Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la por, aferrant-se, aguantant-se les unes amb les altres a les	bodegues	, a la coberta, a les cabines esbalandrades... Dormíem a terra quan
Resultaria un magnífic espectacle fer-ne la lectura, per exemple, a la	bodega	gran; tots ocuparien, a la bona de Déu, taulells, bancs, fardells i peces
que ahir... —Ja en parlarem després, d'ahir. Reuneixi tota la gent a la	bodega	gran, sense cap excepció. Quan tornava al despatx, Gaspar i Humbert li
a callar em feriria! Seguit de Pineda i els seus fills, s'adreçà a la	bodega	. En fer ell la seva aparició es produí un silenci semblant al que havien
el pupitre de l'encarregat, en l'escambell, des d'on dominava tota la	bodega	. Estava nerviós, emocionat. Era com si de sobte s'encarés amb la seva
geografia sentimental: els més vells, a la dreta; els adults, enmig de la	bodega	, però més aviat reculats cap al fons; els més joves, a l'esquerra i
Majestat, una cosa d'una impossibilitat absoluta, estibar dins la meva	bodega	ni la quarta part solament d'aquesta licor que la Vostra Majestat parlava
i dò! millor que alçar la gropada jo li trobaría un recó a la meva	bodega	; però..." "Aquest procediment", interposà el president, "és en
intel·ligent i molt bò que es deia Joan Ventura, obrint al públic una	bodega	-restaurant. Dita botiga tenía dues portes i al fons un jardí bastant
com mosques entossudides a resseguir els vidres de les lluernes de la	bodega	, someres sobrecarregades amb doble albarda per les ronseries del temps
beure un bon raig de vi, En Lau va ajaçar-se per dormir en un recó de la	bodega	. Dormir! És que hi havia algú que pogués proposar-se seriosament de
trigar gens a esvaïr-se. Un dels homes que duia el timó va irrompre en la	bodega	regalimant aigua, les pupil·les dilatades, els dits crispats. —Un cop de
que sentit la fatídica nova. Aquella gent mig-ensopida en la foscor de la	bodega	es desvetllà tot d'una i va començar a agitar-se amb un frenesí inútil.
a tenir el convenciment del desastre. Al cap de pocs minuts tornà a la	bodega	on s'havien aplegat tots els homes. —Res a fer, fills meus, —va dir
físic, havia fet emmudir als homes de la tripulació tancats dins la	bodega	, com dins un taüt sinistre. La majoria havia perdut la força de desitjar
que ara, sota el flagell de l'aire fred, gairebé enyorava la tebior de la	bodega	. —Amics, hi ha una mica d'esperança. Si la mar arriba a calmar-se,
parar. Començà la màquina el seu treball i prompte quedaren plenes les	bodegues	, i la sal anà amontonant-se fins que arribà al pont. El mariner volgué
efecte en una de les saletes del soterrani, on hi havia instal·lada la	Bodega	Andalusa. Pel Colon hi foren presents el doctor Bou, Ribas i Regàs, i
manyac com un cadellet. Els trucs persisteixen. Aloma crida: —Cap a la	bodega	amb almirall i tot! Vaixell pirata a estribord. Els trucs minven. La
la neteja. Una de les visites obligades a diari era la del xinès de la	bodega	. Com a tants altres assiàtics se'l coneixia pel nom de "El
destinada a allotjament de la tripulació; 2on·, la	bodega	, dedicada a la càrrega, i 3er·, la popa, on hi havia
mercaderies essent la finalitat principal dels velers, es comprèn que la	bodega	ocupés un espai molt superior al de les altres parts de l'embarcació.
aquella estança, feien ús d'una petita làmpara de petroli portàtil.	Bodega	. Estava separada de la proa per un mamparo o envà de fusta; un
a la part de popa, la separava de la cisterna o dipòsit de l'aigua. La	bodega	comprenia, com hem dit, la major part del vaixell; tenia l'amplada
entre el paiol i la coberta. Algunes naus de gran tonatge presentaven la	bodega	dividida en dos o tres compartiments, que es comunicaven per mitjà
amb la coberta. Per tal que la càrrega estigués ben estivada, la	bodega	tenia el paviment pla i les parets estaven folrades de fusta, la qual
estaven folrades de fusta, la qual tapava les quadernes i les caixes. Les	bodegues	eren estatges ombrívols, embaumades de sentors desagradables de fusta
seques, salades, sèus o petrolis, sense purificar. A la part posterior de	bodega	hi havia el dipòsit d'aigua potable, o "algibe", separat de la
hi havia el dipòsit d'aigua potable, o "algibe", separat de la	bodega	i de la popa pels corresponents mamparos. Popa. Contenia el
Contenia el dipòsit de queviures (que era la part contígua a la	bodega	), el menjador i els camarots, o cambres del capità, del pilot, dels
. Venia un moment en què, fet malbé tot, el veler, de dins, era només una	bodega	immensa. Llavors, calia desmuntar tot el que hi havia a la coberta: el
ésser fetes de diverses maneres: o bé traslladant les mercaderies de la	bodega	a coberta i d'allí al moll, o bé transportant-les de la bodega a la Riba,
de la bodega a coberta i d'allí al moll, o bé transportant-les de la	bodega	a la Riba, mitjançant unes grues improvisades a bord del veler. Per al
obra guanyaven sis pessetes cada dia. A dintre els velers, a la	bodega	, hi havia un home que mentre estivaven comptava les teules o els rajols;
a sis pessetes la tona. Per dur-hi l'aigua, els vaixells tenien a la	bodega	, darrera el pal major, un dipòsit de trenta tones de cabuda. Aquest
cap a la Península. A bord, eren estivades en un lloc apropòsit de la	bodega	, ben aïllades i protegides de tota l'altra càrrega. El capità anotava
colla d'homes amb un munt de maons al coll. A bord, tot estivant-los a la	bodega	, els anaven comptant. Bon punt n'era plena la meitat de l'alçada de la
els anaven comptant. Bon punt n'era plena la meitat de l'alçada de la	bodega	, restava enllestit l'embarcament i llavors era tapat el portaló amb una
es carregaven a coll els sacs plens. A bord, els sacs eren buidats a la	bodega	. Els velers duien la sal a la menuda, tal com el carbó o el moresc. Tant
colonials. El "tasajo", que era carn de bou salada i seca, exigia una	bodega	ben neta. La neteja es feia abans de l'embarcament i, un cop enllestida,
fermades a la paret. Així el "tasajo" era aïllat de la fusta de la	bodega	. Hi era estivat, a tall de bacallà sec, fent que la pell d'un tros toqués
sec, fent que la pell d'un tros toqués la carn d'un altre. Plena la	bodega	, hom posava el corter a l'escotilla, i calafatejava i enquitranava
a la riba del port de Baltimore, els velers emplenaven de bótes llur	bodega	. Per precaució, justificadíssima, mentre era fet l'embarcament hom no
partien sense càrrega. Llavors navegaven en llast, és a dir, amb la	bodega	plena de materials feixucs. Aquesta precaució era necessària per a
al peu del veler. Cada nit n'embarcaven una partida. Era amagat a la	bodega	entre la càrrega o als camarots dels tripulants, dintre de l'equipatge.
a carregar cotó. Descarregades les bales a la Península, restava a la	bodega	una gran quantitat de romanalles de cotó. Hom n'omplia molts sacs, i
de la topada amb un esvoranc al casc per on entrava l'aigua i negava la	bodega	. Si la nau era carregada d'obra, ferro vell, o sal, se n'anava
camarots, perquè llavors eren tancades hermèticament les escotilles de la	bodega	. Però algunes previsions es mantenien encara en peu. Així, posem per cas,
un gran esvoranc, pel qual entrava un torrent d'aigua que negava la	bodega	i enfonsava totseguit el vaixell. Si la càrrega era d'obra, de sal o de
els tripulants. Dins l'interior, hi havia a proa les lliteres i la	bodega	, on duien la càrrega, entre la cambra de dormir la tripulació i el

Pàgina 1 (de 7)

50 següents