DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
boca F 13809 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb boca Freqüència total:  13809 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla
un monstre arrabassador i antropòfag, amb sis colls, sis caps i sis boques, amb triples rengleres de dents, sense son i feinera. Hi ha un episodi
les converses, entre bons i dolents, entre convents i bordells. Sols una boca desdentegada ens parla de debò i a riallades, tant si vetllem com si
per contagi mimètic, també cristianitzava moviments espasmòdics de la boca, badant-la tant, que gairebé se li desencaixaven les barres. Nyx "Que és
I les dames deixaven de banda l'estampa i Pulcre, aquest encara amb la boca oberta, i contemplaven arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de vista
ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no ha badat boca, i l'immens heroi em va advertir que la sòlida aparició ha de callar,
dona, una fugida al recer d'una cova, un tènue vel caigut i tacat per la boca, regalimosa de deixalles, de la fera: uns indicis enganyadors. En
et burxaven tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca de l'antre, quan començaves a distingir el teu instrument en la foscor,
tranquil·litzant la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles
des de molt abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi,
El vell Costa estava ja assegut en una cadira, la mirada vidriosa, la boca torçada i la respiració anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que
d'arribar a incorporar-se, es desplomà de nou sobre el seient amb la boca entreoberta i torçada, bavejant, i agitat per un continu tremolor. A la
per la llum dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc:
per la ira; els ulls, dilatats en expressions d'una alegria feroç; les boques, obertes, udolant no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els
pedra; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell crit mort damunt les boques obertes. I enmig de tot, el petit grup de les víctimes: tot apagat,
s'arrenca el fus i la filosa... Mila li posava la mà sobre la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; mereixeríeu una surra,
sabudes, però davant les quals volia cloure els ulls. Escoltar-les de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una irritació creixent i tan viva, que
contra el que consideraven el culpable de tot tornaven a brollar de les boques. Poc després va saber-se que aquella mateixa nit Tino Costa se n'havia
il·luminades pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa
abrandat de furor: l'encertà en plena cara, al costat esquerre de la boca. Tot ell es sentí sotragat com un arbre fins a les entranyes, fins als
"Mila! Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'encertà sobre la boca i li tallà la veu; quasi al mateix temps una altra pedra li buidà un ull.
sepultaven s'agitava encara palpitant en sobtats estremiments, i la seva boca repetia una i altra vegada el nom de Mila: l'anà repetint així fins a
Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs preguntes innocents, les
d'un Brahmane et d'un Jésuite\, el patriarca de Ferney posa en boca d'un remotíssim hindú una divertida explicació de la mort d'Enric IV de
gairebé un valor d'estricta paremiologia, com si haguessin sorgit de la boca anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no citar-les:
A callar! Ell mormola: —Sigui com sigui, aquesta gent fa nosa. —Muts a la boca! —repeteix l'individu, accentuant la pressió que exerceix sobre el seu
no l'han trobat? —pregunta ell. —Vós, a callar. —Se m'enganxa la boca, si callo. —Que sou pesat! Observa que la porta del quiròfan es bada una
L'home de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de boca en boca i al cap d'uns segons penetren al quiròfan dues dones de la
de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de boca en boca i al cap d'uns segons penetren al quiròfan dues dones de la neteja,
com l'ordre —diu l'altre home. —Sí, l'ordre és essencial. Ell obre la boca: —Quin ordre? Sent que el pessiguen, que li torcen el braç. L'uniformat
l'inrevés, perquè brama, gairebé sense poder-se treure les paraules de la boca: —Vós... vós... Els bacils de Herbert!... El company, que intenta de
homes, transfigurats pel gest màgic de llur superior, l'esguarden amb la boca oberta, embadalits. Ell ho aprofita per a avançar tranquil·lament cap a
travessar les reixes, observant el líquid negre que li escumeja a la boca i que, de tant en tant, es vessa en un doll que espetega contra les
superfície groga i immòbil del bassal; uns esquitxos li arriben fins a la boca, nauseabunds i viscosos, salats. —No puc —diu. —No? —i el guàrdia
i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li omple la boca, li inunda les orelles. Una veu diu una cosa que no entén, i ell torna a
—Ben cert... Hi confiem, és clar... Penja, es passa el mocador per la boca, el desa de nou a la butxaca. Aleshores diu suaument: —De manera que la
humides. S'eixuga tot seguit els llavis amb el dors de la mà i, amb la boca pastosa, prossegueix: —Ho heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet...
, prossegueix: —Ho heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet... —Parleu per boca d'ase! —reacciona un dels tres homes. I, a intenció de la dona, afegeix—
—Vint punts per negligència —diu la veu afemellada. Ell obre molt la boca, però l'ha de tornar a tancar immediatament perquè se li omplia de gotes
saber en què recolza una opinió tan gratuïta. I tan atrevida, és clar, en boca d'un profà. Per què trobeu que és inepte el llenguatge aquest? —Per
per la fortor de les vostres defecacions i que cada vegada que obre la boca se la troba tapada amb la cita d'una llei, d'un reglament, d'un informe
ella. —Què, què? —fan tots. No es deu poder treure les paraules de la boca, perquè continua callada, i l'home de la veu més mascla li ha de prendre
volen tenir la darrera paraula, car el de la veu greu replica amb la boca torta mentre tots s'atropellen cap a la porta d'on el guàrdia ja ha
encara augmenta, hi ha més crits; un de molt estrident fa: —Tapeu-li la boca! Fora! Ell s'incorpora, tracta també d'espiar per damunt de les espatlles
de la casa amb una pronúncia laboriosa com si tingués alguna cosa a la boca, potser una agulla d'estendre. —Tenim notícies que s'ha refugiat a la
ella—. No ho sabrem fins després. Ara l'home s'inquieta, obre una mica la boca, s'empassa la saliva i amb la veu lleugerament ronca pregunta: —Després?
recollir els grans escampats, s'arrossega cap a l'ull de bou que bada una boca quimèrica i fosca. Ell espera un moment prudencial i, quan l'altre ha
hi pot haver soroll, expedientaran algú per negligència... Ell obre la boca amb un gest bla, com si volgués posar-se a plorar, però en lloc d'això
a primer terme. La veu, ampla, robusta i emfàtica, es vessa de les grans boques tenebroses que s'allarguen fins al vestíbul. "La criatura erecta i
a l'exercici de la seva volició en termes propis, i per això obrim la boca i posem a contribució les cordes vocals perquè unes sonoritats

  Pàgina 1 (de 277) 50 següents »