DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
blasfemar M 3 oc.
blasfemar V 253 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb blasfemar Freqüència total:  256 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

, tu: el nostre blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon germà, no blasfemis. Sempre prego Déu per tu; però, de què valdran els meus esforços, si
amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti, cunyada. Quina manera de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment resultava que el
en el llac, salten encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i blasfemen i continuen removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola
la llegenda— tal vegada operarà per a tu un altre d'aquests miracles. —No blasfemi, que Déu escolta; i sent més aviat una blasfèmia que no una pregària; ho
d'aigua, que sense fumar. Llavors es donava a tots els diables; blasfemava i repetia una vegada i una altra que s'havia de matar. Aquesta amenaça,
furor, d'una lletgesa veritablement d'espant, car quan es posava així, blasfemava i llançava les més terribles amenaces, de tal manera que infonia quasi
quan després t'esforçaves a córrer amb el teu peu coix pel camí sorrenc, blasfemant de no poder-me atrapar; si un dia de Sant Antoni vaig pregar-te, i em vaig
la mare. Quan moria, els tres germans eren al costat d'ell; ploraven o blasfemaven; proferien amenaces. La mare s'acostava pel mig del carrer, cridant el
tocar el mànec, experimentà un sentiment de folla alegria. Rigué breu i blasfemà, i va empunyar-la amb fermesa, i l'aixecà incommovible, violent i dur,
tot? Quer· [(Amb energia simplement oficial.)] Calla! ¿Blasfemes contra el teu Senyor? Caín. Jo? Quer· M'encomanes males
El meu germà és un malvat i caldria que Jahvè el castigués. Sempre blasfema. És un oprobi per tots. Parla'n a Jahvè, sents? I decidiu-vos a donar
de sang, dins un cercle negrós. Cridava que es moriria allí mateix. Blasfemava. Estava afilat. El nas, que era dels més grossos que he vist, i torçat,
-la tenien el do d'irritar-me, com m'irritaven fins al punt de fer-me blasfemar, de vegades, els lemes Llibertat, Igualtat i Fraternitat escrits amb
Soch aixís; ab élls, ni al cel. Pep. ¡Sant cristiá, que blasfemas! Xich. Malehit gabaitg. Pep. Bé, home: Cálmat, tingas
val pel que deixa; allò que realment ha estat és cosa seva... Renegava, blasfemava, cridava, sí, ja ho sé. El pare us respondria que també això forma part
harpies, terror de les nostres nits. Dempeus els soldats que moriren blasfemant, dempeus els dissortats, els humiliats; dempeus els morts de fam que van
bé que legals. Per tot això a la Terra serà odiat i blasfemat, per força pres, judicat i condemnat a infame mort i
néixer amb l'orella una miqueta orgullosa. El meu pare, és clar, havia blasfemat tractant de sorda la Mare de Déu. "Ah, sí? —diria la Mare de Déu—
de Déu—; espera una mica, i faré el teu fill sord, perquè aprenguis de blasfemar!" L'oncle Anagnostis es persignà. —I això rai! —digué—, Déu sia lloat
sobre les lloses de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, blasfemava i esquinçava els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí l'abadessa
a la seva imatge i semblança quan aquesta desemparada criatura prega, blasfema, o tracta de demostrar que el seu creador existeix, o que no existeix, o
magí són: "creure", "esperar", "pregar", "imprecar", "blasfemar", "adorar", "convertir-se", "penedir-se", etc..
etc., no són, evidentment, expressions religioses. Els homes poden blasfemar sense invocar el nom de Déu en va, poden convertir-se en idiotes o
derivat d'un ús primàriament religiós i no a la inversa (com passa amb "blasfemar" i fins amb "adorar"). En d'altres casos, el terme sembla
seus espeternecs ciclopis, la tràgica arruga de l'entrecella; en oir-lo blasfemar i maleir entre bleixos ardents i rancuniosos; hauríeu experimentat la
has après, no les oblidaràs pas i, si hi penses, bé deuran guardar-te de blasfemar i de maleir. —Certament —contestà el pagès.— Mes, com torno a casa amb els
cert. És un pescador fort, confiat. Surt armat d'un ganivet i un garrot. Blasfema: —Ni Sant Roc no m'atura! Ressona alegroi el seu xiulet en la tenebra. Al
en mig d'una brolla espessa, que els lligava de peus i mans, després de blasfemar amb l'especial eufemisme del pagès carlí, molt semblant al de
teva ànima, minyó, fa temps que la té en Banyeta! —Llavors, digues que el blasfemar em perjudicava. —Ben cert, la hi donaves de franc! Tots reien i el Corbo
i mentre Guilera comentava defectes nostres i es queixava del groller blasfemar i de la mesquinesa d'ànima general que es deixava veure en les mitges
defecacions linguals! —Què voleu dir, amb això? —replicà l'al·ludit, i blasfemant més encara.— Jo parlo com em dóna la gana! Claudi s'abalançà sobre aquell
a riure com en presència d'un ardat de vagabunds; després s'ha posat a blasfemar, a maleir el pare Cabet i la seva obra. —Vam embarcar dinou, a mitjan
Són magnífics. Climent trencà amb dos o tres amics perquè els sentí blasfemar grollerament. Si aquestes persones li haguessin relatat la procacitat més
i Gautier. Ha renyit amb dos o tres vells amics perquè els sentí blasfemar. No el preocupa l'altra vida. Defensa els actes del culte extern, la
que, com que encara conserva l'educació apresa a la Bonanova, no gosa blasfemar, escarnir els bons cristians de la dreta, com ja han començat a fer unes
a la Cresta del Gall. Mals esperits vénen entre núvols i invoquen el Mal, blasfemen del Bé i exalten el seu senyor, el comte Arnau, que és la devastació i la
menyspreà. Esperona el seu cavall, que el porta davant del seu fill, que blasfema d'ell i li escup a la cara. Un dels moments més reeixits del Comte
majestuosament petrificada. Innocenci s'estranyava de no plorar, de no blasfemar, de no rompre mobles, de no rebotre el cap contra les parets. Però una
del fusell-metrallador, com si tot plegat el divertís, cantava, reia i blasfemava. És petit i secardí. De cop i volta cridà, mirant-me: —Ep, tu
I tots ells l'han presa, i l'han seguit, molts sense creure en Ell, fins blasfemant-ne. ¿Es pensa que té cap importància? "Tota blasfèmia us serà perdonada,
polític i després d'escollit mantenir-li la confiança. ¿I a aquells que blasfemen els ideals perquè hi ha qui s'aprofita a l'ombra d'ells? Que la força
... —El renegar fa home! —dèieu—. Doncs, el noi, que renegui, que blasfemi, que s'embruti, que es revolqui i s'ofegui en el fang; els altres ho fan!
en l'ànim dels infants, i preveient que un jorn els seus fills podrien blasfemar de Déu, per tota resposta alçà la casa i se'n tornà a viure a la capital
de ciència, necessites de paciència i manya. Ets casada i el teu marit blasfema i malparla? Doncs, tant si vols com si no vols, jo pensaré, una de dues:
en primer lloc, sigui confessat, en honor de la veritat, que la mare no blasfema. Potser sí que es doni qualque cas, del tot isolat, en que la plaga del
el cas d'una mare, morta de fam i de vicis, espellifada i escabellada, blasfemant. És l'exacerbació d'una entranya purulenta, però no la malaltia endèmica
vora seu una blasfèmia. ¿No les heu permeses, i, a pesar d'això, s'ha blasfemat? ¿On s'ha blasfemat? ¿A casa vostra? Senyal que no se us tenia el respecte
No les heu permeses, i, a pesar d'això, s'ha blasfemat? ¿On s'ha blasfemat? ¿A casa vostra? Senyal que no se us tenia el respecte que se us devia; i
no es demana, es guanya i es conquista. ¿Era fora de casa vostra que s'ha blasfemat? ¿D'on eixien els homes, en llançar-se al carrer? ¿Era la societat la
confegir. El pudor, flor del vostre sexe, vos feia traïció. No podíeu blasfemar. I ¿què heu fet? ¡L'esperit del mal per tot troba sortida! Heu aparentat

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »