé les unces i la vida; al mig del camí va veure que hi	blanquejava	, perdut, un talec. Per aquest mateix temps, en el poble s'havien fetes
de gelós, alegre, foll) ejar en coixejar, fluixejar,	blanquejar	(derivats de coix, fluix, blanc). Les terminacions verbals

Pàgina 1 (de 8)

50 següents