DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
blasmar V 352 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb blasmar Freqüència total:  352 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

meu lloc i és el lloc on els meus treballen, lluiten, esperen i blasmen, fan els seus fills, descabdellen, cabdellen. Res no
de córrer puntes ab si porta", que és l'arma que ell propugna, i blasma la proposada pel seu adversari així: "la lança ab fere de Xerès...
e gentils hòmens dels regnes de Ffrança e d'Anglaterra", blasma la "costuma d'Aragó", proposada pel seu adversari Joan de
dit al front i de brandar la testa compassivament. D'altres semblava que blasmessin la meva inconseqüència: Doncs, on és aquella amargor? Als ulls d'alguns
suprem que la bastí, no et porta a excessos que hagin d'ésser blasmats, ans, al contrari, com més sembla excessiu, més grans elogis
el que és millor, i el que he aprovat segueixo. No em blasmes d'estimar; l'Amor, em deies, ens puja al Cel i alhora és ruta i
Alça't, però; que cessin les disputes, i no vulguem blasmar-nos l'un a l'altre, massa blasmats que som, ans esforcem-nos,
fan prou xivarri amb acusacions mútues: cada un d'aquests grups blasma els contrincants per no practicar el gènere de matemàtiques que cal. Els
inspiración no admitía otro ropaje que el verso valenciano": blasmava ardorosament Felip V perquè "había suprimido los fueros de
de massa afectes a la burocràcia del servei de Catalunya; i ells mateixos blasmen ara que la gent del govern de Catalunya no tingui organitzada una
la recordança de vint-i-cinc pessetes que ens deu. Les tres claus Haveu blasmat la burocràcia perquè no hi haveu entrat amb el mateix esperit amb què
d'ajupir-me quan ell borda, un dia me li encaro i li endreço un sermó, blasmant la seva conducta. —no te'n dónes vergonya? —li deia—. ¿no et dónes
llibertat i democràcia. No per això vàrem desconfiar de la llibertat, ni blasmàrem la democràcia. Malgrat aquella trista i dura experiència, ens lliurem de
pot ésser vianda dels més delicats. Dos escriptors en llurs obres han blasmat Montaigne, al qual, així com ells, no crec exempt de tota mena de blasme;
o de vós? Si observeu amb cura quina és la gent que no poden lloar, que blasmen sempre, que no estan contents de ningú, reconeixereu que són aquells
sinó molt freqüent. Vicis ara admesos tot i anomenant-los vicis, són blasmats per Aristòfanes, qui en canvi n'accepta d'altres que ja ningú que els
a témer les pròximes tenebres profetitzades? O Déu meu! I jo que havia blasmat la profecia, de cor endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels
noia: —I per què m'heu acusat, per què? Callaven, avergonyits. La noia els blasmava: —Covards! Els ulls magnífics. La faç molt blanca. Reaccionà. Manava:
res, aquí. Iniciaven el retorn. Laia s'imposava: —Resteu! Els altres la blasmaven: —Tot per la teva culpa! És que hi ha defensa contra els esperits? Ella
Flairava. —Roses... Per què tantes roses damunt del piano? Teresa el blasmava: —I tu preguntes?... Aclarí: —Fa anys que ell el tocà. Mossèn Gaspar
el llegir li faria perdre l'escriure. El mal versaire i el poeta Tothora blasmava del poeta, el mal versaire. De la facilitat oratòria dels seus rims, se
desvetllava un trapeig feixuc i un crit estrident de noi que fa l'home, blasmant enfurit. Eren les vaques i en Jepet, el fill del masover, que les tocava
el dia esguardant les ampolles d'anisat i de garnatxa del taulell i blasmant dels rics. Innocenci, de bella arribada, no sabé què dir ni què fer
què ha d'actuar, o pensa amb atenció qualsevol altra cosa, no podrà ésser blasmat; però si fa això mateix en un convit, semblarà groller per manca del
moral no passava pel cas de les dues germanes, i francament, insistí en blasmar-lo. —Doncs i una altra vegada —exclamà Vilaret— que les rivals eren mare
amb frenesí i res no me'l dóna sinó elles. Llavors Joan Antoni el blasmá perquè a més de la petita de la dispesa, el venien a veure altres dones
Els altres dos assentien. Es recolzaven en la congoixa de Tristany per blasmar a Joan Antoni, sense oblidar-se de llur propi despit. La conversa
de paràssit, volia per ell tota mena de respectes. Tots, menys Saumell, blasmaven a Joan Antoni. Tàrrec, no es pogué contenir: —Són quarts de dotze i el
recular. La gent menuda, els "bacallants prudents", com així blasmava el rei els covards, cametes ajudeu-me feren allò que fan sempre els
, i més exactament, al Pireneu. Bo és el Pireneu; qui ho dubta? Jo no el blasmo pas. És mascle i imponent... de vegades. Però, que no ho són tant o més el
—Potser teniu raó —afegí al cap d'una estona. Enc que no trobo bé de blasmar tant les dones. En la nostra vida una dona sempre assoleix una
mediocre... Interiorment, bramulo de plaer. Exactament igual Kantorek blasmava Mittelstaedt a l'escola. Amb el mateix to de veu: "Mediocre,
més pública de les obres. Tothom ha de veure-la: tothom ha de lloar-la o blasmar-la. Déu, que escorcolla Jerusalem amb llanternes, escorcolla el cor de
com un atac o, més aviat, com una lliçó i un consell? Endemés, ¿no em blasmo jo mateix per moltes raons? I encara, si cap estament no hi és omès, no
Quint Curci a l'abisme, sinó la vanaglòria, una Sirena dolcíssima, blasmada tanmateix en gran manera pels filòsofs? Car, ¿no és ben estúpid —diuen
ordeixo una sàtira per comptes d'un elogi, i encara algú es pensaria que blasmo els prínceps bons i aprovo els dolents. Només he volgut demostrar, amb
no hi ha temps per a res: ni per a elogiar seriosament res, ni per a blasmar seriosament res. Quan us disposeu a fer-ho amb plena bona voluntat, amb
varen enllitar, fins a l'endemà que se l'endugueren. De petita sempre li blasmaven aquella fal·lera pel joc. I tants de cops com va costar-li i tantes
fins al punt de fer-les-hi agradoses. Pere Joan, en llurs soliloquis, blasmava les dones que l'havien traït i blasmava la societat corrompuda que no
Pere Joan, en llurs soliloquis, blasmava les dones que l'havien traït i blasmava la societat corrompuda que no havia sabut comprendre la puresa de les
bells i humils que més estimava, el seu llenguatge era violent quan blasmava el mal, darrera del qual veia el món infernal de què aquell es nodria.
confirmació de la regla. El Pare Coloma gairebé només es pot limitar a blasmar l'estrangerisme dels personatges més qualificats de la noblesa espanyola.
es va traduir en l'escola peripatètico-eclèctica que el doctor Dou blasma, però que fou potser l'única que en l'estat de cultura de la nostra
Tots el reputaven com a oposat a les essències del dret català, en blasmaven els postulats i, com Trias i Giró, no dissimulaven la complaença en
hipòtesi en fallar inconcussament per la seva base. D'altra banda, s'ha blasmat el lluïsme pel seu origen i ha estat qualificat d'antijurídic. Carreras i
(la 1a·, tít. 4, ll. 2, vol. I) ja blasmava el fet quan deia: "© © ©". El retret, en actualitzar-se, és
altres. Quan un està malalt... Els mateixos que el lloen avui abans el blasmaven. Darrera de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre,
trontollar, trontoll; recollir, recull; clamar, clam; ensumar, ensum; blasmar, blasme; retornar, retorn; sojornar, sojorn; guanyar, guany; reganyar,
alleujable; arranjar, arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, avaluable; blasmar, blasmable; cobejar, cobejable; comptar, comptable; defensar, defensable;
ser racional"; per això raonava profundament totes les seves troballes i blasmava els corrents artístics del cubisme i les seves seqüeles, que

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »