Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bo A 84515 oc.
bo AV 2462 oc.
bo I 1 oc.
bo M 250 oc.
bo SIG 24 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bo Freqüència total:  87252 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble
a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis
realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va
gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui la terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no
. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va separar
apartar-te gaire d'Ítaca, on et sobraran, si ets amatent i no mandreges, bones oportunitats de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells
i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura
com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el faci bo", apuntalava la Ignasieta. "Oh, si s'assabentaven dels munts i munts
D'allí estant, els homes en treuen algun profit. Almenys els és un bon pretext per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la
meva àvia, "cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens
curiositat la figura en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i bons silencis de les riques, arbitràries, despòtiques i provectes deixebles,
de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es lamentava la
lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada dels closos abismes
costat, en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els
xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia. "Bona minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia
mig segle enrera. "Però cap dels meus homes, tan ben plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una flor
, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes,
el públic, sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit.
un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de la senyora Maria Castelló i a contribuir,
els temia." "Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon xicot", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre.
s'ennuegava de despit, en haver-se d'empassar tot el que sabia, i era un bon embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per
Pulcre Trompel·li callava, mut i a la gàbia, perquè no atenyia, ni de bon tros, a tant. "La primera virtut és frenar la llengua",
de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon home està força preocupat", va observar, amb la seva perspicàcia
de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li va assentir, amb la seva típica rialleta de
amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a esclatar, amb una concubina fieta, quilma curulla
perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona nit a tots", s'esmunyia l'Estengre. "Un truc antiquíssim, una barreja
essència era l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó,
destí de xarxada, quan els pescadors surtin a sardinals", va sospirar el bon pare. I tothom coneix el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara
que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de les vexacions, de la implacable mania persecutòria
només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser vulnerat per emocions i passions, sobretot per
Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de carrer al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de
hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum de ma
li tinc pronosticada la fi que ha de tenir. —Home com ell no pot tenir-la bona. —Recordeu-vos de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala
ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El
del que veia acostar-se fatalment li partia l'ànima. Ell, Joan, era bo —si el coneixia ell!—, estimava la seva muller, o si més no, l'havia
, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és bo i t'estima, creu-me a mi. ¿Per què no calles quan ell s'enfada,
un retret no contestis. Si és injust, per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i
—Vénen a veure la vacada: la coneixerem. —Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es dóna de menys de parlar amb els pobres, com fan
a ells, precedits dels més vells, amb els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora
els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del camí; els joves, una mica
el més jove al més vell dels pastors. —Dic que sí, que teniu raó. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però,
I no us dic jo com anava!... D'ençà d'aleshores que no he tastat vi bo. Quin home, aquell! En canvi, la dona... —Segons la masovera, van viure
com la vella bruixa la princesa encantada al seu jardí, mentre dormia la bona padrina. Mila es despertà com atordida. La veu de mossèn Anselm ressonava
La mare, en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria
, en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia alegria; això no
no hi havia sacrifici a què Manuel del Santo no s'hagués sotmès de bon grat; fins i tot era capaç de renunciar a aquell casament, per poc que
. No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu
però no mancats d'una certa gràcia desmanyotada que recordava els seus bons dies. Era un home curt de talla, ja entrat en anys, una mica encorbit i
assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà
imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de les notes

  Pàgina 1 (de 1746) 50 següents »