Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Pous i Pagès, qui defensa en Companys. "Se n'ha volgut fer —diu— el	boc	emissari de tots els desastres de Catalunya". Segons en Pous i Pagès, el
vanes. Invisible llisqui la fràgil per les vies dels	bocs	obscens delators. Que la guardin els nostres déus (déus de
la crinera de natzarè que li sortia pel clatell, la barbeta rossa de	boc	i aquells salts de salvatge enfurismat, tot cridà l'atenció de la gent,
escardalenc, de color de cera, a qui tremolaven les mans i la barbeta de	boc	. No podia cargolar la cigarreta sinó amb grans esforços, i la bavejava
he sofert. T'ho dic amb tota franquesa: no lamento pas la mort del vell	boc	! Quan el vaig veure sagnar dins la banyera, vaig cantar d'alegria, em
lleus expiacions com ara aquestes: la sang de braus i	bocs	), puguin concloure que cal que alguna sang més preciosa
pel sol ixent. A la fi, els seus grossos llavis, penjants com els d'un	boc	, es van moure. —Al matí em costa d'obrir la boca —va dir—. Em
llavis insaciables, barbes, mostatxos, aixelles que feien pudor de	boc	. —No heu portat pas cap diari? —preguntà el pare hostatger. —Un diari? —
mal de cap. Però el gros Domètios, amb els llavis penjants com els d'un	boc	, em mirava i esperava impacient. —Jo dic de trencar-la —digué—, de trencar
sentit el tret de pistola! —Qui l'ha mort? Qui? Domètios? Parla, barbes de	boc	! El monjo s'esmunyí de les mans de Zorbàs, caigué de bocaterrosa als peus
vegades ja en tenia prou, no estava d'humor. ¿Has vist mai tu, patró, un	boc	després que ha cobert unes quantes cabres? Li cauen baves, té els ulls
vingui. —Has fet bé, patró, molt sàviament! Que vingui el pope barba de	boc	, que també vinguin els notables del poble; també distribuirem ciris, els
envermellits i embotornats de no dormir. Però els seus gruixuts llavis de	boc	somreien malignes. —No he aclucat l'ull, patró, en tota la nit; tenia
dalt de les roques; al davant, amb la nuca rígida, pesat, anava el	boc	; la seva pudor empestava l'aire. —Eh, company! Cap on tires? Què busques?
a deixar-se retratar. Duu una carota negra, coronada amb dues banyes de	boc	, vestit vermell de vellut i una cua negra de la qual penja una esquella.
les catifes. Porta dels Pellissers, a migjorn; tràfec del mercat,	bocs	amb el coll sangonent de la ferida occidora, figues de moro i dàtils a
i càndids, sota l'enteixinat del bosc ombriu. La teva foguejant barba de	boc	no s'estremeix de carnal frisança, en la febre de l'aguait darrera les
cap perol de biterna. Les mixtures infames de cor d'albat i turmes de	boc	, mel de lliri blanc i suc de baladre, llet de dona i verí de serp, que un
papers com si fossin documents de gran importancia, es feu portar un	bok	de cervesa fresca, va respirar fort va escupir i va començàr dient:
aparellà un present per son germà Esaú: duescentes cabres i vint	bócs	; duescentes ovelles i vint moltons; trenta camelles criant, amb els
S'imaginaven el gos del dimoni, encalçant-los. Monstre empeltat de	boc	, de llop i d'home, segons la consella. Les seves mossades desvetllaven la
i el sentir la caritat. Seguírem, així, les llibreries, férem un	bock	al Lyon, entràrem un moment a can Schilling, pujàrem Rambla amunt. En
els seus genolls i nosaltres damunt d'un banc llardós, tancats com a	bocs	en un clos, esperant en va les femelles. —Apretats colze a colze, com a
una vegada més: —Oh pagesalla, com voleu amb la vostra ferum de	boc	entelar l'espill de l'honor del meu exèrcit? Alina plorava; Jaquim li
Si el deixem anar, es llança de cap contra la paret, amb la fúria d'un	boc	. A la nit haurem de provar de portar-lo endarrera. De moment el lliguem;
