Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no gaire ben cordada: somriu amb les dents molt netes i els ulls li	blavegen	amb assossec rera les ulleres d'or. És mossèn Joan Serra, arqueòleg
ningú no responia paraula. Llavors ens fuetejava desapiadadament fins a	blavejar	-nos les cames i les espatlles. En alguns de nosaltres es desvetllava una
de cap, pintes. Els llavis se'ls havien tornat pàl·lids, llurs ungles	blavejaven	. Les cotorres perdien les plomes, els queien les ales postisses —cintes,
i l'ardit meneró ofereix al fargaire 'l ferro que	blaveja	, i esquinxen tes entranyes de mare en tot cantó. Al peu de tes
exterior. A ma muller. Bé te plauría el	blavejar	del cel, damunt de la masía, de les perdius el
l'or de les canyes, i l'ombra va eixint naturalment de terra. El romaní	blaveja	vora els fagots de sarments abandonats pel treballador. Els ocells
la verba popular i el designi filosòfic de la seva comèdia? La mandràgora	blaveja	el terrer de l'orquestra; per les graonades la murtra fruita perles.
lo que deia i ella volia que ho sapigués, em donava cada estreta que'm	blavejava	tots els braços. Si el mirar foradés la pell, tot el meu còs, de dalt a
rosegat una mica el dibuix i les tintes. Rogegen els boscos en els cims,	blaveja	la boira en les clotades, tornassolats de ros i de verd s'allargassen els
com el sol moreneja als que l prenen tot el jorn, sembla que hagi de	blavejar	les cares dels que la miren. Aquestes ilusions de burgès, aquestes torres
tot cobert de bosc, d'herba i de mates. De sobte començo a veure	blavejar	el gorg Estelat. La sorpresa produïda per l'aparició de tanta aigua en
encara prou endintre, vaig observar que les Alberes i el Canigó encara	blavejaven	. La calma essent completa, teníem d'anar a rems per tornar a casa, la
Tots la seguíem amb la vista astorats i atents. Ara s'encongeix i	blaveja	, petita, petita... Ara s'eixampla resplendent, com un insecte, que treu
I ¿quin mestre serà més digne d'ensenyar les arts liberals, aquell que	blavejarà	els deixebles quan els defalleix la memòria o quan llurs ulls s'aturen
mig-jorn, lloc que li era molt plaent perquè des d'allí es veia al lluny,	blavejant	dins de les mateixes llums del cel llunyà, la serra altívola que culmina
desaparegut a sota coberta, en Boi donà una mirada al pal major. La nit	blavejava	damunt de la mar com si per l'espai volés deixatada la llum de les
l'escridassa; però els ulls li espurnegen de pena. I en abaixar-los, veu	blavejar	una punta del sobrecarta, que amb la mica del moviment que ha fet En
cala profunda, oberta entre altes penyateres, en la qual la quieta mar	blavejava	amb una feble llum interior, semblant a la que neix de l'ull animat de
totes embolcallades de blanc i amb els ulls entelats. L'atmosfera matinal	blavejava	damunt de Xauen, altíssima, impalpable. Travessaren les muralles quan
cal escriure amb v els seus derivats blavor, blavenc,	blavejar	, emblavir, el seu femení blava; la p de
blau, blaus, blauet, blava, blaves, blavós, blavor,	blavejar	. Hom diu, llavors, que el dit element presenta una alternança.
