DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
blasme M 191 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb blasme Freqüència total:  191 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'aturava en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no concebia la veritat tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la
acudits, especialment critiquen les flaques femenines. En aquest ram de blasmes, el marit de la Carmeta és un dels més eminents, Bernat Metge rústic.
o si més no disminuir com més millor la superfície receptora del blasme. Amb una veu lamentable, assenteix: —Ho sé —diu—. "Per això podem
bona burgesa, el seu principal odi és contra la criada, la qual lliura al blasme universal en perfecta i gloriosa prosa francesa. I Chopin, en la
", s'exclamen. "Això ho fa un nen", asseguren, per tal d'afegir al blasme un subratllat irrisori. És prou coneguda l'anècdota —algú la recordava,
Pense en allò que molts reprotxen a la pintura actual, volent-ne fer un blasme del conjunt: "Hem arribat, doncs, a un academisme del lleig". La frase
de farmàcia al carrer de Llobera i que em reportava les paraules de blasme que a la tertúlia m'adreçava l'antic professor d'Història Natural.
llum, tany primogènit nascut al Cel! ¿En dir-ho no hi ha blasme? Raig coetern de l'Eternal ¿puc dir-t'ho? Puix Déu és
d'aquesta Veritat vas fer-te víctima de l'unànime blasme, que es suporta molt més difícilment que violències;
la força no és lloable, i vilipendi mereix únicament, blasme i oprobi, bé que a la glòria aspiri, vanaglòria, i
de Déu i l'Home, immortal Eva! car ets així, sense pecat ni blasme: no per desconfiar et dissuadeixo d'allunyar-te de
en mi l'origen i la font de tota corrupció, davalla tot el blasme merescut. Em caigués així la còlera! Oh desig
afalacs, costums i ofenses d'un món irat; i, no tement llurs blasmes, violències ni escarnis, advertències els darà,
camaraderia de les joventuts catalanes d'avui no pateix les deixalles del blasme i de l'enraonia de les hores perdudes, perquè es nodreix de contacte
honest. Examen literari Amics nostres es queixen de la poca gosadia en el blasme amb què la crítica literària deixa conviure les improvitzacions dels
als nostres amics que més és de plànyer la por de la lloança que la del blasme. Cautelosos amb la censura, podem arribar a ser-ho per sentit de
Catalunya". Cap de nosaltres no acceptaria un mot de descoratjament i de blasme. Ni que amb depreciativa inapetència diguéssim que ja havem llegit
pas encara, ni gosaria dir-ho, que la nostra manera d'ésser mereixi el blasme total amb què alguns injustament ens condemnen. El vici que cal curar és
infantil, ja curull de seny, rebutja un acte que considera digne de blasme, però a l'ensems... Son cap no pot reflexionar, perdut en l'obscuretat
blasmat Montaigne, al qual, així com ells, no crec exempt de tota mena de blasme; sembla que tots dos no l'han estimat en cap manera, l'un no pensava prou
els fruits de la personalitat autòctona, sense comparacions, lloances ni blasmes, però amb la severa i forta dignitat que dóna la prova mil·lenària de la
d'una literatura, no ens hem d'acontentar de tenir el que Rozanov, amb blasme col·lectiu deia: una lectura. Indocumentat... Ho semblareu si en
serena. De fet, va dir-les amb una veu agressiva, amb el to d'un blasme, si bé en llur batzec, que hom hauria pogut confondre amb el tremolor de
i esdernegador. La brega anava acompanyada de crits, exclamacions i blasmes: —Ací n'hi ha un! —Alerta! Cap a tu! —Conxo, que és
de les cridòries violentes clafertes de mals mots, d'injúries i de blasmes que li dedicava. Si per cas obria la boca, era per disculpar-se, per a fer
i mal olent, i la tràgica visió del vell estenallat al sòl i els seus blasmes i gemecs continus i aquell passar-se les hores apagant i encenent un fogó
seguides d'una cridòria formidable, composta d'interjeccions, insults, blasmes i riallades. Unes quantes plomes descendien pausadament entre la fumera
que us sembla un engany, és una bona obra, i que en comptes de merèixer blasme us fa creditora a l'elogi, que en comptes d'avergonyir-vos, ha d'ésser
òrgans i els gaudis: i és sobretot d'aquesta consideració que sorgeix el blasme aplicable a aquest perillós exercici, on desapareix la llibertat. Quan jo
desaparèixer, abandonar aquella nosa terrible al grat dels homes, a llur blasme o a llur admiració, posat només que ell no hi fos. Això no obstant, no sé
que allò va acabar en una tempesta desfeta de llàgrimes i ais i blasmes, dient ella a grans crits que era la més dissortada de les dones perquè
guàrdies de vista, li barrava les fugides, i suportava amb amor els blasmes i flestomies que ella desesperadament afamegada de mi, li rebotia amb
esquitxat per una lleugera broma, sobretot si els hi va el pa. Ara, el blasme que va adreçat al comportament dels homes, però no esmenta cap nom
la infàmia, la vergonya, els turments, els paranys, la traïció, els blasmes, els processos, els fraus. Sembla, però, que vagi comptant grans d'arena!
de fer la distinció més visible. En definitiva el que s'emportava tot el blasme i tota la culpa era la mateixa institució: la Universitat mateixa. Per a
seu amor propi ferit necessitava que un acte de coratge l'alliberés dels blasmes de tothom. I es passava hores senceres taciturn, capjup i callat mirant
els reflexos, llengotes cruels; les remors benignes, els murmuris dels blasmes i rialles contingudes del seu capteniment d'home vacil·lant; l'olor de
anomenat Didac de Leon en l'amor d'una dona dita Manuela Quesada i els blasmes que havia suscitat aquesta feta; sabia detalls, sabia circumstàncies que
bona burgesa, el seu principal odi és per la criada, a la que entrega al blasme universal en perfecta i gloriosa prosa francesa. I llavors, Chopin, en la
begué sempre seguit mentre visqué. No hi havia perill que el blasme que fulminava contra els qui fan panses, l'agafàs a ell. Raïm que
a fórmules, però s'incorporà a la vida del seu temps. Suportant-ne el blasme unes voltes, servint la consigna imposada pel lloc social que ocupaven
del pensament catòlic d'aquell mateix segle davant la filosofia moderna. Blasme del peripat, arreconament de sant Tomàs, simpatia per les novetats o
) © © © © © © © © ©. I mentrestant s'estenia com taca d'oli el blasme i el menyspreu del peripat. Tampoc no era una cosa nova fora del nostre
avatars de la vida, no podia ésser freqüent i era objecte de tots els blasmes de l'opinió ciutadana. És ben segur que si la mateixa vocació pairal
Cp. És un home digne i És un home digne d'elogis, de blasme. És un home bo i Un remei bo contra la tos o Un ganivet bo
trontoll; recollir, recull; clamar, clam; ensumar, ensum; blasmar, blasme; retornar, retorn; sojornar, sojorn; guanyar, guany; reganyar, regany;
gent treballadora. Els barcelonins, espaordits, temien un daltabaix. El blasme contra les autoritats, que no sabien o no volien descobrir la xarxa
el que no deriva de l'autòcton és imposat; tot l'imposat és objecte de blasme. Per contraposició, pren valor l'antic, tot el que és anterior a la
ocells i del bramar de l'ase. Tots eren joglars i a tots s'estenia el blasme i la vergonya de l'ofici. Per això En Cerverí reaccionava tan amargament
de les dones, en fa la crítica acumulant implacablement tots els blasmes que li dictava la seva verbositat, tan precisa sempre quan fibla, contra

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »