×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb blasfemar |
Freqüència total: 256 |
CTILC1 |
, tu: el nostre blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon germà, no | blasfemis | . Sempre prego Déu per tu; però, de què valdran els meus esforços, si | amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti, cunyada. Quina manera de | blasfemar | ! —És que tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment resultava que el | en el llac, salten encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i | blasfemen | i continuen removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola | la llegenda— tal vegada operarà per a tu un altre d'aquests miracles. —No | blasfemi | , que Déu escolta; i sent més aviat una blasfèmia que no una pregària; ho | d'aigua, que sense fumar. Llavors es donava a tots els diables; | blasfemava | i repetia una vegada i una altra que s'havia de matar. Aquesta amenaça, | furor, d'una lletgesa veritablement d'espant, car quan es posava així, | blasfemava | i llançava les més terribles amenaces, de tal manera que infonia quasi | quan després t'esforçaves a córrer amb el teu peu coix pel camí sorrenc, | blasfemant | de no poder-me atrapar; si un dia de Sant Antoni vaig pregar-te, i em vaig | la mare. Quan moria, els tres germans eren al costat d'ell; ploraven o | blasfemaven | ; proferien amenaces. La mare s'acostava pel mig del carrer, cridant el | tocar el mànec, experimentà un sentiment de folla alegria. Rigué breu i | blasfemà | , i va empunyar-la amb fermesa, i l'aixecà incommovible, violent i dur, | tot? Quer· [(Amb energia simplement oficial.)] Calla! ¿ | Blasfemes | contra el teu Senyor? Caín. Jo? Quer· M'encomanes males | El meu germà és un malvat i caldria que Jahvè el castigués. Sempre | blasfema | . És un oprobi per tots. Parla'n a Jahvè, sents? I decidiu-vos a donar | de sang, dins un cercle negrós. Cridava que es moriria allí mateix. | Blasfemava | . Estava afilat. El nas, que era dels més grossos que he vist, i torçat, | -la tenien el do d'irritar-me, com m'irritaven fins al punt de fer-me | blasfemar | , de vegades, els lemes Llibertat, Igualtat i Fraternitat escrits amb | Soch aixís; ab élls, ni al cel. Pep. ¡Sant cristiá, que | blasfemas | ! Xich. Malehit gabaitg. Pep. Bé, home: Cálmat, tingas | val pel que deixa; allò que realment ha estat és cosa seva... Renegava, | blasfemava | , cridava, sí, ja ho sé. El pare us respondria que també això forma part | harpies, terror de les nostres nits. Dempeus els soldats que moriren | blasfemant | , dempeus els dissortats, els humiliats; dempeus els morts de fam que van | bé que legals. Per tot això a la Terra serà odiat i | blasfemat | , per força pres, judicat i condemnat a infame mort i | néixer amb l'orella una miqueta orgullosa. El meu pare, és clar, havia | blasfemat | tractant de sorda la Mare de Déu. "Ah, sí? —diria la Mare de Déu— | de Déu—; espera una mica, i faré el teu fill sord, perquè aprenguis de | blasfemar | !" L'oncle Anagnostis es persignà. —I això rai! —digué—, Déu sia lloat | sobre les lloses de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, | blasfemava | i esquinçava els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí l'abadessa | a la seva imatge i semblança quan aquesta desemparada criatura prega, | blasfema | , o tracta de demostrar que el seu creador existeix, o que no existeix, o | magí són: "creure", "esperar", "pregar", "imprecar", " | blasfemar | ", "adorar", "convertir-se", "penedir-se", etc.. | etc., no són, evidentment, expressions religioses. Els homes poden | blasfemar | sense invocar el nom de Déu en va, poden convertir-se en idiotes o | derivat d'un ús primàriament religiós i no a la inversa (com passa amb " | blasfemar | " i fins amb "adorar"). En d'altres casos, el terme sembla | seus espeternecs ciclopis, la tràgica arruga de l'entrecella; en oir-lo | blasfemar | i maleir entre bleixos ardents i rancuniosos; hauríeu experimentat la | has après, no les oblidaràs pas i, si hi penses, bé deuran guardar-te de | blasfemar | i de maleir. —Certament —contestà el pagès.