DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bleir V 28 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bleir Freqüència total:  28 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i clara el fill de Catalunya, el menys ardit, i li blaís els polsos i la cara i la sang li donés nou tombs al pit. Que
els seus versos. La Provença que jo trepitjava, el sol de Provença que em bleïa el clatell, no eren la terra ni la llum d'un poema: eren elements vius,
de fresca, bequetegen dalt de les branques, fugen del sol que els deu blair. Contemplo una estona llurs saltirons, llurs petites ombres movedisses,
la cara. Les pupil·les, del color de l'ambre, eren dos puntets de foc que blaïen. Tota la cara, de color de canyella pàl·lida, era menjada pels ulls, les
tornà al llit com el caragol a l'obagor d'un marge herbós, quan el sol blaeix la terra. Estava disposat a ésser humil, a suportar l'humor de Joan
al riu. L'excitació de la nit, la vetlla, el no menjar, el sol que el blaïa, les seves meditacions, tot contribuí a despertar en ell una crisi del
s'interromp tot d'una, escampa la desolada mirada pels voltants ara bleïts pel sol. —Aleshores, Marchand, menties! —Digues que somiava, com tots:
mai més ningú. En Joan, doncs, restà sense dinar, i amb una gana que li bleïa el ventrell. Tot moix en un recó, rumiava, rumiava. Però no en treia res
per la teulada, feta de canyes, de la seva barraca. Com que el sol bleeix, les verdures es veuen créixer... Preguntarà a Robert si és veritat. I ja
una neboda casada que té una criatura d'onze mesos. Queia un sol que bleïa i no feia un alè d'aire. Hem travessat un pati; al fons hi havia una
i grapats de neu esborrifada m'arribaven al rostre, fent-me escopir, bleïnt-me els llavis fatigats. Del gos, ni rastre. Vaig desfer un xic de camí
una ombra li enterbolía tots els averanys, la mare la blaía a cops d'escombra, no hi planyía paraules ni reganys.
bescantant les barjaules i els diners, li blaïen l'esquena a boscallades i a guitzes l'empaitaven pels carrers.
car ja tota mirada, o radiant o llosca, s'acalarà de sobte, bleïda per la fe: vindré com terratrèmol o com gropada fosca
els llavis, aixeca el front, tanca els ulls que el sol massa sobtat bleeix. Es contempla amb els ulls de la seva mare i amb els de Teresa i,
de tons vivíssims, tot lluhent del sol borratxo que ho il·lumina y ho blaheix... y una varietat de colors, de moviments, de fesomías, de sorolls,
d'anuncis, y'ls ánguls de bruticias, reverberaban ab furia'l sol que las blahía de plé en plé, fins á desconxarne bossins de rebossat. L'arch de Sant
i de qui seia enfront d'ells quedaven garantits, mentre a fora el sol bleïa les parets i les abelles invasores omplien la vegetació. Això de la
un bany ben calent», i jo l'hi preparava, amb l'aigua que gairebé et bleïes... «Marie, pentini'm», i jo la pentinava. «Marie, tingui'm el còctel
Perdo el desig d'esperar les aurores, que el foc intern m'ha bleït la mirada. Enceto un cant, i la veu rogallosa escup
Quin nom em quedarà clavat a les entranyes? Quin bes m'haurà bleït els llavis esblaimats? En quin desmai hauré tastat els ignorats
rellotges. Despulla el vent, i abraça fort la brasa. Bleeix l'angoixa amb llantions d'esquelles. No retornis, que és urpa
ets de tots, oh noble casa! i gosem alçar-te el vel, bleirem com una brasa arrapats a un llarg estel. Quedeu-vos, arbres
palla a penes feia olor, no s'havia esfilat ni premut prou; a migdia tot bleïa, el ventijol serè de les primeres hores s'havia adormit i la palla
mosques entrant i sortint, passant per Juneda, les Borges Blanques, que bleïa al sol. Tot era com una caldera. La sensació de calor augmentava per la
t'imposi, però desitges estar tranquil·la. Fa tota una vida que et van bleir l'ànima i aquesta calor forçada t'ha socarrimat per sempre. La barnilla
moment encara hi havia un llit de cera molla, que bleïa (tu, un ocell enlairant-se d'un aiguamoll ardent).
El peix té gust de peix i, quan el sol bat sobre la ciutat fins a bleir les pedres, ho fa amb un esclat de lluminositat mediterrània, perquè mai