Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en sobrin, a l'agricultura. C) Boïgatges. La paraula	boïga	ve de boïc. Consisteixen els boïcs, anomenats també formiguers
que es recobreixen de gleves de terra en disposició de fogar-los. Una	boïga	era, doncs, un erm convertit en conreu, però amb caràcter
han portat i porten una veritable revolució. La transformació d'un erm en	boïga	, ja de conreu, es fa per etapes successives durant un període d'uns set o
i les cendres del boïc i queda la terra ja a punt de sembra. Les	boïgues	han estat sempre molt estimades. Són terres de molta producció i bona.
molt estimades. Són terres de molta producció i bona. Els fruits de les	boïgues	són de superior qualitat: molt sol·licitats i ben pagats. A les terres
cas general en algunes comarques com en la de Solsona, en fer-se la	boïga	, s'han de deixar els anomenats arbres de llavor, que són els que
de llavor, que són els que han de repoblar el bosc en acabar-se la	boïga	, regulant-se minuciosament pels costums locals, el nombre d'arbres de
químics. Als conreus aquests, al nostre entendre, més que el nom de	boïgues	, els escau el de rabasses de cereals, i així crec que són
i així crec que són anomenats en alguns indrets de la Segarra. De	boïgues	se'n fan a totes les terres de la Catalunya segriana. A les valls
molt escassa i per consegüent insuficient per a poder viure d'ella, fan	boïgues	als comunals, i els Municipis ho toleren i ho han de tolerar perquè és
l'única manera d'aconseguir que el camperol es quedi al poble. Sense la	boïga	o boïgues que fa als comunals hauria d'emigrar. És un cas indígena i
manera d'aconseguir que el camperol es quedi al poble. Sense la boïga o	boïgues	que fa als comunals hauria d'emigrar. És un cas indígena i espontani
els mateixos procediments i amb idèntiques finalitats i resultats. Les	boïgues	de les comarques de Solsona i de la Segarra, tenen el seu origen en un
de Solsona i de la Segarra, tenen el seu origen en un contracte de	boïga	o boïgatge. El contracte de boïga és un contracte pel qual el propietari
tenen el seu origen en un contracte de boïga o boïgatge. El contracte de	boïga	és un contracte pel qual el propietari d'un bosc o erm l'entrega a un
en poder del propietari. Es sol senyalar com a precedent històric de la	boïga	el colonatus partiarius de les terres públiques (/ager
del que fou la rabassa morta per al conreu de la vinya. Els contractes de	boïga	solen ésser purament verbals. La duració de la boïga, llevat de
contractes de boïga solen ésser purament verbals. La duració de la	boïga	, llevat de pacte en contrari, és cinc anys, o sigui el temps necessari
a mitges. Els fruits també partidors a mitges. Passats els cinc anys, la	boïga	queda pel propietari. Abans, si la terra era de bona mena, s'acostumava a
si la terra era de bona mena, s'acostumava a prorrogar el temps de la	boïga	per dos anys més, a voluntat del propietari. Aquesta pròrroga s'anomenava
la que ara som, ha augmentat i va augmentant d'una manera fabulosa, les	boïgues	que abans, a l'acabar-se els cinc anys de la seva duració, es tornaven a
en els artigars, en llocs arrabassats, com i també en els formiguers,	boïgues	o xarmades, o sigui, indrets descoberts on la vegetació ha estat sotmesa
contractes força emprats a Catalunya i coneguts pels noms de terratge,	boïgues	, eixarmades, en virtut dels quals el conreador pren damunt seu
n'està mancat per haver sigut destruïts, probablement, amb les intenses	boïgues	que s'hi arrencaren, o perquè ens són desconeguts; en el segon encara se
ella treballaven uns manobres de Berga qui varen explicar-nos que, fent	buïga	al Coll de l'Oreller, una vintena d'anys enrera, havia trobat un sepulcre