— Mes, com torno a casa amb els | cert. És un pescador fort, confiat. Surt armat d'un ganivet i un garrot. | Blasfema | : —Ni Sant Roc no m'atura! Ressona alegroi el seu xiulet en la tenebra. Al | en mig d'una brolla espessa, que els lligava de peus i mans, després de | blasfemar | amb l'especial eufemisme del pagès carlí, molt semblant al de | teva ànima, minyó, fa temps que la té en Banyeta! —Llavors, digues que el | blasfemar | em perjudicava. —Ben cert, la hi donaves de franc! Tots reien i el Corbo | i mentre Guilera comentava defectes nostres i es queixava del groller | blasfemar | i de la mesquinesa d'ànima general que es deixava veure en les mitges | defecacions linguals! —Què voleu dir, amb això? —replicà l'al·ludit, i | blasfemant | més encara.— Jo parlo com em dóna la gana! Claudi s'abalançà sobre aquell | a riure com en presència d'un ardat de vagabunds; després s'ha posat a | blasfemar | , a maleir el pare Cabet i la seva obra. —Vam embarcar dinou, a mitjan | Són magnífics. Climent trencà amb dos o tres amics perquè els sentí | blasfemar | grollerament. Si aquestes persones li haguessin relatat la procacitat més | i Gautier. Ha renyit amb dos o tres vells amics perquè els sentí | blasfemar | . No el preocupa l'altra vida. Defensa els actes del culte extern, la | que, com que encara conserva l'educació apresa a la Bonanova, no gosa | blasfemar | , escarnir els bons cristians de la dreta, com ja han començat a fer unes | a la Cresta del Gall. Mals esperits vénen entre núvols i invoquen el Mal, | blasfemen | del Bé i exalten el seu senyor, el comte Arnau, que és la devastació i la | menyspreà. Esperona el seu cavall, que el porta davant del seu fill, que | blasfema | d'ell i li escup a la cara. Un dels moments més reeixits del Comte | majestuosament petrificada. Innocenci s'estranyava de no plorar, de no | blasfemar | , de no rompre mobles, de no rebotre el cap contra les parets. Però una | del fusell-metrallador, com si tot plegat el divertís, cantava, reia i | blasfemava | . És petit i secardí. De cop i volta cridà, mirant-me: —Ep, tu | I tots ells l'han presa, i l'han seguit, molts sense creure en Ell, fins | blasfemant | -ne. ¿Es pensa que té cap importància? "Tota blasfèmia us serà perdonada, | polític i després d'escollit mantenir-li la confiança. ¿I a aquells que | blasfemen | els ideals perquè hi ha qui s'aprofita a l'ombra d'ells? Que la força | ... —El renegar fa home! —dèieu—. Doncs, el noi, que renegui, que | blasfemi | , que s'embruti, que es revolqui i s'ofegui en el fang; els altres ho fan! | en l'ànim dels infants, i preveient que un jorn els seus fills podrien | blasfemar | de Déu, per tota resposta alçà la casa i se'n tornà a viure a la capital | de ciència, necessites de paciència i manya. Ets casada i el teu marit | blasfema | i malparla? Doncs, tant si vols com si no vols, jo pensaré, una de dues: | en primer lloc, sigui confessat, en honor de la veritat, que la mare no | blasfema | . Potser sí que es doni qualque cas, del tot isolat, en que la plaga del | el cas d'una mare, morta de fam i de vicis, espellifada i escabellada, | blasfemant | . És l'exacerbació d'una entranya purulenta, però no la malaltia endèmica | vora seu una blasfèmia. ¿No les heu permeses, i, a pesar d'això, s'ha | blasfemat | ? ¿On s'ha blasfemat? ¿A casa vostra? Senyal que no se us tenia el respecte | No les heu permeses, i, a pesar d'això, s'ha blasfemat? ¿On s'ha | blasfemat | ? ¿A casa vostra? Senyal que no se us tenia el respecte que se us devia; i | no es demana, es guanya i es conquista. ¿Era fora de casa vostra que s'ha | blasfemat | ? ¿D'on eixien els homes, en llançar-se al carrer? ¿Era la societat la | confegir. El pudor, flor del vostre sexe, vos feia traïció. No podíeu | blasfemar | . I ¿què heu fet? ¡L'esperit del mal per tot troba sortida! Heu aparentat |
|