Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

interessada en el negoci i els noms se'ls ha callat. Jo tinc fama de	bocamoll	... Però, m'ha jurat que és un matrimoni conegudíssim... —Però, en
y discret, que no de l' Angeleta á qui alguna vegada havían tractat de	boca-molla	, aprofitá un moment qu' estigueren solas al balcó després de sopar, pera
un comparsa segur per a qualsevol facècia, però ben mirat era bon jan i	bocamoll	. —Estàs massa trist, pel mal que tens —li digué en Peret.— Altra cosa et
dones, si són joves i maques com tu, encenen passions. A més, sempre sou	bocamolles	. Una paraula mal dita pot costar avui la vida a un home! Tu seràs per a
que no ho digués a ningú; i ell que sí, que se'n va i ho conta al	bocamoll	del seu germà. Cp. la partícula oi en: Vindràs, oi? Oi que
propdit, propparent). alallarg, barbablanc, bocabadat, bocafí,	bocamoll	, camatort, caragirat, esmaperdut, cellajunt, cuallarg, esquenadret,
es trobarà amb dues o tres cames de menys... qui ens feia ser tan	bocamolles	? Realment aquesta princesa és com l'ase d'En Móra, que de tot s'enamora.
ha bovers monumentals, caragoles, viudes, blanquets, i fins i tot qualque	boca-molla	. —Ni el rei en menja de més ben assaonats —diu l'amo, per afalagar la
Vicent i la Berta no en sabia res. És més, la Berta ho ha sabut per la	bocamolla	de la Milita. La Berta sostenia uns drets de prioritat sobre "el famós
fa que ho sapigueu! No en digueu res a ell, que no sàpiga que hem estat	bocamolls	, i ja està tot adobat. Sí, som de la colla d'en Pere Roca Guinarda,
que ningú se'n adongui i a despit de lo que puguen dir quatre ignorants	boca-molls	, sab perdre-s de vista i aparèixer tot d'una a meravellar als bons
del contrari, si ensopeguem un amich neci, no 'l podrem sofrir, y si es	boca-moll	, será prou per fernos perdre. —Pera empendre una cosa se necessita bon
reservats y de pocas paraulas; aixís no se 'ls hi podrá dir que sigan	bocamolls	; no s' pot saber de hónt son; sols se cuydan d' ells i sobre tot de la
! —exigí amb la seva veuassa—. ¿Què hauries fet en el meu cas, tu?	Bocamoll	, més que bocamoll! Vinga dir a tothom que et compraries una camioneta! Ja
la seva veuassa—. ¿Què hauries fet en el meu cas, tu? Bocamoll, més que	bocamoll	! Vinga dir a tothom que et compraries una camioneta! Ja la tens, la
no és gaire avinent d'aclarir res. Creu-me, Martí, hi ha massa	boca-molles	, decànta't pel cantó de l'aiguardent, perquè si em
mossa em passa llisa amb un ullet que cou, envejo el	bocamoll	de galta rossa que de sis batallades no en té prou.
després, amb un macip feia fortuna, que es perdia per massa	bocamoll	, i ensopegava amb una barba encesa, les tripes d'or,
senyor Banús, si les xicotes són boges? Banús Però no, aquest	boca-moll	, no lluirà com un plaga, aquell que la fa, la paga, i el tinc enganxat pel
de tot això. Val més que no li diguis res. Després ell em titllaria de	bocamolla	. Agustí I la Marta ho sap, tot això? Adela Sí. No li
poca-vergonya; no se sap els anys que té ni la terra que l'ha vist néixer.	Bocamoll	: marxant de bestiar, home de dones i de mala sang, molt fatxenda, però
Pastor, Antoni Gimbernat; El Carmesí, Avelí Galceran;	Bocamoll	, Just Gòmez; El Cavaller de Rupià, Domènec Aymerich;
rialla vexant per Guillem, i en aquest moment surten Pere de l'Hostal i	Bocamoll	, que vénen de l'estable.)] Escena III [Els mateixos, Pere de
de l'estable.)] Escena III [Els mateixos, Pere de l'Hostal i	Bocamoll	] Pere de l'Hostal [(a Bocamoll)] Allà on és ella sempre hi ha
[Els mateixos, Pere de l'Hostal i Bocamoll] Pere de l'Hostal [(a	Bocamoll	)] Allà on és ella sempre hi ha alegria. Veieu? Tots riuen, i tot va ben
sentir. Guillem És per això que els altres us l'envegen, i el	Bocamoll	potser més que ningú. Pere de l'Hostal El Bocamoll és un amic de
i el Bocamoll potser més que ningú. Pere de l'Hostal El	Bocamoll	és un amic de casa: paga quan vol i quan li ve de gust. Bocamoll
seu marit? Bocamoll Però jo!... [(Aquestes paraules de Guillem,	Bocamoll	i l'Hostalera, han estat dites en el primer terme de l'escena;
i han fet tots tres una escena de mímica celebrant la dona de Pere. Quan	Bocamoll	ha aixecat la veu, els tres que són a segon terme passen a barrejarse amb
ha anat a tomballons i ha mig caigut per terra, als peus de Guillem i	Bocamoll	. S'aixeca, tapant-se la cara i mig amagant el plor. Aquesta noia és La
la veu i la paraula. Carmesí: van ofertes les deu unces; deu unces,	Bocamoll	, les que heu jugades. El que és avui, heu fet un mal negoci! El
ha vingut d'una juguesca, i ha passat a l'hostal... Ell, l'hostalera, i el	Bocamoll	, i l'hostaler i els altres... Ha anat així: que em caso, que no em caso
que em passa? Guillem No s'ho vol creure, pobra criatura! I el	Bocamoll	, com ha pagat les unces! Salabret No et pensis que ho ha fet de
Guillem La núvia, i tot plegat: què se me'n dóna? Em pesa el	Bocamoll	, i la juguesca, i el tràngol de la nit... Guinardell Però què
del Carmesí.)] Escena VIII [La filla del Carmesí i a seguit	Bocamoll	] La Filla del Carmesí La Francisca ha fugit, he vist la Marta, i
amo que no torna. [(Va per mirar cap a la porta forana, i es troba a	Bocamoll	que entra per allí.)] I vós, qui sou?... Bocamoll No tinguis pô!
Deixeu-me estar! Deixeu-me... Escena IX [La Filla del Carmesí,	Bocamoll	, Guillem i el Pastor. Al final, Marta] [(En aquest moment entra el
refugia. Silenci de ràbia per part de Guillem i de torbació per part de	Bocamoll	. La Filla del Carmesí, de sobte, diu a Guillem:)] Però vós sou com ell
ha deixat ben sola i no m'estima...? [(Guillem no sap si tirar-se sobre	Bocamoll	o abraçar la Filla del Carmesí. Aquesta reprèn i separant-se de Guillem
deixant el centre de l'escena per als dos homes.)] Guillem [(a	Bocamoll	)] Què voleu? Bocamoll Doncs venia a fê una compra... Venia a que
tant... Jo sols li deia que prengués paciència... Guillem [(a	Bocamoll	, amb ràbia comprimida)] Bona manera de comprar cavalls! Tant us va coure
recó, com s'ha dit abans, contemplant la cosa amb cert esverament. Quan	Bocamoll	desapareix, surt Marta per la dreta i mira el Pastor, com preguntant-li
per fòra. Havien tingut experiencies terribles d'això d'haver-hi	boca-molls	. Un dia l'apotecari, president en cap del casino, va exaltar-se i va
monólech llensant una mirada feréstega y prorrompent en veu baixa: —Vés,	bocamolla	, tu ho farias mal bé. Ja 'm basto jo. Eran las deu de la nit; ja no
gàbia, des de petit que li ho sentia. Potser la Sílvia? La Sílvia era una	bocamolla	i per tal de fer-li l'arquet... És que no podien esperar, caram? Això era
va fer no presumir dels diners, perquè sempre hi podia haver tafaners i	bocamolls	; en Mercader sabia que, gest rere gest, s'estava ficant per un carreró
Sí, sí; tia Lali deu haver-li explicat el contingut de la carta... És	bocamolla	... Lali Jo? Olím· A més a més, vostè i ella...
Qui va bescantant, descobreix els secrets, amb l'home	bocamoll	no t'acomboïs. Qui maleeix el seu pare i la seva mare,
en parlarien amb ningú més, ni tan sols amb el mecànic, tan bon amic com	bocamoll	, ni amb els altres dos músics. Bronislaw li va recomanar que, encara que
ell i jo... Hòstia, m'ha fet una ràbia...! ¿Com pot l'Oriol ser tan	bocamoll	? ¿Com pot explicar als altres coses tan íntimes? I tot per fer el

Pàgina 1 (de 3)

50 següents