Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

meu lloc i és el lloc on els meus treballen, lluiten, esperen i	blasmen	, fan els seus fills, descabdellen, cabdellen. Res no
de córrer puntes ab si porta", que és l'arma que ell propugna, i	blasma	la proposada pel seu adversari així: "la lança ab fere de Xerès...
e gentils hòmens dels regnes de Ffrança e d'Anglaterra",	blasma	la "costuma d'Aragó", proposada pel seu adversari Joan de
dit al front i de brandar la testa compassivament. D'altres semblava que	blasmessin	la meva inconseqüència: Doncs, on és aquella amargor? Als ulls d'alguns
suprem que la bastí, no et porta a excessos que hagin d'ésser	blasmats	, ans, al contrari, com més sembla excessiu, més grans elogis
el que és millor, i el que he aprovat segueixo. No em	blasmes	d'estimar; l'Amor, em deies, ens puja al Cel i alhora és ruta i
Alça't, però; que cessin les disputes, i no vulguem	blasmar	-nos l'un a l'altre, massa blasmats que som, ans esforcem-nos,
fan prou xivarri amb acusacions mútues: cada un d'aquests grups	blasma	els contrincants per no practicar el gènere de matemàtiques que cal. Els
inspiración no admitía otro ropaje que el verso valenciano":	blasmava	ardorosament Felip V perquè "había suprimido los fueros de
de massa afectes a la burocràcia del servei de Catalunya; i ells mateixos	blasmen	ara que la gent del govern de Catalunya no tingui organitzada una
la recordança de vint-i-cinc pessetes que ens deu. Les tres claus Haveu	blasmat	la burocràcia perquè no hi haveu entrat amb el mateix esperit amb què
d'ajupir-me quan ell borda, un dia me li encaro i li endreço un sermó,	blasmant	la seva conducta. —no te'n dónes vergonya? —li deia—. ¿no et dónes
llibertat i democràcia. No per això vàrem desconfiar de la llibertat, ni	blasmàrem	la democràcia. Malgrat aquella trista i dura experiència, ens lliurem de
pot ésser vianda dels més delicats. Dos escriptors en llurs obres han	blasmat	Montaigne, al qual, així com ells, no crec exempt de tota mena de blasme;
o de vós? Si observeu amb cura quina és la gent que no poden lloar, que	blasmen	sempre, que no estan contents de ningú, reconeixereu que són aquells
sinó molt freqüent. Vicis ara admesos tot i anomenant-los vicis, són	blasmats	per Aristòfanes, qui en canvi n'accepta d'altres que ja ningú que els
a témer les pròximes tenebres profetitzades? O Déu meu! I jo que havia	blasmat	la profecia, de cor endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels
noia: —I per què m'heu acusat, per què? Callaven, avergonyits. La noia els	blasmava	: —Covards! Els ulls magnífics. La faç molt blanca. Reaccionà. Manava:
res, aquí. Iniciaven el retorn. Laia s'imposava: —Resteu! Els altres la	blasmaven	: —Tot per la teva culpa! És que hi ha defensa contra els esperits? Ella
Flairava. —Roses... Per què tantes roses damunt del piano? Teresa el	blasmava	: —I tu preguntes?... Aclarí: —Fa anys que ell el tocà. Mossèn Gaspar
el llegir li faria perdre l'escriure. El mal versaire i el poeta Tothora	blasmava	del poeta, el mal versaire. De la facilitat oratòria dels seus rims, se
desvetllava un trapeig feixuc i un crit estrident de noi que fa l'home,	blasmant	enfurit. Eren les vaques i en Jepet, el fill del masover, que les tocava
el dia esguardant les ampolles d'anisat i de garnatxa del taulell i	blasmant	dels rics. Innocenci, de bella arribada, no sabé què dir ni què fer
què ha d'actuar, o pensa amb atenció qualsevol altra cosa, no podrà ésser	blasmat	; però si fa això mateix en un convit, semblarà groller per manca del
moral no passava pel cas de les dues germanes, i francament, insistí en	blasmar	-lo. —Doncs i una altra vegada —exclamà Vilaret— que les rivals eren mare
amb frenesí i res no me'l dóna sinó elles. Llavors Joan Antoni el	blasmá	perquè a més de la petita de la dispesa, el venien a veure altres dones
Els altres dos assentien. Es recolzaven en la congoixa de Tristany per	blasmar	a Joan Antoni, sense oblidar-se de llur propi despit. La conversa
de paràssit, volia per ell tota mena de respectes. Tots, menys Saumell,	blasmaven	a Joan Antoni. Tàrrec, no es pogué contenir: —Són quarts de dotze i el
recular. La gent menuda, els "bacallants prudents", com així	blasmava	el rei els covards, cametes ajudeu-me feren allò que fan sempre els
, i més exactament, al Pireneu. Bo és el Pireneu; qui ho dubta? Jo no el	blasmo	pas. És mascle i imponent... de vegades. Però, que no ho són tant o més el
—Potser teniu raó —afegí al cap d'una estona. Enc que no trobo bé de	blasmar	tant les dones. En la nostra vida una dona sempre assoleix una
mediocre... Interiorment, bramulo de plaer. Exactament igual Kantorek	blasmava	Mittelstaedt a l'escola. Amb el mateix to de veu: "Mediocre,
més pública de les obres. Tothom ha de veure-la: tothom ha de lloar-la o	blasmar	-la. Déu, que escorcolla Jerusalem amb llanternes, escorcolla el cor de
com un atac o, més aviat, com una lliçó i un consell? Endemés, ¿no em	blasmo	jo mateix per moltes raons? I encara, si cap estament no hi és omès, no
Quint Curci a l'abisme, sinó la vanaglòria, una Sirena dolcíssima,	blasmada	tanmateix en gran manera pels filòsofs? Car, ¿no és ben estúpid —diuen
ordeixo una sàtira per comptes d'un elogi, i encara algú es pensaria que	blasmo	els prínceps bons i aprovo els dolents. Només he volgut demostrar, amb
no hi ha temps per a res: ni per a elogiar seriosament res, ni per a	blasmar	seriosament res. Quan us disposeu a fer-ho amb plena bona voluntat, amb
varen enllitar, fins a l'endemà que se l'endugueren. De petita sempre li	blasmaven	aquella fal·lera pel joc. I tants de cops com va costar-li i tantes
fins al punt de fer-les-hi agradoses. Pere Joan, en llurs soliloquis,	blasmava	les dones que l'havien traït i blasmava la societat corrompuda que no
Pere Joan, en llurs soliloquis, blasmava les dones que l'havien traït i	blasmava	la societat corrompuda que no havia sabut comprendre la puresa de les
bells i humils que més estimava, el seu llenguatge era violent quan	blasmava	el mal, darrera del qual veia el món infernal de què aquell es nodria.
confirmació de la regla. El Pare Coloma gairebé només es pot limitar a	blasmar	l'estrangerisme dels personatges més qualificats de la noblesa espanyola.
es va traduir en l'escola peripatètico-eclèctica que el doctor Dou	blasma	, però que fou potser l'única que en l'estat de cultura de la nostra
Tots el reputaven com a oposat a les essències del dret català, en	blasmaven	els postulats i, com Trias i Giró, no dissimulaven la complaença en
hipòtesi en fallar inconcussament per la seva base. D'altra banda, s'ha	blasmat	el lluïsme pel seu origen i ha estat qualificat d'antijurídic. Carreras i
(la 1a·, tít. 4, ll. 2, vol. I) ja	blasmava	el fet quan deia: "© © ©". El retret, en actualitzar-se, és
altres. Quan un està malalt... Els mateixos que el lloen avui abans el	blasmaven	. Darrera de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre,
trontollar, trontoll; recollir, recull; clamar, clam; ensumar, ensum;	blasmar	, blasme; retornar, retorn; sojornar, sojorn; guanyar, guany; reganyar,
alleujable; arranjar, arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, avaluable;	blasmar	, blasmable; cobejar, cobejable; comptar, comptable; defensar, defensable;
ser racional"; per això raonava profundament totes les seves troballes i	blasmava	els corrents artístics del cubisme i les seves seqüeles, que

Pàgina 1 (de 8)

50 següents