Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'aquella ciutat plena de vida, de cartells virolats, de gent amb	boina	... Al tren he sentit converses molt interessants. Ja al matí, uns minyons
Itàlia i a Alemanya!". Però un obrer ferroviari, que seia al seu costat —	boina	, ulls clars— li diu amb ironia: /Compañero: ¡cuántas cosas haría yo
despatxos, molta gent. Cap capell femení; bastants de masculins i moltes	boines	. A la terrassa de l'"Euzkadi" totes les taules plenes de gent ben
sedes més vistoses de les "esclaves de Crist". Un Don Carlos amb	boina	i barba, llança esguards furibunds des del seu marc de banús, a un dolç i
" duros de rèdit. Laura ja no l'escolta; el pensament se li'n va cap a la	boina	del Don Carlos penjat a la paret. Fosqueja; una boira oliosa
dels encontorns. Hom s'hi perd entre els carruatges i els claps de	boina	estesa com dins un laberint sense eixida. Hi tires a dreta i a esquerra.
xiuxiueja curiosament el vent"; o encara millor: "En ple vent, amb	boines	i gorres sacsejades al damunt dels ulls, es miren amb força curiositat."
amb el singular birret de Cambridge, que més aviat sembla una ampla	boina	gascona —de vellut negre, però. Recordo també el contrast de la barba
i del calçat adquirirà gran preponderància. Exportarem la barretina, la	boina	, el turronero; manipularem la civada, el paper, el cànem i els
vermella i coll de brau. Tenia tots els aires d'un pilotari, i la seva	boina	, encastada al cabell rissat, li esqueia d'allò més. Els altres dos eren
en voleiava un de malla finíssima; guants, gorres de nit, barrets,	boines	i una munió d'aquestes petites coses que no tenen nom per als profans i
. El coll és fort i espès, i l'orella, detallada i pàl·lida. En lloc de la	boineta	que portava abans, es cobria amb un barret negre i rodó, d'emigrant,
Dies després, a la Gran Via, vaig veure un home vestit de vellut amb una	boineta	vasca i una vara de negociant a la mà. L'acompanyava un home jove
geperut i corbat. L'home jove era En Folguera. L'home de la	boina	era el senyor Manolo. Més endavant al Lyon d'Or el vaig començar a
dues regions era l'uniforme típic de la guàrdia basca que portava la	boina	amb la borla. Les profecies de Cervantes, quan ens diu que els castellans
partidaris de la Monarquia absoluta es disfressaven de bascs, amb la	boina	i la borla, per tal de combatre la Constitució, els castellans es
duen un gersei blau, unes folgades calces d'home, de fil blanc, i una	boineta	del mateix color. Als peus no hi porten res: uns peus breus i nerviosos,
amb arrugues i bufats, se li doblegaven damunt les espardenyes. Amb la	boina	ensorrada fins a les orelles s'aturà com un imbecil que no sap on ha
de l'amic? —Pànic! —respon ràpid. Amb la indumentària que porta, la	boina	enfonsada fins a les orelles, la cara pàl·lida, Roldós, sota el cel
s'ha girat, sorprès: carrer amunt, a poc a poc, venia el sen Tonina,	boina	a la torta, prim a baix com son pare, regirat de coll com si sempre
sabia de què es tractava, però no vaig vacil·lar. Mentre arreplegava la	boina	i la kòdak i tancava amb clau aquella porta verda marcada amb el número
grup de soldats recull i classifica, hi ha tricornis de la guàrdia civil,	boines	vermelles dels requetès, casquets dels "Fletxes negres" italians.
—A veure si demà, quan anem a buscar la xocolata, sortirà a rebre'ns una	boina	vermella... —Què li diríem? —Procuraríem ésser ben polits. Després de
posat a la boca i lligat al clatell; ajudat d'unes ulleres de xofer i una	boina	, us protegirà durant molta estona, àdhuc en el cas de sortir del refugi i
pertinent. (Mocador gran, cotó hidròfil, carbó actiu, ulleres de xofer i	boina	.) Protecció de vidres Per a evitar la trencadissa de vidres consegüent al
faldilletes més estufades que porta. Aquest altre és imponent. Un avi amb	boina	i grans mostatxos: la mirada ferotge. Aquí hi ha els pares nuvis. Sembla
però no volgué recular. I, descobrint la pipa, l'encengué, prengué la	boina	i sortí a respirar una mica d'aire. No sabé com, i al cap d'una estona es
Als peus, unes polaines esquitxades de fang i, al cap, molt gros, una	boina	esquifida i estirada de la coroneta em recordava un colador de cafè.
a asseure's prop meu com abans. Portava una dàlia que li sortia de la	boineta	, tenia els morrets de porcell més estirats que mai. Com que si el mirava
dones i criatures. Per la barba identifico Simó i Bofarull, que porta la	boina	ficada fins més avall de les orelles i es tapa cos i cames amb una
una caçadora de badana, uns amples pantalons grisos i va cofat amb una	boina	de color blau fosc. La seva cara té aqueix to rosat dels homes rossos,
i més pujada en altres. D'un bot s'és posat dempeus, s'ha llevat la	boina	d'un cop de mà esquerra i, amb la dreta, cuita a prendre la del vell, i
ribetejat, d'espardenya i mitjons blancs, el pit ple de medalles i la	boina	, amb la borla caient sobre l'espatlla; la cara, plena d'avidesa i de
, carn!". I després, al firal d'Olot, ballava sardanes amb la borla de la	boina	saltironejant i s'adormia en les melodies rústiques com si somniés. Quan
Campos seguit d'un home —que, naturalment, no conegueren— cobert amb la	boina	roja dels carlistes. Aquesta taca roja produïa sobre el paisatge un punt
—L'única manera d'acabar amb tot això seria que vostè es posés aquesta	boina	—i mentre deia això féu el gest d'acostar la seva boina sobre el meu cap.
es posés aquesta boina —i mentre deia això féu el gest d'acostar la seva	boina	sobre el meu cap. —En el meu quepis —vaig respondre-li— hi ha les tres
el meu quepis —vaig respondre-li— hi ha les tres quartes parts de la seva	boina	. La quarta part restant, però, no la podria pas acceptar mai. Ens
de gran posició. Aquells homes portaven sumptuosos uniformes, grans	boines	de seda, capes amb colls de pell, botes franceses magnífiques, sabres
infinita indiferència. Vaig deixar la maleta a terra, vaig treure'm la	boina	i vaig posar la clau al pany. Tenia el front suat; aquest vent produeix
i els dos excursionistes i els quatre individus de gruixuda caçadora i	boina	que han vingut també a menjar hauran de fer-ho, ves per on!, en el
amb el seu coll llarguíssim i rígid. A un home de cara arrugada i	boina	negra, li pregunto el nom del pic que es veu al fons, un pic que aquest
trobem un home alt —la gent de la Vall d'Àneu és bastant alta— que duu	boina	i té tota la cara i el tipus d'un basc. Però s'ha de dir que el detall
la mà, s'alça el coll de la caçadora, es penja el sarró i es cala la	boina	fins a les orelles. —No s'aturin, cal "arrencar-se" cap al Port!
fer...? El guardià, inesperadament, pregunta: —És un home baixet, amb	boina	i jersei marró? —Sssí...! Assenyala cap a la Vall d'Aran: —Ha passat fa
Algú puja pel mateix camí. L'enterrament. Deixem lloc i ens llevem les	boines	. La comitiva puja a poc a poc. La creu obre pas, impartint silenci dins
a sentir-se les tèrboles olors de la tarda. S'aixeca i es posa la	boina	. —Adéu-siau! Les dones giren el cap. Un vell que mirava el cel intenta
de la boca com un negre ullal. Un xicot quadrat com un armari, amb una	boina	gairebé al clatell. Una dona d'edat indesxifrable, fosca com un mal
pensar-s'hi gaire —però no sense esforç. S'asseu sobre uns sacs, i de la	boina	en treu tanta visera com pot. Amb les mans a la barana, mira passar el
roba. Però dels esbarzers on el caminant ha penjat, un moment, la	boina	, puja una ferum embafadora. Alguna bèstia es descompon. Endavant.

Pàgina 1 (de 7)

50 següents