enterraments i l'estat de la gleva ens persuadí que no eren els de la	buïga	de que ens havia parlat el manobre de Muntanyà. Es tracta de sepulcres de
sepulcre igual, que l'any anterior, 1923, havien destruït, fent	buïga	. Encara vegérem dues de les lloses, i recollírem per allà un trosset de
es troben, ordinàriament, en terra incultivable, llevat que sigui per a	boïga	, la qual cosa ha fet que es conservessin. Això no vol dir que les millors
víctima". El tarter o túmul té 9 m. de diàmetre. Amb les	boïgues	l'han enxiquit, destruint el cercle de pedres que el circuiria. Està en
encara que vagin desapareixent els antics tractes d'artigatges i	boïgues	; generalment la quota-part és la del terç o del quart segons qualitat de
l'arbrat es constaten clarianes que recorden els temps de les artigues i	boïgues	, avui en decadència; temps enrera, a la zona d'Adri, els pagesos hi feien
Comú. Dels Capitans, Deseners, Mostafes, Veedors. Béns comunals.	Bohigues	, Terres de defensa o de guarda, Terres que no són de guarda, Béns de
l'Esperit Sant; Consell de Sant Miquel de Setembre, i el Consell de les	Boïgues	. El primer Consell es reuneix per tal que les noves autoritats prenguin
dels béns comunals, i el cinquè Consell es dedica a la concesió de	boïgues	. Totes les decisions i decrets dels Consells de Comú i de Quart, són
etc.. Béns comunals. Les eixermades donen lloc a les	boïgues	, i formen una classe intermèdia entre la propietat pública i la
de Comú, precisament a l'ocasió de la reunió del Consell anomenat de les	Boïgues	. Cada Comú té establert un reglament pertocant a la concessió de boïgues.
Boïgues. Cada Comú té establert un reglament pertocant a la concessió de	boïgues	. Terres de defens o de guarda. Les terres en defens o de guarda
eixarmada; fodica o bohica,	boïga	; terrarium, terrer; exartum, eixart. La
uns boixadors o roters. Però una part vol obtenir només unes artigues o	boïgues	, d'aprofitament temporer; més que pagesos són simplement artigaires.
Hi ha termes més genèrics: l'artiga, l'eixart, l'arrabassament i la	boïga	, cadascuna d'aquestes formes representada per una opera especial.
escampant-ne les cendres com adob després de cremats. També dirà que la	boïga	és similar a l'artiga. Per ser la varietat més coneguda i avalada per
més coneguda i avalada per l'autoritat de Sebastià Parés, farem de la	boïga	una succinta relació. El nom de boïc, equivalent a formiguer, és aplicat
sel queda pagan pensio annual del preu judicat. Poden los veins traurer	boigas	ab llicencia pagàn una friolera. 12. Privilegis principals. Los
cap á Bescarán y la Seu d' Urgell, per Aubinyá, bosch de la Rabassa,	bohiga	del Escolá y collada de Pedrerol 8 horas 45 minuts D'
per la carena de la serra passant als 6 minuts mes per la	Bohiga	del Escolá y als 10 mes pel Torrent del Carbó; als
roca elemental dels congostos per obrir camins, han barrinat i espedregat	boïgues	per preparar-les per al conreu, han escantonant carreus per fer paret. I
de l'Almansor fou molt pitjor, cremaren la ciutat, deixaren la terra a	bohigues	i s'emportaren tot de gent captiva. Amb el temps arribaren pau i treva.
i es preparaven nous camps de conreu per tal d'ésser cultivats; la	boïga	, espai de terreny que es cremava i es conreava de nou després d'haver
prou l'aconsellaria, però em diuen que estic boig. La	boïga	que manejo, l'he cremada jo mateix, sense dones ni conflictes.
de cremar-los, i de creació lenta de nous camps de conreu. Topònims com	boïga	(i de vegades també artiga) reflecteixen l'ocupació temporal d'espais,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents