Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de	boques	i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla
un monstre arrabassador i antropòfag, amb sis colls, sis caps i sis	boques	, amb triples rengleres de dents, sense son i feinera. Hi ha un episodi
les converses, entre bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una	boca	desdentegada ens parla de debò i a riallades, tant si vetllem com si
per contagi mimètic, també cristianitzava moviments espasmòdics de la	boca	, badant-la tant, que gairebé se li desencaixaven les barres. Nyx "Que és
I les dames deixaven de banda l'estampa i Pulcre, aquest encara amb la	boca	oberta, i contemplaven arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de vista
ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha badat	boca	, i l'immens heroi em va advertir que la sòlida aparició ha de callar,
dona, una fugida al recer d'una cova, un tènue vel caigut i tacat per la	boca	, regalimosa de deixalles, de la fera: uns indicis enganyadors. En
et burxaven tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la	boca	de l'antre, quan començaves a distingir el teu instrument en la foscor,
tranquil·litzant la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la	boca	i els narius. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles
des de molt abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la	boca	aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi,
El vell Costa estava ja assegut en una cadira, la mirada vidriosa, la	boca	torçada i la respiració anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que
d'arribar a incorporar-se, es desplomà de nou sobre el seient amb la	boca	entreoberta i torçada, bavejant, i agitat per un continu tremolor. A la
per la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les	boques	s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc:
per la ira; els ulls, dilatats en expressions d'una alegria feroç; les	boques	, obertes, udolant no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els
pedra; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell crit mort damunt les	boques	obertes. I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat,
s'arrenca el fus i la filosa... Mila li posava la mà sobre la	boca	. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; mereixeríeu una surra,
sabudes, però davant les quals volia cloure els ulls. Escoltar-les de	boca	de Quim Bisa havia provocat en ell una irritació creixent i tan viva, que
contra el que consideraven el culpable de tot tornaven a brollar de les	boques	. Poc després va saber-se que aquella mateixa nit Tino Costa se n'havia
il·luminades pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les	boques	exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa
abrandat de furor: l'encertà en plena cara, al costat esquerre de la	boca	. Tot ell es sentí sotragat com un arbre fins a les entranyes, fins als
"Mila! Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'encertà sobre la	boca	i li tallà la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull.
sepultaven s'agitava encara palpitant en sobtats estremiments, i la seva	boca	repetia una i altra vegada el nom de Mila: l'anà repetint així fins a
Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la	boca	, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs preguntes innocents, les
d'un Brahmane et d'un Jésuite, el patriarca de Ferney posa en	boca	d'un remotíssim hindú una divertida explicació de la mort d'Enric IV de
gairebé un valor d'estricta paremiologia, com si haguessin sorgit de la	boca	anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no citar-les:
A callar! Ell mormola: —Sigui com sigui, aquesta gent fa nosa. —Muts a la	boca	! —repeteix l'individu, accentuant la pressió que exerceix sobre el seu
no l'han trobat? —pregunta ell. —Vós, a callar. —Se m'enganxa la	boca	, si callo. —Que sou pesat! Observa que la porta del quiròfan es bada una
L'home de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de	boca	en boca i al cap d'uns segons penetren al quiròfan dues dones de la
de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de boca en	boca	i al cap d'uns segons penetren al quiròfan dues dones de la neteja,
com l'ordre —diu l'altre home. —Sí, l'ordre és essencial. Ell obre la	boca	: —Quin ordre? Sent que el pessiguen, que li torcen el braç. L'uniformat
l'inrevés, perquè brama, gairebé sense poder-se treure les paraules de la	boca	: —Vós... vós... Els bacils de Herbert!... El company, que intenta de
homes, transfigurats pel gest màgic de llur superior, l'esguarden amb la	boca	oberta, embadalits. Ell ho aprofita per a avançar tranquil·lament cap a
travessar les reixes, observant el líquid negre que li escumeja a la	boca	i que, de tant en tant, es vessa en un doll que espetega contra les
superfície groga i immòbil del bassal; uns esquitxos li arriben fins a la	boca	, nauseabunds i viscosos, salats. —No puc —diu. —No? —i el guàrdia
i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li omple la	boca	, li inunda les orelles. Una veu diu una cosa que no entén, i ell torna a
—Ben cert... Hi confiem, és clar... Penja, es passa el mocador per la	boca	, el desa de nou a la butxaca. Aleshores diu suaument: —De manera que la
humides. S'eixuga tot seguit els llavis amb el dors de la mà i, amb la	boca	pastosa, prossegueix: —Ho heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet...
, prossegueix: —Ho heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet... —Parleu per	boca	d'ase! —reacciona un dels tres homes. I, a intenció de la dona, afegeix—
—Vint punts per negligència —diu la veu afemellada. Ell obre molt la	boca	, però l'ha de tornar a tancar immediatament perquè se li omplia de gotes
saber en què recolza una opinió tan gratuïta. I tan atrevida, és clar, en	boca	d'un profà. Per què trobeu que és inepte el llenguatge aquest? —Per
per la fortor de les vostres defecacions i que cada vegada que obre la	boca	se la troba tapada amb la cita d'una llei, d'un reglament, d'un informe
ella. —Què, què? —fan tots. No es deu poder treure les paraules de la	boca	, perquè continua callada, i l'home de la veu més mascla li ha de prendre
volen tenir la darrera paraula, car el de la veu greu replica amb la	boca	torta mentre tots s'atropellen cap a la porta d'on el guàrdia ja ha
encara augmenta, hi ha més crits; un de molt estrident fa: —Tapeu-li la	boca	! Fora! Ell s'incorpora, tracta també d'espiar per damunt de les espatlles
de la casa amb una pronúncia laboriosa com si tingués alguna cosa a la	boca	, potser una agulla d'estendre. —Tenim notícies que s'ha refugiat a la
ella—. No ho sabrem fins després. Ara l'home s'inquieta, obre una mica la	boca	, s'empassa la saliva i amb la veu lleugerament ronca pregunta: —Després?
recollir els grans escampats, s'arrossega cap a l'ull de bou que bada una	boca	quimèrica i fosca. Ell espera un moment prudencial i, quan l'altre ha
hi pot haver soroll, expedientaran algú per negligència... Ell obre la	boca	amb un gest bla, com si volgués posar-se a plorar, però en lloc d'això
a primer terme. La veu, ampla, robusta i emfàtica, es vessa de les grans	boques	tenebroses que s'allarguen fins al vestíbul. "La criatura erecta i
a l'exercici de la seva volició en termes propis, i per això obrim la	boca	i posem a contribució les cordes vocals perquè unes sonoritats

Pàgina 1 (de 304)

50 següents