. —Arri! —repetí.— Arri, amb ma germana! Arri, les bagasses i els	bocs	! A fora!... A fora! Temerós d'un més gros escàndol, Claudi va fer
a llevar la barba, signe de saviesa —tot i que la comparteix amb els	bocs	—, haurà de renunciar, almenys, al posat seriós, desarrugar el front,
és la vida!" Van eixides com una gata i, tal com diuen els grecs, puden a	boc	; es lloguen a preu d'or algun Faó, no paren de pintar-se el rostre amb
potser ni m'interessa. Per què reclamar un granet d'encens, farina, un	boc	, una truja, si tot el gènere humà em ret un culte que els mateixos
de la Peters explora el cel, parpelleja, es rasca la barbeta de	boc	amb l'ungla guerxada de l'índex. —I si una temporalada ho arrasa tot,
tenia una ala plegada. Seguírem les llibreries de la Rambla, beguérem un	boc	a la terrassa del Lyon d'Or, entràrem a la casa Schilling, pujàrem Rambla
amenaçar, arboç, arç, arçó, arronçar, avançar, avenç, balança, balbuç,	boç	, braç, cabeça, caça "acte de caçar" (però casa "vivenda"),
ase somera, cavall egua, matxo haca, porc truja, bou vaca, moltó ovella,	boc	cabra, ànet oca. 249. Hi ha certs noms que presenten
pare, mare; oncle, tia; gendre, nora; cavall, egua; ase, somera;	boc	, cabra; porc, truja; marrà, ovella; toro, vaca. Un mateix nom, masculí
tallada en fusta, com de nô japonès, coronada amb banyes de	boc	veritables. Més enllà de les màscares hi ha ja l'escultura popular
quan fan camí als seus sàbats, ni quan adoren el diable sota la forma de	boc	. Es conta sovint que un home tornava a altes hores de la nit a casa seva
els tirà: llavors va quedar voltat de flames. B) El dimoni i els	bocs	. El comte Arnau no sol fer mai pacte amb el dimoni ni hi té tractes. Amb
al Gorg dels Banyuts trobem localitzada una feble tradició referida als	bocs	, els quals, com prou sabem, representen el diable. El Gorg dels Banyuts
especialment, tenen un cert valor: la d'un pagès de Foradada que volia un	boc	"encara que vingués del diable", i una volta aquest hagué cobert les
diable", i una volta aquest hagué cobert les cabres i elles xaiat, el	boc	, seguit dels cabrits, es precipità al Gorg, on ell i els cabrits
s'aplica a l'Arnau. Únicament se'ns ha dit que els dimonis, en forma de	bocs	, o els gats, l'hi ofegaren. C) Les fades. La tradició que donem
de C.. L'una procedeix de la tradició socialista revolucionària: l'antic	B. O. C.	fundat el 1931 per antics comunistes discrepant del partit
de la guerra civil: és la classe obrera organitzada; els partits obrers:	B. O. C.	, Unió Socialista de Catalunya, Partits comunistes o P. S. U. C. i la C.
diverses escissions d'aquesta mena; el P. O. U. M. i anteriorment el	B. O. C.	veié sovint les escissions prendre la bandera "catalanista"; el propri
a Catalunya el desenrotllament de nuclis marxistes aplegats entorn del	B. O. C.	, que representen la força d'atracció de les joventuts obreres catalanes.
sota la influència stalinista, precisament els pitjors adversaris del	B. O. C.	a Catalunya... En comptes de preparar-se al reagrupament inevitable a
del P. S. O. E. d'aquells dies i de tot el moviment obrer peninsular), el	B. O. C.	esgotà les millors energies en un esforç "d'unificació" marxista que
Els popes russos que hi ha al cel tenen el mateix tuf, entre de tsar i de	boc	, que tenien a Rússia en temps de la seva preponderància. Darrera el sant,
amb la tropa. ¿Vols creure que no ho vaig resistir? Pudia com un	boc	! "Mira, noi, ho sento, però prefereixo que no dormis amb nosaltres." Li
crestons eren seguits de tot el bestiar de pèl: cabres, cabrits i	bocs	, molts d'aquests també esquellats, però amb esquelles més petites. Més

Pàgina 1 (de 8)

50 següents