×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb bogejar |
Freqüència total: 24 |
CTILC1 |
| em falta pràctica. Tanmateix, si en llançar-te a l'espai comences a | bogejar | i puges més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la | | s'hi encenia un llumet d'esperança. Aquest home era honest i, per a no | bogejar | , va casar-se de pressa. Un diumenge, en pujar a Montjuic amb la seva dona, | | —Vinga! —corejaren ardidament. I començaren a engrescar-se, a | bogejar | d'una manera tan agressiva amb l'exòtica aparició, que el barret es veié | | l'esport tota la setmana, què hi faríem? Si hi anéssim, no seria anar a | bogejar | ingènuament? L'esport és una creació de l'avorriment de la gent dels | | que ha servit per a la capta. Es tracta només de saltar, brincar i | bogejar | com més millor. El ball es fa al voltant de la pila de les clofolles. El | | les teves cupiditats. Mou bregues ací, mou-hi guerres. Quan molt hauràs | bogejat | , reconeixeràs per fi, però tard, com foren vanes les dignitats i | | aplaudiment. Els homes són vans i canvien; tu mateix sovint dius que | bogegen | ; ells a cada punt s'acusen de niciesa; i molts cops reproven els seus | | peu i no puc córrer tant com vós —bromejà Edda. —Us ho prego. No em feu | bogejar | més. Prefereixo el dolor d'un refús que no aquesta incertesa terrible. | | un jove tan jove que se't presentés: perquè els joves sempre | bogegen | . Ella va dar-me pa a bastament, i vi ple de foc, i va | | l'alegría. Esteve Que hi anem, Tomasa? Tomasa Això és | boigejar | , però... si tu vols... Esteve [(agafant-la)] Et dic que hi anem | | Si m'haguéssiu vist a l'hostal del poble abraçada al senyor de Montcorb, | bojejant | al so de la cornamussa, podríeu renyar-me; renyar-me... pse... lamentar-ho | | d'una mútua simpatia, els uneix. Rosa, llevat dels moments que reia o | bogejava | , era tancada, més aviat taciturna. Son rostre tenia habitualment una rara | | teu si i tenir-me-les amb el teu cul. Cipris, ¿per què em fas | bogejar | per ella? Solta'm, jo t'ho demano, Eros, i fes que aquesta vingui fins al | | Oh vosaltres, els dos vells d'entre tots els homes més fàcils d'induir a | bogejar | , confrares de desbarrar i de delirar: si succeís això que vosaltres | | y que son aytals ò quals? ¿Quí té la clau d'aqueix misteri que fa | bogejar | a l'humanitat y claudicar les mellors inteligencies?... ¿Mes, per | | viu l' esperit de la revolta en épocas en que molts desdeyan, fent | bogejar | á las columnas y verificant atrevidas y perillosíssimas expedicions fins | | aquelles amoretes de son repertori, que tant be li servían pera fer | bogejar | a les mosses fluxes de cervell. En aquells moments, la conversa semblava | | el pensament havía de callar, cedint á la capritxosa artista'l dret de | bojejar | y reproduhir els recorts ab tot lo bulto, forma y color de la realitat | | d' un cantó del mirall que estava penjat demunt de la calaixera; | bogejava | cercant un puny escapat de la mánega per falta de botó y 'l trobava per | | III. Pero un dia en la rodona tot saltant y | bojejant | va deixarshi la corona que 'l va fer buscar en gran. | | los noys están distrets, salta per darrera á péndrels la gorra y ferlos | bogejar | . Ells hi riuhen, y cada dia li donan berenar del que menjan. Per | | de culpar ningú. En aquest cas tothom era mort. Març marceja i la gent | bogeja | , diu la dita. I en aquella casa de Vallvidrera hi havia un mal aire i | | , no hi era. El cor se li aixamplà. "Qui sab si també m'hauria dit que | bogejava | ? Sort que Déu m'ha tocat el cor, al cridar", se digué a sí mateixa. | | . O que li l'hagués amagat, que hauria estat ben propi d'ella, per fer-lo | bogejar | i obligar-lo a demanar-l'hi. Quan la va veure arribar, a recollir la |
|