DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bocabadat A 358 oc.
bocabadat M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bocabadat Freqüència total:  359 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el pixum, la recull i torna cap a les comunes, prop de les quals s'atura, bocabadat. —Què fa? —pregunta, assenyalant la dona. Ella és al costat de la butaca,
de cementiris. —I quants en té, aquest reglament general? —pregunta ell, bocabadat. —No ho sap ningú. Contínuament en fan reedicions augmentades. A la
seva llibertat anorrea la seva naturalesa. —Bé, jo... —balbuceja ell, més bocabadat que mai. —Xt, que prossegueix! Però ara ja no està sol, són dos; un
vaixell que passa... Aquest vespre, mentre m'estava a la punta de proa, bocabadat, impotent per a definir la gran catàstrofe de rosa, malva i violeta que
dins un hivernacle. [(Júlia, la senyora Rosa i la Merceneta resten bocabadades. Ernestina ha anat entregirant-se fins quasi donar l'esquena a en
d'Hortènsia Portell. La Marquesa passà molt tivada entre les files de bocabadats i anà a seure sota el tapís, entre la pompa verinosa que ja començava a
de pell i d'expressió tan de l'altre món, que Guillem se'n sentia com bocabadat i com indigne; en les seves abraçades, aquella emoció que li produïa
guarnits amb ors, corrua interminable, deixen bocabadats els qui s'ho miren. Davant l'Àngel, Adam, sense temença,
decidir de parlar i de confiar els meus projectes a Zorbàs. M'escoltà bocabadat, prengué paciència, només de tant en tant brandà, irritat, el seu
i no ens rebin a cops de tomàquets. ¿Comprens, Zorbàs? Zorbàs es quedà bocabadat. Lluitava per comprendre, no gosava creure en tanta felicitat. De sobte
obre els ulls i veu els arbres, la mar, les pedres, un ocell, es queda bocabadat. "Què és aquest prodigi?, crida. ¿Què volen dir arbre, mar, pedra,
en tant una estrella es desprenia i queia. Zorbàs mirà les estrelles, bocabadat, com si les veiés per primera vegada. —Què deu passar allà dalt?
A la primera recolzada, entre l'aspror de les penyes, el Colom s'estava bocabadat. Reia com sempre. La salimandra Se sol dir d'un home desvagat que caça
gripau, el qual, com ningú no ho ignora, s'està senzillament a l'espera i bocabadat. De fet, jo sempre he imaginat que salimandra i gripau eren companys de
enganyar. I per prova veus ací la clau... El ferrer se l'escoltava bocabadat, perquè mai en sa vida no havia oït enraonar de tal manera. Per altra
a poc a poc, atapeïdament, i als portals de les cases seuen les comares bocabadades de tanta animació. Les portes de vidre deixen veure uns vestíbuls amples,
Wilde, per exemple, no són més que pessigolles d'home per entretenir bocabadats els altres homes. La posició moral cal cercar-la en el titella rígid de
en daltabaixos de cascades i altres pompes i excessos, bons per deixar bocabadats una mena de manefles que es diuen amadors de la natura i ni s'adonen que
Ella baixà els ulls. —Si tinguéssem una família... En Pelifet restà bocabadat i fins les llagrimetes se li encantaren de sorpresa. Mai hauria pensat
bon vell Molas. Després, la gent, guardant el més reverent silenci, restà boca-badada esperant que son ídol respongués regalantli un bon devassall de
i barrejàvem les suors i allargassàvem el coll vers la finestreta, bocabadats com les gallines engabiades del vagó de càrrega que ens precedia. Ens
fregar la punta del nas. Era quan, voltat de mainada, tenia tot el rotllo bocabadat cantant cançons dels seus bons temps de jove, ell que havia estat el
fama de malcarat. Amb nosaltres, en canvi, hi parlava força, i ens tenia bocabadats descobrint-nos misteris del món dels insectes. De tant estudiar bestioles
fins a la cisterna, on ja no podien seguir-la els simis. La pantera jeia, bocabadada, respirant anguniosament, amb el cap a flor d'aigua, mentre els simis
vigilen que un hom no sap on tallar un arbret. Nosaltres escoltàvem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula.
com una estàtua, mirant cap allà on érem. Després, astorat d'ulls i bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, i de
que quasi es va distreure de les seves cabòries i neguits. S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a l'altra i no es cansava d'exclamar de
les blavors del cel i ombrejaven profundament el camí, per on passava el bocabadat pagès. Gemmes de rosada les enriquien esplèndidament. L'ambient estava
li botia el pit i li anellava la gola. L'infeliç caminava enllà, enllà... bocabadat, sense poder respirar, però amb el gaudi fresc i nou de l'engruna de bé,
d'un altre planeta, l'obligaren a deixar a terra la càrrega que duia, i bocabadat no es recordà més de la motxilla i l'oblidà arran d'un parterre de
N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada d'aucellons bocabadats, als quals no sempre podia dur becada. Ara tot just començo a surar una
noció de temps ni de lloc. Últimament ja en Temme no deia res, escoltava bocabadat, i les parpelles, apesantides de son, se li abaixaven fins a mitja
i estranys. —Us poseu aquests calçotets —deia davant d'un grup de pagesos bocabadats— i quedeu aturat per sempre més, com un guerrer medieval... El vaig
en grandesa. A dotze anys ja era un geni i feia retrats que et deixen boca badat. Però és un home que no serà mai feliç per més milions que guanyi, per
que maldava amb feixuguesa per assolir un punt ferm, el feien estar bocabadat. En una certa ocasió fou sorprès per un rar i petit esgarip. Era com un
fou sorprenent. —Refoina, quin estany més grandiós! —exclamà en Bau, boca-badat davant del panorama. En Boi s'ho contemplava silenciós. A la vista de la
vist com el Janot mirava passar i remirava allunyar-se la tartana, tot boca-badat que ningú en fes cas; com també la Sumpta, si no trobava el Janot en
van tardar anys a caure a les meves mans. /Sturm\ em deixava bocabadat davant els miracles de la naturalesa, però el fullejava només. Moigno
els venedors ambulants fan els seus discursos davant d'unes boques bocabadades. Van i vénen els camions carregats de pagesos, de gallines, conills,
en aquestes preferències, replicava amb un argument que us deixava bocabadat: "—Almenys —deia— un jesuïta sap llatí". Ell, el llatí —que ignoro
cafès del carrer d'Alcalà a veure la bandera. La gent queda un moment bocabadada. Ningú no sap què fer. Què passa? Fins a les quatre la gent es manté
mar. L'efecte que fa aquest joc de llums és indescriptible i us fa quedar bocabadats. La caiguda silenciosa de l'aigua imaginària és d'una bellesa grandiosa.
llances de combat... Els quatre llauradors es miraren el nen sorpresos, bocabadats. I ara! Quina llei de coses estranyes estava dient? És que s'havia tornat
en castellà: "Cuidado con los rateros"! Joan Antoni estava bocabadat. Certament no acabava de compendre per què el seu amic s'expressava
parlant de mig món. Amfós lluïa un spri que deixava Claudi bocabadat. Jugava el calambourd, la paraula de doble sentit i reia per
a explicar un conte de velles, tothom es deixondeix, para atenció i queda bocabadat. Igualment, si es tracta d'un sant envoltat de llegendes —si en voleu un
Jesús era el qui llevava el pecat del món. Un exordi tan insòlit deixà bocabadat a tothom, especialment als teòlegs, i anà ben just que no es quedessin de
del vent, del mar, que tan aviat es mirava amb insolència les dones com bocabadat el cel amb els seus grans núvols. Com ara, però també tot un altre.
dins del qual les gotes de pluja lluïen com trossos de vidre, el deixaven bocabadat. Després, cap al tard, es calçava els esclops, tancava la barraca —les
mira l'espectacle del sol ixent; aquella aurèola colorada el fa restar boca-badat. No n'hi ha per menys, perquè la corona de foc que porta el sol és del tot

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »