Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bocoi M 146 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bocoi Freqüència total:  146 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquells patrons de Malgrat o de Sant Feliu que es varen fer rics portant bocois de vi en el país de les mulates i de les havaneres. I a mi em fa gràcia
amb una cama de proporcions corrents i amb l'altra inflada com un bocoi; i això, naturalment, és horrible. Per sentir de prop el paisatge de la
el del nostre company? —Allà a les onze sigues aquí mateix, vora aquest bocoi, em va dir el pintor. Mentre no trobis feina et portaré menjar com feia
part el seu cor. Jo no tenia ganes de caminar. Em vaig asseure damunt del bocoi. L'aigua del port era violàcia. Feia un airet fi. Nostra Dona de la
refusar la seva protecció. Sempre ens trobàvem al mateix lloc, al bocoi. Aquest bocoi, jo havia acabat per estimar-lo. Era casa meva. De vegades,
la seva protecció. Sempre ens trobàvem al mateix lloc, al bocoi. Aquest bocoi, jo havia acabat per estimar-lo. Era casa meva. De vegades, quan l'amic se
de llibres i de grans garrafes de tinta. El d'un altre estarà ple de bocois de vi, de rom, de conyac. El d'un altre, de piles de lliures esterlines.
canals d'enllaç, per on passa molta aigua dels uns als altres com d'uns bocois. Hi ha també sota terra rius enormement llargs d'aigua calenta i d'aigua
d'una hidropesía; i la seva figura s'assemblava força a la d'un enorme bocoi de cervesa d'Octubre que es dreçava, esfondrat per dalt, tot-just
coll i de talons plegats, i puntualment negats com a rebels dins aquell bocoi de cervesa d'Octubre que hi ha allí." "Quina sentencia! —quina
licor, l'aixecà enlaire, i el deixà caure sense ceremonia adins l'enorme bocoi obert del seu ale favorit. Saccejant-se amunt i avall uns quants
poagrós. Precipitant-se a-les-hores amb tota la seva força contra'l fatal bocoi ple de cervesa d'Octubre i de Hugh Tarpaulin, el tombà en un
ell i bon profit. Lo mateix s'empassava el gas, que un canaló, que un bocoi de guix, que un document, que el llibre d'actes. Tenia un ventrell tan
i s'hi encabí de la manera que Déu li va donar a entendre. Dintre el bocoi l'italià hagué d'adoptar una positura molt semblant a la d'un pollet
pas del tot per arribar a fer-se càrrec de les coses. La desfonadura del bocoi encarava a un bosquet de pins, i en Pellini, en la semiinconsciència del
dels hostals com un llebrós, i es cargolaria com un cuc dintre un bocoi escadusser! I en Pellini sentí que se li mullaven els ulls, que li
que no fos més que allò que bonament poden deixar-hi un plàtan, el carro-bocoi, el guarda-rodes, el pilot de grava o la panxa del capatàs, no per això
tot amb l'esgarrifança dels seus tentacles. Arreconats a la paret, dos bocois de quaranta maials plens de vi del Priorat i altres de més petits, bótes
aigua. La Rossa ratonejava pel moll, fumava mig caliquenyo darrera els bocois i s'entenia amb els embarcats. La Rossa portava unes mitges amb unes
molt curiós entre la facècia oriental que cueja en els sotabarbes dels bocois, i les doctrines polítiques austeres i glacials, encara que aquestes
la taverna antiga, amb les seves taules i bancs correguts, els seus grans bocois plantats a les parets, el sostre de campana, el mostrador amb una aixeta
com diamants. Més enllà, davant d'un veler, hi havia una estesa de bocois i barrils. Semblaven les entranyes del vaixell posades a reposar. A
la cama. Feia de vigilant nocturn i amb ell solia asseure'm sobre d'un bocoi dues o tres hores o donàvem voltes pel moll solitari. Encara em sembla
dinar la gent menja plats d'escarola regalimants d'oli asseguda sobre els bocois. Els bordais corren, es rebolquen, salten, remenen la cua enjogassada. Hi
aigua. La Rossa ratonejava pel moll, fumava mig caliquenyo darrera els bocois i s'entenia amb els embarcats. La Rossa portava unes mitges amb unes
molt curiós entre la facècia oriental que cueja en els sotabarbes dels bocois i les doctrines polítiques austeres i glacials, encara que aquestes
la taverna antiga, amb les seves taules i bancs correguts, els seus grans bocois plantats a les parets i el sostre de campana, el taulell amb una aixeta i
voluntat i l'acció fan els homes. Les paraules i els pensaments són com bocois buits." No sabia que tenguessis la carn tan pitjada, no sabia que el
s'abandonà, i flotava a la mercè de les ones, sol i trist i inert com un bocoi de naufragi. Begué i escopí una infinita quantitat d'aigua salada i es
d'Olwer. En sortir de Tarragona cap a Seta en un vaixell carregat de bocois —un vaixell que era, segons el seu capità andalús, /"er barco de
del carbó, i l'olor de les taronges es ressent de la presència dels bocois de vi. Mentrestant, els vaixells oscil·len lleument i monòtonament; el
comandant i el metge, que es passen la vida de celler en celler tastant bocois per donar-los el visto bueno! 8 de juliol. Seguim
pels frares; però una borratxera amb ordre. Allà hi ha encara els enormes bocois en perfecte estat, gairebé plens. Els inspiraven més respecte que els
baix ratxades d'un aire fresc carregat de perfums de vi. Un cop entre els bocois, encenia un gresol que ja hi tenia a punt, i allà menjava. Em semblava
estimulants. La resplendor vacil·lant del gresol projecta les ombres dels bocois contra els murs de carreus grollerament escairats i recoberts de
formidable. —¿Aquell borratxo? Em creia que només li interessaven els bocois. —T'equivoques completament. És un home molt noble i molt sensible. —Em
anat mai. Ell hi anava perquè un germà seu s'havia esllomat carregant un bocoi; li passava tot sovint, i aquell curander l'hi havia guarit sempre. —Diu:
Ella, el marit amb un gaiato a la mà, i l'altre dintre d'un bocoi, que s'amagava cada vegada que el marit alçava el gaiato. "Els tres
© l. La tona © pipes 980 l. La pipa © bocois 490 l. El bocoi (hogshead) © barralons 245 l.
pipes 980 l. La pipa © bocois 490 l. El bocoi (hogshead) © barralons 245 l. El barraló (runlet)
i després de ben remenada trasbalseu aquella lletada de calç a un bocoi o a una altra portadora; al restant de calç sense fondre que queda en la
hi queda la porquería, sorra o terra de la calç, que dèu llençar-se. Del bocoi o portadores on s'han anat reunint totes les lletades de cola, després de
que neda. Un cop preparada la calç dèu guardar-se en garrafes, bombones o bocois hermèticament tapada, per a evitar la seva alteració per l'aire, i no dèu
roure de Russia és insubstituible per a la criança del vi. 3. El bocoi de 600 litres, fet de roure americà o castanyer, sol servir per
most. La sexta part d'aquest most, o sia una mitja càrrega, es posa en un bocoy de cabuda de cinc càrregues, netejat amb aigua bullenta, tapant-lo amb un
operació un dia sencer. En això vindrà la cullita. Cada dia treurem del bocoi una càrrega i mitja de llevat per a tirar-lo a la verema o al most de la
llevat per a tirar-lo a la verema o al most de la cullita, i afegirem el bocoi amb una càrrega i mitja del most del dia ensofrat amb 60 grams
filtre sens tenir contacte amb l'aire i va al dipòsit, d'on s'omplen els bocois o s'embotella. Una filtració ben feta separa la major part dels microbis
la present cullita amb estiva defectuosa, vegent-se obligats a llogar bocois i a aprofitar cups i tines de no molt bones condicions. En aquest cas se
Per a ensofrar amb sofre petites quantitats de most tindrem preparats dos bocois. En l'un hi cremarèm tot el sofre o tot el lluquet que admeti, hi posarem

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »