Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de	blau	, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna
d'una platja solitària, privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el	blau	parany del cel, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va
vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i	blaves	. Calçava sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren
sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els ulls	blaus	, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de cel tranquil.
de la festa, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel	blau	, la música, la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No
poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en claredats	blau	i rosa i transparències de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en la
tenia el rostre bronzejat, torrat pel sol i l'aire del mar, uns ulls	blaus	clars i somrients, i ostentava una espessa barba que començava ja a
de canviar-se de vestit —se n'havia posat un de net, senzill, amb ratlles	blaves	i blanques—, s'havia assegut al balcó segons que acostumava. La mare era
en els fenòmens més insignificants, i dóna al card la seva bonica flor	blava	i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de l'estany."
campanetes blanques i morades i volgué també collir l'esplèndida flor	blava	d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a causa de les punxes. "En
del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols	blaus	per l'horitzó damunt la mar, i l'aire s'impregnava d'una nova fragància:
esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la lluna, de l'aigua	blava	i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre igual, amb mecànica
tornava a giravoltar i a cantar —nit darrera nit—, i a parlar de l'aigua	blava	i de la llum de la lluna i dels besos d'ell "més dolços que la mel",
seu torn la seva cançó d'amor, amb tants besos, tanta lluna i tanta aigua	blava	com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i
tornaren al lloc i reflectiren de bell nou en llur transparència el	blau	suau del cel de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les
Darrera la finestra es veia ja el cel nou, com rentat de fresc, d'un	blau	pur i bellíssim. De tant en tant el creuaven vols de coloms, fuetejant
sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel	blau	per la finestra. Mila mira el cel per darrera vegada, i el seu rostre
llargues estones damunt l'herba, entre clavells de pastor i campànules	blaves	. El regust de la mort, la imatge del foc i de la sang s'esvaïen com un
d'ombra, hi ha com un halo de color de lilà i més amunt el cel és foc i	blau	pur. Cap al tard anem al poble a recollir noves de la guerra. A desgrat
roig i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota	blava	i llavis pintats. És cert que la Revolució s'aburgesa o que el petit
y la FAI... deia una veu formidable. Els fanals tenen una llum	blava	, fosca, trista. 27 gener. Ahir vaig parlar amb un amic
reposen, confiades, en un gran castanyer nu, contra un fons de muntanyes	blaves	i blanques. Senyal del temps: enormes roures tallats per terra. Dins el
Les branques fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o	blau	pàl·lid, contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres
(una dotzena de cases grises, aclofades entre els sembrats, amb olles	blaves	d'alfàbrega o d'herba de Sant Segimon a la finestra) s'ha celebrat
galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de quadres	blaus	, la banderola catalana en un vas, un gravat del XVIII
negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-	blau	o el cel de posta, groguenc, viola pàl·lid. Les cogullades canten entre
àvides; les denses constel·lacions blanques es destacaven contra el	blau	pur. 21 febrer. Aquests dies he llegit la Història
mateix indret on abans s'espesseïa aquella grisor de núvols, lluïa el cel	blau	. A l'horitzó s'amuntegaven uns enormes cúmulus blancs i assolellats.
de xarangues, que marquen el pas a la claror a penes visible dels fanals	blaus	(mig apagats per por de l'aviació enemiga). Aquest vespre circulen rumors
març. Ahir, mentre reposàvem sobre l'herba, sota una clariana de cel	blau	encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant d'ocell que no
segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, coronava les serres	blaves	. Llegeixo un assaig de G. Steer, al London Mercury, sobre
i flonjos, que posen ombres als boscos pròxims i a les grans muntanyes	blaves	. La neu diríeu que és un llit blanc, titànic, i, als seus peus, la blavor
una enorme pell de lleopard. Les alzines s'agiten furiosament contra el	blau	net del cel, travessat d'aquelles flors ràpides, blanques. Als ginestars
ara, de la vida i la mort! L'herba verda i tranquil·la, les muntanyes	blaves	, els núvols de neu, les violetes, els ramats, els còrrecs d'aigua
mica de calitja i la neu és esblaimada, no pas neta com a l'hivern, i el	blau	de la muntanya és menys pur. Camí del poble veig una deliciosa parella:
rodones com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-	blau	, cel de flama. Un merlot xiula tímidament als Sis Avets. 20
En el mateix fascicle hi ha un poema de K. J. Raine, on s'invoca el "	blau	Mediterrani, banyat de sang", i la poetessa demana un refugi a les
Som Dimecres Sant: mirant el cim pur i aquella Creu entre el cel	blau	, resem un parenostre. Els diaris parlen molt de la possible reacció de
fosca, hi ha una ratlla estrident de neu. Enllà dels avets en calma, el	blau	és velat d'un gris tèrbol. 27 març. Matí tebi; amb
és, a moments, aclaparadora. Núvols blancs, cotonosos i clarianes de	blau	. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants
neu, una bandera blanca, verda i groga. 31 març. Sol, cel	blau	. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una música alegre: música de
m'ha llegit bells poemes. 7 abril. Quin matí tan pur! Cel	blau	, blau, amb dos o tres nuvolets minúsculs, blancs, lleus —perduts i
bells poemes. 7 abril. Quin matí tan pur! Cel blau,	blau	, amb dos o tres nuvolets minúsculs, blancs, lleus —perduts i oblidats en
El cel era d'un to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia	blava	i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit
flors d'un to morat pàl·lid que s'agrupen en constel·lacions, i la	blava	, menuda, delicada flor d'una herba semblant a la menta. Faigs tendres
les princeses, que saludaven agitant la mà per la finestra; els uniformes	blaus	, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa
d'herba, de terra molla. 22 maig. Avui ha fet un dia	blau	, assolellat, un típic dia de juny. En tot el maig no havia fet tan bon
La neu que hi havia al Pirineu ja és gairebé fosa; el Canigó és una massa	blava	, retallada, amb pinzellades d'un blanc esvaït. Anem a la Font de la
llegeixo Max Scheler al turó del blat. Falciots. Espigues. El Pirineu	blau	al fons, amb vetes primes de neu. A la tarda vaig a la fageda que hi ha
un cel d'or i, enllà del sègol altíssim, gradacions verdes, grises,	blaves	. 12 juny. Collim maduixes als castanyers de sota El

Pàgina 1 (de 232)

50 següents