×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bo |
Freqüència total: 102456 |
CTILC1 |
sense pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de | bona | fe del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble | a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb | bones | lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis | realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva | bona | fe. Themis era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va | gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui la terra més | bona | sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no | . Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un | bon | foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va separar | apartar-te gaire d'Ítaca, on et sobraran, si ets amatent i no mandreges, | bones | oportunitats de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells | i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el | bon | temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura | com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el faci | bo | ", apuntalava la Ignasieta. "Oh, si s'assabentaven dels munts i munts | D'allí estant, els homes en treuen algun profit. Almenys els és un | bon | pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la | meva àvia, "cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre | bons | i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens | curiositat la figura en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i | bons | silencis de les riques, arbitràries, despòtiques i provectes deixebles, | de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els | bons | i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es lamentava la | lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en | bona | part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada dels closos abismes | costat, en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada | bona | fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els | xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia. " | Bona | minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia | mig segle enrera. "Però cap dels meus homes, tan ben plantat, ni de | bon | tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una flor | , sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de | bon | matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes, | el públic, sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de | bona | fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. | un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de | bona | hora els escassos cabells de la senyora Maria Castelló i a contribuir, | els temia." "Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un | bon | xicot", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre. | s'ennuegava de despit, en haver-se d'empassar tot el que sabia, i era un | bon | embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per | Pulcre Trompel·li callava, mut i a la gàbia, perquè no atenyia, ni de | bon | tros, a tant. "La primera virtut és frenar la llengua", | de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest | bon | home està força preocupat", va observar, amb la seva perspicàcia | de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no pot ser alhora un | bon | home?" Pulcre Trompel·li va assentir, amb la seva típica rialleta de | amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó | bo | , tibant de pell fins a esclatar, amb una concubina fieta, quilma curulla | perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, | bona | nit a tots", s'esmunyia l'Estengre. "Un truc antiquíssim, una barreja | essència era l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un | bon | home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, | destí de xarxada, quan els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el | bon | pare. I tothom coneix el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara | que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una | bona | venjança, després de les vexacions, de la implacable mania persecutòria | només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el geni, a | bon | compte susceptible de ser vulnerat per emocions i passions, sobretot per | Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un | bon | tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de | hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra | bona | en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum de ma | li tinc pronosticada la fi que ha de tenir. —Home com ell no pot tenir-la | bona | . —Recordeu-vos de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala | ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, | bo | i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El | del que veia acostar-se fatalment li partia l'ànima. Ell, Joan, era | bo | —si el coneixia ell!—, estimava la seva muller, o si més no, l'havia | , era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és | bo | i t'estima, creu-me a mi. ¿Per què no calles quan ell s'enfada, | un retret no contestis. Si és injust, per ell sol se n'adonarà. Ell és | bo | , t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i | —Vénen a veure la vacada: la coneixerem. —Diuen que és molt bonica. —I és | bona | i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els pobres, com fan | a ells, precedits dels més vells, amb els capells a les mans. Saludaren: — | Bon | dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora | els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! — | Bon | dia! S'havien aturat tots a la vora del camí; els joves, una mica | el més jove al més vell dels pastors. —Dic que sí, que teniu raó. Ella és | bona | com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, | I no us dic jo com anava!... D'ençà d'aleshores que no he tastat vi | bo | . Quin home, aquell! En canvi, la dona... —Segons la masovera, van viure | com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la | bona | padrina. Mila es despertà com atordida. La veu de mossèn Anselm ressonava | La mare, en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. — | Bon | dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria | , en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! — | Bon | dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria; això no | no hi havia sacrifici a què Manuel del Santo no s'hagués sotmès de | bon | grat; fins i tot era capaç de renunciar a aquell casament, per poc que | . No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà; | bon | dia! O bé: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu | però no mancats d'una certa gràcia desmanyotada que recordava els seus | bons | dies. Era un home curt de talla, ja entrat en anys, una mica encorbit i | assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, | bo | i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà | imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la festa era al | bo | i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de les notes |
|