×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb blasmar |
Freqüència total: 363 |
CTILC1 |
meu lloc i és el lloc on els meus treballen, lluiten, esperen i | blasmen | , fan els seus fills, descabdellen, cabdellen. Res no | de córrer puntes ab si porta", que és l'arma que ell propugna, i | blasma | la proposada pel seu adversari així: "la lança ab fere de Xerès... | e gentils hòmens dels regnes de Ffrança e d'Anglaterra", | blasma | la "costuma d'Aragó", proposada pel seu adversari Joan de | dit al front i de brandar la testa compassivament. D'altres semblava que | blasmessin | la meva inconseqüència: Doncs, on és aquella amargor? Als ulls d'alguns | suprem que la bastí, no et porta a excessos que hagin d'ésser | blasmats | , ans, al contrari, com més sembla excessiu, més grans elogis | el que és millor, i el que he aprovat segueixo. No em | blasmes | d'estimar; l'Amor, em deies, ens puja al Cel i alhora és ruta i | Alça't, però; que cessin les disputes, i no vulguem | blasmar | -nos l'un a l'altre, massa blasmats que som, ans esforcem-nos, | fan prou xivarri amb acusacions mútues: cada un d'aquests grups | blasma | els contrincants per no practicar el gènere de matemàtiques que cal. Els | inspiración no admitía otro ropaje que el verso valenciano": | blasmava | ardorosament Felip V perquè "había suprimido los fueros de | de massa afectes a la burocràcia del servei de Catalunya; i ells mateixos | blasmen | ara que la gent del govern de Catalunya no tingui organitzada una | la recordança de vint-i-cinc pessetes que ens deu. Les tres claus Haveu | blasmat | la burocràcia perquè no hi haveu entrat amb el mateix esperit amb què | d'ajupir-me quan ell borda, un dia me li encaro i li endreço un sermó, | blasmant | la seva conducta. —no te'n dónes vergonya? —li deia—. ¿no et dónes | llibertat i democràcia. No per això vàrem desconfiar de la llibertat, ni | blasmàrem | la democràcia. Malgrat aquella trista i dura experiència, ens lliurem de | pot ésser vianda dels més delicats. Dos escriptors en llurs obres han | blasmat | Montaigne, al qual, així com ells, no crec exempt de tota mena de blasme; | o de vós? Si observeu amb cura quina és la gent que no poden lloar, que | blasmen | sempre, que no estan contents de ningú, reconeixereu que són aquells | sinó molt freqüent. Vicis ara admesos tot i anomenant-los vicis, són | blasmats | per Aristòfanes, qui en canvi n'accepta d'altres que ja ningú que els | a témer les pròximes tenebres profetitzades? O Déu meu! I jo que havia | blasmat | la profecia, de cor endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels | noia: —I per què m'heu acusat, per què? Callaven, avergonyits. La noia els | blasmava | : —Covards! Els ulls magnífics. La faç molt blanca. Reaccionà. Manava: | res, aquí. Iniciaven el retorn. Laia s'imposava: —Resteu! Els altres la | blasmaven | : —Tot per la teva culpa! És que hi ha defensa contra els esperits? Ella | Flairava. —Roses... Per què tantes roses damunt del piano? Teresa el | blasmava | : —I tu preguntes?... Aclarí: —Fa anys que ell el tocà. Mossèn Gaspar | el llegir li faria perdre l'escriure. El mal versaire i el poeta Tothora | blasmava | del poeta, el mal versaire. De la facilitat oratòria dels seus rims, se | desvetllava un trapeig feixuc i un crit estrident de noi que fa l'home, | blasmant | enfurit. Eren les vaques i en Jepet, el fill del masover, que les tocava | el dia esguardant les ampolles d'anisat i de garnatxa del taulell i | blasmant | dels rics. Innocenci, de bella arribada, no sabé què dir ni què fer | què ha d'actuar, o pensa amb atenció qualsevol altra cosa, no podrà ésser | blasmat | ; però si fa això mateix en un convit, semblarà groller per manca del | moral no passava pel cas de les dues germanes, i francament, insistí en | blasmar | -lo. —Doncs i una altra vegada —exclamà Vilaret— que les rivals eren mare | amb frenesí i res no me'l dóna sinó elles. Llavors Joan Antoni el | blasmá | perquè a més de la petita de la dispesa, el venien a veure altres dones | Els altres dos assentien. Es recolzaven en la congoixa de Tristany per | blasmar | a Joan Antoni, sense oblidar-se de llur propi despit. La conversa | de paràssit, volia per ell tota mena de respectes. Tots, menys Saumell, | blasmaven | a Joan Antoni. Tàrrec, no es pogué contenir: —Són quarts de dotze i el | recular. La gent menuda, els "bacallants prudents", com així | blasmava | el rei els covards, cametes ajudeu-me feren allò que fan sempre els | , i més exactament, al Pireneu. Bo és el Pireneu; qui ho dubta? Jo no el | blasmo | pas. És mascle i imponent... de vegades. Però, que no ho són tant o més el | —Potser teniu raó —afegí al cap d'una estona. Enc que no trobo bé de | blasmar | tant les dones. En la nostra vida una dona sempre assoleix una | mediocre... Interiorment, bramulo de plaer. Exactament igual Kantorek | blasmava | Mittelstaedt a l'escola. Amb el mateix to de veu: "Mediocre, | més pública de les obres. Tothom ha de veure-la: tothom ha de lloar-la o | blasmar | -la. Déu, que escorcolla Jerusalem amb llanternes, escorcolla el cor de | com un atac o, més aviat, com una lliçó i un consell? Endemés, ¿no em | blasmo | jo mateix per moltes raons? I encara, si cap estament no hi és omès, no | Quint Curci a l'abisme, sinó la vanaglòria, una Sirena dolcíssima, | blasmada | tanmateix en gran manera pels filòsofs? Car, ¿no és ben estúpid —diuen | ordeixo una sàtira per comptes d'un elogi, i encara algú es pensaria que | blasmo | els prínceps bons i aprovo els dolents. Només he volgut demostrar, amb | no hi ha temps per a res: ni per a elogiar seriosament res, ni per a | blasmar | seriosament res. Quan us disposeu a fer-ho amb plena bona voluntat, amb | varen enllitar, fins a l'endemà que se l'endugueren. De petita sempre li | blasmaven | aquella fal·lera pel joc. I tants de cops com va costar-li i tantes | fins al punt de fer-les-hi agradoses. Pere Joan, en llurs soliloquis, | blasmava | les dones que l'havien traït i blasmava la societat corrompuda que no | Pere Joan, en llurs soliloquis, blasmava les dones que l'havien traït i | blasmava | la societat corrompuda que no havia sabut comprendre la puresa de les | bells i humils que més estimava, el seu llenguatge era violent quan | blasmava | el mal, darrera del qual veia el món infernal de què aquell es nodria. | confirmació de la regla. El Pare Coloma gairebé només es pot limitar a | blasmar | l'estrangerisme dels personatges més qualificats de la noblesa espanyola. | es va traduir en l'escola peripatètico-eclèctica que el doctor Dou | blasma | , però que fou potser l'única que en l'estat de cultura de la nostra | Tots el reputaven com a oposat a les essències del dret català, en | blasmaven | els postulats i, com Trias i Giró, no dissimulaven la complaença en | hipòtesi en fallar inconcussament per la seva base. D'altra banda, s'ha | blasmat | el lluïsme pel seu origen i ha estat qualificat d'antijurídic. Carreras i | (la 1a·, tít. 4, ll. 2, vol. I) ja | blasmava | el fet quan deia: "© © ©". El retret, en actualitzar-se, és | altres. Quan un està malalt... Els mateixos que el lloen avui abans el | blasmaven | . Darrera de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, | trontollar, trontoll; recollir, recull; clamar, clam; ensumar, ensum; | blasmar | , blasme; retornar, retorn; sojornar, sojorn; guanyar, guany; reganyar, | alleujable; arranjar, arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, avaluable; | blasmar | , blasmable; cobejar, cobejable; comptar, comptable; defensar, defensable; | ser racional"; per això raonava profundament totes les seves troballes i | blasmava | els corrents artístics del cubisme i les seves seqüeles, que |
|