en creu per damunt del clatell, prem fortament sobre els muscles, que	blaveja	i entumeix, sense comptar les ferides dels assots que es reobren. Tot
que la triple germania resplendent de l'aire, de l'aigua i de la llum.	Blavegen	els dolls d'aigua, potents, rajant tothora; el vent arrissa la superfície
els atapeïments urbans de l'altra banda; o en temps clar, quan les aigües	blavegen	i els horitzons arriben a daurar-se, el Mersey és d'una bellesa puixant,
es mineralitza en el roquisser, els eriçons, els musclos, pellerides	blavegen	sota dos dits d'aigua netíssima. L'olor del mar és aquest perfum
la barraqueta, aquest paisatge és gairebé mirífic. Al fons, molt lluny,	blavegen	unes muntanyes. Entre aquestes muntanyes i els primers termes hi ha una
sols. Agenollat davant d'ella, bufava el caliu, que es revifà, enrogí,	blavejà	fins que el carbó tornà a flamejar. Ajupits tots dos sobre el foc, jo em
el tenim. Ompliren tres sacs i els portaren al porxo. L'ombra de la casa	blavejava	, estreta, i no feia un alè d'aire. Les gallines, dretes ran de la paret,
els homes, o precisament per això, cada matí bon punt el cel comença a	blavejar	, li vénen temptacions de llançar-se enmig del vertigen del món; sent un
anterior no arriba a produir solatges, sinó que solament ennegreix o	blaveja	els vins. En aquest cas basta per a curar-lo l'adició d'àcid tartàric,
de plom. © Fa olor de lluquet. Decolora el paper de midó	blavejat	pel ©. © Olor amoniacal. Blaveja el paper de tornassol
el paper de midó blavejat pel ©. © Olor amoniacal.	Blaveja	el paper de tornassol vermell. © Verinós. S'encén amb flama
tub un tros de paper de tornassol vermell humitejat amb aigua, aquesta	blaveja	a causa del despreniment d'©: © (2). A uns ml
l'erlenmeyer del refrigerant i es comprova si les gotes que es desprenen	blavegen	el paper de tornassol vermell. En cas positiu és que continua el
deixen inalterat; però convé que tothom sàpiga que ni tots els que el fan	blavejar	o emmorenir són verinosos, ni tots els que no li alteren el color són
els dos germans, negríssim el pèl de cap i cara, el de Bernat sembla que	blavegi	, de tan llustrós. Els anys de llur estada a la Grècia, el contacte amb
si no són blanques del tot, amb la qual cosa és corrent que el fustam	blavegi	. Sovint són cases als quatre vents, emmarcades de flors. Altres són les
Fitolaca. Torna agafar lo color per un excés d' ácid acétich. Carmelo.	Blaveja	Cochinilla. Se torna violeta. Se tracta 'l vi per albúmina y 's filtra.
y sencera torra, extens recinte amurallat y altes parets, per las que hi	blaveja	'l cel entre los marchs de pedra d' alguna que altre finestra. Contemplat
de Grecia, el fris més simplícissim dels seus temples, quin marbre blanc	blavegi	de tant guaytar el mar. Y suscintament evocats tos hèroes, tragedia
que donen les metzines. I ja endebades el matí rient	blaveja	tot suau entre boirines, va al cel l'alosa com una immortal,
Vicenteta té els ulls com l'aigua de la mar, que li	blavegen	i claregen: no com els vostres, qui negregen i, quan
somnieu sota un teulat de canyes i quatre pals, tot	blaveja	i Sant Pol en les muntanyes, és blanc de cals; I quan sem
Mira quin sol se para i s'ajau en el clot; la viola hi	blaveja	i l'espàrrec s'hi cria. Tots els vents s'han parat. Sant Silvestre somriu
rosa al llindar del mas abandonat, Difosa vora mar, l'Albera no	blaveja	. Un golet d'aigua, avall, dins les roques clareja. No
la carretera. Asseguts en un marge, van plegar la cigarra, i els fumets	blavejaren	aviat alegres en la calma del matí. —Tu no cal que baixes a ciutat, sinó
de ribera. III Si et recordava a la mar,	blavejaven	les olives dins el teu oliverar. La llum del mar te cridava.
les cimes se revelaren pures; mes, ja no hi era el Pi. Ara	blaveja	nua la serra gegantina; morí el sant arbre mític; ni deixà
com el timó i el romaní. Bada's com la magrana.	Blaveja	al pi. Es beu com aigua de fontana. Als cims es cria,
estrictament de flors. La fosca de gener a les 7	blavejava	amb 3 estels com de vidre de tassó. El

Pàgina 1 (de 2)

50 següents