×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb blasme |
Freqüència total: 204 |
CTILC1 |
s'aturava en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del | blasme | i no concebia la veritat tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la | acudits, especialment critiquen les flaques femenines. En aquest ram de | blasmes | , el marit de la Carmeta és un dels més eminents, Bernat Metge rústic. | o si més no disminuir com més millor la superfície receptora del | blasme | . Amb una veu lamentable, assenteix: —Ho sé —diu—. "Per això podem | bona burgesa, el seu principal odi és contra la criada, la qual lliura al | blasme | universal en perfecta i gloriosa prosa francesa. I Chopin, en la | ", s'exclamen. "Això ho fa un nen", asseguren, per tal d'afegir al | blasme | un subratllat irrisori. És prou coneguda l'anècdota —algú la recordava, | Pense en allò que molts reprotxen a la pintura actual, volent-ne fer un | blasme | del conjunt: "Hem arribat, doncs, a un academisme del lleig". La frase | de farmàcia al carrer de Llobera i que em reportava les paraules de | blasme | que a la tertúlia m'adreçava l'antic professor d'Història Natural. | llum, tany primogènit nascut al Cel! ¿En dir-ho no hi ha | blasme | ? Raig coetern de l'Eternal ¿puc dir-t'ho? Puix Déu és | d'aquesta Veritat vas fer-te víctima de l'unànime | blasme | , que es suporta molt més difícilment que violències; | la força no és lloable, i vilipendi mereix únicament, | blasme | i oprobi, bé que a la glòria aspiri, vanaglòria, i | de Déu i l'Home, immortal Eva! car ets així, sense pecat ni | blasme | : no per desconfiar et dissuadeixo d'allunyar-te de | en mi l'origen i la font de tota corrupció, davalla tot el | blasme | merescut. Em caigués així la còlera! Oh desig | afalacs, costums i ofenses d'un món irat; i, no tement llurs | blasmes | , violències ni escarnis, advertències els darà, | camaraderia de les joventuts catalanes d'avui no pateix les deixalles del | blasme | i de l'enraonia de les hores perdudes, perquè es nodreix de contacte | honest. Examen literari Amics nostres es queixen de la poca gosadia en el | blasme | amb què la crítica literària deixa conviure les improvitzacions dels | als nostres amics que més és de plànyer la por de la lloança que la del | blasme | . Cautelosos amb la censura, podem arribar a ser-ho per sentit de | Catalunya". Cap de nosaltres no acceptaria un mot de descoratjament i de | blasme | . Ni que amb depreciativa inapetència diguéssim que ja havem llegit | pas encara, ni gosaria dir-ho, que la nostra manera d'ésser mereixi el | blasme | total amb què alguns injustament ens condemnen. El vici que cal curar és | infantil, ja curull de seny, rebutja un acte que considera digne de | blasme | , però a l'ensems... Son cap no pot reflexionar, perdut en l'obscuretat | blasmat Montaigne, al qual, així com ells, no crec exempt de tota mena de | blasme | ; sembla que tots dos no l'han estimat en cap manera, l'un no pensava prou | els fruits de la personalitat autòctona, sense comparacions, lloances ni | blasmes | , però amb la severa i forta dignitat que dóna la prova mil·lenària de la | d'una literatura, no ens hem d'acontentar de tenir el que Rozanov, amb | blasme | col·lectiu deia: una lectura. Indocumentat... Ho semblareu si en | serena. De fet, va dir-les amb una veu agressiva, amb el to d'un | blasme | , si bé en llur batzec, que hom hauria pogut confondre amb el tremolor de | i esdernegador. La brega anava acompanyada de crits, exclamacions i | blasmes | : —Ací n'hi ha un! —Alerta! Cap a tu! —Conxo, que és | de les cridòries violentes clafertes de mals mots, d'injúries i de | blasmes | que li dedicava. Si per cas obria la boca, era per disculpar-se, per a fer | i mal olent, i la tràgica visió del vell estenallat al sòl i els seus | blasmes | i gemecs continus i aquell passar-se les hores apagant i encenent un fogó | seguides d'una cridòria formidable, composta d'interjeccions, insults, | blasmes | i riallades. Unes quantes plomes descendien pausadament entre la fumera | que us sembla un engany, és una bona obra, i que en comptes de merèixer | blasme | us fa creditora a l'elogi, que en comptes d'avergonyir-vos, ha d'ésser | òrgans i els gaudis: i és sobretot d'aquesta consideració que sorgeix el | blasme | aplicable a aquest perillós exercici, on desapareix la llibertat. Quan jo | desaparèixer, abandonar aquella nosa terrible al grat dels homes, a llur | blasme | o a llur admiració, posat només que ell no hi fos. Això no obstant, no sé | que allò va acabar en una tempesta desfeta de llàgrimes i ais i | blasmes | , dient ella a grans crits que era la més dissortada de les dones perquè | guàrdies de vista, li barrava les fugides, i suportava amb amor els | blasmes | i flestomies que ella desesperadament afamegada de mi, li rebotia amb | esquitxat per una lleugera broma, sobretot si els hi va el pa. Ara, el | blasme | que va adreçat al comportament dels homes, però no esmenta cap nom | la infàmia, la vergonya, els turments, els paranys, la traïció, els | blasmes | , els processos, els fraus. Sembla, però, que vagi comptant grans d'arena! | de fer la distinció més visible. En definitiva el que s'emportava tot el | blasme | i tota la culpa era la mateixa institució: la Universitat mateixa. Per a | seu amor propi ferit necessitava que un acte de coratge l'alliberés dels | blasmes | de tothom. I es passava hores senceres taciturn, capjup i callat mirant | els reflexos, llengotes cruels; les remors benignes, els murmuris dels | blasmes | i rialles contingudes del seu capteniment d'home vacil·lant; l'olor de | anomenat Didac de Leon en l'amor d'una dona dita Manuela Quesada i els | blasmes | que havia suscitat aquesta feta; sabia detalls, sabia circumstàncies que | bona burgesa, el seu principal odi és per la criada, a la que entrega al | blasme | universal en perfecta i gloriosa prosa francesa. I llavors, Chopin, en la | begué sempre seguit mentre visqué. No hi havia perill que el | blasme | que fulminava contra els qui fan panses, l'agafàs a ell. Raïm que | a fórmules, però s'incorporà a la vida del seu temps. Suportant-ne el | blasme | unes voltes, servint la consigna imposada pel lloc social que ocupaven | del pensament catòlic d'aquell mateix segle davant la filosofia moderna. | Blasme | del peripat, arreconament de sant Tomàs, simpatia per les novetats o | ) © © © © © © © © ©. I mentrestant s'estenia com taca d'oli el | blasme | i el menyspreu del peripat. Tampoc no era una cosa nova fora del nostre | avatars de la vida, no podia ésser freqüent i era objecte de tots els | blasmes | de l'opinió ciutadana. És ben segur que si la mateixa vocació pairal | Cp. És un home digne i És un home digne d'elogis, de | blasme | . És un home bo i Un remei bo contra la tos o Un ganivet bo | trontoll; recollir, recull; clamar, clam; ensumar, ensum; blasmar, | blasme | ; retornar, retorn; sojornar, sojorn; guanyar, guany; reganyar, regany; | gent treballadora. Els barcelonins, espaordits, temien un daltabaix. El | blasme | contra les autoritats, que no sabien o no volien descobrir la xarxa | el que no deriva de l'autòcton és imposat; tot l'imposat és objecte de | blasme | . Per contraposició, pren valor l'antic, tot el que és anterior a la | ocells i del bramar de l'ase. Tots eren joglars i a tots s'estenia el | blasme | i la vergonya de l'ofici. Per això En Cerverí reaccionava tan amargament | de les dones, en fa la crítica acumulant implacablement tots els | blasmes | que li dictava la seva verbositat, tan precisa sempre quan fibla, contra |
|