Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la noia que, en tornar, li somriu. El xicot fa petar un llumí, encén el	ble	que fa una llum somorta i vacil·lant. —Aguanta. Lliga un cap de corda al
molt corbades contra un front alt i espaiós que, al capdamunt, recull uns	blens	de la cabellera curteta i falsament despentinada. Aleshores els ulls li
i darrera la qual seu un home de cabells grisos, pelut i mal afaitat. El	ble	d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i vacil·lant
cap us espera. Abans de prosseguir, però, ha de perdre uns minuts amb el	ble	del llantió cada vegada més baix. El moca amb unes tisoretes que es treu
de goma i torna a treure's les tisores, però ara només per estovar el	ble	massa recargolat que tot d'una eixampla el ròdol de claror, treu fins i
matalassos del llit de Jeroni, a penes il·luminats per un gresol d'un sol	ble	mentre s'inclinaven tots aparentment sense avidesa, car no podien cridar
com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un	ble	damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren
despentinats i bruts de sèmola, i a mesura que ell anava cremant	ble	, les nines de Leocàdia, velades per una teranyina de l'altre món,
La primera cabina era la tenda. Allí venia caramels, cigarrets, cacauets,	blens	de llàntia, abecedaris i benjuí. Unes altres cabines, quatre de seguides,
de les moltes parades on es venen. El pare, amb un peladits, encén el	ble	, i un rera l'altre els components de la família s'afegeixen a la corrua
de l'època alexandrina, petits objectes, com una llumenera encara amb el	ble	socarrimat, ens giren la imaginació al moment que la nau s'esfonsava.
somieu? La cara allargada i angulosa de Rafel Sala, el seu front alt, el	ble	de cabells caigut cap a la dreta, l'ample gesticular dels seus braços,
les intel·ligències superiors que viuen de llur pròpia substància, com el	ble	s'alimenta del seu oli, no és possible d'esperar que l'esperit que
la parella. Si al quinqué hi havia petroli no hi havia tubo o no hi havia	blè	, i per això o per allò quasi sempre haviem de menjar a les palpentes. An
i tan feble que sembla un sospir de llum, una clariana de presó o un	ble	d'espelma que s'acaba, i es va apagant... apagant... i bona nit! Ja s'és
flaire com de cisterna. Enceneu el llum del quinqué, i el llum no té	blè	, i es va apagant, i, mig a les fosques..., escolteu. Escolteu una remor
dels dits la trinxo i la introdueixo a la pipa. Repetelleja com un	ble	apagat amb escopina. És cara de cerilles i jo dec ésser un brut.
un matí en llevar-se, sentirà com la força del record és consumida com un	ble	. I qui sap, encara? Qui sap si lluny de l'Agneta hi veurà més clar, si
esbojarrades espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s'aterraven, amb el	ble	encara ablamat, a la vora d'en Rivelles. I en Rivelles patia, maldant,
un calaix i en tragué una capsa de llumins: a la claror d'aquell petit	ble	En Sànchez descobrí una consola damunt la qual un canelobre de tres
avenien a guardar la positura desitjada. Si els mullava massa, li feien	blens	que se li agafaven a la pell, els rínxols espessos li amagaven el front
mentre s'endreçava la cambra, la va veure tan bellament escabellada, els	blens	i els rissos entremaliats i en desordre per damunt dels polsos, del front
gastar tota una capsa de cerilles per encendre un llum de ganxo que per	ble	tenia un tronxo de bleda fumat. La gran bromada l'hi van fer un dissabte
prengueren després el gresol que penjava de la xemeneia, li esmocaren el	ble	i se n'anaren a dormir. Allà a l'alcova s'oí encara una oració a dues
a esguardar la morta, alçava el vel que li cobria el rostre, esmocava el	ble	dels ciris quan la flameta s'ajeia i obria un còrrec a la cera; dues o
i bonyegut, la mirada apagada, aturada al fons de les conques com un	ble	sense oli, el coll prim i esvinçat de ratlles blaves, les mans
que les anés a encendre i que de passada esmoqués les que tinguessin el	ble	massa llarg, per matar les pampallugues. I que trepitgés sense fer remor
a Barzelona éz perquè penzo que potzer el trobaré i li podré eztirar el	ble	de cabellz que zempre li queia damunt el front i que era una coza que a
com ho són de pluja pròxima l'espeternegar de l'oli d'una llàntia i el	ble	cobrint-se de rovellons o com és indici d'un mar borrascós, si
revingué ben tard. Estava sola. El llum cremava encara i a l'entorn del	ble	irradiava una minsa claror... Tenia les robes alçades, el gipó esquinçat
L'àvia aguantava el llum d'encrulla, ple d'oli d'oliva, que xupava un	ble	, que sobreixia formant un bec, amb una flamadeta a la punta. Les mans de
una plataforma, o culla, destinada a recollir els regalims dels	blens	). D'aquesta classificació (forçosament sumària) queden exclosos objectes
que tracta de la planta La vegetativa és a la planta com la flama al	ble	; però com la vegetativa és invisible, intangible, ingustable, hem de dar
de l'elemental en l'arbre com la flama de l'espelma viu de la cera en el	ble	. De la passió de la planta I. Les passions de la planta són
seva, que membra l'exemple de la flama, que viu de la cera per mitjà del	ble	, atreient la flama que està en potència i duent-la a l'acte. Semblantment
a la seva manera es sustenta, com la llum de l'espelma es sustenta en el	ble	. D'això en neix a la poma una composició de l'elementativa i la
en acte a l'espelma, individua i engendra altra flama quan encén el	ble	de la llàntia. Aquesta altra flama primerament hi era en potència, i la
la duu a l'acte, impel·lint-la a sortir de si mateixa en encendre el	ble	. Semblantment el gra de blat sembrat a la terra és un individu en acte
flama, que és filla seva individuada i que, baixant pel fum, encén el	ble	de l'espelma apagada. Aquesta flama que neix és un individu primerament
apagada. Aquesta flama que neix és un individu primerament radicat al	ble	i viu de la flama que hi és en potència. Semblantment a la poma que tinc
i imaginar; i d'aquesta faisó el tiu amb el tiu, el	ble	amb el ble, etc., es composen; i el mateix es pot dir dels tiu,
d'aquesta faisó el tiu amb el tiu, el ble amb el	ble	, etc., es composen; i el mateix es pot dir dels tiu, ble, etc., de
amb el ble, etc., es composen; i el mateix es pot dir dels tiu,	ble	, etc., de la memòria i la voluntat. Però, es meravella l'intel·lecte que
i ho fan circularment, ço és, el tiu amb el tiu, el	ble	amb el ble, l'acte amb l'acte; i llavors coneix
ço és, el tiu amb el tiu, el ble amb el	ble	, l'acte amb l'acte; i llavors coneix l'intel·lecte de quina
degà, degans; bacallà, bacallans; bé, béns; be, bens; fre, frens;	ble	, blens; pi, pins; camí, camins; jardí, jardins; cosí, cosins; veí
degans; bacallà, bacallans; bé, béns; be, bens; fre, frens; ble,	blens	; pi, pins; camí, camins; jardí, jardins; cosí, cosins; veí, veïns
bevent)—; però, davant de determinats sufixos, tals com ment,	ble	, dor, ció, el radical del verb rep l'increment d'una vocal, que és
Així, ment dóna noms acabats en ament, ement, iment;	ble	, adjectius en able, ible; dor, noms i adjectius en ador,
acció. V. §§144, suf. ió; 148, sufs. dor,	ble	, iu. En els mots manllevats al llatí en què excepcionalment s'han

Pàgina 1 (de 7)

50 següents